Suport a un emprenedor en el traspàs del restaurant Abrera Park

Suport a un emprenedor en el traspàs del restaurant Abrera Park

A Abrera, en Byron Aracil i els seus pares, es troben tots 3 en atur en una situació molt precària. Volen establir-se com autònoms i muntar un bar-restaurant, d’ambient familiar, ja que tots 3 tenen àmplia experiència en el sector de l’hosteleria. Han trobat un restaurant que actualment està tancat per malaltia del propietari i que es traspassa.

El local està situat a Abrera, molt a prop del centre i a tocar dels polígons industrials de la zona. Volen agafar el traspàs del negoci per fer esmorzars, àpats, sopars, aperitius i copes. Oferiran menjar casolà amb productes de proximitat frescos i de qualitat, racions generoses, amb una bona presentació i un bon servei. Un fet diferencial  del negoci és que obriran de 6:00 a 23:00 de dimarts a diumenge.

En Byron va acudir a la Fundació PIMEC i també ha rebut la col·laboració de VAE (Voluntaris en Assessoria empresarial). L’han ajudat a elaborar el pla d’empresa. Byron, com a promotor principal, és una persona amb molta experiència, molt motivada i amb capacitat comercial.

Com fem amb tots els emprenedors que atenem, hem revisat el pla d’empresa que ha realitzat i li hem assignat un tutor que l’ha assessorat i orientat. Dues coses que ens han agradat molt del projecte es que segueix amb un negoci que ja estava en marxa i que crea tres llocs de feina a temps complert.

Amb tot, una vegada presentat el cas a la taula de projectes d’Acció Solidària Contra l’Atur i donat el vistiplau a la viabilitat del projecte, hem acordat concedir-li al Byron un préstec sense interessos de 10.500 € a retornar en 36 mesos per poder posar en marxa el negoci, pagar la fiança del local i fer petites obres d’adaptació.

Així que ja sabeu, si voleu fer un bon àpat bé us podeu apropar a:

ABRERA PARK
Avinguda de la Generalitat, 30
08630 – Abrera

L’extrema dreta que asfíxia a la UE

Només un gir copernicà que allunyi les polítiques neoliberals permetrà a Europa tenir un paper més actiu en l’economia i en la societat. Les polítiques liberals seguides per sortir de la crisi de 2007 han suposat un fort augment de l‘antieuropeisme. La pèrdua de poder adquisitiu, la precarietat laboral, l’augment de la desigualtat social, la corrupció, la por al futur i la dissolució de la pròpia identitat han creat un entorn propici per a exaltar emocions.

Una globalització descontrolada, la crisi econòmica mal resolta i canvis tecnològics amenaçadores per a molts estan tenint greus conseqüències per a les classes mitjanes i populars. Els partits tradicionals no han sabut donar resposta a les noves inquietuds. Mentre els ciutadans senten que ningú els representa, floreixen partits que prometen solucions fàcils i recuperar un “passat gloriós”.

Són partits d’extrema dreta amb notables diferències entre ells, encara que solen compartir el rebuig a la globalització, a la integració europea i la immigració. L’extrema dreta, com una metàstasi, està penetrant amb força a Europa. Els resultats de les últimes eleccions a Holanda, França, Àustria, Alemanya i la República Txeca ho confirmen.

Abans de la crisi, la classe obrera tenia la sensació que la seva situació havia millorat, però era un sentiment enganyós, ja que l’aparent augment de la capacitat adquisitiva era resultat dels crèdits barats i del fàcil accés a productes de països emergents molt més assequibles. Amb la crisi de 2007 va desaparèixer el miratge. L’atur i la precarietat laboral s’han imposat; els desnonaments han florit; gent que es considerava de classe mitjana s’ha convertit en classe obrera; molts temen quedar-se sense feina pel canvi tecnològic; la immigració es veu com una amenaça; la marginació social creix. Tots ells se senten humiliats, veuen que ningú els representa i que ningú es preocupa per ells.

Avui la classe obrera ja no creu tenir un paper capdavanter com el va tenir en el passat, ni creu en la revolució anticapitalista. La cultura de resistència al capitalisme ha canviat cap a una cultura de resistència a la globalització, a la immigració i als drets humans, el que explica l’augment de l’extrema dreta.

Com es pot reorientar aquest procés que està destruint la democràcia i pot arribar a desintegrar la UE? En primer lloc, acceptant que les polítiques seguides per sortir de la crisi han suposat un fracàs social, i després, donant respostes tangibles a les necessitats reals dels ciutadans.

El president francès, Emmanuel Macron, ha presentat un pla per “tornar Europa als seus ciutadans.” El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, també ha proposat, un cop més, rescatar el pilar europeu de drets socials. En definitiva, declaracions, conferències, trobades, propostes i més propostes, però realitats ben poques.

