11/02/2020
Des de Barcelona ens arriba la sol·licitud d’un home de quaranta anys, casat i amb tres fills. D’ençà que va arribar l’any 2009, i durant cinc anys ha treballat en tasques de jardineria.
Després va treballar durant dos anys fent feines de neteja i manteniment a oficines. L’última feina que ha tingut ha estat de mosso de magatzem de peix de Mercabarna.
Actualment està sense feina, a l’atur, en una situació molt precària. Podria optar a un lloc de treball en l’empresa que ha treballat a Mercabarna, si disposés del carnet de conduir vehicles.
Acció Solidària Contra l’Atur li concedeix una ajuda a procés d’inserció laboral de 491,2 € per treure’s el carnet de conduir. Esperem que amb aquest microcrèdit sense interessos, que ens retornarà, pugui sortir de la precarietat en què es troba.
28/01/2020
En Juan Miguel de Barcelona va decidir emprendre amb La Bici Rota: un taller de reparació de bicicletes. Ell mateix ens explica com va decidir emprendre, i el procés que va seguir per fer-ho i obrir el seu propi negoci:
Com vas començar amb aquest projecte?
Jo sóc mecànic de bicicletes i tinc experiència en el sector doncs he estat treballant de mecànic i d’encarregat de producció de l’empresa Monty de bicicletes des de l’octubre de 2015 fins al juny de 2019. L’empresa va ser comprada per BH Bikes el 2018, gran part de la producció s’ha traslladat a Euskadi i van fer un acomiadament col·lectiu. Em vaig quedar a l’atur.
Paral·lelament, ja fa uns anys que tenia al cap d’establir-me pel meu compte, i m’havia anat formant i treballant en aquesta línia.
“L’acomiadament va ser el catalitzador per saber que era el moment de fer-ho i que estava a punt per començar el meu propi projecte.”
Un cop a l’atur, decideixo tornar a començar però amb el meu propi projecte. L’acomiadament va ser el catalitzador per saber que era el moment de fer-ho i que estava a punt per començar el meu propi projecte. Tenia uns estalvis, a més a més, els diners l’atur, i es van combinar totes les fitxes per poder començar el taller.
Què és la Bici Rota?
És un petit taller de bicicletes dedicat al 80% al servei mecànic i també, faig venda de bicicletes però per catàleg. Vull obrir el taller a mecànica mòbil, és a dir, a fer suport en carreres o curses particulars. Volem aconseguir un petit-gran taller. El lema del taller “és que tot té solució”.
Quins passos has seguit per fer-lo realitat?
Primer, quan vaig començar a pensar en tenir el meu propi projecte, ja fa uns anys, vaig anar a formar-me a EMEB (Escola especialitzada en mecànica de bicicletes). Jo treballava en una fàbrica, la mecànica és la mateixa, però la relació amb el client és nova, i m’he recolzat molt en ells en el meu projecte.
Per capitalitzar l’atur vaig fer un primer pla d’empresa bàsic pel SOC (Servei d’Ocupació de Catalunya), em van facilitar una plantilla. També he anat a Barcelona Activa a fer diferents cursos, per formar-me i assessorar-me, així com a una gestoria perquè em portin tota la part legal i administrativa.
Una tarda, en el barri amb la meva parella, vam entrar en un local per berenar, El Antojao, i allà tenien un rètol de vosaltres, i ens van explicar qui éreu i com les havíeu ajudat a fer realitat la seva cooperativa. Vaig tenir clar que m’havia de posar en contacte amb Acció Solidària Contra l’Atur per aconseguir el finançament que em faltava.
Has anat a un servei de banca tradicional?
Sí, vaig establir un primer contacte, però el fet de ser o voler establir-me com autònom, i com no tenia rendes, no em podien ajudar. Tampoc vaig aprofundir.
Què és el més difícil d’emprendre?
Per a mi, el més complicat d’emprendre és la decisió: dir avui començo. Pots tenir moltes ganes, però el fet de dir sí, i començar. Aquell dia és complicat, saps que et fa un tomb tot plegat, amb tota la teva vida.
Què els recomanaries a futures persones emprenedores?
Jo els recomanaria estudiar bé el terreny en el qual volen emprendre, el què es volen dedicar, tenir una bona base, preparar-se, i finalment decidir-se. Quan saps el que vols, sembla increïble, però els mitjans van sortint a poc a poc. Que madurin durant molt de temps el projecte i que es formin.
Com veus la Bici Rota d’aquí a 5 anys?
El veig com un taller de referència mecànic de bicicletes de Barcelona. Vull ser un suport tècnic tant d’usuaris particulars com per a grans empreses o professionals.
Signatura del projecte
Fer realitat aquest projecte m’ha suposat poder fer realitat un somni. Em sento feliç, amb una mica de neguit, dins de la normalitat, però vaig content a treballar.
