La pandèmia Covid-19 ens ha agafat per sorpresa. Les conseqüències sanitàries i econòmiques que està provocant han portat un gran desconcert. Hem descobert que els humans, que ens creiem poderosos, som fràgils i tenim límits que no poden traspassar.
El coronavirus ens ha abocat a una crisi econòmica colossal. El Fons Monetari Internacional estima que la producció i el comerç mundial disminuiran sensiblement, el PIB de la UE i el d’Espanya caurà a nivells que poden superar el desastre econòmic i social de l’any 1929. Per sort, les institucions monetàries internacionals i els governs, per frenar el virus i evitar que l’economia s’ensorri han decidit insuflar enormes xifres de finançament al mercat, empreses i famílies. Els països més industrials, el G7, hi destinaran de moment set bilions de dòlars.
La pandèmia afectarà profundament la societat, les seves costums i model de consum. Hem descobert la necessitat de tenir governs socialment sensibles, i un major protagonisme del sector públic que és l’únic que en situacions d’emergència pot destinar elevats recursos per donar suport a persones i empreses. A Espanya el sistema públic de salut ha donat un gran exemple.
Caldrà repensar la globalització, especialment la financera i el dumping social als quals s’haurà de posar límits. La Unió Europea ha de fugir de polítiques proteccionistes, però ha de protegir sectors i empreses estratègics bàsicament privades, que garanteixin disposar dels productes bàsics en cas d’emergències. Entre ells destacaríem els sectors: alimentari, sanitari, energia, digital i comunicacions. També per evitar eventualment que es trenqui la cadena de subministrament d’indústries essencials, s’haurà de facilitar la tornada d’empreses manufactureres auxiliars que es van deslocalitzar.
Ara el problema immediat és evitar que les crisis sanitària i econòmica s’agreugin. S’ha de donar tot el suport que calgui a les empreses, autònoms i famílies per reactivar l’activitat econòmica. Aquestes mesures ens portaran un enorme dèficit i endeutament, dels quals un cop la situació s’assereni haurem de veure com reduïm sense frenar l’economia, ni degradar la cohesió social.
També estarem més sensibilitzats davant dels problemes globals, com ara, l’escalfament del planeta, la transició energètica, les migracions, o la creixent desigualtat, als quals només se’ls pot fer front tenint una visió planetària i actuant globalment.
De les crisis en sortirem, però en sortirem més pobres i més endeutats, però humanament més rics i enfortits, Tindrem l’oportunitat de repensar la manera de viure i el model de societat que volem: una societat de progrés més justa que se sent forta per encarar els reptes de futur.
Francesc Raventós
Exdegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya
Membre del Patronat d’Acció Solidària Contra l’Atur
Article publicat el 24/05/2020 a La Vanguardia