09/01/2019
La Victòria Zurita estava a l’atur i buscava una sortida laboral. Va tenir l’oportunitat d’agafar el traspàs d’una botiga de productes naturals de perfumeria i cosmética al barri de les Corts de Barcelona. Ella mateixa ens explica el seu projecte:
Com vas començar amb aquest projecte?
Vaig agafar el traspàs d’una botiga, però al cap de poc temps, vaig veure que no funcionava. Vaig decidir buscar assessorament per tancar el negoci. Vaig anar a Barcelona Activa, i des d’allà em van ajudar i orientar molt. Van estudiar el meu cas i com jo tinc coneixements i formació sobre tractaments estétics i terapèutics amb productes naturals, vam fer un estudi i em van suggerir canviar l’activitat, passar de venda de productes a fer tractaments terapéutics. Finalment al novembre vaig decidir fer un canvi de llicència del local, i dedicar-me a això com a motor del negoci, i deixar la venda de productes en segon terme. Realment ara, tinc molta clientela i està funcionant.
Com vas conèixer Acció Solidària Contra l’Atur?
Com ja he comentat vaig anar a Barcelona Activa, en van ajudar a trobar un camí nou al negoci, i sembla que hem donat amb la fórmula. Des d’allà, un cop presa la decisió, quedava pendent el tema del finançament, i em van suggerir que em dirigís a vosaltres, ja que era l’entitat que millor encaixava amb el meu perfil.
En què t’ha ajudat ASCA?
Des del primer dia, hem parlat molt, m’han donat molt de suport, tant el tutor, com el personal administratiu que m’atès durant el projecte. Ha estat una gran experiencia i he seguit aprenent coses i rebent aportacions positives per el meu negoci.
Què ha estat el més difícil d’emprendre?
No saber des del primer dia com s’havia d’enfocar el negoci. Tenia ganes de fer alguna cosa, però no sabia com fer-ho, el desconeixement de saber a on et poses. no havia elaborat cap pla d’empresa ni viabilitat de la mateixa.
Que recomanaries a futurs emprenedors?
Començar amb un bon assessorament, ja que ha estat el meu error. Jo vaig decidir agafar el traspàs del negoci sense tenir un bon pla d’empresa, ni els coneixements adequats sobre la gestió i la viabilitat de tot plegat. És el que em va fallar, sort que per tancar-lo vaig buscar orientació i em van ajudar a reorientar el negoci.
Com veus el negoci d’aquí a 5 anys?
Jo em veig en un altre local, perquè ara estic sola, però tal com està anant, veig que creixerà. Vull posar dues cabines i posar una altra persona. Ara ja no puc donar hores, tinc tota l’agenda plena.
Amb tot, una vegada presentat el cas a la taula de projectes d’Acció Solidària Contra l’Atur i donat el vistiplau a la viabilitat del projecte, hem acordat concedir un préstec sense interessos de 5.000 €, per pagar part del canvi de llicència, comprar productes i consolidar un lloc de feina.
Per tant, si voleu rebre algun tipus de tractament relaxant o terapéutic, podeu anar a:
Serendipity & Taste
C / Galileo 132
08028 – Barcelona
03/01/2019
La Carme Álvarez de Barcelona està a l’atur, i ha treballat gairebé sempre com a venedora de roba interior a botigues, té una dilatada experiència en aquest sector. La Carmen ens explica el seu projecte:
Com vas començar amb aquest projecte?
Al mes de maig em vaig quedar sense feina, i després de tenir diferents experiències de contractes temporals i precaris, i valorar la meva edat, vaig pensar que potser era el moment de muntar jo alguna cosa i emprendre. Porto molts anys dedicada a la venda al públic, tant com dependenta com encarregada de botiga però sempre he treballat per a altres. Vaig veure que no podia posar una botiga al carrer, a causa dels preus dels lloguers, i vaig optar pels mercats municipals. Primer volia posar-la de roba interior de senyora i senyor (és el que havia fet sempre), però em vaig adonar que hi havia moltes parades, a part de les botigues del voltant, i automàticament vaig decidir dirigir-ho a infants. Oferiré roba 100% de cotó. Ja m’he reunit amb la directora del mercat, tinc els permisos municipals i he contactat amb els majoristes.
Com vas conèixer Acció Solidària Contra l’Atur?
