“En aquests moments és imprescindible que hi hagi entitats com ASCA”

“En aquests moments és imprescindible que hi hagi entitats com ASCA”

Amb 22 anys i de pare anglès i mare catalana, Mark Aspinall és un emprenedor que va crear la seva pròpia empresa d’esdeveniments culturals fa un any. El Mark ens ha traduït desinteressadament a l’anglès la presentació d’ASCA per tal de poder enviar-la a organismes internacionals amb els quals contactem.

Què és el que més t’ha interessat del que has traduït?
La veritat és que no havia sentit a parlar mai d’una entitat com Acció Solidària Contra l’Atur. Em va cridar l’atenció la quantitat de persones que hi estan implicades i el gran nombre d’emprenedors a qui heu ajudat.

Creus que és convenient l’existència d’ASCA avui? Per què?
En aquests moments és imprescindible que hi hagi entitats com ASCA. Sent el fundador de la meva pròpia empresa, he viscut situacions difícils en molts aspectes. Penso que la labor que feu a ASCA és una bona substitució de les ajudes a petites empreses que hauria d’estar oferint l’Estat.

Et planteges ser voluntari  en un futur? Per què?
M’encantaria ser membre de l’equip d’ASCA en algun moment de la vida. Vull poder formar part d’una acció solidària com aquesta ajudant en tot el que pugui. Penso que és important haver traduït els textos a l’anglès perquè el projecte tingui repercussió internacional, encara que l’àmbit d’actuació d’ASCA avui per avui estigui enfocat a empreses locals.

 

Emprendre unint dues grans aficions: cuir i gossos

Emprendre unint dues grans aficions: cuir i gossos

Lorena Martínez de Barcelona ha decidit emprendre i obrir Artesanía Arkannul. Ella mateixa ens ho explica.

Com vas començar aquest projecte?
Jo porto moltíssims anys fent artesania amb cuir com aficionada. Els últims 4 anys he estat estudiant les conductes dels gossos, la meva altra gran afició. Jo treballava en el sector de el temps lliure, de manera que els contractes eren precaris, i la durada dels mateixos limitada. Paral·lelament, el meu germà va obrir una clínica veterinària a Manresa amb una part dedicada a botiga de productes especialitzats per a les mascotes, i ens vam adonar que els collarets per a gossos de cuir que trobava, no eren de bona qualitat i llavors es va acudir ajuntar les dues aficions que tinc: el treball de l’cuir i els gossos.

Què es Artesanía Arkanul?
Bàsicament elaborar collarets i corretges per a gossos en cuir, que són “perronalizados“. És a dir, porten el nom de la mascota a més de les dades de la persona a qui pertany el gos, per permetre la seva localització de forma ràpida. També elaboro corretges “mans lliures” per fer passejades. Ara mateix el principal canal de distribució que tinc són botigues, clíniques i perruqueries canines, a més de les xarxes socials. En poc obriré la botiga en línia a la WEB.
A hores d’ara només trebalol el cuir, encara que estic investigant amb nous materials com els cuirs vegetals i tèxtils de reciclatge.

Quins passos has seguit per fer-lo realitat?
M’he assessorat a Barcelona Activa.. Em van escollir per participar en el Programa Fet a Mà, és un programa dirigit a persones emprenedores que ens dediquem a l’artesania. Des d’allí li vaig donar forma a tot el projecte. En el moment del finançament ells em van indicar que anés a la vostra fundació.

Què és el més difícil d’emprendre?
Per a mi, el bàsic és trobar el finançament per poder començar en condicions i adquirir en el meu cas totes les eines necessàries per poder treballar i començar amb tots els estris necessaris.

Què recomanaries a futures persones emprenedores?
És bàsic treballar bé la idea i que aquesta sigui molt centrada i concreta des de l’inici. Fins ara sempre tenia una habitació-taller a l’espai que vivia, però ara mateix he instal·lat el taller en un coworking, i és molt enriquidor i interessant treballar al costat d’altres persones que treballen en altres disciplines.

