Bon Nadal ??? i després???

28/12/2013

[:CA]Bon Nadal, Bon Nadal, Bon Nadal, anem sentint, anem dient, anem escrivint, anem llegint, com un eco interminable durant aquests dies.

És una inèrcia que no es para mai. És igual el Nadal per a tothom? És religiós? És cristià? És catòlic? O és comercial i consumista? O és l’espera’t parèntesi de la monotonia? O és una altra monotonia de cada any?

Desitjos de felicitat, de pau i de no sé què més. Abans les postals que s’enviaven per correu, ara també, però per Internet.

Ara resulta que som més generosos, més solidaris, i podem tranquil·litzar –o adormir- les nostres consciències.

Resulta que el naixement d’un nen que era Jesús, que era Déu, serveix per a moltes coses. Qui s’ho podia imaginar que el missatge arribés a fer oblidar les exigències d’un món més just, no de paraula, sinó activament volgut i per a tots els dies de l’any?

Nadal  a casa, això sí, amb un bon tec i una bona beguda, i els torrons i els cants i les nadales. Al carrer gairebé ningú. O potser sí, però no els veiem. No ens calen per bastir una atmosfera de Nadal. Amb regals, vestits lluents, joies, perfums.

I després?

Miquel Verdaguer[:]

Somriure?

23/12/2013

[:CA]El filòsof Jose Antonio Marina i el psiquiatre Luis Rojas Marcos recomanen somriure com un element de benestar. Diuen que el somriure és un dels gratificants més efectius per la plenitud personal i que a sobre no costa diners.

Es cert, rebre un somriure sempre és d’agrair. Sortir el matí al carrer amb cara alegre i amb un somriure ajuda a escampar l’alegria. Fomentar aquesta actitud és tan important que l’any 1999 es va decidir crear el “Dia Mundial del Somriure” que es celebra anualment el primer divendres d’Octubre.

En general tenim una estranya tendència a lamentar-nos i a protestar per tot. Realment hi ha mil motius pels que manifestar-se en contra, però també es presenten mils d’oportunitats per sembrar alegria. Per això, malgrat entrebancs i situacions doloroses és bo somriure. Davant de problemes de salut, de difícils relacions personals, d’amoïnaments del treball, trobar-se en atur o plens de dificultats econòmiques, sempre veurem uns infants jugant, una flor, un poema que ens emociona, una nit estelada o algú que ens tendeix la mà, que ens permetrà somriure encara que sigui per un moment.

ASCA vol contribuir a que siguin molts els que tinguin motius per somriure al disposar d’un lloc de treball que fins ara no havia pogut aconseguir.

Us desitgem molt bones festes i moltes ocasions per somriure![:]

Justícia i accions solidàries

16/12/2013

[:CA]Respecte a com s’han de resoldre o encarar les necessitats dels més desvalguts, siguin aturats, sense pis o desnonats, sense prestacions, sense menjar, etc. hi poden haver dos posicionaments: és l’obligació de l’Estat i dels seus governs, o bé, la societat civil ha d’organitzar-se amb actuacions solidàries.

La primera, una funció pública que apliqui els impostos que aconsegueix. La segona, mitjançant múltiples iniciatives solidàries de la societat civil (Càritas, Creu Roja, Banc dels Aliments, etc.)

En el sistema en que vivim i ara a més, amb la crisi actual, els rics es fan més rics i els pobres més pobres. És clarament una injustícia que no ens pot deixar tranquils a ningú.

Existeix un debat de si les accions solidàries alliberen l’Estat de la seva obligació i que per tant es pot posar en dubte si són oportunes. I fins i tot es pot arribar a afirmar que participar en una acció solidària tranquil·litza consciències.

Aquest tema és molt delicat, perquè si bé s’ha d’exigir la prioritat d’aquesta atenció per part dels poders públics, no podem negar als ciutadans que actuïn pel seu compte. Cal considerar que les exigències als de més amunt, no resolen de forma immediata les necessitats imminents. I que mentre discutim, a vegades ideològicament, sobre aquest tema, hi ha gent sense feina, famílies sense habitatge, gent que té gana i no pot menjar, etc.

Tampoc no és just fer judicis sobre la consciència de la gent. Cal respectar el que la gent decideixi fer sigui molt o sigui poc.

No hem de renunciar a la possibilitat de les ajudes, ni la de l’exigència de canvi d’un sistema que permet les grans diferències. I lluitar contra la dictadura dels mercats, dels defraudadors, dels corruptes, de tots aquells que podrien contribuir a millorar el nostre món i no ho fan.

Miquel Verdaguer[:]

Xifres de l’atur: podem anar cap un món més just?

04/12/2013

[:CA]A Catalunya, el mes de novembre ha estat dolent per a l’ocupació. S’han perdut 4.512 llocs de treball. Això és una molt mala noticia. Però, és només  una disminució “puntual” del mes de novembre?, és perquè hi ha menys turistes i han disminuït els serveis? comptabilitzem la sortida de molts treballadors a l’estranger buscant noves oportunitats? I, els immigrants que retornen a casa seva veient que aquí ja no tenen possibilitats? i finalment, el desànim de molts aturats que ja no s’apunten a les oficines de col·locació. Amb totes aquestes variables les xifres de l’atur encara creixerien més.

Creiem que  les mesures que es prenen no són les correctes, a més hi ha un problema estructural endèmic que ara amb la crisi pren connotacions alarmants i de tragèdia. Que fan els nostres governants? Veiem que les reformes laborals no milloren la situació de l’atur ja que aquest creix. Com a ciutadans hem de ser valents i denunciar-ho, és la nostra obligació, el nostre compromís. I des del nostre petit espai que és Acció Solidaria contra l’Atur així ho fem.

Però nosaltres creiem en un futur millor. La crisi ha servit per a la reflexió. Segur que hem de canviar moltes coses, mai més serà com abans? però era el millor? o potser ara, podem anar cap un món més just?

Aquests dies a ASCA hem donat uns préstecs extraordinaris sense interès, a quatre empreses diverses: una fonda a Seva, un espai cultural a Cambrils, un tapisser de cotxes, i una empresa dedicada a la recuperació de carbó vegetal a Les Gavarres.  Aquestes persones estaven a l’atur, però no es van quedar amb les mans plegades, amb una idea clara, empenta i constància esperen acomplir els seus objectius. Aquesta és una de les solucions. Amb aquest model hi ha esperança i ASCA, és un instrument per aconseguir-ho.[:]