Em costava molt dissenyar la part econòmica del projecte, i vaig anar a través d’una coneguda, a parar a l’IMPO de Badalona i des d’allà vaig fer el pla de Reempresa. Vaig rebre molt suport, em van ajudar moltíssim a donar coherència a la meva idea de negoci i a fer un estudi de totes les variables que em poden afectar, aportant la informació necessària per a determinar la viabilitat del projecte i realitzar el traspàs del negoci amb garanties d’èxit. Arribat el moment del finançament em van comentar, que existia Acció Solidària Contra l’Atur, i és quan em vaig posar en contacte amb vosaltres.
En què t’ha ajudat ASCA?
Jo ja portava molt fet i elaborat el pla financer i de viabilitat del negoci així i tot em vau fer qüestionar diverses coses, entre elles per exemple, el preu del traspàs. M’ha ajudat molt en relació tema econòmic, la parada es traspassa buida per 7.000 €, i la compra inicial de material està al voltant dels 4.600 €. He capitalitzat l’atur, disposava d’uns petits estalvis, i la resta que em cal per pagar el traspàs ho he demanat a la Fundació.
Com veus el negoci d’aquí a 5 anys?
El meu objectiu és convertir-me en empresària i estar orgullosa del meu treball. Aquesta aventura d’emprendre es tracte d’un repte personal a l’haver estat treballant al sector des de fa molts anys primer com a dependenta i posteriorment com a encarregada al sector tèxtil. Actualment visc molt en el present, en fer funcionar el negoci, i ara l’agafo en plena campanya de Nadal. Vull que funcioni, d’aquí a 5 anys em veig en ple rendiment, i penso que anirà bé, tan bé, que potser puc créixer, amb una altra parada, o fins i tot amb una botiga al carrer.
Que recomanaries a futurs emprenedors?
Que arriba un moment a la vida, que s’han de prendre decisions, atrevir-se, però pensar sempre les coses bé. S’ha d’apostar per un mateix.
Amb tot, una vegada presentat el cas a la taula de projectes d’Acció Solidària Contra l’Atur i donat el vistiplau a la viabilitat del projecte, hem acordat concedir un préstec sense interessos de 5.000 €, a tornar en 36 terminis, per pagar una part del preu del traspàs del negoci i consolidar un lloc de feina.
Per tant, si voleu comprar roba interior infantil, podeu anar a:
ROBA INTERIOR INFANTIL CARME
Parada nº 3 del Mercat de la Sagrada Família
C/ Padilla, 255 (entre Mallorca i Provença)
08013 – Barcelona
![Suport a una emprenedora: botiga de roba Carli]()
31/12/2018
Quan l’empresa a on treballava la Sílvia Trullàs va començar a tenir dificultats, ella es va replantejar el seu futur professional, i va estudiar diverses possibilitats. La Sílvia, ens explica el seu projecte:
Com vas començar amb aquest projecte?
Jo sempre he treballat en el sector tèxtil. Donat que a l’empresa a on treballava hi havia dificultats, i degut a la meva edat, vaig obrir una petita botiga per vendre els productes de l’empresa a on estava. La botiga es trobava al mateix carrer que la botiga de roba Carli, coneixia i compartíem part de la clientela i la propietària em va proposar agafar el traspàs, ja que es volia jubilar. Vaig plantejar-m’ho molt seriosament. No començava des de zero, ja que estava al mateix barri, i a més la botiga ja disposava d’una clientela de molts anys. Després de fer els càlculs, analitzar els riscos i beneficis, vaig decidir tancar la botiga que tenia i amb els meus estalvis agafar el traspàs de la botiga Carli.
Com vas conèixer Acció Solidària Contra l’Atur?
He conegut la Fundació a través d’un familiar que fa molts anys que fa de voluntari, i ara ha vist realment com funciona. Demanar ajuda és difícil, és reconèixer que tu mateix no ho pots fer.
En què t’ha ajudat ASCA?
Donant-me l’oportunitat de tenir una feina, i seguir endavant amb la meva vida. M’han donat suport amb el projecte que he pensat, he dissenyat, i he apostat. Ho agraeixes molt.
Què ha estat el més difícil d’emprendre?
