26/02/2020
Comença la segona edició d’“Un cafè per emprendre”, la campanya de mobilització ciutadana que hem posat en marxa, amb la col·laboració de Cafès Novell , per donar suport a les persones que només troben en l’emprenedoria una oportunitat real per tornar a començar.
L’objectiu de la campanya és traduir l’empenta que per a tantes persones és prendre un cafè al matí en una empenta econòmica real per a les persones a les quals des d’ASCA acompanyem. Amb l’import d’una cafè, una persona sense feina podrà:
- Contrastar les seves idees.
- Rebre acompanyament.
- Revisar el pla de negoci.
- Accedir a un préstec sense interessos.
- Fer realitat el seu projecte d’autoocupació.
- Recuperar la seva autoestima.
- Crear-se un lloc de treball digne.
Dóna l’import d’un cafè i ajuda a crear llocs de treball digne.
T’apuntes al repte? Ho pots fer amb:
- Cafè virtual – Et proposem que destinis el mateix import que avui has invertit en el cafè que et dóna l’energia diària, a les persones emprenedores d’ASCA fent un donatiu.
- Punts de cafè per emprendre – Quan hagi acabat el confinament, també podràs prendre un cafè ecològic de Cafès Novell i col·laborar amb les persones emprenedores d’ASCA a:
Si vols que el teu espai de treball també compti amb cafè per emprendre, escriu-nos a comunicacio@acciosolidaria.cat.
Gràcies al teu cafè, les persones a les que acompanyem podran crear-se un lloc de treball digne.
El 100% de l’import recaptat el destinarem a donar préstecs sense interessos a persones emprenedores que es troben a l’atur o en situacions de treball precari i que volen emprendre per crear-se un lloc de treball digne.
Pots consultar els resultats de la 1a edició d’ Un cafè per emprendre.
Amb el suport de:
Amb la col·laboració de:
25/02/2020
Des de Barcelona ens arriba la sol·licitud d’una dona de trenta-nou anys, separada i al càrrec de 3 fills. No rep cap mena de pensió alimentària per part de la seva exparella, i des del setembre de l’any passat no té ingressos de l’atur.
Actualment a l’atur, i sense cap mena d’ingrés, viu en una situació molt precària. Rep el suport d’una germana, de serveis socials i d’una parròquia per menjar i cobrir algunes despeses, però té retards en el pagament del lloguer i dels subministres bàsics.
És educadora social i ha treballat en centres de menors. Està a la recerca activa de feina, però li cal disposar del carnet de conduir perquè li donin un lloc de feina.
Acció Solidària Contra l’Atur li concedeix una ajuda a procés d’inserció laboral de 398 € per treure’s el carnet de conduir. Esperem que amb aquest microcrèdit sense interessos, que ens retornarà, pugui sortir de la precarietat en què es troba amb l’accés a un treball digne.
23/02/2020
Al llarg del 2019 hem acompanyat
114 projectes d’emprenedoria liderats per persones a l’atur o amb treballs precaris i hem possibilitat que
36 projectes s’hagin posat en marxa o consolidat i s’hagin creat
54 llocs de treball digne. Et convidem a descobrir-los consultant la publicació que hem editat.
Si ho prefereixes te la pots descarregar en pdf des d’aquí.
Tots aquests projectes han estat possible pels préstecs sense interessos que hem pogut concedir-los gràcies a les aportacions dels nostres donants i a la feina de l’equip de voluntariat que els hi dóna l’impuls i el suport necessari.
Esperem que aquestes petites històries de vida t’inspirin per fer realitat els teus somnis. Si tu també vols fer realitat projectes d’emprenedoria com aquest, …
21/02/2020
En Manel de Tarragona ha decidit emprendre amb La Granja – Cafeteria La Panera. Ell mateix ens ho explica:
Com vas començar amb aquest projecte?