Signatura del contracte

Signatura del contracte

Jo en uns anys em veig tenint presència en moltes botigues d’animals, a nivell nacional i si pot ser internacional.

Amb tot, un cop presentat el cas a la taula de projectes d’Acció Solidària Contra l’Atur i donat el vistiplau a la viabilitat de el projecte, hem acordat concedir un préstec sense interessos 2.941 € a tornar en 36 mesos per realitzar una pàgina web i adquirir una gravadora làser. Amb aquest projecte es crea 1 lloc de treball.

Si necessites un collaret per a gossos de pots adquirir-lo:

 Artesanía Arkanul
arkanul3@gmail.com
625 698 047

Si tu també vols fer realitat projectes d’emprenedoria com aquest…

Col·labora fent una donació al nostre Fons de Solidaritat

 

 

Una nova reconversió industrial

Una nova reconversió industrial

Crec que una part cada vegada més amplia dels catalans i dels espanyols  som conscients de les perspectives, preocupants però també estimulants, amb les que estem entrant en els darrers mesos del 2020. Preocupants, com a conseqüència de tres circumstàncies: la nostra debilitat sanitària per fer front al repte actual i a altres que poden aparèixer; la no sostenibilitat climàtica i energètica del model de consum que hem creat; i la necessitat de revisar les bases del sistema econòmic i social per assegurar una convivència pacífica, fins i tot en moments de crisi. Estimulants, per l’evidència de que disposem d’unes capacitats tecnològiques extraordinàries i d’uns possibles recursos financers que no havíem tingut mai a la nostra disposició. Em centro en aquest darrer aspecte, amb algunes idees simples a partir de la iniciativa de la UE de crear el fons  mixte (ajut més préstec) anomenat “Next Generetion EU”  de 750.000 milions, i del que Espanya pot optar fins a 140.000. Em limito a unes consideracions puntuals.

L’objectiu dels propers anys és una economia més moderna i més sostenible per ser més competitiva, recuperant un sector industrial més ampli, i amb un gran augment del nivell del capital humà.

  1. Recursos financers. La xifra de la que aquest fons ens permet disposar és molt important, però menys del que sembla si la comparem amb l’esforç que es necessitarà per fer front als tres reptes que he indicats: sanitari, ecològic i social. Vull dir que hem de tenir en compta que caldran unes quantitats comparativament molt superiors que hauran de sortir d’altres orígens. Hem d’acceptar conseqüències de tipus fiscal i d’endeutament per a les Administracions Públiques, i decisions de finançament de les empreses o organitzacions involucrades. Hem d’aconseguir que a l’hora de fer projectes per accedir als fons UE, aquesta part de finançament actuï d’estímul, i serveixi d’ham, per aportacions locals tant públiques com privades.
  2. Inversions en col·laboració. Es tractarà de “projectes d’inversió”. Però serà important que, a més de la construcció d’infraestructures físiques, s’hi incloguin actuacions que ajudin a millorar el capital humà, que potenciïn las activitats de recerca, desenvolupament i transferència de coneixements, que augmentin l’eficiència en la activitat productiva i administrativa, i que recolzin processos de cooperació, tant entre organismes privats, com amb la col·laboració entre aquests i el sector públic. La agrupació de grans empreses amb ens privats més petits, i amb entitats de caràcter públic pot ser una de les claus d’èxit de molts projectes.
  3. Prioritats acordades. Tenint en compta que els projectes tindran un procés previ d’aprovació a la UE, és necessari que les prioritats estiguin en línia amb el que son les actuals prioritats polítiques de la pròpia UE (economia verda, transició energètica, transició digital i reindustrialització). Dic això, no només perquè crec que facilitarà la seva aprovació, si no perquè considero que son unes prioritats molt en línia i d’acord amb el que nosaltres necessitem.
  4. Objectius i eines. M’agradaria separar en el possible, entre les actuacions de les que parlem, el que son objectius politico-socials i el que son eines per aconseguir-los. La salut, la sostenibilitat, i la justícia social, estan entre els primers; i situo els recursos financers i la tecnologia entre les eines, imprescindibles però eines…Faig aquesta distinció al pensar en la transició digital, que veig com un procés absolutament prioritari però que no és un fi en si mateix. La tecnologia digital és una eina que tenim a l’abast i que si no utilitzem prou o prou correctament ens farà molt més difícil assolir els altres objectius. Hi estic absolutament a favor ja que crec que les nostres societats necessiten avançar molt en aquestes tecnologies, però, com passa amb qualsevol altre eina tecnològica, cal prendre paral·lelament mesures per intentar evitar possibles utilitzacions equivocades o mal encaminades que puguin tenir conseqüències no desitjades.
  5. Reconversió Industrial. He sentit recentment parlar, a Madrid però també a Barcelona, tant de “Plan de Reforma” com de “Plan de Reconstrucción”. Crec que és important que això segon no tapi lo primer. No es tracta de tornar a refer les cases que han caigut, si no fer-ne unes diferents més adaptades a les necessitats actuals, i fins i tot de deixar-ne caure algunes per poder fer-les noves…

