07/07/2020
Ara que s’està parlant intensament de la tornada a la normalitat apareixen molt sovint, no sé si conscientment o no, reflexions sobre la continuïtat o no del caràcter industrial de les nostres societats. A vegades es parla de la indústria com si es parlés ja del passat, i en altres ocasions es veu un evident desig de conservar aquest caràcter. Jo m’inclino més cap a aquesta segona posició, però crec que, de la mateixa manera que es bateja la normalitat com a nova, cal batejar la societat industrial amb el mateix adjectiu. Els canvis necessaris són la conseqüència principalment de tres factors. N’hi ha un que obre oportunitats: els enormes progressos en les tecnologies digitals. Un segon que es deriva de la consciència sobre la necessitat de posar límits en la utilització de recursos naturals. I un tercer de caràcter sociopolític: la no sostenibilitat de les enormes desigualtats que s’han creat entre persones i territoris. Tots tres junts ens obliguen a decisions urgents i importants. En vull parlar una mica.
Ens és imprescindible continuar amb l’activitat industrial i a nivell global haurà de créixer.
Recordem que les nostres societats actuals van estar configurades, al llarg d’uns pocs segles, per l’enorme capacitat tecnològica de transformar recursos naturals i energètics en instruments, aparells o eines, i per haver basat els grans augments de benestar personal o col·lectiu en la utilització d’aquests instruments. La indústria fabricava els aparells i ells augmentaven les nostres capacitats personals, complementant i permetent fer millor o amb menys esforç les coses que fèiem, i fer altres coses que abans no podíem fer. Ara bé, per poder aprofitar això ha calgut aconseguir ser propietaris de molts d’aquests instruments i tenir-los al nostre servei. És cert que a poc a poc s’han anat establint, només en alguns països, els drets universals d’accés a alguns béns i sobretot a alguns serveis, però la seva disponibilitat, fruit de la propietat, segueix sent clau. Ara entrem en una nova etapa.
- La nova societat. Les limitacions que he explicat ens obliguen a reduir l’ús de recursos naturals i a buscar una millor distribució del benestar entre tota la població. Tenim, però, la sort que les actuals tecnologies ens permeten accedir al servei que volem sense que, en molts casos, hi hagi la necessitat de ser propietaris de l’aparell que ens el proporciona. El que de veritat volem és viatjar, no pas tenir un cotxe; el que ens agrada és escoltar un concert o veure una pel·lícula, no pas tenir a casa una gran estanteria plena de gravacions. La necessitat d’adquirir i llençar mitjans informatius en paper és cada vegada menys clara, perquè ja tenim altres camins per estar informats… Cal revisar les característiques de les noves societats industrials i, en aquesta tasca, les decisions clau haurien d’estar al voltant d’alguns conceptes com: propietat de l’instrument o accés al servei; propietat personal, propietat col·lectiva o propietat pública, i accés personal o accés col·lectiu. Crec que podem anar trobant situacions diferents en les quals puguem buscar quina combinació d’aquestes possibilitats és la més apropiada. No ho faré pas ara, però poso un exemple. En molts dels garatges privats de les grans ciutats, com Barcelona, hi ha dotzenes, i a vegades centenars, de vehicles aparcats que segur que el 90% del temps no fan cap servei i només s’utilitzen puntualment. En els habitatges dels edificis hi ha també dotzenes i dotzenes de rentadores de roba que tenen també un ús molt reduït. ¿No seria possible organitzar col·lectivament un “pool” de vehicles i un servei d’accés de tipus comú que millorés extraordinàriament l’eficiència de tots aquests aparells?
- La nova indústria. Ja he dit que faig aquesta reflexió des de la convicció que no s’ha acabat la societat industrial però que l’hem de repensar tant des d’un punt de vista tecnològic com social. La indústria té futur perquè les eines i els aparells que ens han proporcionat tant benestar seguiran sent fonamentals per al progrés futur, però la forma de ser repartits i la forma de ser utilitzats hauran de ser diferents, i les seves característiques tecnològiques s’hauran d’adaptar a les noves possibilitats i a les noves exigències que suposa aquest canvi en la utilització. Aquesta adaptació té a veure no solament amb el tipus de tecnologia dels aparells, sinó també amb altres propietats com l’eficiència (la relació entre els objectius aconseguits i els recursos emprats), l’obsolescència (la preparació per a una vida més llarga amb un consum més intens), la reutilització (per a noves finalitats) o la facilitat d’ús per a persones amb diferents nivells de capacitació.