Per mi, a causa de la tipologia de negoci, el risc més gran, és que en el món del tèxtil has de comprar a un any vista, és a dir, sense saber com ha anat aquesta temporada, ja estic comprant gènere per l’any vinent. Per això, ara he demanat una ajuda a Acció Solidària Contra l’Atur, ja que em trobo que haig de pagar 25.000 € d’unes factures amb venciment al mes de desembre, ja que la col·lecció de l’estiu vinent ja l’he comprat, i només disposo d’una part dels diners.
Com veus el negoci d’aquí a 5 anys?
El veig totalment viable. Vaig començar el març del 2018 amb la temporada d’estiu, he fet petits canvis i he abaixat una mica els preus. Ha vingut una part de la clientela que ja tenia la botiga, però també clientes noves. Espero fidelitzar-les i consolidar-les.
Perquè creus que s’ha de col·laborar amb ASCA?
Perquè és molt important donar oportunitats. Tenir feina és vital, perquè si no com vivim? Què fem?, hem de tenir una feina digna per poder tenir una vida digna.
Que recomanaries a futurs emprenedors?
Quan s’emprèn és perquè tens clar que has de fer alguna cosa i canviar la teva vida laboral. El primer és que has d’apostar per tu mateix, creure en el projecte i en tu. Quan demanes ajuda, és que abans ja ho has pensat i calculat. El més important és la il·lusió, i les dificultats es van superant pel camí.
Amb tot, una vegada presentat el cas a la taula de projectes d’Acció Solidària Contra l’Atur i donat el vistiplau a la viabilitat del projecte, hem acordat concedir un préstec sense interessos de 12.000 €, per disposar de la liquidat que li falta i poder seguir amb el negoci i consolidar un lloc de feina.
Per tant, si voleu comprar roba per a dones, podeu anar a:
Roba Carli
C/ Hurtado 33
08022 – Barcelona
![Suport a una emprenedora: botiga de roba Carli]()
19/12/2018
Itàlia està immersa en un seriós problema. La Comissió Europa (CE) no ha acceptat la proposta de pressupost que ha presentat el govern italià per l’any 2019, ja que no preveu disminuir el dèficit actual del 2,4% del PIB. El motiu bàsic del rebuig és que Itàlia té un enorme deute públic de 2,3 bilions d’euros, el 130% del PIB i no proposa reduir-lo.
La situació econòmica italiana i la desconfiança que està generant en els mercats financers fa que la prima de risc d’Itàlia es situï a entorn d’uns 300 punts, el que suposa un notable encariment tan del deute de l’Estat com del sector privat. Espanya està en una millor situació que Itàlia, però tots dos tenen alguns problemes semblants, com ara, la necessitat de reduir el dèficit i especialment el deute públic.
En els darrers anys Espanya ha fet un esforç destacable en la reducció del dèficit, però en canvi, ha augmentat considerablement el deute públic, que és d’1,2 bilions d’euros, el 98,2% del PIB, el qual s’està reduint a un ritme totalment insuficient per assolir el llindar del 60% que van acordar els membres de la CE. Aquest elevat deute, i el seu cost, està alentint el creixement. La prima de risc es situa entorn dels 110 punts i el cost anual dels interessos és de 32.000 milions d’euros, xifra que augmentarà a mesura que pugi el tipus d’interès.
¿Com disminuir el deute públic? Les respostes teòriques són simples, augmentant els ingressos o retallant la despesa. Són decisions que els polítics temen, ja que cap d’elles és ben acollides pels ciutadans; pels governs és molt més còmode endeutar-se. En el cas espanyol s’hauria d’augmentar gradualment la pressió fiscal per anar-se acostant a la mitjana de la UE. Amb més recursos el govern tindria més marge de maniobra.
La diferència essencial entre Espanya i Itàlia, és que mentre a Espanya ha estat creixent a un ritme del 3% del PIB i hi ha voluntat política de reduir el dèficit, el deute i acceptar les regles de joc de la CE, l’economia italiana ha estat molt temps estancada i el govern italià pretén imposar els seus criteris ignorant les regles que la CE té establertes. De no arribar a una entesa, el govern italià pot tenir dificultats per finançar el dèficit i la renovació dels crèdits, amb el risc de trobar-se en una situació semblant a la de la crisi de Grècia. Seria molt negatiu per tots.
Per això Espanya hauria d’aprofitar l’encara bona situació de l’economia, per anar reduint el dèficit i el deute, de manera que en els moments de major dificultat hi hagi un coixí i confiança en l’economia, que eviti haver de prendre mesures doloroses pels ciutadans.
