07/03/2018
Dit en paraules clares i senzilles. El treballador depèn de l’amo.
L’Estatut del treballador, llei suprema des de la qual es regulen totes les relacions del treballador amb el seu amo, sigui una sola persona o empresa, diu en el seu article 1 :
La present Llei serà d’aplicació als treballadors que voluntàriament prestin els seus serveis retribuïts per compte d’altri i dins de l’àmbit d’organització i direcció d’una altra persona, física o jurídica, denominada “empleador” o empresari.
És ben evident que el que es defineix clarament és que hi ha un que mana i l’altre obeeix. Això sí, “voluntàriament”, és a dir que si no vols treballar ets ben lliure (!?).
Malgrat es pretén protegir al treballador amb normes, sindicats, convenis col·lectius, etc. tot plegat intenta disfressar una relació en la que hi ha un de feble i un altre de fort. Per tant, és indiscutible que s’estableix una dependència del treballador amb el seu amo. Parlar de voluntarietat, no deixa de ser una certa burla, com si voler treballar fos un caprici. S’ha de reconèixer que aquest és un dels fonaments del nostre sistema capitalista que passa per sobre de tot.
No parlem dels autònoms que són un tipus de treballadors que en molts casos no tenen més remei que “plantar-se pel seu compte”, tot i que sovint acaben depenent també de les empreses que els hi donen treball. I de protecció encara en tenen menys.
Qui pot vèncer l’amo sense perill de perdre el bé més preuat? Quina independència té el treballador? Cap ni una. El treballador depèn en conseqüència del seu amo i mai podem somniar que al revés.
En el panorama de l’activitat econòmica, només una fórmula pot superar aquesta situació d’inferioritat del treballador: les cooperatives on, en principi, els que hi treballen venen a dependre d’ells mateixos. Malauradament fins ara, aquesta forma d’establir-se en l’activitat econòmica no es massa potent, ni gaudeix de moltes possibilitats. Ho podria ser més i aconseguir un espai important en el món productiu? Hi ha prou cultura cooperativa?
Aquesta posició sobre les possibilitats de la forma cooperativa, va ser expressada per diversos participants a la Celebració de la Jornada Mundial pel Treball Decent –no qualsevol treball, sinó un treball decent- celebrada el passat dia u de març a l’escola dels Jesuïtes del Clot de Barcelona. Ho celebrem.
Miquel Verdaguer
05/03/2018
01/02/2018
Des del mes d’octubre de 2017, Acció Solidària Contra l’Atur forma part com a Entitat promotora de la Plataforma Església pel treball decent, de la qual també formen part: Càritas, Delegació Pastoral Social, Mans Unides, SEDASE (Seminari de Doctrina i Acció Social de l’Església), URC (Unió de Religiosos de Catalunya) i amb el suport de Cristianisme i Justícia, Religiosos i Religioses en barris obrers i populars, Col·lectiu de Capellans Obrers, i Delegació Diocesana de Pastoral Social-Secretariat Diocesà pels Marginats.
A tot el món, l’atur, la subocupació, i el treball precari tenen un gran impacte negatiu en la vida de milions de treballadores i treballadors i les seves famílies, agreujant la pobresa i l’exclusió social.
En aquest context, és necessari reiterar que el treball és un dret fonamental de tota persona, vinculat a la dignitat humana. El treball no és només una font d’ingressos, sinó que és un bé per a la persona.
Considerem una exigència ètica irrenunciable el respecte dels drets dels treballadors, que es fonamenten en la naturalesa de la persona humana i en la seva dignitat transcendent: remuneració justa, descans, seguretat i salut, integritat moral, adequada protecció social per a la vellesa, la malaltia, l’accident i l’atur, reunió, associació, vaga i negociació col·lectiva. És per tot això que reivindiquem:
- Una societat que tingui com a objectiu prioritari un treball decent per a tothom, que faciliti l’autonomia i la disponibilitat de recursos suficients per a la materialització dels projectes de vida individual i familiar.
- Una valoració de l’ocupació tant des del punt de vista quantitatiu com qualitatiu, perquè ambdues perspectives són igualment importants per poder garantir el benestar i el desenvolupament de les persones.
- Una recuperació econòmica acompanyada per la creació d’ocupació suficient que redueixi la taxa d’atur de forma ràpida i sostinguda fins a nivells anteriors als dels inicis de la crisi i, fins i tot, inferiors.
- Una millora de la protecció social que disminueixi al màxim possible el nombre de persones sense cap mena de cobertura, sobretot d’aquelles que han perdut l’ocupació i els costa reincorporar-se al mercat de treball, evitant que formin part d’una pobresa i exclusió social que es presenten com a estructurals.
