12/11/2018
El pare Lluís Duch Álvarez, antropòleg i monjo de l’Abadia de Montserrat, va morir el passat dissabte deu de novembre de 2018 després de patir una malaltia fulgurant.
Tenia 82 anys i el seu itinerari personal ha estat sempre lligat a Montserrat i a la seva tasca intel·lectual, d’una gran profunditat i d’abast universal. Haver escrit més de 50 llibres i uns 300 articles mostra la gran dimensió d’aquest savi. Va ser reconegut amb la Creu de Sant Jordi el 2011.
Malgrat la seva gran talla personal, ha estat sempre molt discret i humil, cosa que no li va evitar formular amb gran valentia afirmacions molt contundents sobre la injustícia de les estructures de la nostra societat.
Des de feia molts anys era patró de la Fundació Acció Solidària Contra l’Atur. Lamentem molt la seva pèrdua, i recordarem sempre el suport que ens ha donat al llarg de tots aquests anys.
Imatge – Lluís Duch en el Centre Cultural La Mercè de Girona – 2017
![Llibre: Finances ètiques i solidàries, valors, límits i reptes]()
05/11/2018
Les finances ètiques van néixer per intentar trencar la incoherència entre el nostre sistema de valors i l’ús que es fa dels diners per part de les entitats financeres. Amb els anys ha anat incorporant criteris positius, per fer compatible la consecució d’objectius socials, ètics i ambientals amb la rendibilitat econòmica i financera.
El passat 27 d’octubre es va presentar el llibre Finances ètiques i solidàries: valors, límits i reptes a la VII edició de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya #FESC2018. Aquest llibre pretén contribuir a l’anàlisi dels límits i els reptes que comporta la construcció d’un sistema de finances ètiques i solidàries, amb tots els actors: des de les cooperatives de serveis financers, els grups d’estalvi comunitari, les entitats bancàries o les entitats del sector assegurador.
Les entitats que han construït col·lectivament aquest llibre, amb el suport de les periodistes Nereida Carrillo Pérez i Irene Peiró Compains i la XES són: ACAF, Arç Cooperativa, Acció Solidària Contra l’Atur, Coop57, Finançament Ètic i Solidari (FETS), Fiare Banca Etica i Oikocredit.
Per tant si voleu conèixer com estan les finances ètiques i solidàries i saber cap a on anem, us recomanem la lectura del llibre. El podeu adquirir el llibre per només 10€, o bé a la vostra llibreria de confiança, o bé directament a l’editorial Pol·len.
![Llibre: Finances ètiques i solidàries, valors, límits i reptes]()
23/10/2018
El Fons Monetari Internacional – FMI, institucions econòmiques, experts, i un bon nombre d’indicadors, pronostiquen una propera recessió econòmica. Les causes seran diverses, però una de significativa és que l’endeutament a nivell mundial ha crescut a un ritme exagerat. Segons l’informe de l’Institut Internacional de Finances, IIF, el deute global mundial és de 233 bilions d’euros, 324% del PIB.
En els anys 2000 hi va haver una política fiscal i monetària expansiva amb baixos tipus d’interès, que va generar importants dèficits públics, un fort augment de l’endeutament i va crear una bombolla borsària i immobiliària que va esclatar l’any 2007, el que obligà als bancs centrals a impulsar una forta expansió monetària – Quantitative Easing – per sortir de la crisi.
Amb un alt nivell de liquides en el mercat i un cost del diner irrisori, l’economia ha recuperat el creixement, i de moment, la inflació no s’ha disparat. Però el cicle econòmic no es pot donar per tancat fins que l’endeutament dels bancs centrals i el tipus d’interès torni a la normalitat. La confiança en el Sistema Monetari Internacional, SMI, i en les principals monedes es mante, però si un dia es perdés la confiança en alguna moneda important la situació seria molt delicada.
Un cop aconseguida la recuperació econòmica, ha arribat el moment de situar gradualment el nivell de deute i el tipus d’interès a nivells raonables. (Tapering). La Reserva Federal americana ja ha augmentat el tipus d’interès i ha anunciat que el seguirà augmentant. Les conseqüències no s’han fet esperar, una fugida d’inversions dels països emergents, com ara Argentina, Brasil, Sud-àfrica, India o Turquia, per invertir amb bons americans. També el Banc Central Europeu ha anunciat que a final del 2018 deixarà de comprar deute i que el tipus d’interès s’anirà apujant a mida que l’economia millori.