Només un gir copernicà que allunyi les polítiques neoliberals, podrà redreçar la situació. En paral·lel, s’hauria d’avançar cap a la unitat política, econòmica i social, per poder fer front als reptes de la globalització, el que exigirà que els Estats membres cedeixin sobirania i mostrin major solidaritat.

Si reconeixem que molts dels problemes que es denuncien són reals, no hem de limitar a condemnar la demagògia de l’extrema dreta. La UE ha de tenir un paper més actiu en impulsar l’economia, en distribuir els seus beneficis, corregir les desigualtats, crear llocs de treball, controlar els serveis públics essencials, millorar les condicions laborals i de l’Estat de benestar, defensar els drets civils, la igualtat l’home i la dona, l’ecologisme i la solidaritat.

Les polítiques per sortir de la crisi han suposat un fracàs socialLos Estats han de cedir sobirania i ser més solidaris. L’extrema dreta té un relat molt proper als sentiments i necessitats immediates dels ciutadans, com defensar els llocs de treball, impedir la immigració o assegurar les pensions, i per a això promet recuperar el control de la política i de l’economia, el que aixeca entusiasme i passió.

Un nou progressisme hauria també aixecar passions, no contra el pobre immigrant, sinó contra les elits polítiques i econòmiques que s’apropien del creixement econòmic i destrueixen la cohesió de la societat.

Si es vol sortir de la crisi social i moral actual, caldrà comptar amb l’adhesió dels ciutadans, i per a això presentar un projecte que suposi millores immediates en el marc d’un ambiciós projecte de crear una moderna societat de benestar per a tothom.

Francesc Raventós – gener 2018
Ex degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya
Article publicat a Alternatives econòmiques, 54

El Raconet Artesà de la Torre, Torredembarra – Inici i seguiment

El Raconet Artesà de la Torre, Torredembarra – Inici i seguiment

[:CA]Myriam Huebra de Torredembarra fa sis anys que està a l’atur, i té experiència en la fabricació de masses artesanes, i juntament amb 3 sòcies més volen obrir la cooperativa El Raconet Artesà de la Torre. És una pastisseria dedicada a l’elaboració i venda de productes artesanals amb barra de degustació. Disposen d’un local que fa cantonada de 120 m2, equipat. Amb aquest projecte es creen 3 llocs de treball.

La idea és introduir productes artesans d’origen aragonès, combinant-los amb la venda de pa, productes clàssics, i begudes. També volen oferir productes d’elaboració pròpia amb certificació ecològica.

Demana una ajuda a Acció Solidària Contra l’Atur  per tenir els permisos necessaris, adquirir la maquinària i  pagar la fiança del local. ASCA els concedeix un préstec sense interessos de 13.000 € a retornar en 60 pagaments.

Aquí podem veure una entrevista que els van fer a Formació i Treball a l’agost de 2017 i una altre en CoopCamp el 19/09/2017.

Després d’uns mesos de funcionament, el 26/01/2018 fem una visita de seguiment al projecte, que es dedica a la venda i degustació de productes artesanals de brioxeria, pa, empanades, coca de pa i recapte, pasta de full, entrepans, cafeteria, refrescos, xocolata… La majoria dels productes són artesanals i estan fets per la Marta en la pròpia rere-botiga.

L’establiment, la imatge, els productes, la presentació, la qualitat, l’atenció als clients, els preus, el control de les despeses, estan ben gestionats, però tot i així, no s’arriba a la facturació prevista i no poden cobrir les despeses. S’estan plantejant fer una reorientació del negoci.

Força amb el projecte![:es]Myriam Huebra de Torredembarra hace seis años que está al paro, y tiene experiencia en la fabricación de masas artesanas, y junto con 3 socias más quieren abrir la cooperativa El Raconet Artesà de la Torre. Es una pastelería dedicada a la elaboración y venta de productos artesanales con barra de degustación. Disponen de un local que hace esquina de 120 m2, equipado. Con este proyecto se crean 3 puestos de trabajo.

La idea es introducir productos artesanos de origen aragonés, combinándolos con la venta de pan, productos clásicos, y bebidas. También quieren ofrecer productos de elaboración propia con certificación ecológica.

Pide una ayuda a Acció Solidària Contra l’Atur  para tener los permisos necesarios, adquirir la maquinaria y pagar la fianza del local. ASCA les concede un préstamo sin intereses de 13.000 € a devolver en 60 pagos.

Aquí podemos ver una entrevista que les hicieron en Formació i Treball en agosto de 2017 y otra en CoopCamp el 19/09/2017.

Después de unos meses de funcionamiento, el 26/01/2018 hacemos una visita al proyecto, que se dedica a la venta y degustación de productos artesanales de brioxeria, pan, empanadas, coca de pan, pasta de hojaldre, bocadillos, cafetería, refrescos, chocolate… La mayoría de los productos son artesanales y están hechos por la Marta en la trastienda.