La meva família sempre ha tingut negocis propis i jo sempre tenia al cap establir-me pel meu compte, però mai m’havia atrevit, ja que sempre ho he considerat arriscat. He estat durant 20 anys treballant com encarregat en una empresa i he anat progressant dins de la mateixa feina. Jo, arran de la meva feina i esforç, he crescut dins de l’empresa.
En un moment de reestructuració de l’empresa, em volien modificar molt les condicions laborals i econòmiques, i finalment em van acomiadar. Em vaig quedar a l’atur.
Un cop a l’atur, decideixo tornar a començar i establir-me pel meu compte. L’acomiadament va ser el punt d’inflexió per decidir emprendre. Tenia uns estalvis, la indemnització de l’acomiadament i els diners l’atur.
Què és la Granja Cafeteria La Panera?
És una granja-cafeteria en un barri de Tarragona on hi ha molta vida, està a prop d’escoles, molt ben situada, té molt moviment, i és un ambient molt familiar i de barri. La clientela és fixa, i està molt ben cuidada.
“A partir d’ara seré l’únic responsable de totes les meves decisions i de les seves conseqüències.”
Quins passos has seguit per fer-lo realitat?
Primer vaig analitzar el que sabia fer i com,a part de la feina d’encarregat que he desenvolupat, tenia experiència en l’àmbit de l’hostaleria, vaig decidir-me fer un canvi, i emprendre amb una cafeteria. Per una companya, vaig posar-me en contacte amb Reempresa i un cop allà, analitzant les meves capacitats i necessitats, vaig apronfundir en l’estudi de 3 cafeteries, i finalment vaig decidir agafar el traspàs de la Granja-Cafeteria La Panera.
Per finançar-me disposava d’alguns estalvis, vaig capitalitzar l’atur, però així i tot, em calia una mica més d’ajuda econòmica i des de Reempresa em van parlar de la vostra Fundació.
Què és el més difícil d’emprendre?
Per a mi, el més complicat d’emprendre és la responsabilitat. Tu ets l’administratiu, el treballador, el gestor, el responsable de recursos humans, etc. Has de ser molt polivalent i no tenir por de treballar moltes hores. Fins ara he treballat per compte d’altri i he donat part de mi, he acatat les ordres de treball que decidia l’empresa. Ara tot ho donaré pel meu negoci, i seré responsable de totes les meves decisions i de les seves conseqüències.
Què els recomanaries a futures persones emprenedores?
Jo els recomanaria disposar d’estalvis, ja que els primers mesos no hi haurà beneficis, i calen recursos econòmics per viure. S’ha de tenir molta capacitat d’esforç, ja que s’han de treballar moltes hores, i sobretot tenir iniciativa i il·lusió pel projecte.
Com veus La Panera d’aquí a 5 anys?
Espero continuar amb el negoci, no cremar-me per l’exigència d’hores de treball i dedicació com li ha passat a la cedent. Espero arribar a jubilar-me amb aquesta granja.
Fer realitat aquest projecte m’ha suposat poder establir-me pel meu compte Estic content, i amb ganes d’anar a incorporant petits canvis en el negoci, per fer-lo més meu, però a la vegada respectant el que l’antiga propietària feia i el que espera la clientela.
Amb tot, una vegada presentat el cas a la taula de projectes d’Acció Solidària Contra l’Atur i donat el vistiplau a la viabilitat del projecte, hem acordat concedir un préstec sense interessos 7.000 € a retornar en 36 mesos per adquirir i actualitzar diferents estris. Amb aquest projecte es crea 1 lloc de treball.
Si voleu prendre algun cafè, entrepà o pasta, podeu anar a:
Granja Cafeteria La Panera
Pin i Soler, baixos 5
43002 TARRAGONA
20/02/2020
L’any 2018, el nombre de dones que van realitzar peticions de patent van representar el 24,4 per cent del total. En el moment d’escriure aquest article, les dades del 2019 encara no s’han publicat. Tanmateix, des de l’Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (OMPI) s’alerta que aquesta xifra encara està lluny de la paritat, malgrat que el nombre d’inventores en el món és el més alt de la història. Actualment, els sectors amb més peticions de patents per part de dones són els de la biotecnologia, la farmàcia i la química.
