7 d’octubre, jornada mundial pel treball decent

7 d’octubre, jornada mundial pel treball decent

Des d’Acció Solidària Contra l’Atur fa més de 35 anys que estem lluitant contra l’atur. Podríem imaginar l’atur com un Goliat, i ASCA com un David. Ens agradaria poder-lo eliminar amb un cop de fona.

Sabem, però, que estem molt lluny del que voldríem. La nostra actuació no deixa de ser un granet de sorra en l’ofensiva contra l’atur. A més, estarem d’acord que per diverses circumstàncies s’ha anat banalitzant i desprestigiant el sentit de la paraula atur.

Com a conseqüència de l’engany proclamat des de les autoritats, sentim a dir que hem vençut la crisi i, per tant, l’atur ja es pot considerar normal o estructural. Quina fal·làcia!

La recuperació de llocs de treball amaga, en gran part, una realitat: la precarietat més obscena. Els salaris són més baixos que abans de la crisi i això ha donat la gran oportunitat empresarial de reduir els costs i navegar més lliures pel mar de l’ocupació amb acomiadaments barats. I a això s’ha d’afegir la gran quantitat de contractacions a temps parcial (a Catalunya més d’un 60%).

Hem de lluitar no contra l’atur, sinó contra la precarietat i la gran injustícia de treballs indecents que situen a molta part de la població laboral en la indignitat

I a més continua havent-hi moltes persones que tenen com tothom el dret de treballar i que no aconsegueixen fer-ho. Queda ben clar que la força del treball esdevé un element més en els mitjans de producció, dirigits sovint a l’obtenció de majors beneficis. I ens preguntem: quan la persona i la seva dignitat serà el centre i no un pur element en el compte d’explotació (sí, d’explotació) de les empreses?

És per tot plegat que Acció Solidària Contra l’Atur s’ha integrat fa un any a la plataformaPer un treball decent”, on militem conjuntament amb entitats com Càritas, Mans Unides, Justícia i Pau o Cristianisme i Justícia, entre d’altres, i treballem per proclamar i sensibilitzar polítics, sindicats, patronals i conjunt de la societat en la necessitat d’aconseguir els canvis que fan falta en el nostre món per al treball decent i digne, com va començar a manifestar l’Organització Internacional del Treball (OIT) fixant el 7 d’octubre com el dia “per un treball decent”.

Miquel Verdaguer
Membre del Consell Executiu

Celebrem amb Reempresa la fita de 1.770 reempreses en set anys

Celebrem amb Reempresa la fita de 1.770 reempreses en set anys

El passat 24 de  juliol de 2018 van assistir Oriol Romances, president d’Acció Solidària Contra l’Atur, i Jordi Ollé, voluntari d’ASCA i membre de la taula de projectes, al Palau de Pedralbes a l’acte organitzat pel Centre de Reempresa de Catalunya per celebrar l’èxit dels resultats de la seva gestió en el foment de les empreses i la iniciativa empresarial, en la salvaguarda del teixit empresarial del país i en la lluita contra l’atur.

En set anys d’activitat, Reempresa ha intermediat processos de transmissió empresarial donant continuïtat a 1.770 empreses a Catalunya, generant una inversió induïda de més de 80 milions d’euros i, el que encara és més important, salvaguardant més de 5.100 llocs de treball.

“Els resultats de Reempresa són el fruit d’un èxit col·lectiu, de cooperació publicoprivada i amb un entramat de tècnics, professionals, organitzacions i institucions que han entès que aquest era un bon instrument per mantenir i dinamitzar l’activitat empresarial dels territoris”, ha afirmat Antoni Abad, president de Cecot i del Centre de Reempresa de Catalunya.

Des d’Acció Solidària Contra l’Atur, amb el conveni que tenim signat amb Reempresa, hem ajudat al finançament d’alguns d’aquests projectes, que es poden consultar a la nostra pàgina web, entre els més recents, destaquem La Sastrería ( Barcelona), La Línea (Barcelona), Mercería Datot (Barcelona), Sándalo (Barcelona), Dietética Maria Rosa (Ripollet), Ferretería Olivé (Santa Perpètua de Mogoda)

L’acte ha estat presidit pel vicepresident de la Generalitat i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonés qui ha destacat que “Catalunya és un país de petites i mitjanes empreses i l’existència d’un servei com el de Reempresa és molt important per mantenir la cohesió d’aquest teixit empresarial i la continuïtat dels negocis. Molts emprenedors i empresaris no sabien on anar quan buscaven un relleu per al seu negoci i el servei de Reempresa va omplir aquest buit”.