Per aquesta raó, i confesso que també per records personals, m’agrada molt més parlar de “Reconversió”, tal com ens vàrem veure obligats a fer als  anys 80 per adaptar l’endarrerida economia espanyola a les noves exigències tecnològiques (TIC), comercials (mercat comú), i polítiques (obertura democràtica). L’objectiu prioritari de salvar i mantenir llocs de treball no s’havia d’aconseguir mantenint activitats poc productives, tecnològicament endarrerides, i poc exigents en quan a la qualitat del  capital humà necessari.

L’objectiu dels propers anys és una economia més moderna i més sostenible per ser més competitiva, recuperant un sector industrial més ampli, i amb un gran augment del nivell del capital humà. Algú pensa que això no torna a ser estimulant?

Joan Majó, enginyer i ex ministre

Ara la nostra tasca és fonamental

Ara la nostra tasca és fonamental

Debido a la Covid-19 y a las recomendaciones de los gobiernos, hemos parado la actividad presencial de la fundación desde el mes de marzo. Sin embargo, gracias al teletrabajo, a las reuniones on line y al esfuerzo de trabajadoras y personas voluntarias, hemos mantenido nuestra labor e incluso hemos incrementado las ayudas a las personas emprendedoras mediante la campaña #AixequemPersianes, de la que os hacemos un resumen de resultados en este boletín. Dada la situación actual y la que prevemos en los próximos meses, esta campaña sigue siendo muy necesaria y con tu ayuda la haremos posible

En Cataluña, los datos oficiales nos dicen que en el mes de junio cerró con 485.019 personas (11,2%) sin trabajo en el global de las cuatro provincias, y estos datos no incluyen las personas que trabajan precariamente y con sueldos indignos. Con esta situación tenemos que seguir haciendo mención que la forma en la que experimentan la pandemia los diferentes segmentos de la población viene determinada en parte por el nivel de ingresos y de riqueza. Quien más tiene cuenta con un buen apoyo financiero y acceso a una atención sanitaria de calidad. Quien menos tiene no cuenta a nada de eso. En consecuencia, la desigualdad agrava aún más la amenaza e interactúa con la propagación del virus haciendo también más vulnerable el conjunto de la sociedad.

Por todo lo expuesto, sabemos que hay que hacer más eficiente y efectiva nuestra labor contra el paro y la precariedad laboral. Con este fin hemos creado 3 grupos de trabajo, cada uno liderado por uno de los nuevos patrones. Forman parte de estos grupos tanto trabajadoras como voluntarios: relato y comunicación, liderado por Adriana Casademont; proyectos y tutores, liderado por Eugenia Bieto, y recursos financieros, lide rado por Xavier García.