Quines seran les conseqüències del Tapering? Es desestabilitzarà l’economia? Quins són els riscos d’entrar en una nova recessió? Resistirà l’actual el sistema monetari? Com encararan la recessió els governs que estan altament endeutats?
A més de l’endeutament, són molts els factors de risc existents que poden contribuir a una nova recessió. La inestabilitat política, els desequilibris econòmics, les debilitats del sistema monetari internacional, la autoimposada política d’aïllament dels Estats Units, l’augment del proteccionismes, un populisme cada cop més present, o l’existència de serioses incerteses polítiques i econòmiques. Es una situació que genera desconcert i desconfiança que aconsella, entre altres decisions, fer una reforma del sistema monetari internacional per intentar que en cap cas la situació estigui fora de control.
Durant 70 anys, el dòlar ha estat, i és, la superpotència del sistema financer i monetari mundial. Tot i el fort augment de l’economia xinesa, i l’ús l us del renminbi, la primacia del dòlar no es qüestiona. Però s’ha d’impulsar una transició cap a un sistema multipolar més segur i estable, en el que monedes com l’euro, i el renmimbi, i el propi FMI hi tinguin un major protagonisme.
La proposta més racional fora que el FMI impulsés les emissions i us dels Drets Especials de Gir, DEG, per convertir-los gradualment en la principal moneda de reserva. Donaria estabilitat i confiança al sistema en un moment en que degut a la globalització, als canvis geopolítics, la digitalització i la necessitat de protegir el medi ambient, s’està en un procés de profundes transformacions. Una reforma basada en que els DEG agafes un rol més central és factible i probablement és la única alternativa al sistema monetari actual.
Però aquesta proposta genera una forta resistència dels Estats Units per por de perdre els molts privilegis que li porta la preeminència del dòlar com a principal moneda de reserva. Tampoc el FMI, en el qual els Estats Units hi tenen molta influència, sembla no està molt interessat en impulsar els DEG.
Què passarà quan vingui la propera crisi? En la crisi de 2008, els principals bancs centrals van abocar xifres astronòmiques de liquiditat al sistema. Ara la preocupació és que ates l’elevat endeutament existent una operació d’aquesta envergadura no es podrà repetir, si no és vol perdre la confiança en un sistema monetari basat en el que les seves monedes no tenen cap garantia que asseguri el seu valor.
El risc d’una nova recessió afecte a tots a tots els països i per tant al ser un problema global, exigeix la coordinació internacional al més alt nivell i segurament el G-20 fora el fòrum més adequat.
El FMI hauria de convertir gradualment els DEG en la moneda bàsica del sistema mundial i vertader actiu internacional, actuar com a banc dels bancs centrals i com a prestamista en última instància. Ates l’extraordinari poder que el FMI tindria, hauria de ser políticament més representatiu, avaluar les repercussions socials de les seves actuacions i rendir comptes.
Tots els països amb elevant endeutament han de fer un Pla per reduir-lo. En quant a l’Eurozona, cal reconèixer que ha tingut èxit en reduir el dèficit pressupostari, però a costa d’augmentar l’endeutament, excedint de molt, l’objectiu fixat de no sobrepassar el 60% del PIB. A l’Eurozona s’hauria de congelar el percentatge de l’endeutament sobre el PIB, iniciar un procés gradual de la seva disminució, reestructurar part del deute dels països més endeutats i aprofundir la integració financera.
En resum: el SMI té un seriós problema per resoldre, però no hi ha la pressió política suficient per obligar a les principals autoritats polítiques i monetàries, en el marc d’institucions multinacionals prenguin les decisions necessàries per evitar que una nova crisi desestabilitzi l’economia i la societat. Haurem d’esperar que esclati la recessió per començar a prendre mesures?
Francesc Raventós
Ex decano del Colegio de Economistas de Cataluña
Article publicat a Is The Monetary System Facing The Risk Of Recession?, el 11/10/2018.