La consellera d’Empresa i Coneixement, M. Àngels Chacón ha destacat que “iniciatives com  aquesta ens fan grans com a país; cada any a Europa es perden centenars de milers de llocs de treball per problemes amb el traspàs d’empreses i, amb projectes com el de Reempresa, donem resposta a un problema i allarguem la vida de les petites i mitjanes empreses que funcionen, és la combinació perfecta per a un manteniment sostenible de la nostra societat, treballant des de la continuïtat de l’èxit empresarial, i el que és més important, preservant llocs de treball, generant inversió i consolidant el creixement de Catalunya sense necessitat de crear de nou”.

A l’acte han pres especial rellevància els testimonis vivencials dels cedents i els reemprenedors de diferents empreses: Sidemsa (Rubí), Cafès i xocolates Eulàlia (Molins de Rei), Pedro Esports (el Prat de Llobregat), Winfor (Barcelona) i Conex Center (Terrassa).

Albert Colomer, president d’Autoocupació i del Centre de Reempresa de Catalunya,  ha reiterat l’impacte positiu que la Reempresa ha exercit en el foment i la iniciativa empresarial al nostre país i la importància de consolidar les empreses i ajudar-les a guanyar en dimensió i enfortir-les.

Traspàs d’una botiga de roba a Barcelona

Traspàs d’una botiga de roba a Barcelona

Al barri de Sant Gervasi de Barcelona, hi ha des de fa nou anys La Línea, una botiga de roba de dona. La seva propietària vol traspassar el negoci, perquè en té un altre que li requereix tota la dedicació. La botiga ven roba amb alguns complements, i està adaptada a les necessitats de les clientes, així com disposa de talles grans, que és el fet diferencial amb les botigues del voltant .

La Vickiana Grullón està a l’atur, en recerca activa de feina i ja no rep cap tipus de prestació. S’ha assabentat d’aquest traspàs de negoci mitjançant  Reempresa de la CECOT i com té experiència en el sector vol optar-hi. El preu del traspàs és de 10.000€, a part del cost del lloguer del local.

Però per fer aquest pas, la Vickiana necessita assessorament i recursos i per això ha acudit a Acció Solidària Contra l’Atur per a sol·licitar finançament, així com, també l’ha sol·licitat a Microbank.

Com fem amb tots els emprenedors que atenem, hem revisat el pla d’empresa que ha realitzat i li hem assignat un tutor que l’ha assessorat i orientat. Dues coses que ens ha agradat molt del projecte es que dona continuïtat a un negoci de tota la vida i que crea dos llocs de feina, un a temps complet i un a temps parcial, ja que contractarà una dependenta per poder anar a adquirir gènere, i fer les diferents gestions que cal en un negoci d’aquest tipus.

Amb tot, una vegada  presentat el cas a la taula de projectes d’Acció Solidària Contra l’Atur i donat el vist-i plau a la viabilitat del projecte, hem acordat concedir-li a la Vickiana un préstec sense interessos de  5.000 € a retornar en 36 mesos destinat a pagar el traspàs.

Així que  ja sabeu, si voleu comprar roba per dona us podeu apropar a:

La Línea
C/ Balmes 244
Barcelona

Si tu també vols fer realitat projectes d’emprenedoria ….

Sensory  Barcelona, botiga de complements

Sensory Barcelona, botiga de complements

A l’Eixample dret de Barcelona, Carlos García està a l’atur, vol obrir un negoci  dedicat a tant a la venda de productes, com a ser un espai per poder fer diferents activitats per al desenvolupament físic i mental, com ioga, meditació i teràpies. El negoci l’obrirà juntament amb una altre persona, i ambdós emprenedors tenen experiència en el sector.

