Els preus estan baixant. És lògic en un moment de pandèmia, forta paràlisi econòmica en sectors significatius, atur elevat i elevada incertesa. La UE, el BCE i els governs estan fent esforços gegantins per estimular el creixement econòmic, crear ocupació, ajudar als més vulnerables i evitar el risc de deflació, el que deriva en elevats dèficits i augment del deute públic.
Tradicionalment s’havia considerat que un nivell d’inflació al 2% del PIB era saludable per facilitar el creixement i donar estabilitat a l’economia. De fet, l’únic objectiu del BCE és garantir l’estabilitat dels preus. També és un dels objectius de la Reserva Federal Americana.
Ja que l’economia no reacciona suficientment als enormes incentius creats, s’hauran de prendre noves mesures. Ara sembla que l’objectiu dels bancs centrals de mantenir la inflació per sota del 2% és insuficient i que s’ha d’anar més enllà.
El tret de sortida l’ha donat la Reserva Federal Americana que el mes d’agost va anunciar que el seu objectiu serà que la inflació se situï en el 2% com a mitjana històrica. Es a dir, que com que la mitjana dels darrers temps ha estat per sota del 2% es crearan més estímuls perquè s’arribi a aquest nivell.
Ja que l’economia no reacciona suficientment als enormes incentius creats, s’hauran de prendre noves mesures.
Tampoc la presidenta del BCE, Christine Lagarde, s’ha quedat curta. Recentment ha declarat que el BCE prepara una revolució en la política monetària revisant el seu objectiu. Considera que el BCE ha de “compensar” els anys de baixa inflació amb períodes en el que la inflació creixi per sobre del 2%.
A la vista del fracàs de les polítiques convencionals per estimular l’economia, s’han anat aplicant mesures heterodoxes, com van ser el Quantitative Easing, interessos negatius pels préstecs, suspendre el Pacte d’Estabilitat de la UE per controlar el dèficit o aprovar paquets astronòmics d’ajuts. Però no ha estat suficient.
La “nova normalitat” post pandèmia obligarà a ser molt flexibles i alternar mesures “no convencionals” per gestionar l’economia. Hem entrat en un arriscat terreny desconegut en el qual el criteri de prova i error serà la guia.
Augmentar la inflació per sobre del 2% no és inert. D’entrada disminueix el valor real de l’endeutament, fet útil per reduir l’immens deute acumulat. A títol orientatiu, una inflació del 3% durant 10 anys redueix el valor real d’un deute amb un 34%. Però en surten perjudicats els creditors, petits estalviadors, els pensionistes, o el personal que treballa i no pot evitar perdre poder adquisitiu. Caldrà recórrer a solucions justes.
Les mesures preses de moment han servit per donar un respir a la societat, a l’economia i estabilitzar les primes de risc. De moment, cal agrair l’immens esforç que estan fent, i que hauran de seguir fent, la UE i el BCE per intentar sortir d’una situació fins fa poc inimaginable. Nosaltres, sort en tenim de la Unió Europea.
Francesc Raventós
Exdegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya
Membre del Patronat d’Acció Solidària Contra l’Atur
Article publicat La Vanguardiael 06/12/2020.[:es]Los precios están bajando. Es lógico en un momento de pandemia, fuerte parálisis económica en sectores significativos, desempleo elevado y elevada incertidumbre. La UE, el BCE y los gobiernos están haciendo esfuerzos gigantescos para estimular el crecimiento económico, crear empleo, ayudar a los más vulnerables y evitar el riesgo de deflación, lo que deriva en elevados déficits y aumento de la deuda pública.
El guardó, que es concedeix des de l’any 2012, reconeix el treball de les entitats socials i suposa una aportació en metàl·lic de 3.000 €, una litografia d’autor i una campanya de comunicació específica per donar a conèixer les nostres activitats a través a Onda Cero. L’accessit a recaigut a Ajudam Predegent.