![Llibre: Finances ètiques i solidàries, valors, límits i reptes]()
23/10/2018
Quan la Raquel Fuentes i en Javier Vidal van tenir el seu fill, van començar a interessar-se per la pedagogia Montessori, aplicant-la en el seu dia a dia a casa seva. I en el moment de cercar escola van conèixer Montessori Village, un sistema educatiu amb un gran reconeixement, avalat per sis franquícies prèvies i tres aules matinals tipus “corner”. La Raquel, ens explica el projecte:
Perquè vas decidir emprendre?
Volia fer un canvi de feina, per tenir una millor conciliació familiar, a la vegada també volia tenir una millor estabilitat econòmica. Sempre vaig tenir molt clar que volia emprendre i vaig veure que era el moment de fer-ho i obrir una franquícia de l’Escola Montessori Village a Alella. Ambdós tenim experiència, formació i aptituds per gestionar aquest projecte, i ens vam posar a treballar-hi activament. El coneixement, especialitzat en Montessori l’hem posat en mans de professionals especialistes en el tema: educadors infantils, psicòlegs i pedagogs experts, que a més m’han estat formant abans de l’inici de l’activitat.
Com vas conèixer Acció Solidària Contra l’Atur?
Per fer el pla d’empresa, els tràmits i rebre assessorament, vam anar a l’IMPO (Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació) de Badalona, i allà ens van parlar de la vostra Fundació. Per iniciar el projecte ens calien 183.000€, una part els teníem de recursos propis (capitalització de l’atur i indemnització de la feina), però el que volíem era tramitar la resta de finançament mitjançant economia social i solidària, per això tenim un crèdit i treballem amb Triodós Bank, i finalment vam contactar amb vosaltres per aconseguir la part econòmica que ens faltava.
Què t’ha aportat Acció Solidària Contra l’Atur?
A part del finançament, i un cop em van revisar el pla d’empresa i assignat els tutors d’ASCA, aquests ens van assessorar, orientar i acompanyar en l’estudi del projecte. Vam trobar errades en el pla d’empresa, així com aspectes a millorar. Vaig haver de treballar molt, però ara agraeixo molt, el suport i els coneixements que em van proporcionar, i que m’han ajudat a fer realitat el projecte. Un cop es va presentar a la taula de projectes d’Acció Solidària Contra l’Atur es va donar el vistiplau a la viabilitat del projecte amb la concessió d’un préstec sense interessos de 15.000 € a retornar en 3 anys.
Què ha estat el més difícil d’arrancar el projecte?
Hi ha hagut molta feina, però potser el més complicat, com vam partir d’una llar d’infants que ja funcionava ha estat fer comprendre a algunes de les famílies d’anys anteriors, el nostre mètode pedagògic.
Què ha estat el millor d’arrancar el projecte?
Veure la felicitat dels infants cada dia a l’escola i la seva evolució, de veure com funciona el sistema que apliquem.
Quin consell donaries ara a un emprenedor?
Que s’ha de ser molt valent, però que val la pena, es pateix molt, el primer any serà dur. No s’ha de mirar endarrere, cal sortir de la zona de confort i atrevir-se.
Des d’Acció Solidària Contra l’Atur ens ha agradat el projecte, ja que aplica un model pedagògic, les persones que l’impulsen estan molt implicades, segueixen amb un negoci que està en funcionament i crea quatre llocs de feina, amb previsió de crear-ne més en funció de la matrícula. Actualment, hi ha sis professores, a part d’ella com a gerent, per tant set llocs de feina, amb perspectiva d’ampliar el nombre en funció de l’augment de les matrícules.
Així que ja sabeu, si teniu infants en edat escolar, els podeu portar a:
Montessori Village Maresme: escola bilingüe (català-anglès)
Per a infants d’1 a 6 anys
C / Verdaguer 6
Alella
22/10/2018
El 19 d’octubre de 2018, en Jordi Ollé, voluntari d’Acció Solidària Contra l’Atur, i membre de la Taula de projectes de la Fundació, ha participat com a ponent en un curs per a emprenedors/es en situació d’atur, organitzat per Reempresa a la seu de la Cecot de Terrassa.
