03/06/2020
Lliçons: De la crisi en sortirem més pobres i endeutats, però amb la convicció que necessitem un model social diferent.
Més enllà dels problemes sanitaris, la SARS-CoV-2 ha estat el catalitzador d’una crisi econòmica llargament anunciada que ens agafa desarmats a causa de l’elevat endeutament de governs, empreses i famílies i que evidencia la fragilitat d’una societat que es creia poderosa i imbatible gràcies a la globalització i a la tecnologia.
Si davant d’una crisi tan sobtada i sensible com l’actual els països membres de la Unió Europea són incapaços de mostrar-se solidaris amb els més afectats, el projecte europeu farà aigües. A la UE, les conseqüències del coronavirus seran profundes: en matèria de salut i economia, però també pel que fa a el model social i cultural, als hàbits de consum i a el sistema polític. El model actual és insostenible.
Governs sensibles i capaços de reaccionar
Necessitem un món transformat, i el repte és redefinir-lo. Redescobrim la necessitat de governs socialment sensibles, amb capacitat de reacció davant els nous reptes, i també la importància de disposar d’un potent sistema de serveis públics. Governar els nous temps no serà fàcil. Amb penúria de recursos, els governs han de trobar l’equilibri entre una vida digna i una economia sostenible. També hauran de gestionar un dèficit i un deute públic més gran. I evitar que s’intensifiqui el conflicte intergeneracional, a l’haver-se hipotecat el futur dels joves per l’augment exagerat del deute públic.
Si els membres de la UE no són solidaris, el projecte europeu farà aigües
Hem de definir un nou model econòmic de progrés, democràtic i que estigui realment a l’servei de la societat. Molta gent s’enlluerna davant l’agilitat de la Xina per prendre decisions. Obliden que aquest país no respecta la llibertat ni els drets civils.
També caldrà posar límits a la globalització. La globalització financera sense control ha facilitat la concentració de riquesa, el frau fiscal i els paradisos fiscals, així com un important augment de la desigualtat. La globalització industrial ha creat dúmping social i fiscal que provoca sous baixos, atur i, en ocasions, la interrupció de la cadena de subministraments.
La pandèmia ha demostrat que en un món complex el concepte de nació i sobirania derivats del Tractat de Westfàlia de 1648 han entrat en crisi. La independència no existeix. Tots som interdependents i haurem d’avançar cap a la governança mundial per fer front a reptes globals com protegir el medi ambient i aturar l’explotació depredadora.
La crisi sanitària ens ajudarà a trobar-nos a nosaltres mateixos, a redescobrir el sentit de comunitat, solidaritat, cohesió social i necessitat de col·laboració. Reconeixerem que un Estat de benestar potent i de qualitat obliga a un sistema progressiu d’impostos i una major pressió fiscal sobre els qui més tenen. Ens caldrà impulsar la innovació, la ciència i la tecnologia, i orientar-les a resoldre les necessitats ciutadanes i els nous reptes.
De la pandèmia sortirem més pobres i endeutats, però humanament més rics i enfortits. Haurem de reconèixer humilment els nostres límits, i la necessitat d’un nou model de societat local i global, democràtic, just i solidari, en el qual els pobles col·laboren entre si i estimen a l’planeta.
Francesc Raventós
Exdegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya
Membre del Patronat d’Acció Solidària Contra l’Atur
Article publicat al maig de 2020 a Alternativas Económicas, 80
02/06/2020
Ana Maria Aguirre de Granja-Bar El Tramvia de Barcelona, ens explica com han viscut la pandèmia de la COVID-19 i com està preparant la reobertura del seu negoci.
Com funcionava la granja-bar?
La granja-cafeteria es troba situada en un barri amb moltes oficines i despatxos, jo vaig agafar el traspàs del negoci ara fa 5 anys. Arran de la pujada dels preus del lloguer de la zona va haver-hi molts locals i espais que es van quedar buits, i això em va afectar. Just cap al mes de desembre van començar a omplir-se de nou, per tant, el negoci tornava a rutllar. Quan va esclatar la pandèmia, estava en creixement potencial d’usuaris i la facturació havia augmentat de nou gràcies a la reactivació de la zona.