Francesc Raventós
Ex degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya
Publicat a La Vanguardia el 09/12/2018
![Suport a una emprenedora: botiga de roba Carli]()
19/12/2018
LUIKA SCCL de Sabadell és una cooperativa de treball associat sense ànim de lucre i amb finalitat social, inscrita al Registre de Cooperatives de la Generalitat de Catalunya. Està formada per un equip de professionals de l’àmbit social que neix amb la finalitat de normalitzar socialment el col·lectiu amb diversitat funcional, tot donant una nova visió d’apoderament personal i de visibilització no supervisada per tal que puguin desenvolupar plenament els seus drets reconeguts de manera individualitzada i no sobreprotegida. Actualment, LUIKA presta serveis a entitats que treballen en aquest àmbit en exclusiva i promovem la conscienciació social a partir del treball en primera persona de les persones catalogades com a diversitat funcional o discapacitat. La cooperativa va ser constituïda l’any 2016 per 4 persones i en l’actualitat són 25 les persones que hi col.laboren.
Se’ls concideix la licitació per concurs públic, a canvi del pagament d’un canon anual, l’administració local de Sabadell per la gestió del bar-restaurant ‘El Velòdrom’, ubicat al barri de la Creu Alta Cal Balsach i que dóna servei, principalment, a ciutadanes i ciutadans que fan ús del Poliesportiu Can Balsach i del Centre Cívic de la Creu Alta. El temps de licitació té una durada de 4 anys prorrogable 2 anys més. Amb aquest projecte es creen quatre llocs de feina en el seu inici, i es preveu augmentar en més persones per poder donar un bon servei.
Amb la gestió de l’espai del Velòdrom es vol desenvolupar un projecte d’hostaleria normalitzador, formant un equip de professionals amb capacitats diferents, que transmetin a la societat un nou concepte de treball en equip. “Tots tenim dret al treball i, a més, un treball normalitzat on poder sentir que en som membres i es compta amb nosaltres”. El que permet la viabilitat del projecte és:
- El Velòdrom serà un espai cultural a disposició de la ciutat, des d’on donar a conèixer nous projectes i apostar per noves figures emergents a la nostra ciutat siguin de l’àmbit de les arts que siguin.
- Aportar el seu valor afegit donant visibilitat al col·lectiu amb diversitat funcional, a partir d’enxarxar altres projectes, de manera que es creïn noves formes d’entendre i acollir les persones amb diversitat funcional tot donant-los l’espai sociocultural que tant costa que els donin i que cada vegada amb més força empenyen des del seu apoderament personal.
L’activitat que es durà a terme dintre la instal·lació d’El Velòdrom és la següent:
- Gestió del servei de cafeteria i bar: l’oferta es centrarà a oferir esmorzars, vermuts, berenars i sopars amb una carta d’elaboració pròpia, amb plats senzills i per a tots els gustos. Es tindran en compte al·lèrgies, intoleràncies alimentàries, etc. i seran flexibles en els productes finals que s’ofereixen.
- Oferta d’activitats de lleure i culturals, com per exemple, crear una agenda cultural a partir de la col·laboració i ús d’entitats, associacions, etc. del barri i de la ciutat on fer mostres del treball que realitzen, també es vol habilitar el racó de la biblioteca i es mantindrà el racó de jocs infantils.
- Normalització i inserció ocupacional de persones amb diversitat funcional.
Demanen una ajuda a Acció solidària Contra l’Atur, per la compra de maquinària i material informàtic. ASCA els concedeix un préstec sense interessos de 15.000€ a retornar en 48 quotes.
Al cap d’uns mesos de funcionament, des d’Acció Solidària Contra l’Atur els anem a fer una visita de seguiment del projecte al mes de novembre de 2018.
La gestió d’El Velòdrom es va iniciar el mes de març de 2018 i les bones vendes de l’inici es van veure frenades durant als mesos d’estiu, ja que durant aquest període l’activitat del centre és molt baixa, i fins i tot es tanca.
El mes d’octubre les vendes ja s’han recuperat i les perspectives per novembre i desembre tornen a ser bones. A part de l’activitat normal de bar i restaurant, és un espai preparat per fer sopars de grup, festes infantils, activitats teatrals, música… Actualment hi treballen 5 persones.
