El treball decent i les eleccions generals

El treball decent i les eleccions generals

La Plataforma pel Treball Decent, de la que Acció Solidària Contra l’Atur és una de les entitats promotores, en vista de las eleccions generals del 28 de abril de 2019, recuerda la seva reiterada i insistent reivindicació d’un treball digne i decent per a tothom, i que gaudeixi de protecció social. De manera especial per a les persones que estan a l’atur, les que tenen condicions laborals precàries i les que fan les feines més senzilles, menys valorades i amb menys possibilitats de cara al futur. Enguany, quan l’Organització Internacional del Treball (OIT) -que integra sindicats, empresaris i Administracions públiques- compleix 100 anys, escau urgir la revitalització del contracte social en un marc de renovada i necessària solidaritat.

Per tot això proposa:

  • Impulsar la vivienda social público, fijando unas condiciones asumibles por las familias vulnerables por el paro o la precariedad laboral.
  • Promoure una economia productiva a escala humana, que redueixi les desigualtats i eviti els grans egoismes de l’economia especulativa.
  • Refermar la negociació col·lectiva per poder repartir la prosperitat, superant les limitacions de la greu crisi començada el 2008 i la de la Reforma Laboral.
  • Fer aflorar l’economia informal i el treball irregular. Cal que les Administracions publiques treballin perquè tothom tingui una feina regularitzada.
  • Deixar de vincular les autoritzacions de residència de les persones estrangeres amb l’obligació de tenir un contracte laboral o una oferta de feina, perquè sovint esdevé un requisit impossible d’aconseguir per persones en situació irregular, i quan aquesta és sobrevinguda, s’allarga la situació de vulnerabilitat i de pobresa.
  • Dignificar el paper de les persones que es dediquen a la cura de la llar. Cal realitzar canvis perquè les persones ocupades en aquest sector assoleixin la plena equiparació de drets i tinguin garantida una protecció social completa.
  • Impulsar l’habitatge social públic, fixant unes condicions assumibles per les famílies vulnerables per l’atur o la precarietat laboral.

La Plataforma pel Treball Decent demana:

  • A tots els partits polítics que concorren a aquestes eleccions el seu compromís de treballar responsablement a les noves Corts per tal de fer realitat les sis propostes de l’apartat anterior.
  • Als electors i electores que a l’hora de decidir el seu vot actuïn amb responsabilitat tenint en compte els punts anteriors com a criteris de decisió, parant atenció a les propostes dels diferents partits en l’àmbit laboral, econòmic i social, atesa la seva repercussió per facilitar una vida digna a tothom

Barcelona, a 15 d’abril de 2019

 

7 d’octubre, jornada mundial pel treball decent

7 d’octubre, jornada mundial pel treball decent

[:CA]Des d’Acció Solidària Contra l’Atur fa més de 35 anys que estem lluitant contra l’atur. Podríem imaginar l’atur com un Goliat, i ASCA com un David. Ens agradaria poder-lo eliminar amb un cop de fona.

Sabem, però, que estem molt lluny del que voldríem. La nostra actuació no deixa de ser un granet de sorra en l’ofensiva contra l’atur. A més, estarem d’acord que per diverses circumstàncies s’ha anat banalitzant i desprestigiant el sentit de la paraula atur.

Com a conseqüència de l’engany proclamat des de les autoritats, sentim a dir que hem vençut la crisi i, per tant, l’atur ja es pot considerar normal o estructural. Quina fal·làcia!

La recuperació de llocs de treball amaga, en gran part, una realitat: la precarietat més obscena. Els salaris són més baixos que abans de la crisi i això ha donat la gran oportunitat empresarial de reduir els costs i navegar més lliures pel mar de l’ocupació amb acomiadaments barats. I a això s’ha d’afegir la gran quantitat de contractacions a temps parcial (a Catalunya més d’un 60%).

