26/11/2019
Mame Ndck Sarr de Terrassa, ha decidit emprendre el seu propi negoci: una botiga de teixits i complements. Ella mateixa ens ho explica:
Com vas començar amb aquest projecte?
Vaig tenir el meu tercer fill, i està malalt. Era complicat compaginar les seves cures amb un treball, ja que hem d’anar molt al metge i a fisioteràpia. Em vaig posar a vendre teles de manera informal des de la meva casa.
L’abril de 2018 vaig començar a comerciar amb unes teles que importo d’Àustria. Vaig veure que tenia molta sortida comercial. Com la venda la feia des de casa, l’enrenou dels clients era molt complex de gestionar. Finalment vaig decidir anar a l’Ajuntament a preguntar, des d’allà em van assessorar per a establir-me. Finalment vaig trobar un local i vaig inaugurar la botiga el 21 d’octubre de 2019.
Com vas conèixer Acció Solidària Contra l’Atur?
Primer vaig ser a demanar informació a l’Ajuntament de Terrassa, allà em van ajudar a fer tot el pla d’empresa, basant-me en la realitat de les vendes que jo tenia donis de casa. Des de l’Ajuntament van veure que era molt bona idea i em van ajudar, i em van dir que, per a obtenir el finançament, em dirigís a vosaltres.
En què t’hem ajudat des d’ASCA?
Des de la Fundació m’heu ajudat molt, no sols amb els diners, que també, sinó en confiança, ja que pel fet de ser estrangera, i portar jihad, tenia molta por pels prejudicis, però sempre heu confiat en el meu projecte. En ASCA, ja amb la primera entrevista vaig veure que podia seguir amb el projecte, m’heu ajudat molt a tenir confiança i a seguir endavant.
Que ha estat el més difícil d’emprendre?
Per a mi, el més difícil ha estat que sempre surten imprevistos. Per exemple, ja tenia pressupostos, però sempre hi ha sobrecàrrecs, sobretot, en la realització de les obres d’adequació al local. No hi ha un lloc on et diguin tot el que s’ha de fer d’entrada. Has de moure’t molt, i buscar enginyers, tècnics, etc. Per a mi, tota la part burocràtica ha estat el més difícil.
Què recomanaries a futures persones emprenedores?
Jo els recomanaria que tinguin un bon matalàs de diners abans d’emprendre. Encara que hi ha entitats com ASCA que t’ajuden, hi ha moltes despeses, i imprevistos.
Com veus el negoci d’aquí a 5 anys?
Em veig totalment estabilitzada, amb aquesta botiga a ple funcionament i amb un restaurant de cuina senegalesa. És el meu somni
Fer realitat aquest projecte m’ha suposat molta més feina de la que pensava. Ha estat complex de compaginar amb la meva vida familiar, ja que m’ha requerit molt d’esforç.
Amb tot, una vegada presentada el cas a la taula de projectes d’Acció Solidària Contra l’Atur i donat el vistiplau a la viabilitat del projecte, hem acordat concedir un préstec sense interessos de 10.000 € a retornar en 36 mesos. Amb aquest projecte es crea 1 lloc de treball.
Si necessiteu roba, teixits o complements, podeu anar a:
Botiga de teixits i complements
Av. de Barcelona,98 local A
08222 – Terrassa
![Espigoladors explica la seva experiència]()
25/11/2019
Els Premis Josep M. Piñol 2019 han comptat amb la participació d’Espigoladors, que va ser premi a la innovació 2015.
Espigoladors és una empresa social constituïda com a fundació que va néixer l’any 2014 amb l’objectiu de construir un model alineat amb els principis d’economia circular amb un triple impacte: social, econòmic i ambiental.
Aquesta fundació lluita contra el malbaratament alimentari alhora que empodera persones en risc d’exclusió social. Actua sobre tres problemes i reptes socials: el malbaratament d’aliments, la manca d’accés a una alimentació adequada, saludable i nutritiva, i la falta d’oportunitats per a persones en situació de vulnerabilitat.
Amb els productes alimentaris que recuperen fan melmelades, cremes i patés amb la marca “im-perfect”. És la primera marca de l’Estat espanyol que comercialitza productes de qualitat a partir d’excedents alimentaris.
La Mireia Barba, presidenta d’Espigoladors, explica que “a l’inici va ser un somni -i també una inconsciència- que hem pogut fer realitat. El Premi Piñol ens va donar un bon impuls i força ànims per a continuar i ja som vint-i-set persones contractades i una important xarxa de voluntaris”.