Durant la sessió, ha presentat la Fundació, i ha explicat als emprenedors/es com els podem ajudar i els préstecs sense interessos que oferim per a projectes de negocis viables que generin ocupació.
![Llibre: Finances ètiques i solidàries, valors, límits i reptes]()
20/10/2018
Els préstecs de les entitats financeres ètiques van arribar als 1.267 milions d’euros el 2017
El 16 d’octubre de 2018 va tenir lloc la presentació pública del Baròmetre Estatal de les Finances Ètiques i Solidàries 2017, elaborat per FETS-Finançament Ètic i Solidari, i del que forma part la nostra Fundació. Aquest Baròmetre mostra l’evolució del sector a l’estat espanyol durant l’últim any.
Per part de l’Observatori de les Finances Ètiques, Sergi Salavert, ha destacat l’informe que “l’evolució de les finances ètiques a Espanya continua sent molt positiva”. Cal destacar que l’estalvi recollit “representa un increment del 9,24% sobre l’any anterior”.
També, segons dades de l’informe, els préstecs concedits per les entitats de finances ètiques a Espanya, entre les quals es troba Acció Solidària Contra l’Atur, han passat dels 1.022 milions d’euros als 1.267 milions l’any 2017 incrementant-se un 23, 96%.
Aquest increment del volum de préstecs de les entitats financeres ètiques, ha explicat Sergi Salavert, “contrasta amb les xifres d’evolució dels préstecs concedits per les entitats convencionals de l’Estat espanyol“. Segons les dades de l’informe, la taxa de morositat de les entitats de finances ètiques va ser del 2,20% el 2017, en contraposició al de la banca tradicional, que s’ha situat en el 7,79%.
El nombre de persones usuàries s’ha reduït un 1,83% després de duplicar-se en els últims 5 anys. Paral·lelament, el capital social de les finances ètiques continua creixent i se situa pròxim als 180 milions d’euros, incrementant-se en un 5,25% respecte a l’any anterior. En aquest sentit, Salavert ha apuntat que la banca ètica “està molt lluny de les activitats especulatives, apostant decididament per l’economia real”.
Aquest any el Baròmetre també ha incorporat la distribució territorial del crèdit atorgat així com la distribució dels sectors invertits. Les entitats de finances ètiques que operen a l’estat, han finançat projectes d’àmbit estatal i internacional. En l’estat, el sector més finançat amb un 40,50% és el mediambiental, seguit pel sector social (24,72%) i el cultural (15,36%). Només un 11,78% del finançament és a particulars. A nivell internacional, el 77,70% del finançament es fa a través de microcrèdits.
Territorialment, la Comunitat de Madrid (31,79%) lidera les concessions de préstecs seguida de Catalunya (13,83%) i Andalusia (12,95%). Les 3 comunitats agrupen pràcticament el 60% dels préstecs atorgats. L’altre 40% queda repartit equitativament entre la resta de l’estat.
També, a partir d’aquesta edició, s’ha donat més visibilitat al sector assegurador en el món de les finances ètiques. Per a això, s’han utilitzat com a referència aquelles entitats registrades amb el Segell Europeu EthSI d’assegurances ètiques. En aquest apartat, s’ha mostrat com les asseguradores ètiques gestionen un volum de primes de 648.457.159 euros, que suposa un 1,01% del volum total de primes del sector assegurador espanyol. Les inversions gestionades per les entitats registrades superen els 1.664.000 d’euros. En relació al volum de pòlisses, les entitats asseguradores i mutualitats registrades pel segell EthSI s’han gestionat més de 1,8 milions de pòlisses durant l’any 2017.
En l’àmbit de la mediació d’assegurances, les corredories ètiques tenen un volum de primes intermediades de pràcticament 12 milions d’euros amb més de 255.000 persones cobertes per les més de 15.000 pòlisses gestionades.
Les entitats del Baròmetre del 2017 són les entitats que fan una aposta clara i única per a la promoció de projectes amb un clar impacte social i ambiental positiu, el respecte i compliment de tots o la majoria dels principis que defineixen les finances ètiques i que, al mateix temps, estan integrades en les diferents xarxes locals, estatals o internacionals de finances ètiques.