El establecimiento, la imagen, los productos, la presentación, la calidad, la atención a los clientes, los precios,el control de los gastos, están muy gestionados, pero aún así, no se llega a la facturación prevista y no pueden cubrir los gastos. Se están planteando hacer una reorientación del negocio.

¡Fuerza con el proyecto![:]

Enquestes satisfactòries

[:CA]Tant a través de la lectura d’informes recents, com en ocasió de la participació en algunes reunions empresarials, he tingut oportunitat de constatar una situació similar que m’ha resultat preocupant, i que vull comentar. Resumeixo, simplificant, el contingut del que he llegit o escoltat:

L’evolució dels índexs macroeconòmics ens indica que l’economia espanyola està retornant a un bon camí i que estem en una clara situació de recuperació. Durant el darrer semestre el PIB està creixent a un ritme anyal dels més alts de la UE; l’atur s’està reduint, encara que sigui amb una ocupació de més baixa qualitat; les exportacions estan augmentat de forma important i augmenta poc l’endeutament exterior; el consum interior també creix, així com l’Índex de Preus de Consum;  els marges de les empreses tornen a ser positius i els costos salarials disminueixen lleugerament; els tipus d’interès tornen a créixer una mica i els rendiments de les inversions borsàries també. També creixen el valor i els rendiments de les propietats immobiliàries, degut als increments dels lloguers. Com a conseqüència d’això augmenten les inversions exteriors. Hem d’aconseguir mantenir aquesta dinàmica cap al futur…”

Crec que aquesta és una descripció bastant encertada del que està passant, i que reflecteix una sortida de la recessió. Però crec que és un error descriure aquest escenari amb satisfacció i predicar la seva  continuïtat. En primer lloc per no analitzar prou be es seves causes, i sobre tot per no entendre allà on ens porta.

No oblido els importants esforços que molts han fet els darrers anys a tots nivells; però cal veure que una part important de les causes d’aquesta dinàmica positiva no depèn de nosaltres: el favorable canvi euro/dolar que ha contribuït a millorar la capacitat exportadora, el descens del preu dels combustibles que ha reduït el cost de les importacions, o les polítiques de liquiditat del BCE que han baixat el cost de l’endeutament.  Totes elles poden canviar sobtadament en funció de situacions inesperades. Si això passés només ens queda la reducció dels costos salarials, que és  bona si és deguda a millores de productivitat, però tot ens diu que en molt bona part és fruït de reduccions de sous, i per tant dolenta.

Analitzant en conjunt l’escenari de sortida de la crisi, em fa molta por que ens porti a una societat en la que continuïn creixent fortes desigualtats entre rendes (millors rendiments del capital, però pitjors salaris), s’incrementi molt la precarietat (més treball temporal, parcial, i mal pagat), es dificulti per a més gent l’accés a un habitatge (lloguers més alts amb sous més baixos) i s’obligui a moltes persones a reduir el seu consum (creixement dels salaris i de les pensions per sota del creixement de l’IPC, és a dir disminució del poder adquisitiu).

Sense una forta inversió pública en polítiques de formació de capital humà (salut, educació i recerca), en polítiques actives per els joves en el tema ocupacional, i sense una política fiscal que asseguri una redistribució de rendes i castigui el frau fiscal i l’especulació, haurem sortit de la crisi però ens trobarem que hem fet molts passos enrere respecte de la nostra situació econòmica i social de fa vint anys. És un escenari molt poc desitjable, però previsible en aquests moments…

Joan  Majó, Enginyer i ex ministre[:es]Tanto a través de la lectura de informes recientes, como en ocasión de la participación en algunas reuniones empresariales, he tenido oportunidad de constatar una situación similar que me ha resultado preocupante, y que quiero comentar. Resumo, simplificando, el contenido del que he leído o escuchado:

La evolución de los índices macroeconómicos nos indica que la economía española está devolviendo a un buen camino y que estamos en una clara situación de recuperación. Durante el último semestre el PIB está creciendo a un ritmo anua de los más altos de la UE; el paro se está reduciendo, aunque sea con una ocupación de más baja calidad; las exportaciones están aumentado de forma importante y aumenta poco el endeudamiento exterior; el consumo interior también crece, así como el Índice de Precios de Consumo; los márgenes de las empresas vuelven a ser positivos y los costes salariales disminuyen ligeramente; los tipos de interés vuelven a crecer un poco y los rendimientos de las inversiones bursátiles también. También crecen el valor y los rendimientos de las propiedades inmobiliarias, debido de a los incrementos de los alquileres. Como consecuencia de esto aumentan las inversiones exteriores. Tenemos que conseguir mantener esta dinámica hacia el futuro…”

Creo que esta es una descripción bastante acertada de lo que está pasando, y que refleja una salida de la recesión. Pero creo que es un error describir este escenario con satisfacción y predicar su continuidad. En primer lugar para no analizar suficiente be se suyas causas, y sobre todo para no entender allá donde nos trae.