Amb tot, una vegada presentada el cas a la taula de projectes d’Acció Solidària Contra l’Atur i donat el vistiplau a la viabilitat del projecte, hem acordat concedir un préstec sense interessos 6.500 € a retornar en 36 mesos per adquirir material. Amb aquest projecte es crea 1 lloc de treball.
Just va obrir el negoci un parell de mesos abans de que esclatés la pandèmia de COVID-19 i es va veure obligat a abaixar la persiana temporalment pel confinament. Des d’Acció Solidària Contra l’Atur, vam contactar amb ell per ajudar-lo de nou, i va poder reobrir el negoci un cop ho van permetre les autoritats:
“Gràcies a l’ajornament de quotes que em vau oferir he pogut afrontar les despeses, continuar oferint serveis mínims durant els mesos més crus de la pandèmia i preparar-me per a la gran demanda de reparació de bicicletes que hi ha hagut els darrers mesos”.
Si heu de reparar la bicicleta o adquirir alguna peça, podeu anar a:
La Bici Rota
C/ Greco, 22
08031 – BARCELONA
28/11/2019
Lourdes Garcia de Besalú, ha decidit emprendre el seu propi negoci: Pont d’or agafant la concessió d’una botiga de loteria i apostes de l’estat. Ella mateixa ens ho explica:
Com vas començar amb aquest projecte?
Em vaig quedar a l’atur, i com ja tinc 53 anys, volia tenir un treball estable, a prop de casa, amb uns ingressos i una cotització regulars que em permetin encarar la darrera etapa de la vida laboral sense recórrer ni a subsidis ni ajudes. Vaig veure que estava en traspàs el local, i hi vaig preguntar directament. A poc a poc em vaig anar interessant, i em vaig començar a moure per obtenir el traspàs del negoci.
Com vas conèixer Acció Solidària Contra l’Atur?
Quan vaig començar a voler accedir al traspàs, vaig veure que jo sola no podia, i em vaig anar a informar a Reempresa de Girona. El primer que em van demanar és un estudi per saber si era viable o no, i un cop fet, em van ajudar a fer el pla d’empresa, em van indicar els passos que havia fer, i em van ajudar en tot el procés. Un cop va arribar el moment de buscar el finançament, des de Reempresa em van dir que contactés amb vosaltres.
En què t’hem ajudat des d’ASCA?
M’heu ajudat moltíssim, la feina que feu és importantíssima i molt desconeguda. El meu cas no hauria estat real sense vosaltres. M’he donat forces per continuar endavant i suport emocional, i sort de vosaltres i del meu entorn.
Que ha estat el més difícil d’emprendre?
El que més m’ha costat és tenir el finançament i fer tots els tràmits burocràtics. Comporta molt de temps, i sort que la meva parella hi entén i m’ha pogut ajudar en aquests aspectes. Ha estat un any de tràmits, i de fer papers amb les administracions. M’ha estressat molt.
Què recomanaries a futures persones emprenedores?
El meu consell és que s’assessorin molt bé. El primer i bàsic és tenir un pla d’empresa, i tenir un tarannà emprenedor, saber cap a on vas i un entorn que et recolzi.
Signatura del projecte
Com veus el negoci d’aquí a 5 anys?
Jo em veig tranquil·la, satisfeta i contenta. Busco una feina per tenir estabilitat, i seguretat econòmica, i amb aquest projecte ho puc tenir.
Fer realitat aquest projecte m’ha suposat molt d’esforç, i temps. Ha estat llarg, i complex. En el finançament m’heu ajudat vosaltres i l’Institut Català de Finances. Les dues entitats m’heu permès fer realitat el meu projecte.
Amb tot, una vegada presentada el cas a la taula de projectes d’Acció Solidària Contra l’Atur i donat el vistiplau a la viabilitat del projecte, hem acordat concedir un préstec sense interessos de 15.000 € a retornar en 36 mesos. Amb aquest projecte es crea 1 lloc de treball.
Si voleu comprar loteria, podeu anar a:
Pont d’or
Plaça Llibertat, 14 baixos
17850 – Besalú
![Les dades laborals ens han de fer reflexionar i actuar]()
25/11/2019
Darrerament han aparegut als mitjans tres notícies impactants: el nombre “d’ultrarics a Espanya”, la relació entre el salari mitjà i el més alt en empreses de l’Ibex, i les dades de l’atur el mes de setembre.
Segons aquestes informacions, el nombre d’ultrarics a Espanya (patrimoni de més de 50 M$) és de 2.198 persones, un 5,3% més que l’any passat. Per altra banda, un estudi recent d’Oxfam Intermon evidencia que el sou del primer directiu de les empreses de l’Ibex-35 a Espanya és 123 vegades superior al de l’empleat mitjà.
