![El sistema monetari davant d’una nova recessió]()
18/12/2018
El Fons Monetari Internacional, institucions econòmiques i molts experts, pronostiquen una propera recessió econòmica. Una de les principals causes és l’elevat augment de l’endeutament a nivell mundial. Segons l’Institut Internacional de Finances, el deute global arriba ja 233 bilions d’euros, el 324% del PIB.
Per sortir de l’abisme originat per la crisi econòmica de 2007 els bancs centrals es van veure obligats a una forta expansió monetària. Amb abundant liquiditat financera en el mercat i un cost irrisori dels diners, l’economia ha recuperat el creixement, però el cicle econòmic no es pot donar per tancat fins que l’endeutament dels bancs centrals i el tipus d’interès tornin a la normalitat. La confiança en el Sistema Monetari Internacional, SMI, i en les principals monedes, es manté, però si es perdés la confiança en elles la situació seria molt delicada.
Un cop aconseguida la recuperació econòmica, la Reserva Federal nord-americana està augmentant el tipus d’interès i el Banc Central Europeu ha anunciat que deixarà de comprar deute i pujarà el cost dels diners.
Són molts els factors de risc que poden contribuir també a una nova recessió: la inestabilitat geopolítica, els desequilibris econòmics, l’augment del proteccionisme, la autoimposada política d’aïllament dels Estats Units i la constant emissió de dòlars per cobrir el seu dèficit, o les debilitats del sistema monetari internacional. La complexa situació actual genera desconcert i un elevat risc de perdre el control del funcionament del sistema monetari, el que aconsella reformar per evitar a temps mals majors.
Amb tantes incerteses i un deute global tan elevada és difícil avaluar les conseqüències del despalanquejament. Es desestabilitzarà l’economia? Resistirà l’actual sistema monetari? Com sortiran d’una nova crisi els governs que estan altament endeutats? Hi ha risc d’un efecte dòmino?
El risc d’una nova recessió i possible desestabilització del sistema monetari afecta tots els països i per tant exigeix la coordinació internacional al més alt nivell. Durant 70 anys, el dòlar ha estat la superpotència del sistema financer i monetari mundial, però la seva dependència de la política interior americana, l’elevat import de dòlars que hi ha al mercat per cobrir el seu permanent dèficit i el fort pes que ja té l’economia xinesa i altres països emergents comença a qüestionar la seva primacia.
La proposta de reforma més racional consistiria que l’FMI assumeixi un major protagonisme impulsant l’emissió i ús dels DEG, per convertir-los gradualment en la principal moneda de reserva, i actuar com a banc dels bancs centrals i com prestador de darrera instància. Atès l’extraordinari poder que l’FMI tindria, hauria de ser políticament més representatiu, avaluar les repercussions socials de les seves actuacions i retre comptes. Però aquesta proposta genera una forta resistència dels Estats Units per por a perdre els privilegis que li aporta la preeminència del dòlar com a principal moneda de reserva.
La reforma del sistema monetari és imprescindible. En la recent crisi els bancs centrals van abocar xifres astronòmiques de liquiditat en el sistema. Ara donat l’elevat endeutament existent una operació d’aquesta envergadura no es podrà repetir, si no es vol perdre la confiança dels ciutadans i del mercat financer en un sistema monetari fiduciari en què les seves monedes no tenen cap garantia que asseguri el seu valor.
D’entrada tots els països amb elevant endeutament haurien de fer un pla per reduir-lo. Pel que fa a l’Eurozona, cal reconèixer que ha tingut èxit en reduir el dèficit pressupostari, però ha estat a costa d’augmentar l’endeutament, excedint amb molt, la objectiu fixat de no sobrepassar el 60% del PIB. En l’Eurozona s’ha iniciat ja un procés de reducció gradual que ha permès passar del 86,5% del PIB el 2014 al 81,6% el 2017, però en tot cas caldria reestructurar part del deute dels països més endeutats i aprofundir en la integració financera.
En resum: el SMI té un seriós problema per resoldre, però no hi ha la pressió política suficient per obligar les principals autoritats polítiques i monetàries, en el marc d’institucions multinacionals prenguin les decisions necessàries per evitar que una nova crisi desestabilitzi l’economia i la societat.