Us sona el nom d’Ada Lovelace? I el de Josephine Cochrane? I el de Sarah Mather? És probable que la resposta majoritària sigui no. I no per falta de mèrits, sinó perquè la seva feina ha quedat enterrada i silenciada. Són, per aquest ordre, la primera programadora informàtica de la història, la inventora del primer rentaplats i la creadora del telescopi submarí. Tres invents que han canviat les vides però que gairebé ningú sap que els van fer realitat tres dones.
Amb aquest article, i aprofitant que el 8 de Març és el dia internacional de la dona, volem retre homenatge a deu d’aquestes dones, i en podrien ser moltes més, que no han tingut el reconeixement que es mereixen.
Sybilla Masters (Bermudes, 1675-1720)
Molí per a obtenir farina
Va ser, sens dubte, una dona avançada al seu temps. Casada amb un empresari, propietari de terrenys i cases, va patentar la idea d’un molí per a obtenir farina d’un blat d’origen indígena -la patent anava a nom del marit perquè en aquella època les dones no hi podien figurar.
Sara Mather (Nova York, 1796-1868)
El telescopi submarí
Va inventar un aparell amb diferents lents que li permetien observar el fons marí. Era un tub amb un llum i una sèrie de prismes òptics o miralls que podia il·luminar diferents objectes quan se submergia, i examinar-los des de la superfície. Amb aquest aparell es podien revisar els cascos dels vaixells sense necessitat de bussos, o treure’ls de l’aigua, fet que era molt costós.
Augusta Ada Lovelace Byron (Regne Unit, 1815-1852)
Primera programadora informàtica
Filla del poeta Lord Byron, l’any 1843 va escriure el primer algoritme destinat a ser processat per una màquina. Se la considera la primera programadora informàtica de la història. Però el seu nom no apareix als llibres. L’únic homenatge el va rebre el 1979 quan el Departament de Defensa dels EUA va batejar amb el seu nom, ADA, un llenguatge de programació.
Amanda Jones (Nova York, 1835-1914)
Envasat al buit
Va ser una poetessa, inventora, professora i activista dels drets de les dones. L’any 1872 va aconseguir eliminar l’aire d’una llauna, i va inventar l’envasatge al buit, que millorava la qualitat dels aliments conservats a l’hora de consumir-los. El seu invent va ser patentat l’any següent amb el nom de “procés Jones”.
Josephine Cochrane (Ohio, 1839-1913)
El rentaplats
L’any 1886 va inventar el rentaplats, gràcies als seus coneixements de mecànica i enginyeria, amb l’objectiu de fer menys feixuga la neteja d’una apreciada i molt valuosa vaixella que tenia a casa.
A partir de 1893, molts restaurants van incorporar el seu sistema automàtic per netejar els plats.
Letitia Geer (Nova York 1853-1935)
La xeringa
Va ser una infermera i inventora. L’any 1899 va inventar la xeringa mèdica d’una sola mà.
En aquella època ja existien algunes xeringues rudimentàries, però Geer va innovar els models existents i va crear la xeringa que permetia subjectar amb una mà la zona on s’havia d’aplicar, i amb l’altra utilitzar la xeringa.
Mary Anderson (Alabama, 1866 -1953)
Els eixugaparabrises
Va ser una promotora immobiliària, ranxera, viticultora i inventora. En un viatge a Nova York, Anderson es va fixar que el conductor del tramvia en què viatjava havia d’aturar-se per netejar la brutícia, l’aigua i el gel que impregnaven el parabrisa. Al tornar a casa, va decidir crear un dispositiu d’accionament manual que permetés fer aquesta feina des de dins del vehicle.