Com t’ha afectat la pandèmia de la COVID-19?
Durant la pandèmia he tancat del tot el negoci i m’ha afectat molt econòmicament, ja que jo no tenia estalvis, i el pagament d’impostos l’he hagut de fer, encara que l’he fraccionat. També he fet front al pagament dels subministres.
Tot això, m’ha portat a estar molt deprimida i he tingut fins i tot crisis nervioses, per què no tenia diners per viure.
Què t’ha representat l’ajuda #aixequempersianes d’ASCA?
Per a mi l’ajuda extraordinària de 2.000 € que he rebut d’Acció Solidària Contra l’Atur ha estat com rebre oxigen. És l’empenta que em permet tornar a començar, renéixer de les cendres. Havia pensat no arrencar de nou, però finalment amb aquest impuls faré un canvi d’imatge, posaré un rètol nou i estic fent targetes d’invitació per captar nous clients i impulsar de nou el negoci. També he adquirit tots els estris per complir amb les mesures de prevenció actuals.
Tinc previst obrir l’1 de juny de nou per fer take away. Actualment estic sol·licitant la llicència per tenir una petita terrassa amb taules, ja que no en tenia. Em preocupa que hi ha molts dels despatxos que no es tornen a incorporar fins al setembre com a mínim, que teletreballen, i per tant, espero que les persones de la zona, agafin confiança aviat per tornar a consumir en les cafeteries.
Així que ja sabeu, si voleu prendre alguna cosa, podeu anar a:
Granja-Bar El Tramvia
C/ Via Augusta 88
08006 – BARCELONA
28/05/2020
CaixaBank, amb el pressupost que la Fundació “la Caixa” li cedeix per fer acció de proximitat amb les entitats socials del territori, ha donat a Acció Solidària Contra l’Atur 10.000 € per a la campanya #aixequempersianes de suport a les persones emprenedores afectades per la Covid-19.
Això suposa, com a mínim, que 5 negocis podran reobrir la persiana i seguir amb la seva activitat.
Moltes gràcies per la col·laboració!
28/05/2020
Martha Mariela Carrasco i Enrique Fernández de QUIOTE Restaurante – Mezcalería de Barcelona ens expliquem com han viscut la pandèmia de la COVID-19 i com han reobert el seu negoci.
Com funcionava El Quiote?
Abans de la pandèmia de la Covid-19, l’evolució del restaurant Quiote era bona, anàvem augmentant bé tant els clients com la coneixença per part del barri. Estàvem en una fase de creixement favorable. Les persones del barri són les que més anàvem guanyant.
Com us ha afectat la pandèmia de la COVID-19?
Quan vam començar a veure les notícies de la Xina, ja ens vam posar una mica en alerta, i vam disminuir les comandes d’alguns materials. Quan vam veure que havia arribat a Itàlia vam prendre ja moltes mesures preventives, i vam decidir comprar el que necessitàvem a diari. Vam veure que tot plegat es descontrol·lava. Just un dia abans del decret de l’estat d’alarma vam decidir tancar per precaució.
Han estat uns mesos complicats, hem hagut de seguir fent pagaments com els dels subministres, però per sort hem pogut renegociar i rebaixar durant dos mesos un 30% l’import del lloguer. Els restaurant és l’únic ingrés que tenim i tot plegat ha estat complicat. Sort d’uns petits estalvis, del suport de la família i sobretot dels veïns del restaurant que han comprat uns tiquets que vam fer de pre-pagament per consumir ara quan hem obert.
Què us ha representat l’ajuda #aixequempersianes d’ASCA?
Per nosaltres l’ajuda extraordinària de 2.000 € que hem rebut d’Acció Solidària Contra l’Atur és el que ens ha permès obrir de nou. Hem hagut de canviar tot el sistema de funcionament intern, ja que ara fem delivery, abans emplatàvem, però ara tot ho posem en caixes i bosses. Hem hagut de comprar aquest material, i donar-nos d’alta a diferents plataformes per obrir-nos a aquest mercat. Des del 7 de maig, que vam reobrir, fèiem només take-away i delivery, i a partir de 25/05 ja hem obert la terrassa.