Hem de lluitar no contra l’atur, sinó contra la precarietat i la gran injustícia de treballs indecents que situen a molta part de la població laboral en la indignitat

I a més continua havent-hi moltes persones que tenen com tothom el dret de treballar i que no aconsegueixen fer-ho. Queda ben clar que la força del treball esdevé un element més en els mitjans de producció, dirigits sovint a l’obtenció de majors beneficis. I ens preguntem: quan la persona i la seva dignitat serà el centre i no un pur element en el compte d’explotació (sí, d’explotació) de les empreses?

És per tot plegat que Acció Solidària Contra l’Atur s’ha integrat fa un any a la plataformaPer un treball decent”, on militem conjuntament amb entitats com Càritas, Mans Unides, Justícia i Pau o Cristianisme i Justícia, entre d’altres, i treballem per proclamar i sensibilitzar polítics, sindicats, patronals i conjunt de la societat en la necessitat d’aconseguir els canvis que fan falta en el nostre món per al treball decent i digne, com va començar a manifestar l’Organització Internacional del Treball (OIT) fixant el 7 d’octubre com el dia “per un treball decent”.

Miquel Verdaguer
Membre del Consell Executiu[:es]Desde Acció Solidària Contra l’Atur hace más de 35 años que estamos luchando contra el paro. Podríamos imaginar el paro como un Goliat, y ASCA como un David. Nos gustaría poderlo eliminar con un golpe de honda.

Sabemos, pero, que estamos muy lejos del que querríamos. Nuestra actuación no deja de ser un granito de arena en la ofensiva contra el paro. Además, estaremos de acuerdo que por varias circunstancias se ha ido banalizando y desprestigiando el sentido de la palabra paro.

Como consecuencia del engaño proclamado desde las autoridades, escuchamos decir que hemos vencido la crisis y, por lo tanto, el paro ya se puede considerar normal o estructural. Qué falacia!

La recuperación de puestos de trabajo esconde, en gran parte, una realidad: la precariedad más obscena. Los salarios son más bajos que antes de la crisis y esto ha dado la gran oportunidad empresarial de reducir los costes y navegar más libres por el mar de la ocupación con despidos baratos. Y a esto se tiene que añadir la gran cantidad de contrataciones a tiempo parcial (en Cataluña más de un 60%).

Hemos de luchar no contra el paro, sino contra la precariedad y la gran injusticia de trabajos indecentes que sitúan a mucha parte de la población laboral en la indignidad

Y además continúa habiendo muchas personas que tienen como todo el mundo el derecho de trabajar y que no consiguen hacerlo. Queda bien claro que la fuerza del trabajo acontece un elemento más en los medios de producción, dirigidos a menudo a la obtención de mayores beneficios. Y nos preguntamos: ¿cuándo la persona y su dignidad será el centro y no un puro elemento en la cuenta de explotación (sí, de explotación) de las empresas?

Es por todo ello que Acció Solidària Contra l’Atur se ha integrado hace un año a la plataformaPor un trabajo decente”, donde militamos conjuntamente con entidades como Càritas, Mans Unides, Justícia i Pau o Cristianisme i Justícia, entre otros, y trabajamos para proclamar y sensibilizar políticos, sindicados, patronales y conjunto de la sociedad en la necesidad de conseguir los cambios que hacen falta en nuestro mundo para el trabajo decente y digno, como empezó a manifestar la Organización Internacional del Trabajo (OIT) fijando el 7 de octubre como el día “por un trabajo decente”.

Miquel Verdaguer
Miembro del Consejo Ejecutivo[:]

No qualsevol treball, sinó un treball decent

No qualsevol treball, sinó un treball decent

[:CA]El passat 1 de març vam celebrar un acte en el marc de la campanya “No qualsevol treball, sinó un treball decent”, impulsada per diferents entitats que actualment ens hem organitzat en la plataforma Pel Treball Decent: ACO, JOC, GOAC, Càritas, Justícia i Pau, Cristianisme i Justícia, Mans Unides, Acció Solidària Contra l’Atur i la Delegació diocesana de Pastoral Obrera.