Por último, también queremos señalar que hemos abierto la convocatoria a la 23ª edición de los Premios Piñol. El plazo de presentación de candidaturas será el 30 de septiembre. La entrega de los galardones tendrá lugar el 18 de noviembre, a las 19 horas, en el Palau Macaya de Barcelona. Como sabéis, están dotados con 10.000 euros cada uno y tienen dos modalidades: mejor trayectoria y mejor iniciativa. Con ellos, ASCA reconoce y premia la innovación y la trayectoria de las personas, entidades y empresas que trabajan en favor de crear o consolidar empleo. ¡Os esperamos!

Esther Amorós Bernadó – Consejo Directivo de Acció Solidària Contra l’Atur

Emprendre per sortir de la precarietat laboral: Pizza – Helados Firenze

Emprendre per sortir de la precarietat laboral: Pizza – Helados Firenze

Jodie Margot ha decidit emprendre i obrir Pizza-Gelats Firenze al barri de la Salut de Sant Feliu de Llobregat. Ella mateixa ens ho explica.

Com vas començar amb aquest projecte?
Jo em trobava en una situació laboral molt inestable, amb treballs molt precaris, temporals, tant pels contractes que aconseguia, com la dificultat que tenia per conciliar la vida familiar, ja que tinc una filla petita. Em vaig dirigir a Can Maginàs de l’àrea de promoció econòmica de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat per informar-me, és un centre que t’ajuden a trobar feina o bé a emprendre el teu negoci. Jo sempre he volgut emprendre i tenir el meu propi negoci.

Què és Pizza-Helado Firenze?
És un establiment que ofereix una fusió de la cultura italiana: pizza i gelat. A més, oferiré batuts, cafès, granissats, pastisseria italiana i orxates. També oferiré pizza sense gluten i gelat sense lactosa.
En el meu negoci hi haurà la possibilitat d’adquirir una porció de pizza o un gelat artesà. Les pizzes les faig a el 100% jo, amb massa fresca, i tot amb productes naturals, i es vendran en porcions, com a Itàlia. El meu objectiu és de tenir la millor pizza italiana de la zona.

Firma del contrato

Signatura del contracte

Quins passos has seguit per fer-lo realitat?
Des de Can Maginàs, em van informar i assessorar, vaig començar a analitzar profundament el que sé fer i el que m’agrada. He estat disset anys vivint a Itàlia treballant en el sector de l’hostaleria i restauració. Durant aquests anys vaig aprendre a fer bones pizzes tradicionals.
Analitzant la situació, vaig veure que era el moment de fer realitat el meu projecte: emprendre i establir-me pel meu compte.
Em vaig informar i assessorar molt de totes les despeses, i per començar jo tenia alguns estalvis. Però com que no tenia prou diners, des de Can Maginàs em van informar de l’existència d’ASCA per poder tenir el finançament que em feia falta. Vaig anar a preguntar a la banca tradicional, amb la que habitualment treballo, però em demanaven molta documentació que jo no disposava.

Què és el més difícil d’emprendre?
Per a mi, primer s’ha de tenir la idea molt clara. Res és fàcil, s’ha de lluitar i treballar. És el treball de cada dia, s’ha de ser-hi, cal constància i dedicació. Hi ha dies difícils, però s’ha de seguir endavant, apareixen moltes dificultats. S’ha de tenir l’objectiu molt clar.

Què recomanaries a futures persones emprenedores?
Primer que mai cal deixar de somiar i projectar-se. De vegades és la nostra pròpia ment que ens diu que no pots. Jo crec que es poden arribar a assolir els objectius que et proposes.

Jo en uns anys em veig amb un treball sòlid, i m’agradaria poder donar feina a altres persones, especialment m’agradaria ajudar a moltes dones que es troben en una situació similar a la meva en l’actualitat. Ajudar-les a independitzar-se i a valer-se per si mateixes.