Vol  ser un punt de referència de venda dels productes de creadors, dissenyadors emergents o artesans locals que tenen poc temps per dedicar-se a la venda. Es valoraran prèviament els productes que s’ofereixen per a què compleixin els requisits de ser peces úniques, artesanes, i d’artistes independents. Han sabut veure que precisament aquest és un dels valors diferencials del comerç i esdevé un nínxol de mercat molt potent en una ciutat com Barcelona on la gent torna a cercar coses fetes a mà i de proximitat, i a on es troben molts creadors i dissenyadors.

Però per a donar aquest pas, i per poder adquirir el material necessari per obrir la botiga ha acudit a Acció Solidària Contra l’Atur per a sol·licitar finançament.

Com fem amb tots els emprenedors que atenem, hem revisat el pla d’empresa que ha realitzat i li hem assignat un tutor que l’ha assessorat i orientat. Dues coses que ens ha agradat molt del projecte es que es dedicarà al comerç just i de proximitat i que crea dos llocs de feina.

Amb tot, una vegada  presentat el cas a la taula de projectes d’Acció Solidària Contra l’Atur i donat el vist-i plau a la viabilitat del projecte, hem acordat concedir a en  Carlos un préstec sense interessos de  7.000 € a retornar en 36 mesos destinat adquirir el material per vendre.

Així que  ja sabeu, si voleu fer un regal diferent, de comerç just i de proximitat us podeu apropar a:

Sensory Barcelona
C/ València 343
Barcelona

 

No és el PIB, és el benestar

No és el PIB, és el benestar

Fa unes setmanes feia, una reflexió sobre la incoherència que suposa seguir mesurant el progrés d’una societat basant-se fonamentalment, i a vegades exclusivament, en el creixement del seu PIB. Posava alguns exemples del que queda dins i del que queda fora en el càlcul del PIB tal com actualment s’està fent, i de la necessitat d’introduir altres elements fonamentals en tres aspectes: la distribució, és a dir les desigualtats; la influència que tenen en el benestar les activitats econòmiques que es poden comptabilitzar; i les conseqüències negatives però no tingudes en compta d’aquestes activitats. Voldria afegir alguns elements en aquesta línia, començant amb una rotunda afirmació: El creixement del PIB és un indicador important; però, per sí sol no és una garantia del progrés d’un país.

  1. Creixement i progrés. Massa sovint s’ha confós una cosa i l’altra. És cert que el creixement econòmic és un element clau per el progrés social, ja que una part important del benestar d’una persona depèn de disposar de recursos materials i de tenir accés a serveis retribuïts, que son els dos elements que es reflecteixen en el PIB. Però és evident que el benestar personal i social depèn de molts altres elements que nos és poden quantificar en termes econòmics. Encara sense sortir de l’àmbit econòmic, és evident que la sensació de benestar depén molt del nivell de renda, però cal tenir en compta altres elements: a) Per a les persones amb rendes baixes o mitges, la dependència és molt directa, però es va reduint a mesura que augmenta la renda. b) Cal no oblidar que la percepció està molt influïda per la renda personal, però també molt per la situació comparativa i la evidència de desigualtats, d’acaparament, i de injustícia. I c) també influeixen molt les perspectives, és a dir la possibilitat de tenir o no oportunitats de millora, a través de l’esforç personal. El creixement pot ajudar a millorar totes aquestes coses, però és clar que depèn del tipus de creixement. El progrés és molt més que el creixement, i la seva mesura ha de incloure elements que reflecteixin la seva qualitat (redistribució, salut, formació, discriminació, oportunitats…) i que tinguin en compta les sensacions personals de benestar, objectiu de tota política. Per tant, cal afegir mesures amb aquest tipus de dades.
  1. Decreixement i austeritat. El progrés tecnològic ha permès, i la ideologia neoliberal ha disparat, la globalització. Centenars de milions de persones s’incorporen cada dècada a una situació de major benestar . El model de consum dels països desenvolupats actuals no seria aplicable a una població de 3 o 4 mil milions. No es tracta només de la tradicional “escassetat de recursos” i del més recent “excés de residus”. És un problema de insostenibilitat econòmica, ecològica i social del model. La creixent evidència d’això va generar fa uns anys un corrent de pensament a favor del decreixement lligat a una acceptació de renuncies, és a dir d’austeritat. Aquesta formulació va significar fortes reticències a la seva acceptació, i crec que és perquè hi ha una confusió. Si decreixement significa la reducció del consum per càpita de recursos naturals i l’allargament important de la seva vida útil, per tal que puguin ser compartits per molta més gent, és una idea molt raonable.  Si decreixement significa traslladar l’origen del benestar des de la utilització i la possessió d’elements materials, cap a la disponibilitat de productes de  caràcter immaterial, i l’accés a diverses formes de serveis de tipus personals, també és raonable. Però aquest nou model no tindria necessàriament uns efectes evidents en l’actual concepte del PIB, no implica necessàriament renuncies i austeritat. S’ha de treure la imatge de que un “model més sostenible” significa un model en el que haguem d’acceptar “viure pitjor”. Significa, això sí, “viure diferent” i sobre tot potenciar altres orígens del nostre benestar, però sense necessitat de disminuir-lo. S’està parlant molt de “economia circular”,  de “economia digital”, de “economia col·laborativa” i son alguns dels conceptes que porten, modestament per ara, cap a nou model. També veiem esforços per establir una nova relació entre renda i treball retribuït, i per potenciar la capacitat pública de proveir serveis de qualitat. De la mateixa manera que la tecnologia i la ideologia neoliberal ens van conduir a la globalització,  les noves i importants oportunitats tecnològiques i una nova ideologia social i sostenible, ens han de permetre anar definint aquest model.
  1. Conclusió. El creixement del PIB ha de deixar de ser una obsessió política. Un model sostenible de cara al futur farà possible, però no és necessari, que veiem una tendència a disminuir el valor del PIB, si seguim mantenint el sistema de càlcul actual. Però això pot ser una bona notícia, sempre que es mantingui un creixement o una estabilitat en el nivell de benestar percebut per les persones i una major extensió en la població, que son els dos índexs que més interessen.