25/11/2019
Jubilada y voluntaria d’ASCA, la Montserrat Guinovart té 67 anys és Llicenciada en econòmiques, va néixer a Valls i viu a Sant Esteve de Palau Tordera.
Des de quan i per què ets voluntària a ASCA?
Sempre havia pensat que quan em jubilés volia fer de voluntària. Primer, i durant mig any, vaig col·laborar amb la Creu Roja de Sant Celoni, però no m’identificava massa amb el lloc que em van assignar. Aleshores, un conegut em va parlar d’ASCA i ara sóc voluntària de la Fundació des de fa tres anys. També faig de voluntària a Iniciatives Socials Vall Alta de la Tordera (ISVAT), des d’on transmetem als ajuntaments les necessitats i inquietuds socials de la ciutadania.
L’esforç de venir a ASCA un cop per setmana, vivint lluny, et compensa?
Per a mi no és cap esforç especial venir a ASCA cada setmana. He viscut molts anys a Barcelona i venir sovint em va molt bé per no perdre contacte amb la capital. Aprofito els dijous que és el dia que vinc per quedar amb algú o fer una mica de la cultura que ens manca als pobles: exposicions, museus o xerrades.
A més, l’ambient amb els companys d’ASCA és molt bo, sempre aprenc coses noves dels companys i crec que entre tots fem una bona i necessària tasca.
Quina és la teva tasca a ASCA?
A ASCA formo part de l’equip que treballa els projectes que ens arriben de persones emprenedores. Aquest equip, anomenat “taula dels dijous”, pren la decisió, un cop analitzada la iniciativa, d’aprovar o no un préstec. També faig de tutora d’algun dels projectes. Això vol dir que també acompanyo la persona emprenedora de la qual sóc tutora perquè la seva proposta sigui un èxit.
Respecte al voluntariat en general, creus que les dones aporten valors diferents dels que aporten els homes?
No crec que les dones aportem valors diferents dels que aporten els homes, però sí que he d’assenyalar que, de vegades, donem més importància a algunes de les coses que els homes passen més per alt.
Què li diries a una persona que tingués temps i estès pensant en el voluntariat?
Jo recomanaria a tothom que fes de voluntari. Ara bé, el més important per fer-ho és tenir-ne ganes i, sobretot, trobar-se còmode amb el que facis. Fer de voluntari és una tasca molt maca però que exigeix un compromís i una responsabilitat.
Considero que les persones voluntàries són molt necessàries en la societat on vivim. I és molt gratificant perquè tornes a la societat una miqueta del que ella t´ha donat.
![Espigoladors explica la seva experiència]()
25/11/2019
Darrerament han aparegut als mitjans tres notícies impactants: el nombre “d’ultrarics a Espanya”, la relació entre el salari mitjà i el més alt en empreses de l’Ibex, i les dades de l’atur el mes de setembre.
Segons aquestes informacions, el nombre d’ultrarics a Espanya (patrimoni de més de 50 M$) és de 2.198 persones, un 5,3% més que l’any passat. Per altra banda, un estudi recent d’Oxfam Intermon evidencia que el sou del primer directiu de les empreses de l’Ibex-35 a Espanya és 123 vegades superior al de l’empleat mitjà.
Per últim, les dades de població activa del tercer trimestre d’enguany a Espanya xifren l’atur a Catalunya en 422.000 persones i en un milió el nombre de llars a Espanya en les quals no treballa cap dels seus membres.
Creiem que totes aquestes dades ens han de fer reflexionar i també, més important, actuar.
Les empreses han de guanyar diners (el benefici es fonamental per a la supervivència), però respectant l’ètica en totes les seves relacions, entre elles els salaris decents de les seves persones treballadores. Cal comprometre’ns perquè tothom tingui una vida digna.
Hi ha moltes actituds solidàries d’empreses i entitats, per a les quals la “responsabilitat social” va mes enllà del màrqueting, que s’impliquen en accions positives i ajuden organitzacions, com la nostra, en la lluita contra l’atur i el treball precari.
És precisament gràcies al suport d’aquestes empreses i entitats, i de particulars, que podem lluitar contra l’atur finançant microcrèdits per donar suport a projectes d’emprenedoria.
En aquest sentit enguany destaquem la campanya “Un cafè per emprendre” en la qual, gràcies al suport de Cafès Novell i la col·laboració de diversos espais de treball compartit, hem pogut recaptar petites aportacions individuals i, a la vegada, incrementar la nostra notorietat i comptar amb noves complicitats.
