26/03/2014
[:CA]El proper dissabte 29 de març es celebrarà a Barcelona la tercera Assemblea estatal de Fiare-Banca Ètica que té com a element central la culminació del procés d’integració amb Banca Popolare Etica (Itàlia). L’assemblea reunirà més de 300 persones d’arreu de l’estat i es fa per primer cop a Barcelona donant suport així a la gran implantació de la cooperativa de crèdit als darrers anys a casa nostra. El Sr. Joan Comas, president d’Acció Solidària Contra l’Atur, hi assistirà en representació de la nostra Fundació que és membre de Fiare.
Barcelona acollirà també divendres al matí la reunió del consell d’administració de la cooperativa. És un fet simbòlic però important, donat que es passa a ser un projecte de Banca Ètica ubicat per ara a dos països europeus.
Divendres a la tarda Fiare-Banca Ètica organitza un acte públic que comptarà amb la presència d’Ugo Biggeri, president de Banca Popolare Etica (BPE) i Peru Sasia, president de Fiare i conseller d’Àrea. A continuació, diverses cooperatives debatran sobre la “Construcció d’una banca ètica cooperativa, un repte col·lectiu”.
[:]
25/03/2014
[:CA]L’ OCDE, Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, que inclou els 34 països més industrialitzats del món, acaba de publicar un informe en el que diu que Espanya és el país de l’OCDE a on amb la crisi econòmica més ha augmentat la desigualtat. Atesa l’elevada desocupació i la caiguda de les prestacions socials, la distància entre rics i pobres no para d’augmentar. Entre els anys 2007 i 2010 els ingressos del 10% de la població espanyola més pobre van caure de mitjana anual un 14%. Suposa la pèrdua de la meitat dels seus ingressos, sense tenir en compte que la crisi encara segueix. És la caiguda més important de qualsevol dels 34 països que s’han estudiat. Es un rècord ben trist.
L’estadística confirma la marginació i pobresa que de forma creixent veiem en els carrers. Però els que millor ho saben són les entitats socials, com ASCA, que tenen una immensa cua de peticions d’ajuts puntuals per atendre les necessitats més vitals i que malauradament moltes queden sense atendre per manca de recursos.
A on són els que tenen l’obligació i el compromís d’atendre les necessitats dels seus ciutadans?
Francesc Raventós[:]
24/03/2014
[:CA]Nabeel Ahmad Chatha de Sant Boi del Llobregat és un emprenedor autònom que té la idea d’obrir una botiga de venda de dispositius mòbils, de smartphones i de tota la seva gama d’accesoris, Salman Telefonia Móvil. També vol oferir un servei de reparació i d’alliberament de tota la gama de dispositius mòbils, així com vol instal·lar software i fer posta a punt. A més a més, vol vendre teclats, ratolins, cascos, i tots els accessoris relacionats.
Demostra una bon coneixement del mercat ja que té molta experiència en el mateix. Amb aquest projecte es crearia un lloc de feina.
Sol·licita a Acció Solidària Contra l’Atur una ajuda per adquisció de material, i ASCA li concedeix un préstec sense interès de 3.168,40 € a retornar en 18 mesos.
Molta sort en el projecte![:]
24/03/2014
[:CA]Parlar de guerra és referir-se a una de les grans debilitats del nostre món. Armes, fabricants d’armes, militars, exercits, la no raó del poder, la creació de por, de temor, la defensa de les fronteres, la seguretat, és a dir, que les coses segueixin com sempre i si cal, convertir en terrorisme tot allò que ens pot fer nosa.
És per tot això que parlar de guerra, no ens pot fer oblidar, el gran dispendi que representa aquesta institució secular, diners que s’escapen a finalitats de poder, molt llunyanes per tant d’atendre les necessitats humanes.
Però si hem de parlar de pobresa, és ben evident que en tot cas hauríem de batallar –fer la guerra- per aconseguir evitar la pobresa.
Ens podem preguntar si la pobresa la resoldrem amb diners. En tot cas podrem ajudar als pobres, però aconseguirem bandejar la pobresa amb els diners? Segurament que no. Es fa necessari anar a l’origen de l’existència de la pobresa i veiem que el muntatge i el model de la nostra societat, basada sovint en l’explotació de l’egoisme com a font de progrés, és la veritable causa de l’existència de la pobresa.
La guerra contra la pobresa ha de ser doncs, la mobilització de la nostra societat per canviar o transformar aquest model econòmic que domina el món. Hem de fer servir totes aquelles armes pacífiques, però contundents, que facin evolucionar el nostre món en una altra direcció.
Tot plegat pot semblar utòpic o impossible. No obstant, la millor de les armes que hem de tenir, és la nostra consciència humana –que observa, reflexiona, es posiciona amb valentia- i la ferma voluntat de ser conseqüents amb el que pensem, amb el que som.
Pot ser una guerra llarga i difícil, però hem de creure que val la pena la nostra mobilització.
Miquel Verdaguer
[:]
19/03/2014
[:CA]Rafael Martínez de Badalona és un emprenedor autònom que té la idea d’oferir serveis informàtics en general a domicili, tant a empreses com a particulars. Disposa d’un local en zona transitada i vol obrir en el mateix lloc un punt de venda pel software, hardware i consumibles. Vol aprofitar la part de magatzem com a taller de reparació dels equips. Amb aquest projecte es crearien dos llocs de feina.
Creu poder captar una bona cartera de clients amb el ràpid servei d’atenció al públic i amb preus ajustats.
Sol·licita a Acció Solidària Contra l’Atur una ajuda per finalitzar la posta en marxa del local i per a la compra d’estocs.
ASCA aprova la concessió d’un préstec sense interès de 5.000€ a retornar en 24 mesos.
Sort i força amb el projecte![:]
19/03/2014
[:CA]Abans, treballar era sinònim de tenir uns ingressos a final de mes, que per minsos que fossin, permetien menjar i cobrir les necessitats familiars més bàsiques.
Però actualment milions d’aturats sense horitzó de recuperació, assenyalen que:
– els efectes de la crisi afecten sobre tot el sector productiu, la indústria i la construcció en particular
– les darreres reformes laborals han provocat a més a més una rebaixa dels salaris, i per tant, l’empobriment dels treballadors.
Tot això, encara que té un cert caràcter general, no afecta igualment tots els grups socials o, almenys, no al mateix ritme.
Com ha reaccionat la societat en el seu conjunt davant d’aquesta situació de crisi? Cal analitzar-ho detingudament, però predomina la resignació, el desànim i una suposada acceptació de la impossibilitat de canviar les coses.
Pere
[:]