Amb tot, un cop presentat el cas a la taula de projectes d’Acció Solidària Contra l’Atur i donat el vistiplau a la viabilitat de el projecte, hem acordat concedir un préstec sense interessos 13.000 € a tornar en 36 mesos per realitzar millores en el local i adquirir diferents estris. Amb aquest projecte es crea 1 lloc de treball.

Si vols vols menjar pizza o gelat, pots anar a:

Pizza-Helado Firenze
Riera de la Salut, 31C
08980 – Sant Feliu de Llobregat

Si tú també vols fer realitat projectes d’emprenedoria com aquest…

Col·labora fent una donació al nostre Fons de Solidaritat

 

Barcelona 2030

Barcelona 2030

Barcelona està iniciant l’elaboració del Pla Estratègic Metropolità perspectiva any 2030. En un moment de gran desconcert agreujat pels profunds canvis que portarà el Covid19, és moment molt oportú per definir objectius i plans d’actuació que orientin les actuacions a realitzar.

L’any 1988, es va crear l’Associació Pla Estratègic Barcelona 2000, presidida per l’alcalde de Barcelona Pasqual Maragall. L’àmbit d’actuació era la ciutat. L’any 2000 l’àmbit del Pla es va ampliar a la Barcelona metropolitana de tres milions d’habitants. El pla actual de la Regió Metropolitana n’engloba cinc milions.

Hi haurà un abans i un després del Covid19. Les ciutats han de pensar com els afectarà i repensar com ha de ser el seu futur.

Una qüestió delicada és la relació del Pla Estratègic amb la Generalitat. El Pla Barcelona 2030, per un territori de 5 milions d’habitants, suposa els dos terços de la població de Catalunya. Moltes de les propostes que es facin, hauran de comptar amb la col·laboració de la Generalitat. En l’època de Pasqual Maragall, la Generalitat d’en Jordi Pujol, va voler veure el Pla Estratègic com un contrapoder i les propostes no sempre eren ben acollides. Convindria definir d’entrada com es coordinarà el Pla amb la Generalitat.

Hi haurà un abans i un després del Covid19. Les ciutats han de pensar com els afectarà i repensar com ha de ser el seu futur. En el nou entorn les macrociutats o regions metropolitanes per poder progressar han de ser atractives i innovadores per captar inversions i talent. La dimensió demogràfica és un factor junt amb ser una societat oberta, innovadora, d’economia dinàmica, educació i universitats de prestigi, bones infraestructures físiques i digitals, elevat nivell cultural, cohesió social i respecte al medi ambient. En definitiva, un lloc agradable per viure, ben comunicat, que ofereix oportunitats de progrés econòmic i cultural.

Una de les visions a llarg termini de Pasqual Maragall era crear al sud d’Europa una macroregió entorn de Barcelona de 15 milions d’habitants. Es basava en una estreta col·laboració econòmica i cultural amb el País Valencià, les Illes Balears, l’Aragó i l’Occitània, En aquest territori, ara hi habiten 20 milions d’habitants. No és una idea a oblidar. Les ciutats necessiten relacionar-se en xarxa, però també han de tenir nuclis i hinterland amb un teixit de complicitats, col·laboració econòmica, empresarial i cultural que crea riquesa i llocs de treball. La relació ha d’estar totalment al marge la política. El Pla Barcelona 2030 hauria de convertir a mitjà i llarg termini aquesta idea en una realitat. Permetria competir molt millor amb altres importants àrees econòmiques.

Barcelona en el nou món que s’està dibuixant hi ha de tenir una presència activa i innovadora, destacant per ser capdavantera en innovació, progrés econòmic, dinamisme, cohesió social i qualitat de vida i que mirà el futur amb il·lusió i confiança.

Francesc Raventós
Exdegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya
Membre del Patronat d’Acció Solidària Contra l’Atur

Article publicat el 26 de juliol de 2020 a La Vanguardia.