Les entitats participants, que enguany han estat més de 40, són aquelles que al llarg de l’any són entrevistades en el marc de l’espai setmanal ‘Ciutat Solidària’ que s’emet els dimecres de 12.30 a 14h a Onda Cero i que presenta la periodista Mònica Günter. L’espai dóna a conèixer la labor que fan les entitats socials i ONG, i fa difusió de la seva tasca envers els col·lectius més necessitats o en àmbits com la infància, la pobresa, l’educació i el lleure, la salut, la reinserció sòcio-laboral o la cooperació internacional.
Aquest any ha rebut el Premi Josep M. Piñol 2020 a la innovació a Perifèrica 9B Serveis Ecologístics de Proximitat. El projecte s’articula des de la Fundació Pare Manel per donar resposta a diferents necessitats detectades a la zona de Nou Barris de Barcelona, oferint serveis a domicili i de distribució a la població vulnerable i donant feina a persones que no en tenen o amb precarietat laboral. La iniciativa també pretén afavorir el comerç de proximitat i el Mercat de Montserrat del barri. Utilitzen diferents eines de distribució que la comunitat de veïns posa a disposició del projecte quan no les fan servir: bicicletes. cotxes i furgonetes, principalment.
Actualment, el Servei a Domicili compta amb 540 usuaris inscrits, amb una mitjana de 40 serveis setmanals. El projecte s’ha consolidat com a referent per a les persones i comerços del territori: Roquetes Verdum, Prosperitat, Trinitat Nova i Zona Nord. El projecte, que s‘ha integrat amb èxit al barri, obté una alta valoració per part dels usuaris, tant pel que fa a la seva efectivitat com per la qualitat.
El projecte, en un primer moment gratuït, ara es cofinança entre l’Associació de Paradistes del Mercat, Mercats de Barcelona, la persona que usa el servei i la Fundació Pare Manel. Els preus per a l’usuari són 2 euros, si la compra la fa al mercat, i 7 euros, si la fa per mitjans telemàtics. Pel que fa als drivers, 3 homes i 2 dones, cobren 13.600 euros bruts/any per 27,5 hores/setmana.
Sandra Pardo, presidenta del patronat de la Fundació Pare Manel, comenta que “en un any tant dur com ha estat aquest en el que a més s’hi afegeix la mort del Pare Manel, uest premi ens ha donat molta satisfacció. És un gran honor per nosaltres. No l’esperavem. Encara no sabem a que destinarem els diners, seguramen els reinvertirem en eines com vehicles i en crear més llocs de treball”
Aquest any ha rebut el Premi Josep M. Piñol 2020 a la millor trajectòria la Fundació Nen Déu. És una entitat que treballa per a la inserció social i laboral de persones amb discapacitat intel·lectual. Creada a Barcelona fa 128 anys, la seva missió principal és aconseguir la màxima autonomia possible de les persones usuàries. A través de la Fundació i els seus professionals desenvolupen un projecte educatiu a llarg termini per poder anar complint els objectius individuals de millora de la qualitat de vida de cada persona, i aconseguir així la màxima autonomía posible de cadascuna.
D’una banda, ofereixen la possibilitat de fer formació especialitzada per aconseguir una inserció laboral ordinària mitjançant el PFI, el Programa de Formació i Inserció com a administratiu/va de l’Escola Nen Déu. En aquest àmbit tenen en compte l’aprenentatge d’una bona higiene personal, les maneres adequades de dirigir-se en un context laboral, la resolució de conflictes i l’administració del temps. Aspectes que tothom dóna per fets i que en un context de discapacitat intel·lectual s’han de treballar amb detall.
D’altra banda, la fundació també compta amb un Taller Ocupacional on treballen 95 persones amb discapacitat intel·lectual qualificades per fer treballs manufacturats i feines més mecàniques. Aquest taller està organitzat per diferents nivells d’acord amb les habilitats i la qualificació que cada persona hagi obtingut per part de l’administració pública. En aquest sentit, ofereixen SOI (Servei Ocupacional d’Inserció), STO (Servei de Teràpia Ocupacional) i STO A (Servei de Teràpia Ocupacional amb Auxiliar).