05/10/2017
[:CA]Acció Solidària Contra l’Atur forma part, com a entitat promotora de la plataforma “Església pel treball decent“, de la qual també formen part: Càritas, Delegació Pastoral Social, Mans Unides, SEDASE (Seminari de Doctrina i Acció Social de l’Església), URC (Unió de Religiosos de Catalunya), amb el suport de Cristianisme i Justícia, religiosos i religioses en barris obrers i populars, Col·lectiu de Capellans Obrer, i Delegació Diocesana de Pastoral Social-Secretariat Diocesà pels Marginats. Díptic per la defensa del treball decent.
MANIFEST JORNADA MUNDIAL PEL TREBALL DECENT
No qualsevol treball, sinó un treball decent
Barcelona, 7 d’octubre: Jornada Mundial pel Treball Decent. Les organitzacions i persones sotasignades volem manifestar el nostre compromís perquè tothom pugui aconseguir un treball decent en condicions de llibertat, equitat, seguretat i dignitat humana. Això ho fem en comunió amb la iniciativa Iglesia por el trabajo decente, amb l’Organització Internacional del Treball (OIT), amb la Confederació Sindical Internacional (CSI) i amb altres organitzacions socials.
A tot el món, l’atur, la subocupació i el treball precari tenen un gran impacte negatiu en la vida de milions de treballadores i treballadors i les seves famílies, agreujant la pobresa i l’exclusió social. A casa nostra, la realitat laboral ens situa en un atur crònic de gairebé un 20%, amb un impacte especial en els joves (35% d’atur) i en els més grans de 45 anys (30% d’atur) (Taxes d’activitat, ocupació i atur. Per sexe i grups d’edat. II TRIMESTRE 2016. FONT: IDESCAT). Aquesta situació fa que moltes persones visquin una gran precarietat, que provoca un creixement de les desigualtats que amenaça la cohesió social.
En aquest context, és necessari reiterar que el treball és un dret fonamental de tota persona vinculat a la dignitat humana. El treball no és només una font d’ingressos, sinó que és un bé per a la persona.
Considerem una exigència ètica irrenunciable el respecte dels drets dels treballadors, que es fonamenten en la naturalesa de la persona humana i en la seva dignitat transcendent: remuneració justa, descans, seguretat i salut, integritat moral, adequada protecció social per a la vellesa, la malaltia, l’accident i l’atur, reunió, associació, vaga i negociació col·lectiva.
Recentment, el Papa Francesc ens ho ha recordat: “El treball hauria de ser l’àmbit d’aquest múltiple desenvolupament personal, en què es posen en joc moltes dimensions de la vida: la creativitat, la projecció de futur, el desenvolupament de capacitats, l’exercici de valors, la comunicació amb els altres, una actitud d’adoració. Per això, en l’actual realitat social mundial, més enllà dels interessos limitats de les empreses i d’una qüestionable racionalitat econòmica, és necessari mantenir sempre com a objectiu prioritari, l’accés al treball per a tothom i en unes condicions que dignifiquin la persona” (Carta Encícilica Laudato si’, núm.127).
És per tot això que reivindiquem:
- Una societat que tingui com a objectiu prioritari un treball decent per a tothom, que faciliti l’autonomia i la disponibilitat de recursos suficients per la materialització dels projectes de vida individual i familiar.
- Una valoració de l’ocupació tant des del punt de vista quantitatiu com qualitatiu, perquè ambdues perspectives són igualment importants per poder garantir el benestar i el desenvolupament de les persones.
- Una recuperació econòmica acompanyada per la creació d’ocupació suficient que redueixi la taxa d’atur de forma ràpida i sostinguda fins a nivells anteriors als dels inicis de la crisi i, fins i tot, inferiors.
- Una millora de la protecció social que faci disminuir el nombre de persones sense cap mena de cobertura, sobretot d’aquelles que han perdut l’ocupació i els costa reincorporar-se al mercat de treball, evitant que formin part d’una pobresa i exclusió social que es presenten com a estructurals.
I, per això, demanem als poders públics i als agents socials que treballin en favor de:
- Incentivar les inversions en economia productiva i gravar les inversions financeres especulatives per poder potenciar l’activitat generadora d’ocupació de qualitat. És necessari implementar una política industrial adequada, donar un major suport a la diversitat productiva, a la creativitat empresarial, a la petita i mitjana empresa i als autònoms, i afavorir l’accés al crèdit, com també donar el suport necessari a l’agricultura i a la ramaderia diversificades i sostenibles, i a la preservació del medi rural.
- Promoure i donar major suport a les iniciatives d’economia social, solidària i cooperativa que siguin generadores d’ocupació de qualitat i que afavoreixin la inserció social i laboral de col·lectius amb més dificultats d’accés al mercat laboral, especialment aquells que compten amb un baix nivell formatiu.
- Estudiar i impulsar polítiques que generin la creació de llocs de treball de qualitat en serveis d’interès públic o social, especialment en àmbits com la cura de les persones.