Tot i que la facturació és més baixa del previst, i les vendes generades fins ara estan per sota del pla econòmic inicial, estan convençuts de la viabilitat del projecte. Han obert canals de comunicació a les xarxes socials, i ampliaran la varietat d’activitats que es poden fer per ser un reclam atractiu per atraure nous públics.
Així que ja sabeu, si desitgeu fer un bon àpat i participar en diverses activitats, us podeu apropar a:
VELÒDROM
Ctra. de Prats de Lluçanès, 2 Bxs
08208, Sabadell
![Suport a una emprenedora: botiga de roba Carli]()
18/12/2018
Se m’ha demanat que fes un balanç de l’any que està acabant. Ho faig amb gust però amb dues precaucions. Sé que ha estat un any intens i convuls tant aquí com arreu, que permet més d’un relat en funció de la perspectiva legítima de cada observador; el que trobareu és el meu. I com que l’escric abans del dia 21 i no veig prudent fer cap balanç del problema català. Com que crec que el que és important és mirar al futur tot analitzant el passat, el que segueix vol aportar algun diagnòstic sobre l’any 18 i unes reflexions sobre lliçons que penso que hauríem d’haver aprés de cara a orientar el 19 i següents…
Per a mi hi ha cinc grans trets que caracteritzen l’any:
- S’ha continuat comprovant que, en contra del que vàrem gaudir la segona meitat del segle XX, el model econòmic actual ha fet que el creixement no hagi millorat la situació social si no que ha continuat augmentant les desigualtats.
- S’ha fet evident que les dificultats de sostenibilitat degudes a la contaminació i l’escalfament global son més preocupants del que semblava fa uns anys i que les mesures, insuficients, pactades per evitar els seus perills, no només no es compleixen si no que s’estan qüestionant en molts llocs.
- Hi ha hagut un augment de preocupació i de indignació en capes molt amples de la societat per la situació present, i de por per les perspectives personals de futur, conseqüència dels dos punts anteriors; sobre tot del primer, però també de la major percepció del segon.
- Aquest malestar ha provocat que s’hagin intensificat corrents perilloses en el camp de la política: L’enyorament d’etapes anteriors i la voluntat de recuperar-les (Brexit); el replegament cap a espais sobirans més petits i el rebuig cap als “altres” (proteccionismes en lo econòmic i nacionalismes en lo polític).
- Una desconfiança generalitzada en les actuacions dels polítics (desafecció transversal), i un aprofitament d’aquestes situacions per part de grups polítics radicals, populistes, i en molts casos antidemocràtiques, que han pogut fer un ús demagògic de la gran llibertat desregulada d’espais per la creació i distribució de la informació.
Tres reflexions que formen part del meu balanç personal.
No podem continuar amb unes dinàmiques econòmiques que milloren les xifres macro però que empitjoren l’equitat social. Això vol dir que hem de construir poders polítics democràtics més socials i que tinguin prou dimensió demogràfica i siguin prou forts per poder imposar-se a l’enorme força del mercat financer mundial. Això no es farà reconstruint o recuperant petites sobiranies, si no creant entitats polítiques que agrupin els estats nació, i que alhora estimulin i respectin la diversitat i la pluralitat interna.
Encara que pugui semblar una expressió truculenta, és cert que estem posant en perill la sostenibilitat del planeta i la seva capacitat d’acollir una població que vagui augmentant contínuament. Cal que revisem la nostra relació amb la natura i molt especialment en els camps energètic i del reciclatge. Aquí també calen solucions globals per uns problemes globals, i no serà possible amb petites polítiques estatals. També hem vist com, tant les conseqüències del canvi climàtic com les mesures per evitar-lo, tenen guanyadors i perdedors, i per tant calen accions complementàries per compensar a aquest darrers.
Cal, finalment, repensar els mecanismes de la política i orientar l’actuació dels gestors públics, per tal de dirigir-la sobre tot a la solució de tres grans problemes: aconseguir que la justícia social avanci simultàniament amb el progrés econòmic, assegurar la sostenibilitat futura del sistema, i reformar els mecanismes de participació democràtica en el nou context digital per evitar les actuacions polítiques curtes de vista, i per poder escoltar millor la voluntat popular, evitant així que la participació es converteixi en una enganyifa.
Joan Majó, enginyer i ex ministre.
Article publicat el 24/12/2018 a Via Empresa.
En què t’ha ajudat ASCA?