Francesc Raventós
Ex degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya
Article publicat a Alternativas Económicas, núm. 64 – Desembre
![El sistema monetari davant d’una nova recessió]()
13/12/2018
Aquest Noticies veu la llum pocs dies després de l’entrega, per part d’Acció Solidaria Contra l’Atur amb la col·laboració de l’Obra Social ‘la Caixa’, dels Premis Josep M. Piñol al Foment de l’Ocupació. Josep Maria Piñol, fundador d’Acció Solidaria Contra l’Atur, dona el seu nom a aquests premis que entreguem des de fa 21 anys i que reconeixen, per una banda, aquelles accions innovadores en la lluita contra l’atur i el treball precari i, per l’altra, la trajectòria d’institucions que, de manera persistent i al llarg del temps, s’han distingit en la creació d’ocupació.
Enguany els guardons han recaigut en la fundació Ilersis i l’associació Solidança. En aquest butlletí parlem amb els seus protagonistes, escollits entre un total de 37 candidatures presentades, xifra que ens encoratja i demostra que, afortunadament, la solidaritat, en gran part fora dels focus, existeix. Són especialment esperançadores les activitats adreçades a joves en risc d’exclusió que intenten millorar el futur d’un col·lectiu amb un alta taxa d’atur.
L’Anuari de la Ocupació del Tercer Sector Social, recentment publicat, informa que a Catalunya, en el 2017, estaven contractades 94.300 persones en aquest sector. L’Anuari no diu res sobre els voluntaris. A Acció Solidaria Contra l’Atur tenim quatre persones contractades però en som més de 40 treballant-hi, perquè 38 són voluntàries. Si aquesta proporció fos la del Sector (insistim que no hi ha dades a l’Anuari) voldria dir que prop de 900.000 persones (més del 10% de la població) aporten part del seu temps ajudant en activitats de voluntariat a persones que ho necessiten. En aquest Noticies apareix una entrevista a un voluntari en actiu de la nostra entitat que acaba de fer 90 anys. Gracies Lluís. Sense els voluntaris, no aniríem enlloc.
La principal eina d’Acció Solidària Contra l’Atur per lluitar contra l’atur i la precarietat laboral és l’atorgament de microcrèdits, la majoria al voltant de 10.000 euros a retornar entre dos i tres anys. Les ajudes públiques que rebem per fer aquesta feina són del 10% de les nostres necessitats (en el tercer sector social són de l’ordre del 40%) i el finançament ve, sobretot, dels donants i de la devolució dels préstecs, que anomenem “la roda de solidaritat”. És per això que necessitem el vostre ajut. Us animem a col·laborar. Ara ve Nadal, l’època de l’any en què ens sentim més solidaris. Qualsevol ajuda, puntual o periòdica, serà benvinguda.
Passeu unes molt bones festes!
Miquel Vila-Despujol
Vicepresident
Acció Solidària Contra l’Atur
12/12/2018
La Fundació Bancària “La Caixa”, a través de la convocatòria “Inserció sociolaboral 2018” del Programa d’Ajuts a Projectes d’Iniciatives Socials, ha concedit a Acció Solidària Contra l’Atur 24.000 € per al projecte Microcrèdits per a l’ocupació i la inserció sociolaboral.
Aquest ajut suposa un impuls molt important i ens assegura poder seguir generant llocs de treball digne a través del suport als projectes d’emprenedoria de persones que es troben a l’atur o en situació de treball precari.
12/12/2018
Lluís Colom va incorporar-se com a comptable voluntari d’Acció Solidària Contra l’Atur fa més de 20 anys. Ara acaba de celebrar el seu norantè aniversari i segueix col·laborant en l’àrea de comptabilitat de la fundació.
Lluís, per què va animar-se a ser voluntari en una fundació com aquesta?
Vaig entrar-hi per diversos motius, però destacaria el fet que em vaig trobar jubilat amb bona salut, energia i ganes de ser útil en una societat on hi ha molts problemes per resoldre i molta gent que pateix i necessita ajuda. Impulsat també per les meves conviccions cristianes, a Acció Solidària Contra l’Atur vaig creure que encaixava molt bé per la meva preparació acadèmica i professional. Havia estat professor mercantil.