- Portar a terme polítiques actives i personalitzades d’ocupació que augmentin les competències de les treballadores i treballadors amb una millor capacitació professional. Aquestes polítiques han de tenir programes ben orientats i eficaços, incloure una rigorosa avaluació i tenir una dotació econòmica.
- Desenvolupar un sistema de protecció social ben dissenyat amb l’objectiu d’incentivar al mateix temps la recerca de treball i la reducció de la pobresa i les desigualtats socials.
- Avançar cap a l’establiment de mecanismes que assegurin una renda mínima garantida per a tots els ciutadans, així com garantir, com a mínim, un sou de 1.000 € per a tots els treballadors i treballadores del nostre país.
- Obrir un debat social i polític en profunditat sobre les possibilitats d’un repartiment més just del treball productiu disponible a la nostra societat, a partir de l’estudi seriós de propostes com la reducció de la jornada laboral i de les hores extres o l’avançament de la jubilació.
- Potenciar el diàleg social i la negociació col·lectiva com a instruments essencials per a la cohesió social, que inclogui els treballadors, els empresaris i les administracions.
- Impulsar polítiques de cooperació amb els països en vies de desenvolupament que afavoreixin la creació i el manteniment de llocs de treball dignes i la lluita contra l’explotació laboral com a factors claus de desenvolupament. Això inclou promoure un consum públic i privat més responsable, que no afavoreixi condicions laborals inadequades en els països en desenvolupament.
En aquest sentit, destaquem la necessitat d’un compromís social i polític per part de la ciutadania com a via per a la millora de les condicions de vida de les persones. Amb el compromís conjunt de moviments i agrupacions socials, plataformes ciutadanes, organitzacions sindicals i gremials, partits i agrupacions polítiques, el ventall d’actuacions possibles i d’incidència política i social és molt ampli. Fem una crida, doncs, a la conscienciació ciutadana i política de la greu situació que es viu en el món laboral del nostre país i d’arreu del món.
Per això reclamem: “No qualsevol treball, sinó un treball decent”.
[:es]
Acció Solidària Contra l’Atur forma parte, como Entidad promotora de la plataforma “Església pel treball decent“, de la cual también forman parte : Càritas, Delegación Pastoral Social, Manso Unidas, SEDASE (Seminario de Doctrina y Acción Social de la Iglesia), URC (Unión de Religiosos de Cataluña) y con el apoyo de Cristianismo y Justicia, Religiosos y Religiosas en barrios obreros y populares, Colectivo de Curas Obreros, y Delegación Diocesana de Pastoral Social-Secretariado Diocesano por los marginados. Díptico para la defensa del trabajo decente.
MANIFIESTO JORNADA MUNDIAL POR EL TRABAJO DECENTE
No cualquier trabajo, sino un trabajo decente
Barcelona, 7 de octubre: Jornada mundial por el Trabajo Decente, las organizaciones y personas abajo firmantes, queremos manifestar nuestro compromiso porque todo el mundo pueda conseguir un trabajo decente en condiciones de libertad, equidad, seguridad y dignidad humana. Esto lo hacemos en comunión con la iniciativa Iglesia por el Trabajo decente, con la Organización Internacional del Trabajo (OIT), con la Confederación Sindical Internacional (CSI) y con otras organizaciones sociales.
En todo el mundo, el paro, la subocupación, y el trabajo precario tienen un gran impacto negativo en la vida de millones de trabajadoras y trabajadores y sus familias, agravando la pobreza y la exclusión social. En casa nuestra, la realidad laboral nos sitúa en un paro crónico de casi un 20%, con un impacto especial en los jóvenes (35% de paro) y en los mayores de 45 años (30% de paro) (Tasas de actividad, ocupación y paro. Por sexo y grupos de edad. II TRIMESTRE 2016. FONT: IDESCAT). Esta situación hace que muchas personas vivan una gran precariedad, provocando un crecimiento de las desigualdades que amenaza la cohesión social.
En este contexto, es necesario reiterar que el trabajo es un derecho fundamental de toda persona, vinculado a la dignidad humana. El trabajo no es sólo una fuente de ingresos, sino que es un bien para la persona.
Consideramos una exigencia ética irrenunciable lo respecto de los derechos de los trabajadores, que se fundamentan en la naturaleza de la persona humana y en su dignidad trascendente: remuneración justa, descanso, seguridad y salud, integridad moral, adecuada protección social para la vejez, la enfermedad, el accidente y el paro, reunión, asociación, huelga y negociación colectiva.
