750.000 milions no seran suficients

750.000 milions no seran suficients

Quan a la primavera el coronavirus va començar a fer grans estralls sanitaris, econòmics i socials, es creia que passat l’estiu hi hauria un segon rebrot i que amb la vacuna de la Covid-19 tot quedaria com el record d’un malson.

Per pal·liar el desastre, els governs, la Comissió Europea i el Banc Central Europeu van actuar amb rapidesa. El BCE, facilitant finançament il·limitat per poder ajudar a empreses i persones en situació vulnerable. A la Comissió Europea, la resposta ha estat ben diferent de la que es va donar a la crisi financera de l’2008. En aquell moment el president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, amb una ideologia molt liberal i visió a curt termini, va imposar austeritat i retallades dels serveis públics. Ara, per contra, davant la dura realitat, Brussel·les demana als governs que gastin sense límit.

L’actual presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, amb major sensibilitat i visió estratègica a llarg termini, ha tingut clar que cal redreçar l’economia, alleujar la crisi social i reconvertir el sistema productiu invertint en projectes de futur. Després de vèncer una dura resistència, el Consell Europeu del mes de juliol va aprovar un important paquet de 750.000 milions d’euros per ajudar els països més afectats i, especialment, Itàlia i Espanya.

Quina és la situació en el mes d’octubre de l’any 2020? La pandèmia segueix causant estralls. Els governs estan desbordats. A la Unió Europea, molts països estan seriosament afectats, especialment Espanya. La crisi econòmica i els drames socials s’estan allargant molt més del que s’havia estimat i seguirem en una situació molt complicada fins que no es disposi d’una vacuna eficaç aplicada a gran escala i ens recuperem de les destrosses fets.

El que es comença a percebre és que, tot i l’elevat import de el fons acordat de 750.000 milions, aquest no serà suficient per evitar que la situació es descontroli. Sembla com si el Parlament Europeu ja ho hagués intuït. Al mes de maig ja va acordar que s’havia de crear un Fons de Recuperació i Transformació de dos bilions d’euros, finançats amb l’emissió de bons a llarg termini garantits pel pressupost de la Unió Europea.

Quin és el problema? Actualment, el nivell d’endeutament de molts estats europeus i de el BCE ja és motiu de preocupació. S’han de seguir endeutant? Sí, si es vol evitar el pitjor. No és una bona solució, però sembla que no hi ha una alternativa millor. Però tot té un límit i algun dia s’haurà de començar a reduir el dèficit i el deute públic.

De moment, cal plantejar que el paquet de 750.000 milions serà insuficient i que es necessitarà un nou gran paquet d’ajudes per minorar els efectes devastadors de la Covid-19. Serà difícil arribar a un nou acord. Molt difícil. Però la mateixa subsistència de la UE dependrà de si és capaç de superar aquesta dura crisi i de recuperar la confiança dels ciutadans.

La crisi econòmica i els drames socials s’estan allargant molt més del que s’havia estimat.

 

Francesc Raventós
Exdegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya
Membre del Patronat d’Acció Solidària Contra l’Atur

Article publicat a La Vanguardia el 10 d’octubre de 2020.

 

La Reindustrialització d´Europa

La Reindustrialització d´Europa

En un món amb tanta incertesa, es torna a valorar la importància de la indústria com a font d’innovació, creació d’ocupació de qualitat, alta demanda de serveis i oportunitat per diversificar cap a sectors de futur.

EI Coronavirus ha posat en evidència fets coneguts  però als que no es posava remei. El material sanitari que urgia per poder controlar l’epidèmia: mascaretes, kits de protecció, respiradors o antibiòtics, es produïen només a la Xina. En una situació d’emergència no tenien estocs ni capacitat productiva per atendre demandes vitals per la salut. És una situació que no es pot repetir. La UE haurà d’assegurar que en casos d’emergència generada per qualsevol mena de crisi, disposa dels estocs i capacitat de producció suficients dins la UE. També és conegut que les cadenes logístiques de components que es fabriquen en països llunyans, quan per raons diverses tallen els subministres i obliguen a aturar les línies de producció.

“Cal  reindustrialitzar Europa, cosa que permetrà recuperar el  lideratge o colideratge d’alguns sectors estratègics.”

La progressiva introducció del model de producció Indústria 4.0, en el que conflueixen la digitalització integral, la intel·ligència artificial i la robotització, redueix els costos i en especial el de mà d’obra, amb l’avantatge que la flexibilitat del procés productiu permet produir series curtes amb un cost marginal baix.

En les darreres dècades la globalització es va traduir en una dura competència entre empreses, competència que ara s’accelerarà a causa de la reducció de vendes pel Coronavirus. Forçats a reduir els costos de producció, moltes indústries, van traslladar els seus centres a països asiàtics i del nord d‘Àfrica.  En aquests països els salaris eren baixos, les condicions de treball precàries, sense sindicats que els protegissin i les exigències de mediambientals inexistents. Això els permetia practicar un dúmping laboral, social i mediambiental. Amb el temps la qualitat dels productes, les condicions de treball i sanitàries ha millorat i la diferencia de costos respecte a la UE ha disminuït, el que facilita el retorn d’indústries que en el seu dia es van deslocalitzar.

La UE presidida per Ursula von der Leyen ara vol recuperar la capacitat industrial perduda,  però especialment en els sectors de futur. Al mateix temps s’haurà de garantir la disponibilitat de productes vitals en casos d’emergència, sigui sanitària, alimentaria, energètica, digital o qualsevol altra.

És una bona notícia que la UE recuperi  iniciatives industrials i que disposi de finançament per encarar reptes com l’escalfament del planeta, impulsar l’economia verda, la transició energètica o la digitalització de l’economia i  la societat. Tots són  sectors que creen riquesa, ocupació i milloren la qualitat de vida. En definitiva, cal  reindustrialitzar Europa, cosa que permetrà recuperar el  lideratge o colideratge d’alguns sectors estratègics.

Francesc Raventós
Exdegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya
Membre del Patronat d’Acció Solidària Contra l’Atur

Article publicat el 13 de setembre de 2020 a La Vanguardia.