Ens és imprescindible continuar amb l’activitat industrial, i a nivell global fins i tot haurà de créixer per la incorporació de molts milions de nous consumidors; és lògica, doncs, una preocupació per la deslocalització o el retorn d’aquestes activitats bàsiques i de forta creació de valor. Però tant el progrés tecnològic com els reptes i limitacions que tenim davant demanen unes modificacions dels models de consum que portaran a canvis en les normes socials que determinen les relacions entre persones, i entre persones i recursos naturals. Tenim una feina important a pensar i a fer!
Joan Majó, enginyer i ex ministre
Publicat el 25/06/2020 en el Diari Ara
![“Per sortir de l’atur he decidit emprendre amb un centre d’estètica”]()
07/07/2020
Nini Johanna Serna de Tarragona ha decidit emprendre i obrir el Centre d’Estètica Sakura Palace. Ella mateixa ens ho explica.
Com vas començar amb aquest projecte?
Jo vaig arribar a Espanya fa 20 anys, i l’inici trobes treballs molt precaris. Com vaig arribar molt jove, a més de treballar, vaig estudiar el grau mitjà i superior d’estètica. Sempre he treballat per altres i de vegades amb condicions molt precàries.
Va decidir emprendre perquè em vaig quedar sense feina da un any perquè tancar el local. Ara rebo una Ajuda familiar per a aturats de 430 € a l’mes. Paral·lelament, tenia en ment establir-me pel meu compte, i portava dos anys adquirint materials per poder fer-ho, però sempre que haci números no em sortien, i no m’atrevia.
Quins passos vas seguir per fer-ho realitat?
Primer em vaig dirigir a la INEM i des d’allà em van indicar que anés a Autoocupació Tarragona y Reempresa de Tarragona i ells m’han assessorat molt i m’han ajudat a fer el projecte i el pla d’empresa. Un cop arribat el punt del finançament em van dirigir a la vostra fundació.
Al març vaig trobar un local bastant cèntric, que s’havia de renovar, i vaig decidir llogar-i iniciar el projecte.
El Centre d’Estètica Sakura Palace és un centre d’estètica complet, on s’ofereixen serveis com manicura, pedicura, massatges, tractaments reductors, neteges facials, etc.
Què és el més difícil d’emprendre?
Tot costa i és difícil. Jo ho he fet tot sola, no he tingut ni un gestor. El que més m’ha costat és fer-ho sola i sobretot afrontar la part econòmica. S’ha de tenir en preveure que qualsevol document, tràmit, etc. s’ha de pagar, i són despeses que no comptes al principi.
Què recomanaries a futures persones emprenedores?
La meva recomanació és que s’han de moure molt. Has d’estar darrere de tot, i preocupar-te per tot. S’han de fer molt bé els números. Jo crec que és molt important gestionar un amb el seu propi negoci.
Jo en un futur me veig almenys amb dos locals.L’ajuda d’ASCA m’ha permès dormir, ja que m’ha ajudat molt, m’ha donat tranquil·litat per començar.
Amb tot, un cop presentat el cas a la taula de projectes d’Acció Solidària Contra l’Atur i donat el vistiplau a la viabilitat de el projecte, hem acordat concedir un préstec sense interessos 7.000 € a tornar en 36 mesos per comprar material, mobiliari , productes i eines. Amb aquest projecte es crea 1 lloc de treball.
Si vols anar a un centre d’estètica, pots anar a:
Centre d’Estètica SAKURA PALACE.
Avda. Estanislau Figueras 43
TARRAGONA – 43002
06/07/2020
Anna Mora de La Cassola de l’Ana de Santa Perpètua de la Mogoda, ens explica com ha viscut la pandèmia de la COVID-19 i com ha afectat el seu negoci.
Com funcionava La Cassola de l’Ana?
Vaig començar amb el negoci, al mes d’abril de 2019. Anava bé, el mes de febrer, com a altres negocis, hi havia la baixada de Nadal, però al març ens començàvem a recuperar.
Com t’ha afectat la pandèmia de la COVID-19?
El mateix dia 13 de març, que deien que tancaria tot però encara no s’havia fet, va passar la policia local i em van dir que havia de tancar. A les 15 h. vaig tancar el negoci. Al cap d’uns dies em vaig assabentar que hi havia un altre negoci igual al poble obert, i vaig intentar esbrinar perquè no em deixaven obrir a mi. Finalment després de parlar amb els assessors de comerç del poble, al cap d’un mes em van dir que podia obrir però només per entregar encàrrecs. Vaig començar a fer-ho així. Vaig estar tot un mes sense cap mena d’ingressos. A partir de la fase 1 vaig obrir seguint amb les normatives.
En el moment del tancament, em vaig trobar amb tot el menjar fresc previst pel cap de setmana comprat i emmagatzemat A més durant el període de tancament se’n va anar la llum i se’m va fer malbé tot el que tenia a les neveres. En tornar no podia obrir la porta, ja que es va espatllar el sistema s’havia espatllat.