No olvido los importantes esfuerzos que muchos han hecho los últimos años a todos niveles; pero hay que ver que una parte importante de las causas de esta dinámica positiva no depende de nosotros: el favorable cambio euro/dólar que ha contribuido a mejorar la capacidad exportadora, el descenso del precio de los combustibles que ha reducido el coste de las importaciones, o las políticas de liquidez del BCE que han bajado el coste del endeudamiento. Todas ellas pueden cambiar repentinamente en función de situaciones inesperadas. Si esto pasara sólo nos queda la reducción de los costes salariales, que es buena si es debida a mejoras de productividad, pero todo nos dice que en muy buena parte es fruto de reducciones de sueldos, y por lo tanto mala.

Analizando en conjunto el escenario de salida de la crisis, me da mucho miedo que nos traiga a una sociedad en la que continúen creciendo fuertes desigualdades entre rentas (mejores rendimientos del capital, pero peores salarios), se incremente mucho la precariedad (más trabajo temporal, parcial, y mal pagado), se dificulte para más gente el acceso a una vivienda (alquileres más altos con sueldos más bajos) y se obligue a muchas personas a reducir su consumo (crecimiento de los salarios y de las pensiones por debajo del crecimiento del IPC, es decir disminución del poder adquisitivo).

Sin una fuerte inversión pública en políticas de formación de capital humano (salud, educación e investigación), en políticas activas para los jóvenes en el tema ocupacional, y sin una política fiscal que asegure una redistribución de rentas y castigue el fraude fiscal y la especulación, habremos salido de la crisis pero nos encontraremos que hemos hecho muchos pasos atrás respecto de nuestra situación económica y social de hace veinte años. Es un escenario muy poco deseable, pero previsible en estos momentos…

Joan Majó, Ingeniero y ex ministro[:]

Joc de cartes, JOKO, Sabadell

[:CA]Marcel Valls de Sabadell actualment està a l’atur, vol començar una empresa amb el projecte Joc de Cartes JOKO. El sector del joc de cartes fa uns anys que augmenta, així com els jocs de taula.

El JOKO és el resultat d’un joc que fa molts anys que es coneix. Per jugar-hi fins ara, s’aprofitaven altres jocs de cartes. Per això va fer un estudi de mercat i va detectar que no estava comercialitzat, i vol millorar el joc, perfeccionar la jugabilitat, donar-li personalitat pròpia, aplicar un reglament i llançar-lo al mercat. El comercialitzarà mitjançant distribuïdors i la pàgina WEB.

Ha fet moltes proves, i finalment ell mateix ha fet el disseny i ha creat unes cartes amb símbols de la naturalesa africana, que són molt adequades al joc. Aquest està compost de 108 cartes i 15 símbols i es basa en la memòria visual i la rapidesa mental, amb un sobre-taula amb un disseny especial. Amb aquest projecte es crea un lloc de feina.

Per iniciar el projecte demana una ajuda a Acció Solidària Contra l’Atur per a la inversió en producció i fabricació de 2.000 unitats del joc i ASCA li concedeix un préstec sense interessos de 5.063 € a retornar en 23 pagaments.

Sort i força amb el projecte![:es]Marcel Valls de Sabadell actualmente está en el paro, quiere empezar una empresa con lo proyecto Juego de Cartas JOKO. El sector del juego de cartas hace unos años que aumenta, así como los juegos de mesa.

El JOKO es el resultado de un juego que hace muchos años que se conoce. Para jugar hasta ahora, se aprovechaban otros juegos de cartas. Por eso hizo un estudio de mercado y detectó que no estaba comercializado, y quiere mejorar el juego, perfeccionar la jugabilidad, darle personalidad propia, aplicar un reglamento y lanzarlo al mercado. Lo comercializará mediante distribuidores y la página WEB.

Ha hecho muchas pruebas, y finalmente él mismo ha hecho el diseño y ha creado unas cartas con símbolos de la naturaleza africana, que son muy adecuadas al juego. Este está compuesto de 108 cartas y 15 símbolos y se basa en la memoria visual y la rapidez mental, con uno sobre-mesa con un diseño especial. Con este proyecto se crea un puesto de trabajo.

Para iniciar el proyecto pide una ayuda a Acció Solidària Contra l’Atur para la inversión en producción y fabricación de 2.000 unidades del juego y ASCA le concede un préstamo sin intereses de 5.063 € a devolver en 23 pagos.

¡Suerte y fuerza con el proyecto![:]