Invents creats per dones

L’any 2018, el nombre de dones que van realitzar peticions de patent van representar el 24,4 per cent del total. En el moment d’escriure aquest article, les dades del 2019 encara no s’han publicat. Tanmateix, des de l’Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (OMPI) s’alerta que aquesta xifra encara està lluny de la paritat, malgrat que el nombre d’inventores en el món és el més alt de la història. Actualment, els sectors amb més peticions de patents per part de dones són els de la biotecnologia, la farmàcia i la química.

Us sona el nom d’Ada Lovelace? I el de Josephine Cochrane? I el de Sarah Mather? És probable que la resposta majoritària sigui no. I no per falta de mèrits, sinó perquè la seva feina ha quedat enterrada i silenciada. Són, per aquest ordre, la primera programadora informàtica de la història, la inventora del primer rentaplats i la creadora del telescopi submarí. Tres invents que han canviat les vides però que gairebé ningú sap que els van fer realitat tres dones.

Amb aquest article, i aprofitant que el 8 de Març és el dia internacional de la dona, volem retre homenatge a deu d’aquestes dones, i en podrien ser moltes més, que no han tingut el reconeixement que es mereixen.

Sybilla Masters (Bermudes, 1675-1720)
Molí per a obtenir farina
Va ser, sens dubte, una dona avançada al seu temps. Casada amb un empresari, propietari de terrenys i cases, va patentar la idea d’un molí per a obtenir farina d’un blat d’origen indígena -la patent anava a nom del marit perquè en aquella època les dones no hi podien figurar.

Sara Mather (Nova York, 1796-1868)
El telescopi submarí
Va inventar un aparell amb diferents lents que li permetien observar el fons marí. Era un tub amb un llum i una sèrie de prismes òptics o miralls que podia il·luminar diferents objectes quan se submergia, i examinar-los des de la superfície. Amb aquest aparell es podien revisar els cascos dels vaixells sense necessitat de bussos, o treure’ls de l’aigua, fet que era molt costós.

Augusta Ada Lovelace Byron (Regne Unit, 1815-1852)
Primera programadora informàtica
Filla del poeta Lord Byron,  l’any 1843 va escriure el primer algoritme destinat a ser processat per una màquina. Se la considera la primera programadora informàtica de la història. Però el seu nom no apareix als llibres. L’únic homenatge el va rebre el 1979 quan el Departament de Defensa dels EUA va batejar amb el seu nom, ADA, un llenguatge de programació.

Amanda Jones (Nova York, 1835-1914)
Envasat al buit
Va ser una poetessa, inventora, professora i activista dels drets de les dones. L’any 1872 va aconseguir eliminar l’aire d’una llauna, i va inventar l’envasatge al buit, que millorava la qualitat dels aliments conservats a l’hora de consumir-los. El seu invent va ser patentat l’any següent amb el nom de “procés Jones”.

Josephine Cochrane (Ohio, 1839-1913)
El rentaplats
L’any 1886 va inventar el rentaplats, gràcies als seus coneixements de mecànica i enginyeria, amb l’objectiu de fer menys feixuga la neteja d’una apreciada i molt valuosa vaixella que tenia a casa.
A partir de 1893, molts restaurants van incorporar el seu sistema automàtic per netejar els plats.

Letitia Geer (Nova York 1853-1935)
La xeringa
Va ser una infermera i inventora. L’any 1899 va inventar la xeringa mèdica d’una sola mà.
En aquella època ja existien algunes xeringues rudimentàries, però Geer va innovar els models existents i va crear la xeringa que permetia subjectar amb una mà la zona on s’havia d’aplicar, i amb l’altra utilitzar la xeringa.

Mary Anderson (Alabama, 1866 -1953)
Els eixugaparabrises
Va ser una promotora immobiliària, ranxera, viticultora i inventora. En un viatge a Nova York, Anderson es va fixar que el conductor del tramvia en què viatjava havia d’aturar-se per netejar la brutícia, l’aigua i el gel que impregnaven el parabrisa. Al tornar a casa, va decidir crear un dispositiu d’accionament manual que permetés fer aquesta feina des de dins del vehicle.
L’any 1916, tots els cotxes ja incorporaven el braç mecànic que va inventar Anderson, i que ara coneixem com eixugaparabrises o netejaparabrises.

Ángela Ruiz Robles (Villamanin 1895-1975)
El llibre electrònic
Va ser una mestra, escriptora i inventora espanyola. L’any 1954 es va convertir en la precursora de llibre electrònic. Va inventar una enciclopèdia mecànica amb l’objectiu de transmetre coneixements als alumnes de manera més interactiva.
El llibre tenia polsadors, bovines, llums, so, botons i prestacions que avui en dia tenen els llibres electrònics i les tauletes.

Katharine Burr Blodgett (Nova York, 1898-1979)
Vidres antireflectants
Va ser una investigadora i científica i la primera dona a obtenir un doctorat de Física per la Universitat de Cambridge. Va treballar a la fàbrica de General Electric, on va fer experiments amb recobriments moleculars aplicats a l’aigua pels metalls i vidres.
Els seus descobriments en aquest àmbit són la base de la creació dels vidres antireflectants, que avui en dia s’utilitzen en pantalles d’ordinador, ulleres, parabrises, etc.

Bette Nesmith Graham (Texas, 1924-1980)
El Típex
Va ser una mecanògrafa, artista i inventora. Treballant de mecanògrafa es va adonar de la necessitat de poder corregir errors de text. Va decidir posar pintura blanca i aigua en una ampolla i portar-la a la feina juntament amb el seu pinzell d’aquarel·les.
Aquest és l’inici del “Liquid Paper”, que ara coneixem com Típex i que ja està en desús a causa dels ordinadors.

Esther Amorós
Membre del Consell Directiu d’Acció Solidària Contra l’Atur