Durant dos mesos m’he acollit a l´ajuda de prestació extraordinària per cessament d´activitat als autònoms i he rebut 631 euros mensuals, però igualment havia de pagar els autònoms. També vaig poder aplaçar alguns pagaments i sobretot el del lloguer del local. En aquest cas m’ha ajudat molt. Ha estat complicat sobreviure, sobretot per la incertesa i pel fet de no tenir ingressos i haver d’afrontar pagaments.
Què t’ha representat l’ajuda #aixequempersianes d’ASCA?
Amb l’ajuda extraordinària de 2.000 € que hem rebut d’Acció Solidària Contra l’Atur he pogut arreglar el sistema elèctric. Si nó hagués rebut aquests diners, no hagués pogut reobrir ja que, no disposava d’estalvis per afrontar la reparació de la porta.
Ara que ja porto uns dies oberta sembla que vagi recuperant la confiança de la clientela. Durant les dues primeres setmanes va haver-hi com una explosió de clientela, però després va haver-hi una baixada molt important. Ara estem per sota del que era normal, però esperem recuperar-nos.
Per tant, si voleu menjar per emportar, podeu anar a:
La Cassola de l’Ana
Plaça de Can Folguera 71
08130 – Santa Perpètua de la Mogoda
30/06/2020
Michela Tocco de Archimissa Gastrobar de Barcelona, ens explica com ha viscut la pandèmia de la COVID-19 i com ha afectat el seu negoci.
Com funcionava Archimissa Gastrobar?
Els primers mesos d’obertura del negoci van anar bé fins que va haver-hi les protestes per la sentència de l’1 d’octubre. Aleshores va baixar una mica la facturació i la feina. Vam optar per reduir l’horari d’obertura i vam potenciar molt els clients locals, ja que fins aleshores havíem tingut molts turistes.
Ens estava funcionant molt bé el boca a boca, i vam créixer molt amb persones de la zona. A finals de febrer estàvem bé, teníem cada setmana reserves de grup.
Com us ha afectat la pandèmia de la COVID-19?
Nosaltres just abans d’entrar en estat l’alarma, ja no vam tenir clients, tot i que teníem reserves i estàvem obert, es van anul·lar totes. Tothom tenia por. Vam tancar temporalment el negoci i ens vam trobar amb menjar i productes comprats i emmagatzemats. Els hem hagut d’anar gastant, ja que si no es feien malbé.
Durant el confinament ha estat molt complicat econòmicament, amb molta incertesa i molt neguit, ja que els ingressos familiars depenen totalment del negoci, hi treballem tots dos. Hem sobreviscut amb uns petits estalvis que teníem, i també he demanat totes les ajudes possibles, i l’ajornament de tots els tributs.
El 28 de maig vam obrir amb dues taules a la terrassa, seguint la normativa. També hem començat amb la nova línia de fer menjar per emportar-se, i a més a més, obrim al matí per oferir esmorzars. Hem hagut d’adquirir materials específics per servir el menjar per emportar-se amb envasos biodegradables.
Què us ha representat l’ajuda #aixequempersianes d’ASCA?
Amb l’ajuda extraordinària de 2.000 € que hem rebut d’Acció Solidària Contra l’Atur hem pogut pagar les obres que vaig fer al bar, i hem pogut fer unes compres per millorar i ampliar els serveis que oferim.
Els primers dies d’obertura van anar molt bé, van tornar els clients habituals, però després ha baixat la facturació. Les persones que venen, ens expliquen que tenen problemes econòmics i laborals. Esperem que poc a poc tot es normalitzi.
Per tant, si voleu anar a menjar o beure alguna cosa, podeu anar a:
Archimissa Gastrobar
C/ Vallhonrat, 19
08004 – Barcelona
28/06/2020
“Gràcies al préstec extraordinari que em van concedir a ASCA he pogut adquirir una deshidratadora i començar a produir llaminadures de carn deshidratades per gossos que estan sent tot un èxit i m’han permès no abaixar la persiana”.
Sofia Àvila de Rechupatas ens explica com ha viscut la pandèmia de la COVID-19 en el seu negoci i com s’ha reinventat per seguir endavant.
Com funcionava Rechupatas?
El negoci anava bé, des de l’obertura l’any passat havíem anat creixent a poc a poc, però bé. Teníem força clients de botiga que consumien el menjar congelat, que és amb el que se centrava el projecte.
Com t’ha afectat la pandèmia de la COVID-19?
Jo em centrava a produir i vendre alimentació natural congelada per animals de companyia. Quan va començar el confinament, els compradors, van deixar d’adquirir-lo, ja que van reservar l’espai del congelador per emmagatzemar menjar propi i les vendes van caure en picat, quasi un 75%.