L’acte, que es va dur a terme a l’escola Jesuïtes del Clot, va consistir en una taula rodona que portava per títol “Com aconseguir avui un treball decent?”. Podeu veure el vídeo resum de l’acte.

En aquesta taula van participar-hi els ponents següents:

  • María Recordo, secretària general del sindicat USOC
  • Enric Vinaixa, director general de relacions laborals i qualitat en el treball del departament del treball, assumptes socials i famílies
  • Rosa Llamas, directora de persones i organització del grup CLECE
  • Josep M. Ureta, moderador, periodista

D’Acció Solidària Contra l’Atur i van assistir Oriol Romances, Miquel Verdaguer i Inma Noguera.

 [:es]El pasado 1 de marzo celebramos un acto en el marco de la campaña “No cualquier trabajo, sino un trabajo decente”, impulsada por diferentes entitadades que actualmente nos hemos organitzado en la plataforma Pel Treball Decent: ACO, JOC, GOAC, Càritas, Justícia i Pau, Cristianisme i Justícia, Mans Unides, Acció Solidària Contra l’Atur y la Delegació diocesana de Pastoral Obrera.

El acto, que se llevó a término en la Escuela Jesuïtes del Clot, consistió en una mesa redonda que tenía el título “¿Cómo conseguir hoy un trabajo decente?”. Podéis ver el vídeo resumen del acto.

En esta mesa participaron los siguientes ponentes:

  • María Recordo, secretaria general del sindicato USOC
  • Enric Vinaixa, director general de relaciones laborales y calidad en el trabajo del departamento de trabajo, asuntos sociales y família
  • Rosa Llamas, directora de personas y organización del grupo CLECE
  • Josep M. Ureta, moderador, periodista

D’Acció Solidària Contra l’Atur assistieron Oriol Romances, Miquel Verdaguer y Inma Noguera.[:]

1 de maig, manifest Plataforma per el Treball Decent

1 de maig, manifest Plataforma per el Treball Decent

[:CA]

Des d’Acció Solidària Contra l’Atur, com a membre de la Plataforma per el Treball Decent, en motiu de la celebració de l’1 de maig, us convidem a llegir el manifest que han fet els Moviments i Col·lectius Obrers Cristians de Catalunya i Balears: ACO, GOAC, JOC I MIJAC, Capellans obrers, religioses/os en barris obrers i populars i delegacions de pastoral obrera de les diòcesis de Catalunya.

[:es]

 Des de Acció Solidària Contra l’Atur, como miembro de la Plataforma per el Treball Decent, en motivo de la celebración del 1 de mayo, us invitamos a leer el manifiesto que han hecho los Movimientos y Colectivos Obreros Cristianos de Catalunya y Balears: ACO, GOAC, JOC I MIJAC, Capellans obrers, religiosas/os de barrios obreros y populares y delegaciones de pastoral obrera de las diócesis de Catalunya.

[:]

És independent el treballador?

És independent el treballador?

[:CA]Dit en paraules clares i senzilles. El treballador depèn de l’amo.

L’Estatut del treballador, llei suprema des de la qual es regulen totes les relacions del treballador amb el seu amo, sigui una sola persona o empresa, diu en el seu article 1 :

La present Llei serà d’aplicació als treballadors que voluntàriament prestin els seus serveis retribuïts per compte d’altri i dins de l’àmbit d’organització i direcció d’una altra persona, física o jurídica, denominada “empleador” o empresari.

És ben evident que el que es defineix  clarament és que hi ha un que mana i l’altre obeeix. Això sí, “voluntàriament”, és a dir que si no vols treballar ets ben lliure (!?).

