04/11/2013
[:CA]
Darrerament està molt de moda parlar de la Constitució Espanyola de 1978, la qual, per cert, tots els menors de 56 anys no la van poder votar, simplement per que l’edat exigida en aquell moment era de 21 anys.
L’article 35 de la Constitució diu “Todos los españoles tienen el deber de trabajar y el derecho al trabajo”. No sona una afirmació un tan irònica i buida per tots els que busquen treball i no en troben? Està be que se’ns reconeguin drets, però si després els governs no creen les condicions de manera que els podem exercir, de què ens serveix la Constitució?
Amb la manca d’ocupació i l’atur hi ha molta retòrica. Molta declaració solemne. Molta promesa buida de contingut. Molts copets a l’esquena, i un “…no pateixis que tot s’arreglarà…” El més greu és que ja hem interioritzat la situació, i les xifres de l’atu ja deixen indiferent a massa gent. Per a molts la quantitat de persones sense feina és una dada més de les estadístiques de l’economia.[:]
29/10/2013
[:CA]
El proper 5 de novembre Acció Solidària contra l’Atur (ASCA) fem una presentació de la Fundació al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, ja que enguany som l’Entitat destinatària del Fons Solidari dels Enginyers.
L’acte tindrà lloc a la Plaça Ramon Berenguer el Gran, 1, pral. de Barcelona, hi intervindran:
– Pere Rigau, president de la Comissió d’Acció i Cooperació – Benvinguda i introducció de l’acte.
– Pilar Mercadé, membre del Patronat i del Consell Executiu d’ASCA – Presentació de la Fundació ASCA.
– Oriol Romances, membre del Patronat d’ASCA i de la Taula d’Avaluació en la presentació dels mecanismes dels préstecs per l’ocupació i del seu control.
L’assistència és gratuïta, però les places són limitades. Es pot fer la reserva utilitzant la inscripció online o bé trucant per telèfon al 933 192 304 (de 9 a 14 h i de 16 a 18 h).
T’hi esperem![:]
26/10/2013
[:CA]Mai com en aquests darrers anys hem sentit parlar tant de crisi, d’economia, de finances, de dèficits, de deutes, de primes de risc, de rescats, etc
És molt significatiu i preocupant, que el fenomen –per no dir-ne, fantasma diabòlic- dels mercats financers, han aconseguit el poder a nivells estatals, europeus i fins i tot mundials, sota la bandera del benefici especulatiu.
La lacra de l’endeutament com a solució fàcil per anar fent, està passant la factura. Es ben evident que la relació creditor-deutor ens porta a una dependència excessiva i perniciosa. Els mercats financers dominen la situació. El diner, té més poder que ningú més.
Algú pot invocar que el sistema hauria de canviar, i entre altres coses, que els rics paguin més impostos, i que això ens permeti seguir com sempre. Lloable idea. Però com la portem a la pràctica? Segurament moltes coses han de canviar, com reclamen els indignats d’arreu. Però com? Allò que es diu: “¿Quien le pone el cascabel al gato?” Estem d’acord en voler introduir canvis profunds en el sistema però no s’ha de confondre amb el dia a dia que estem vivint.
Calen decisions operatives que aportin solucions al dia a dia. I el que sàpiga dissenyar un nou sistema, endavant…[:]
24/10/2013
[:CA]Avui en el programa el Migdia de 8tv, Ruth Jiménez ha entrevistat a en Francesc Raventós, membre del Patronat d’ASCA, i han comentat les xifres de l’atur. Segons EPA ha baixat en 72.800 persones el tercer trimestre i la taxa se situa en un 25,98%. A Catalunya, 32.500 aturats menys durant el tercer trimestre.
No et perdis el vídeo de l’entrevista!
[:]
23/10/2013
[:CA]Avui, parlar de lleis i de legalitat és força recurrent, sobretot a nivell polític. Des de que es va anar instaurant la democràcia, sembla que les lleis –que les construeix el poble a través dels seus Parlaments- són sagrades. O més ben dit, són indiscutibles. O a vegades pitjor, són inamovibles.
És ben evident de que el poble no fa les lleis. El poble té el dret i la facultat de votar. I si del resultat de la votació en resulta una determinada majoria, ha de voler dir que aquests –en principi en nom de tots- són els que pensen, discuteixen, i en definitiva serà la majoria la que decidirà.
I això ens fa pensar en l’argument d’una pel·lícula “Onze homes sense pietat”. Una de les persones del Jurat, vol evitar que la consideració dels fets i de la persona acusada, siguin tractats tan superficialment i per això aprofundeix cada un dels múltiples aspectes dels fets i de la persona, aconseguint de mica en mica fer canviar l’opinió a tots els altres membres del Jurat. I al final, l’acusat és declarat innocent.
Aquest exemple ens fa pensar en com podem arribar a convertir en fràgil la veritat i fins quin punt el pes de les majories aconsegueix que les masses puguin tenir la raó sobre qualsevol aspecte. Podem doncs, dubtar de si una llei decidida per una majoria és necessàriament legítima.[:]
20/10/2013
[:CA]El Ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro ha presentat en un ambient d’optimisme els pressupostos per l’any 2014. Preveu que l’economia espanyola creixerà un 0,7% del PIB, cosa positiva, un dèficit públic previst del 6,8%, un endeutament que arribarà al 100%, i l’ocupació que preveu es reduirà un 3,4%.
En resum, ens espera un any, en principi, amb un millor comportament de l’economia, però en el que seguiran les retallades, l’augment del impostos, els preus dels béns de consum més cars, la pèrdua de poder adquisitiu dels salaris i de les pensions, i un major atur.
No sabem com amb aquestes dades es pot ser optimista. Ja portem sis anys així! Ens preguntem si ens en queden molts més…[:]