Per últim, les dades de població activa del tercer trimestre d’enguany a Espanya xifren l’atur a Catalunya en 422.000 persones i en un milió el nombre de llars a Espanya en les quals no treballa cap dels seus membres.
Creiem que totes aquestes dades ens han de fer reflexionar i també, més important, actuar.
Les empreses han de guanyar diners (el benefici es fonamental per a la supervivència), però respectant l’ètica en totes les seves relacions, entre elles els salaris decents de les seves persones treballadores. Cal comprometre’ns perquè tothom tingui una vida digna.
Hi ha moltes actituds solidàries d’empreses i entitats, per a les quals la “responsabilitat social” va mes enllà del màrqueting, que s’impliquen en accions positives i ajuden organitzacions, com la nostra, en la lluita contra l’atur i el treball precari.
És precisament gràcies al suport d’aquestes empreses i entitats, i de particulars, que podem lluitar contra l’atur finançant microcrèdits per donar suport a projectes d’emprenedoria.
En aquest sentit enguany destaquem la campanya “Un cafè per emprendre” en la qual, gràcies al suport de Cafès Novell i la col·laboració de diversos espais de treball compartit, hem pogut recaptar petites aportacions individuals i, a la vegada, incrementar la nostra notorietat i comptar amb noves complicitats.
No volem acabar sense agrair un cop més als nostres donants la seva generositat i demanar-los que no decaiguin, perquè són imprescindibles per mantenir la roda de solidaritat.
Us desitgem a tots un Bon Nadal i que l’any 2020 sigui pròsper, en pau, amb diàleg i amb harmonia.
Miquel Vila-Despujol
Vicepresident
![Les dades laborals ens han de fer reflexionar i actuar]()
13/11/2019
Quan periòdicament es donen a conèixer les dades de l’atur, els mitjans de comunicació les publiquen i incorporen alguns comentaris, però poc després sobre el tema regne el silenci.
Segons la darrera enquesta del CIS, la primera preocupació pel 56,9% dels ciutadans és l’atur; la segona amb per 37,8%, el funcionament de la política i els polítics; segueix després els problemes econòmics amb un 29% . La independència de Catalunya ocupa el vuitè lloc amb un 10,5%.
Si tenir feina és la primera preocupació dels ciutadans, perquè no es converteix en un tema permanent del debat polític i de presència en els mitjans de comunicació?
Malauradament ja fa temps que la societat ha assumit, amb resignació, que buscar feina i no trobar-ne forma part de la ”normalitat” del sistema productiu. Ja no aixeca indignació.
Aquest “no debat” per part dels polítics, és l’acceptació de la seva impotència per resoldre l’atur estructural espanyol. És llançar la tovallola. El resultat d’aquesta manca de sintonia entre les preocupacions dels ciutadans i la manca d’acció política, contribueix al divorci dels ciutadans de la política.
Espanya un cop més és diferent. Mentre que a Espanya l’atur és del 14% de la població activa i a Catalunya del 10,9%, la mitjana a la Unió Europea és del 6,2%. A Alemanya estan en l’atur només el 3,1%; a Holanda el 3,3%; al Regne Unit el 3,9%; o a Àustria el 4,5%.
És cert que s’han viscuts moments dramàtics quan, per exemple, l’any 2012 la gent que no tenia feina era el 25% de la població activa. També és cert que en els anys següents la millora econòmica ha permès reduir aquesta xacra. Però estem satisfets de que actualment a Espanya hi hagi encara 3.214.000 o a Catalunya 422.000 persones que no troben feina? Quants drames humans hi ha darrere l’atur. Joves preparats que han de marxar a l’estranger, persones que fa més de dos anys que estan a l’atur, dones que es voldrien incorporar al mercat de treball. La conseqüència és: angoixa, desesperació, nits d’insomni, i famílies desestructurades.
No tenir feina no és només una qüestió econòmica, és una qüestió social, moral, i emocional, que transcendeix la família i la societat. Com hi pot haver cohesió social amb un país amb tanta gent en risc de pobresa i de marginació social?
Per encarar el greu problema de l’atur, no s’hauria de fer un pacte entre els partits polítics per acordar un Pla de Xoc per crear ocupació? L’educació, la formació, la creació d’empreses, inversions en infraestructures i en nous sectors, com la transició energètica, o el medi ambient poden crear molta ocupació. Però hi ha moltes altres polítiques a considerar. Identificar-les i dotar-les de recursos és un dels importants deures dels polítics fins a aconseguir que l’atur és situí a un nivell socialment acceptable.
Francesc Raventós
Ex degà Col·legi Economistes de Catalunya
Article publicat a La Vanguardia el 12/11/2019