Què li aporta ser voluntari?
En primer lloc, satisfer la meva necessitat de trobar-me útil i solidari participant en la resolució de problemes i necessitats. Després, l’amistat amb tot l’equip de col·laboradors i treballadors d’ASCA m’ha permès sentir-me orgullós de pertànyer a una comunitat on les donacions econòmiques de persones generoses es destinen totalment als objectius de la fundació: reduir l’atur amb treball digne.
Què li diria a algú que estigués pensant a fer-se voluntari? L’animaria?
I tant! Li explicaria tot el que hem fet i fem i que es tracta d’una fundació seriosa i molt preparada professionalment per a la tasca que té encomanada.També li faria veure que l’atur és lluny d’acabar i que la pobresa, per raons de treball indigne, augmenta significativament. Cal contribuir a posar-hi remei.
Com li agradaria que evolucionés ASCA?
Crec que estem ben enfocats i que, en tot cas, la nostra evolució hauria d’anar en paral·lel a les circumstàncies econòmiques i socials. Tanmateix, hauríem de vigilar per no deixar-nos absorbir per la tecnologia i l’organització en el nostre treball, per no perdre de vista l’objectiu més important: l’atenció a les persones que pateixen i tenen problemes a causa de la precarietat laboral.
![El sistema monetari davant d’una nova recessió]()
09/12/2018
A Abrera, en Byron Aracil i els seus pares, es troben tots 3 en atur en una situació molt precària. Volen establir-se com autònoms i muntar un bar-restaurant, d’ambient familiar, ja que tots 3 tenen àmplia experiència en el sector de l’hosteleria. Han trobat un restaurant que actualment està tancat per malaltia del propietari i que es traspassa.
El local està situat a Abrera, molt a prop del centre i a tocar dels polígons industrials de la zona. Volen agafar el traspàs del negoci per fer esmorzars, àpats, sopars, aperitius i copes. Oferiran menjar casolà amb productes de proximitat frescos i de qualitat, racions generoses, amb una bona presentació i un bon servei. Un fet diferencial del negoci és que obriran de 6:00 a 23:00 de dimarts a diumenge.
En Byron va acudir a la Fundació PIMEC i també ha rebut la col·laboració de VAE (Voluntaris en Assessoria empresarial). L’han ajudat a elaborar el pla d’empresa. Byron, com a promotor principal, és una persona amb molta experiència, molt motivada i amb capacitat comercial.
Com fem amb tots els emprenedors que atenem, hem revisat el pla d’empresa que ha realitzat i li hem assignat un tutor que l’ha assessorat i orientat. Dues coses que ens han agradat molt del projecte es que segueix amb un negoci que ja estava en marxa i que crea tres llocs de feina a temps complert.
Amb tot, una vegada presentat el cas a la taula de projectes d’Acció Solidària Contra l’Atur i donat el vistiplau a la viabilitat del projecte, hem acordat concedir-li al Byron un préstec sense interessos de 10.500 € a retornar en 36 mesos per poder posar en marxa el negoci, pagar la fiança del local i fer petites obres d’adaptació.
Així que ja sabeu, si voleu fer un bon àpat bé us podeu apropar a:
ABRERA PARK
Avinguda de la Generalitat, 30
08630 – Abrera
08/12/2018
Des de Santa Cristina d’Aro ens arriba la sol·licitud d’una dona amb una lleu discapacitat a causa d’un accident laboral. Actualment està a l’atur amb dos fills a càrrec, un d’ells també amb discapacitat. Rep una petita prestació de l’atur, amb la qual no cobreix les despeses bàsiques, i actualmente deu mensualitats del lloguer del domicili.
Vol accedir al traspàs d’un negoci de llaminadures, de manera que capitalitzarà la resta de la prestació de l’atur, i es donarà d’alta com autònoma, per poder pagar la fiança del local i les primeres despeses.
Acció Solidària Contra l’Atur li concedeix una ajuda a procés d’inserció laboral de 1.571,55 € per a aquest fi. Esperem que amb aquest microcrèdit sense interessos, que ens retornarà en mensualitats pugui sortir de la precarietat en què es troba.