No volem acabar sense agrair un cop més als nostres donants la seva generositat i demanar-los que no decaiguin, perquè són imprescindibles per mantenir la roda de solidaritat.
Us desitgem a tots un Bon Nadal i que l’any 2020 sigui pròsper, en pau, amb diàleg i amb harmonia.
Miquel Vila-Despujol
Vicepresident
22/11/2019
Des de Barcelona ens arriba la sol·licitud d’un home de 36 anys. Fa deu anys que va arribar a Barcelona, viu en un pis compartit i no té cap tipus de suport familiar. Els últims 5 anys ha treballat en l’economia submergida per un problema que té a la cama, pel que li han hagut d’operar diversos cops.
Ara li ha sortit l’oportunitat de treballar en una empresa d’instal·lacions de telèfon, però li cal treure’s el carnet de conduir vehicles. De moment treballa amb ells com ajudant, dins de l’economia submergida, fins que disposi del carnet i pugui normalitzat la situació accedint ell a un lloc de treball.
Acció Solidària Contra l’Atur li concedeix una ajuda a procés d’inserció laboral de 491,2€ per a aquest fi. Esperem que amb aquest microcrèdit sense interessos, que ens retornarà en 13 mensualitats, pugui sortir de la precarietat en què es troba.
![Espigoladors explica la seva experiència]()
13/11/2019
Quan periòdicament es donen a conèixer les dades de l’atur, els mitjans de comunicació les publiquen i incorporen alguns comentaris, però poc després sobre el tema regne el silenci.
Segons la darrera enquesta del CIS, la primera preocupació pel 56,9% dels ciutadans és l’atur; la segona amb per 37,8%, el funcionament de la política i els polítics; segueix després els problemes econòmics amb un 29% . La independència de Catalunya ocupa el vuitè lloc amb un 10,5%.
Si tenir feina és la primera preocupació dels ciutadans, perquè no es converteix en un tema permanent del debat polític i de presència en els mitjans de comunicació?
Malauradament ja fa temps que la societat ha assumit, amb resignació, que buscar feina i no trobar-ne forma part de la ”normalitat” del sistema productiu. Ja no aixeca indignació.
Aquest “no debat” per part dels polítics, és l’acceptació de la seva impotència per resoldre l’atur estructural espanyol. És llançar la tovallola. El resultat d’aquesta manca de sintonia entre les preocupacions dels ciutadans i la manca d’acció política, contribueix al divorci dels ciutadans de la política.
Espanya un cop més és diferent. Mentre que a Espanya l’atur és del 14% de la població activa i a Catalunya del 10,9%, la mitjana a la Unió Europea és del 6,2%. A Alemanya estan en l’atur només el 3,1%; a Holanda el 3,3%; al Regne Unit el 3,9%; o a Àustria el 4,5%.
És cert que s’han viscuts moments dramàtics quan, per exemple, l’any 2012 la gent que no tenia feina era el 25% de la població activa. També és cert que en els anys següents la millora econòmica ha permès reduir aquesta xacra. Però estem satisfets de que actualment a Espanya hi hagi encara 3.214.000 o a Catalunya 422.000 persones que no troben feina? Quants drames humans hi ha darrere l’atur. Joves preparats que han de marxar a l’estranger, persones que fa més de dos anys que estan a l’atur, dones que es voldrien incorporar al mercat de treball. La conseqüència és: angoixa, desesperació, nits d’insomni, i famílies desestructurades.
No tenir feina no és només una qüestió econòmica, és una qüestió social, moral, i emocional, que transcendeix la família i la societat. Com hi pot haver cohesió social amb un país amb tanta gent en risc de pobresa i de marginació social?
Per encarar el greu problema de l’atur, no s’hauria de fer un pacte entre els partits polítics per acordar un Pla de Xoc per crear ocupació? L’educació, la formació, la creació d’empreses, inversions en infraestructures i en nous sectors, com la transició energètica, o el medi ambient poden crear molta ocupació. Però hi ha moltes altres polítiques a considerar. Identificar-les i dotar-les de recursos és un dels importants deures dels polítics fins a aconseguir que l’atur és situí a un nivell socialment acceptable.
Francesc Raventós
Ex degà Col·legi Economistes de Catalunya
Article publicat a La Vanguardia el 12/11/2019
Mame Ndck Sarr de Terrassa, ha decidit emprendre el seu propi negoci: una botiga de teixits i complements. Ella mateixa ens ho explica:
Fer realitat aquest projecte m’ha suposat molta més feina de la que pensava. Ha estat complex de compaginar amb la meva vida familiar, ja que m’ha requerit molt d’esforç.