Creiem que la recuperació serà complicada però som optimistas i treballarem per remuntar el negoci i superar els efectes de la pandèmia.
Així que ja sabeu, si voleu menjar mexicà, el podeu demanar a:
QUIOTE Restaurante-Mezcalería
C/ Calabria, 98
08022 – BARCELONA
27/05/2020
Al llarg dels passats tres mesos i, sens dubte, durant molts mesos més, s’han pres i s’hauran de prendre en el camp de la sanitat, de l’economia i sobre tot en el de la política, decisions importants i difícils que marcaran el nostre futur. No em sento pas en condicions de donar consells a uns o altres; cosa que massa sovint alguns estan fent; però sí que m’agradaria posar de manifest i comentar un dels aspectes que son a l’origen i que més contribueixen a dificultar les decisions: tant en l’etapa anterior com en la propera és obligatori equilibrar i intentar gestionar prioritats importants però contradictòries.
- Salut o economia. Aquesta dicotomia ha estat sempre present, i no s’ha acabat pas, en aquests mesos. Crec que encertadament s’ha prioritzat la salut, i el no disposar de recursos preventius o de tractament de la malaltia, ha fet que només el confinament pogués evitar la seva extensió. Estic segur que s’han comés errors i hem vist discrepàncies, dubtes, improvisacions i rectificacions. Però és probable que un dels errors més important hagi estat la manca de polítiques consensuades i coordinades entre estats i entre zones diverses d’un mateix estat... Malgrat tot, sembla que s’ha anat controlant parcialment la pandèmia, la seva extensió i letalitat. El preu que s’ha hagut de pagar és provocar una recessió, però d’origen i de característiques molt diferents a les que estem acostumats. D’això vull parlar…
- Recuperació ràpida o recuperació segura. La recessió en la que ja hem entrat no té directament causes econòmiques, ja que l’aturada de l’economia ha estat provocada per decisions polítiques, repeteixo que crec encertades. Al no ser causada per un desequilibri intern de l’economia si no per una decisió de defensa sanitària, es podria pensar que la recuperació pot ser fàcil i prou ràpida, una vegada s’acabi el confinament i es vagi permetent tornar a la mobilitat “normal”. Crec que ens equivocaríem pensant i actuant amb aquesta idea, ja que no serà així. Tenim davant varis reptes i també algunes oportunitats. El primer segueix sent el que suposa el virus i que no desapareixerà a curt. El segon ve de la presa de consciència que la normalitat dels darrers anys era una normalitat dolenta, tant socialment com ecològicament. S’ha dit amb encert que això es “ploure sobre mullat”; i jo mateix deia fa uns dies que “no podem sortir de la crisi per la mateixa porta que hem entrat”, ja que una recuperació simple i ràpida seria fer passos enrere. El repte és que no podem tornar a un creixement amb més desigualtats ni a un creixement insostenible ecològicament. Hem de trobar un patró de creixement intel·ligent, sostenible i inclusiu, com fa anys demana la UE, però sense fer gaire per ajudar a aconseguir-ho. Fins i tot, hem plantejar si hem de continuar “creixent”. La oportunitat és que caldria que veiéssim en la incomoditat i l’intens dolor que ens ha portat la pandèmia, la ocasió de posar en marxa, tant a nivell personal, local com global, mecanismes de revisió per fer canvis que ja fa anys que calien i no s’han fet.