Recientemente, el Papa Francesc nos lo ha recordado: “El trabajo tendría que ser el ámbito de este múltiple desarrollo personal, en que se ponen en juego muchas dimensiones de la vida: la creatividad, la proyección de futuro, el desarrollo de capacidades, el ejercicio de valores, la comunicación con los otros, una actitud de adoración. Por eso, en la actual realidad social mundial, más allá de los intereses limitados de las empresas y de una cuestionable racionalidad económica, es necesario mantener siempre como objetivo prioritario, el acceso al trabajo por todo el mundo y en unas condiciones que dignifiquen a la persona” (Carta Encícilica Laudato si’, núm.127).
Es por todo esto que reivindicamos:
- Una sociedad que tenga como objetivo prioritario un trabajo decente para todo el mundo, que facilite la autonomía y la disponibilidad de recursos suficientes por la materialización de los proyectos de vida individual y familiar.
- Una valoración de la ocupación tanto desde el punto de vista cuantitativo como cualitativo, porque ambas perspectivas son igualmente importantes para poder garantizar el bienestar y el desarrollo de las personas.
- Una recuperación económica acompañada por la creación de ocupación suficiente que reduzca la tasa de paro de forma rápida y sostenida hasta niveles anteriores a los de los inicios de la crisis y, incluso, inferiores.
- Una mejora de la protección social que haga disminuir el número de personas sin ningún tipo de cobertura, sobre todo de aquellas que han perdido la ocupación y los cuesta reincorporarse al mercado de trabajo, evitando que formen parte de una pobreza y exclusión social que se presentan como estructurales.
Y, por eso, pedimos a los poderes públicos y a los agentes sociales que trabajen en favor de:
- Incentivar las inversiones en economía productiva y grabar las inversiones financieras especulativas para poder potenciar la actividad generadora de ocupación de calidad. Es necesario implementar una política industrial adecuada, dar un mayor apoyo a la diversidad productiva, a la creatividad empresarial, a la pequeña y mediana empresa y a los autónomos y favorecer el acceso al crédito, como también dar el apoyo necesario a la agricultura y a la ganadería diversificadas y sostenibles, y a la preservación del medio rural.
- Promover y dar mayor apoyo a las iniciativas de economía social, solidaria y cooperativa que sean generadoras de ocupación de calidad y que favorezcan la inserción social y laboral de colectivos con más dificultades de acceso al mercado laboral, especialmente aquellos que cuentan con un bajo nivel formativo.
- Estudiar e impulsar políticas que generen la creación de puestos de trabajo de calidad en servicios de interés público o social, especialmente en ámbitos como la cura de las personas.
- Llevar a cabo políticas activas y personalizadas de ocupación que aumenten las competencias de las trabajadoras y trabajadores con una mejor capacitación profesional. Estas políticas tienen que tener programas muy orientados y eficaces, incluir una rigurosa evaluación y tener una dotación económica.
- Desarrollar un sistema de protección social muy diseñado con el objetivo de incentivar al mismo tiempo la investigación de trabajo y la reducción de la pobreza y las desigualdades sociales.
- Avanzar hacia el establecimiento de mecanismos que aseguren una renta mínima garantizada para todos los ciudadanos, así como garantizar, como mínimo, un sueldo de 1.000€ para todos los trabajadores y trabajadoras de nuestro país.
- Abrir un debate social y político en profundidad sobre las posibilidades de un reparto más justo del trabajo productivo disponible a nuestra sociedad, a partir del estudio serio de propuestas como la reducción de la jornada laboral y de las horas extras o el adelanto de la jubilación.
- Potenciar el diálogo social y la negociación colectiva como instrumentos esenciales para la cohesión social, que incluya los trabajadores, los empresarios y las administraciones.
- Impulsar políticas de cooperación con los países en vías de desarrollo que favorezcan la creación y el mantenimiento de puestos de trabajo dignos y la lucha contra la explotación laboral como factores claves de desarrollo. Esto incluye promover un consumo público y privado más responsable, que no favorezca condiciones laborales inadecuadas en los países en desarrollo.
En este sentido, destacamos la necesidad de un compromiso social y político por parte de la ciudadanía como vía por la mejora en las condiciones de vida de las personas. Con el compromiso conjunto de movimientos y agrupaciones sociales, plataformas ciudadanas, organizaciones sindicales y gremiales, partidos y agrupaciones políticas, el abanico de actuaciones posibles y de incidencia política y social es muy amplio. Hagamos un llamamiento, pues, a la concienciación ciudadana y política de la grave situación que se vive en el mundo laboral de nuestro país y de todo el mundo.
Por eso reclamamos: “No cualquier trabajo, sino un trabajo decente”.[:]
En el panorama de l’activitat econòmica, només una fórmula pot superar aquesta situació d’inferioritat del treballador: les cooperatives on, en principi, els que hi treballen venen a dependre d’ells mateixos. Malauradament fins ara, aquesta forma d’establir-se en l’activitat econòmica no es massa potent, ni gaudeix de moltes possibilitats. Ho podria ser més i aconseguir un espai important en el món productiu? Hi ha prou cultura cooperativa?