Salvador Pamies, director dela fundació Nen Deu explica que “el premi ens motiva a seguir treballant. Possiblement, el destinarem a més eines tecnologiques, per a la formació de nois i noies d’entre 18 i 19 anys”.
“Perifèrica 9B Serveis Ecologístics de Proximitat” i la fundació “Nen Déu” han estat les guanyadores de la 23a edició dels Premis al Foment de l’Ocupació Josep M. Piñol. Es tracta de dos guardons dotats amb 10.000 euros cadascun atorgats per la fundació Acció Solidària Contra l’Atur i per l’Obra Social “la Caixa” que reconeixen la innovació i la trajectòria de les entitats i empreses que treballen a favor de crear o consolidar ocupació.
En aquesta 23a edició dels Premis s’han presentat 48 projectes (20 a Innovació i 28 a Trajectòria) i la decisió del Jurat es va fer pública durant l’acte de lliurament que enguany, degut a la pandèmia, s’ha fet per streaming i que ha tingut lloc el 18 de novembre al Palau Macaya de Barcelona. L’acte ha estat conduït per Antoni Bassas i hi ha participat Mescladís.
El premi a la innovació ha estat per al projecte “Perifèrica 9B” de Nou Barris de Barcelona. El premi a la trajectòria se l’ha endut la Fundació Nen Déu, també de Barcelona.
El premi a la innovació 2020 ha estat concedit al projecte “Perifèrica 9B Serveis Ecologístics de proximitat ” de Nou Barris de Barcelona. El projecte s’articula des de la Fundació Pare Manel per donar resposta a diferents necessitats detectades a la zona de Nou Barris, oferint serveis a domicili i de distribució a la població vulnerable i donant feina a persones que no en tenen o amb precarietat laboral. La iniciativa també pretén afavorir el comerç de proximitat i el Mercat de Montserrat del barri. Utilitzen diferents eines de distribució que la comunitat de veïns posa a disposició del projecte quan no les fan servir: bicicletes. cotxes i furgonetes, principalment. El projecte s’ha consolidat com a referent per a les persones i comerços del territor i s‘ha integrat amb èxit al barri, obté una alta valoració per part dels usuaris, tant pel que fa a la seva efectivitat com per la qualitat. Atesa l’expertesa aconseguida en el serveis de distribució ecològica, volen donar continuïtat i consolidar el projecte per generar noves oportunitats de feina al territori i per al territori.
El premi a la millor trajectòria 2020 ha estat per a la Fundació Nen Déu de Barcelona. És una entitat que treballa per a la inserció social i laboral de persones amb discapacitat intel·lectual. Creada a Barcelona fa 128 anys, la seva missió principal és aconseguir la màxima autonomia possible de les persones usuàries. D’una banda, ofereixen la possibilitat de fer formació especialitzada per aconseguir una inserció laboral ordinària mitjançant el PFI, el Programa de Formació i Inserció com a administratiu/va de l’Escola Nen Déu. En aquest àmbit tenen en compte l’aprenentatge d’una bona higiene personal, les maneres adequades de dirigir-se en un context laboral, la resolució de conflictes i l’administració del temps. D’altra banda, la fundació també compta amb un Taller Ocupacional on treballen 95 persones amb discapacitat intel·lectual qualificades per fer treballs manufacturats i feines més mecàniques. Aquest taller està organitzat per diferents nivells d’acord amb les habilitats i la qualificació que cada persona hagi obtingut per part de l’administració pública.
Aquest any, els premis Josep M. Piñol han tingut unes característiques molt especials. A causa de la pandèmia no hi ha hagut públic i hem fet l’acte per streaming. Això ha permès a moltes persones, més de 190, connectar-hi per internet en el mateix moment i tenir la possibilitat de veure tot a través de la nostra web en dies posteriors. Una altra novetat d’aquest any és que hem comptat de forma totalment desinteressada amb el periodista Antoni Bassas, per fer la presentació de l’acte.