- Un escenari complex. Els propers mesos i segurament anys, viurem en paral·lel diferents actuacions i etapes que veig, de forma simple, de la següent manera. La primera, que està en part reeixida però no pas superada ni molt menys, ha tingut com a prioritat detenir l’expansió de la malaltia i atendre als infectats. El sistema sanitari no estava preparat. La segona que ara comencem, però amb retard i amb pocs recursos, ha de tenir dos objectius: garantir un mínim de rendes a tota la població tant per raons de dignitat personal com per mantenir uns nivells acceptables de consum; per altra banda assegurar la supervivència de l’activitat econòmica tant d’empreses com d’organitzacions i de persones autònomes per permetre reprendre l’activitat evitant la destrucció del teixit productiu. És una tasca per tots però que demana una gran injecció de diner públic, polítiques monetàries i pressupostàries potents de les administracions. S’ha de complementar l’assistència directe a les persones i famílies vulnerables amb els ajuts que serveixin de forma indirecta a augmentar l’activitat econòmica i a generar llocs de treball. La tercera etapa, que hauria d’haver començat ja, ha de ser planificar la promoció de iniciatives i de inversions tant publiques com privades que entrarien en el capítol de la política industrial de reconversió. Alguns exemples: accelerar la transició energètica, reconvertir el sector turístic, millorar el sistema sanitari, repensar la mobilitat, adaptar treball i educació a les possibilitats que permet el progrés tecnològic… Cito algunes evidents; en podríem fer llistes molt llargues. Això no només demana una capacitat d’inversió important sinó que significa lideratge polític, pacte social, i temps.
Vull fer èmfasi en aquesta darrera paraula per evitar la creença que al ser una recessió provocada pel confinament, es recuperarà quan aquest s’acabi. Serà una recuperació llarga si volem que ens porti a una situació menys fràgil i més sostenible. Cal encert i paciència.
Joan Majó, enginyer i ex ministre
26/05/2020
En Guillem Sales, un dels socis de la cooperativa Espai Obert de Sabadell ens explica com han viscut la pandèmia de la COVID-19 i com afronten la reobertura.
Què és Espai Obert?
És un centre que ofereix classes presencials de ioga, pilates, tai-xi, micro gimnàs, i altres activitats relacionades de millora personal i teràpies naturals alternatives.
Abans de la COVID-19, la cooperativa progressava bé. Fa menys de dos anys que vam obrir Espai Obert però ens estàvem encarrilant bé, cada cop teníem més alumnes i érem més coneguts. Donàvem feina a més persones que impartien activitats puntuals en el centre.
Com us ha afectat la pandèmia de la COVID-19?
Vam haver de tancar d’un dia per l’altre, i en un parell de dies ens van adaptar a fer classes en línia. No hem pogut seguir amb les teràpies individuals i hem reduït les classes, a la vegada que han baixat els assistents. Paral·lelament van rebaixar les quotes. Per tot plegat, els ingressos de la cooperativa s’han vist molt reduïts. No hem entrat en els paràmetres per demanar les ajudes oficials.
Vam fer un esforç molt gran per oferir classes en línia, algunes gratuïtes, ja que vam creure que era essencial oferir aquestes activitats per poder afrontar el confinament amb el major equilibri personal possible.
Què us ha representat l’ajuda #aixequempersianes d’ASCA?
El fet de no tenir ingressos econòmics, ens va angoixar, ja que teníem por de no poder pagar a persones que col·laboren amb nosaltrs, ja que no teníem liquiditat. Fins i tot vam començar a estudiar la possibilitat de tancar el centre.
Amb l’ajuda extraordinària de 2.000 € que hem rebut d’Acció Solidària Contra l’Atur hem pogut fer front a pagaments que teníem pendents i podem afrontar la reobertura del centre.
Ara ja ens estem preparant per obrir el dia 1 de juny, amb tots els requeriments i totes les mesures higièniques i de prevenció que s’han de fer i aplicar.
Sempre hem mantingut molta relació amb els alumnes i escoltem el que ens demanen i esperem que a poc a poc agafin confiança per tornar al centre. Sabem que hi ha alumnes que ho estan esperant, i altres que volen temporalment seguir online. Ara per ara, seguirem amb ambdós sistemes. Esperem que la crisi econòmica posterior a la pandèmia permeti als clients seguir amb aquestes activitat i en poc temps veurem les repercussions reals que hi ha hagut. Comencem de nou amb molta il·lusió i en menys d’una setmana tornem a obrir!
Així que ja sabeu, si voleu realitzar activitats de caràcter terapèutic individuals o grupals, com ioga, pilates, reflexologia, quiromassatge, etc., us podeu apropar a:
Espai Obert
Carrer de les Valls, 26-28,
08201 – Sabadell