Ni decreixement ni austeritat son imprescindibles…

Joan Majó, enginyer i ex ministre

 

 

La Sastreria, donant continuïtat a un negoci amb 45 anys d’història

A la vora del Mercat del Ninot de Barcelona hi trobareu un comerç amb 45 anys d’història en el que venen roba i, sobretot, fan arranjaments de primera qualitat gràcies a les mans del sastre de la botiga que fa 17 anys que hi treballa i que té a tot el barri enamorat. Ara, però, la propietària del negoci i filla del fundador, ha de deixar el negoci.

Afortunadament, la Maria Victòria, que fa un any que hi treballa i que des del primer dia no ha parat d’introduir-hi novetats, com la targeta de fidelització, ha decidit convertir-se en emprenedora i assumir-ne el traspàs.

Però per a donar aquest pas i, sobretot, realitzar totes les millores que seria important fer a aquest històric negoci (maquinària, imatge, etc), la Maria Victòria necessita assessorament i recursos. D’aquesta manera, i després d’acollir-se al programa Reempresa de la CECOT on l’han orientat sobre l’encert d’agafar un traspàs com aquest , ha acudit a Acció Solidària Contra l’Atur per a sol·licitar finançament.

Com fem amb tots els emprenedors que atenem, hem revisat el pla d’empresa que ha realitzat i li hem assignat un tutor que l’ha assessorat i orientat. Dues coses que ens ha agradat molt del projecte es que dona continuïtat a un negoci de tota la vida i que conserva el lloc de treball del sastre, les mans d’or de la botiga, ja que la Maria Victòria ha sabut veure que precisament aquest és un dels valors diferencials del comerç i esdevé un nínxol de mercat molt potent en una ciutat com Barcelona on la gent torna a cercar coses fetes a mà i a mida.

Amb tot, una vegada  presentat el cas a la taula de projectes d’Acció Solidària Contra l’Atur i donat el vist-i plau a la viabilitat del projecte, hem acordat concedir-li a la Maria Victòria un préstec sense interessos de  9.850 € a retornar en 36 mesos destinat a pagar el traspàs i fer-ne l’acondicionament.

Així que  ja sabeu, si teniu algun arranjament pendent, us podeu apropar a:

La Sastreria
C/ Mallorca 180
Barcelona