L’any 1916, tots els cotxes ja incorporaven el braç mecànic que va inventar Anderson, i que ara coneixem com eixugaparabrises o netejaparabrises.
Ángela Ruiz Robles (Villamanin 1895-1975)
El llibre electrònic
Va ser una mestra, escriptora i inventora espanyola. L’any 1954 es va convertir en la precursora de llibre electrònic. Va inventar una enciclopèdia mecànica amb l’objectiu de transmetre coneixements als alumnes de manera més interactiva.
El llibre tenia polsadors, bovines, llums, so, botons i prestacions que avui en dia tenen els llibres electrònics i les tauletes.
Katharine Burr Blodgett (Nova York, 1898-1979)
Vidres antireflectants
Va ser una investigadora i científica i la primera dona a obtenir un doctorat de Física per la Universitat de Cambridge. Va treballar a la fàbrica de General Electric, on va fer experiments amb recobriments moleculars aplicats a l’aigua pels metalls i vidres.
Els seus descobriments en aquest àmbit són la base de la creació dels vidres antireflectants, que avui en dia s’utilitzen en pantalles d’ordinador, ulleres, parabrises, etc.
Bette Nesmith Graham (Texas, 1924-1980)
El Típex
Va ser una mecanògrafa, artista i inventora. Treballant de mecanògrafa es va adonar de la necessitat de poder corregir errors de text. Va decidir posar pintura blanca i aigua en una ampolla i portar-la a la feina juntament amb el seu pinzell d’aquarel·les.
Aquest és l’inici del “Liquid Paper”, que ara coneixem com Típex i que ja està en desús a causa dels ordinadors.
Esther Amorós
Membre del Consell Directiu d’Acció Solidària Contra l’Atur
11/02/2020
El 22 de febrer se celebra, des de la seva designació en 2008 pel Parlament Europeu, el Dia Europeu de la Igualtat Salarial, una data en la qual la UE recorda que les dones europees cobren, de mitjana, un 15% menys que els seus companys homes.
A Espanya, la bretxa és encara major. Amb dades de l’Institut Nacional d’Estadística, corresponents a l’any 2017 (publicats al juny de 2019) la diferència se situa en un 21% (20.607,85 euros, salari mitjà de la dones i 26.391,84 euros el dels homes)[1]..
El sou de les dones és inferior, en totes les comunitats autònomes, sent aquesta diferència més apreciable en les de major renda. També es dóna per a totes les edats i en tots els sectors d’activitat.
Les dones europees cobren, de mitjana, un 15% menys que els seus companys homes.
On la diferència és menor, entre dones i homes, és en el sector de “educació”. En aquest sector el sou mitjà, 23.560 euros, és igual al sou mitjà de tots els sectors (23.647 euros) i el sou de les dones és de 2.309 euros menys que el dels homes. La diferència major es dóna en activitats financeres, amb 11.528 euros menys.
Les raons d’aquestes diferències responen a diferents factors i vénen des de lluny i, com dèiem, en major a menor mesura, es donen en tot Europa.
Les principals damnificades són les dones però, en definitiva, és tota la societat la que surt perjudicada. I no sols per raons ètiques i morals, que també per la injustícia que suposa treballs iguals-sous menors, sinó sobretot perquè no s’aprofita íntegrament, com hauria de ser, la contribució de les dones (que representen més del 50% de la població) al desenvolupament socioeconòmic-cultural de les nostres societats.
Des de Acció Solidària Contra l’Atur volem fer-nos ressò d’aquesta data ja que considerem que, com més es conegui la desigualtat salarial entre homes i dones, major serà la resposta per a posar límit a aquesta situació inadmissible.
Miquel Vila-Despujol
Vicepresident d’Acció Solidària Contra l’Atur
[1] Moltes dades provenen provenen de l’article de Pablo Elorduy i Ana Álvarez “La brecha salarial entre hombres y mujeres es más profunda en los territorios más ricos” publicat el 24 de juny de 2019 en El Salto.