Aprofitant la seva presencia, ens ha contestat molt amablement unes preguntes.
Antoni Bassas va neixer a Barcelona, al barri de Gràcia, fa 59 anys. Ha estat corresponsal de TV3 a Estats Units durant 4 anys i ha obtingut diferents guardons, entre ells, el premi Ondas (1997) i el Josep Pla de narrativa (2018).
A Espanya hi ha 1.027 ONG i només un 19% es dediquen com ASCA a persones en risc de pobresa i marginació. Creus que són necessàries? Contribueixen a crear un món més just?
Totes les iniciatives destinades a tenir cura dels més necessitats són necessàries. Després, han de ser útils. I aleshores hem de veure quina força tenen, quina capacitat de treball, de captar talent i de captar inversions poden tenir. Perquè és veritat que de vegades s’ha caigut amb l’atomització de l’ajuda. Però en un moment en què més aviat ens queixem de la falta de solidaritat perquè és evident que sí que són necessàries.Estem cada vegada més en una societat molt exigida i ha entrat d’una manera molt forta una manera d’individualisme. En aquests moments hi ha molt desemparament, dóna la sensació que falta una manera col·lectiva de societat. Potser a Catalunya, que és un país de més tradició d’esquerres, això no es nota tant, ni a l’opinió pública ni a l’opinió publicada. Però la tecnificació, la destrucció de llocs de treball i la mateixa marxa accelerada del món que està eixamplant la distancia entre els més rics i els més pobres, i que ara està destruint classe mitjana, explica fins a quin punt la situació és delicada.
El finançament públic es redueix constantment. És molt difícil obtenir recursos, sobretot per a les organitzacions que treballen per fer front a conceptes com l’atur o el treball precari. Què li demanaries a una ONG per ser donant?
Jo, el que li demanaria són resultats, això per sobre de tot, les bones intencions es donen per descomptades, però el que calen són resultats i resultats pensant no només a solucionar el més urgent sinó també en acabar amb les fonts de l’atur, com poden ser l’educació per a tothom, la necessitat de pressionar els poders públics i els mercats perquè entenguin que si no hi ha inversió en coneixement i en educació estarem sempre damunt d’un atur crònic.
La situació actual, i la prevista pròximament, ens dibuixa una societat amb més atur i més pobresa. Creus que aquesta situació farà augmentar o disminuir les ONGs?.
L’impacte en les ONGs no el sé, però el que si sé és que les necessitarem més que mai[:es]Este año, los premios Josep M. Piñol han tenido unas características muy especiales. Debido a la pandemia no ha habido público y hemos hecho el acto por streaming. Esto ha permitido a muchas personas, más de 190, conectar por internet en el mismo momento y tener la posibilidad de ver todo a través de nuestra web en días posteriores. Otra novedad de este año es que hemos contado de forma totalmente desinteresada con el periodista Antoni Bassas, para hacer la presentación del acto.
Aprovechando su presencia, nos ha contestado muy amablemente unas preguntas
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar publicitat personalitzada en base a un perfil elaborat a partir dels seus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades). Podeu veure la nostra Política de Cookies per a més informació. Podeu acceptar totes les cookies prement el botó “Acceptar” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús prement el botó “Configurar”.
Funcional
Sempre actiu
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari per al propòsit legítim de permetre l'ús d'un servei específic sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'únic propòsit de dur a terme la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques .
Preferències
The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user.
Estadístiques
The technical storage or access that is used exclusively for statistical purposes.L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques anònimes. Sense un requeriment, el compliment voluntari per part del Proveïdor de serveis d'Internet, o els registres addicionals d'un tercer, la informació emmagatzemada o recuperada només per a aquest propòsit no es pot utilitzar per identificar-te.
Marketing
L'emmagatzematge o accés tècnic és necessari per crear perfils d'usuari per enviar publicitat, o per rastrejar l'usuari en una web o en diverses webs amb fins de màrqueting similars.