Malgrat es pretén protegir al treballador amb normes, sindicats, convenis col·lectius, etc. tot plegat intenta disfressar una relació en la que hi ha un de feble i un altre de fort. Per tant, és indiscutible que s’estableix una dependència del treballador amb el seu amo. Parlar de voluntarietat, no deixa de ser una certa burla, com si voler treballar fos un caprici. S’ha de reconèixer que aquest és un dels fonaments del nostre sistema capitalista que passa per sobre de tot.

No parlem dels autònoms que són un tipus de treballadors que en molts casos no tenen més remei que “plantar-se pel seu compte”, tot i que sovint acaben depenent també de les empreses que els hi donen treball.  I de protecció encara en tenen menys.

Qui pot vèncer l’amo sense perill de perdre el bé més preuat? Quina independència té el treballador? Cap ni una. El treballador depèn en conseqüència del seu amo i mai podem somniar que al revés.

En el panorama de l’activitat econòmica, només una fórmula pot superar aquesta situació d’inferioritat del treballador: les cooperatives on, en principi, els que hi treballen venen a dependre d’ells mateixos. Malauradament fins ara, aquesta forma d’establir-se en l’activitat econòmica no es massa potent, ni gaudeix de moltes possibilitats.  Ho podria ser més i aconseguir un espai important en el món productiu? Hi ha prou cultura cooperativa?

Aquesta posició sobre les possibilitats de la forma cooperativa, va ser expressada per diversos participants a la Celebració de la Jornada Mundial pel Treball Decent –no qualsevol treball, sinó un treball decent- celebrada el passat dia u de març a l’escola dels Jesuïtes del Clot de Barcelona.  Ho celebrem.

Miquel Verdaguer
05/03/2018[:es]Dicho en palabras claras y sencillas. El trabajador depende del amo.

El Estatuto del trabajador, ley suprema desde la que se regulan todas las relaciones del trabajador con su dueño, sea una sola persona o empresa, dice en su artículo 1:

La presente Ley será de aplicación a los trabajadores que voluntariamente presten sus servicios retribuidos por cuenta ajena y dentro del ámbito de organización y dirección de otra persona, física o jurídica, denominada “empleador” o empresario.

Es bien evidente que lo que se define claramente es que hay uno que manda y el otro obedece. Eso sí, “voluntariamente”, es decir que si no quieres trabajar eres bien libre (!?).

Aunque se pretende proteger al trabajador con normas, sindicatos, convenios colectivos, etc. todo ello intenta disfrazar una relación en la que hay un de débil y otro de fuerte. Por lo tanto, es indiscutible que se establece una dependencia del trabajador con su dueño. Hablar de voluntariedad, no deja de ser una cierta burla, como si querer trabajar fuera un capricho. Hay que reconocer que este es uno de los fundamentos de nuestro sistema capitalista que pasa por encima de todo.

No hablamos de los autónomos que son un tipo de trabajadores que en muchos casos no tienen más remedio que “plantarse por su cuenta”, aunque a menudo acaban dependiendo también de las empresas que les dan trabajo. Y de protección aún tienen menos.

¿Quién puede vencer al dueño sin peligro de perder el bien más preciado?¿ Qué independencia tiene el trabajador? Ninguna. El trabajador depende en consecuencia de su amo y nunca podemos soñar que al revés.

En el panorama de la actividad económica, sólo una fórmula puede superar esta situación de inferioridad del trabajador: las cooperativas donde, en principio, los que trabajan vienen a depender de ellos mismos. Desgraciadamente hasta ahora, esta forma de establecerse en la actividad económica no es demasiado potente, ni goza de muchas posibilidades. Lo podría ser más y conseguir un espacio importante en el mundo productivo? Hay suficiente cultura cooperativa?

Esta posición sobre las posibilidades de la forma cooperativa, fue expresada por varios participantes en la Celebración de la Jornada Mundial por el Trabajo Decente -no cualquier trabajo, sino un trabajo decente- celebrada el pasado día uno de marzo en la escuela de los Jesuitas de Clot de Barcelona. Lo celebramos.

Miquel Verdaguer
05/03/2018[:]