Coca de Sant Joan deshidratada
Què t’ha representat l’ajuda #aixequempersianes d’ASCA?
Vaig fer un canvi d’estratègia de l’empresa, donat que la baixada de vendes l’havia fet insostenible. Em vaig reinventar, vaig donar una volta al negoci, i vaig començar a produir llaminadures de carn deshidratades per a gossos.
L’ajuda extraordinària de 1.000 € que he rebut d’Acció Solidària Contra l’Atur m’ha servit per poder adquirir la deshidratadora, i m’ha permès seguir mirant el futur i continuar amb el negoci.
Ara amb la desescalada les vendes de menjar han tornat a augmentar, però no al nivell anterior. Actualment, el que em salva són les llaminadures i està creixent molt.
Per tant, si busqueu alimentació natural per a les vostres mascotes podeu contactar amb:
Rechupatas
Carrer Júpiter 11, local 5.
08228 – Terrassa
23/06/2020
Wafae Treref de Terrassa ha decidit emprendre i obrir el Centre de bellesa Wafae. Ella mateixa ens ho explica:
Com vas començar amb aquest projecte?
Jo amb catorze anys em vaig formar en el sector de la perruqueria i estètica i n’he treballat més de 15 anys. En el Marroc vaig tenir un local i un negoci propi durant cinc anys. Des que vaig arribar a Espanya l’any 2008 pensava a llogar un local i establir-me de forma legal amb el meu propi negoci. Sempre he volgut tenir un negoci legalitzat i no treballar en l’economia submergida. Al llarg dels anys he buscat molts locals de lloguer per establir-me, però tots costaven molts diners, i a part els havia de reformar.
Durant aquests anys he treballat en diversos oficis, fent de perruquera però a les cases particulars, i també he agafat totes les feines que m’han sortit, com cuidar gent gran, netejar hotels i restaurants, etc. i sempre amb l’objectiu d’estalviar el màxim.
Què és Centre de bellesa Wafae? .
És una perruqueria, centre d’estètica i venda de productes bio. Vull oferir un servei integral de cura tant de la cara com del cos i a la vegada serveis de cosmètica i venda d’olis naturals sense additius. Vull donar un servei molt personalitzat adaptat a les necessitats de cada persona. No començo de zero, ja que tinc alguns clients de la perruqueria que vaig treballar en el mateix barri i també de clients que tenia en l’àmbit particular.
Tenia previst obrir amb més d’una persona treballadora, però amb la COVID, finalment estic sola, i m’he hagut d’adaptar al nou context de seguretat i de prevenció. Vaig tenint feina, sempre amb cites prèvies, però com no hi ha celebracions ni cerimònies, per ara no puc ampliar el personal.
Quins passos has seguit per fer-lo realitat?
Després de veure que no podia llogar un local, vaig buscar-ne un per adquirir. Finalment vaig trobar un al meu abast i el vaig comprar l’any passat per 29.000 €. Vaig haver de demanar un préstec de 10.000 € a la banca tradicional, i la resta van ser dels meus estalvis i de la capitalització de l’atur. Les reformes del local les hem dut a terme jo i el meu marit.
Per fer el pla d’empresa vaig anar al Servei d’Emprenedoria i economia social de l’Ajuntament de Terrassa i des d’allà, per tenir finançament, em van posar en contacte amb vosaltres.
Què és el més difícil d’emprendre?
El més difícil per a mi ha estat reunir els diners per poder començar amb una mica de seguretat. Porto des de 2008, i m’ha costat dotze anys arrencar.
Què els recomanaries a futures persones emprenedores?
La meva recomanació és que sobretot tinguin l’experiència suficient en el sector que volen emprendre, l’han de conèixer a fons per saber a on es posen..
Crec que tinc futur amb aquest negoci, però actualment amb la COVID visc el present. Estic molt a prop de sales de festa, i crec que això em pot ajudar a créixer molt, ja que hi hauran necessitats de perruqueria i estètica. He dissenyat el local per tenir 4-5 persones treballant a la vegada. El meu objectiu és créixer, tenir personal contractat i gestionar-ho tot bé. Ara espero que tot funcioni.
Amb tot, una vegada presentat el cas a la taula de projectes d’Acció Solidària Contra l’Atur i donat el vistiplau a la viabilitat del projecte, hem acordat concedir un préstec sense interessos 13.660 € a retornar en 36 mesos per comprar material, mobiliari, productes i eines. Amb aquest projecte es crea 1 lloc de treball.
Si voleu fer anar a la perruqueria estètica o bé adquirir productes, podeu anar a::
Centre de bellesa Wafae
C/ Sant Damià 149, baixos
TERRASSA – 08222
