La inflació serà benvinguda

Els preus estan baixant. És lògic en un moment de pandèmia, forta paràlisi econòmica en sectors significatius, atur elevat i elevada incertesa. La UE, el BCE i els governs estan fent esforços gegantins per estimular el creixement econòmic, crear ocupació,  ajudar als més vulnerables i evitar el risc de deflació, el que deriva en elevats dèficits i augment del deute públic.

Tradicionalment s’havia considerat que un nivell d’inflació al 2% del PIB era saludable per facilitar el creixement i donar estabilitat a l’economia. De fet, l’únic objectiu del BCE és garantir l’estabilitat dels preus. També és un dels objectius de la Reserva Federal Americana.

Ja que l’economia no reacciona suficientment als enormes incentius creats, s’hauran de prendre noves mesures. Ara sembla que l’objectiu dels bancs centrals de mantenir la inflació per sota del 2% és insuficient i que s’ha d’anar més enllà.

El tret de sortida l’ha donat la Reserva Federal Americana que el mes d’agost va anunciar que el seu objectiu serà que la inflació se situï en el 2% com a mitjana històrica. Es a dir, que com que la mitjana dels darrers temps ha estat per sota del 2% es crearan més estímuls perquè s’arribi a aquest nivell.

Ja que l’economia no reacciona suficientment als enormes incentius creats, s’hauran de prendre noves mesures.

Tampoc la presidenta del BCE, Christine Lagarde, s’ha quedat curta. Recentment ha declarat que el BCE prepara una revolució en la política monetària revisant el seu objectiu. Considera que el BCE  ha de “compensar” els anys de baixa  inflació amb períodes en el que la inflació creixi per sobre del 2%.

A la vista del fracàs de les polítiques convencionals per estimular l’economia, s’han anat aplicant mesures heterodoxes, com van ser el Quantitative Easing, interessos negatius pels préstecs, suspendre el Pacte d’Estabilitat de la UE per controlar el dèficit o aprovar paquets astronòmics d’ajuts. Però no ha estat suficient.

La “nova normalitat” post pandèmia obligarà a ser molt flexibles i alternar mesures “no convencionals” per gestionar l’economia.  Hem entrat en un arriscat  terreny desconegut en el qual el criteri de prova i error serà la guia.

Augmentar la inflació per sobre del 2% no és inert. D’entrada disminueix el valor real de l’endeutament, fet útil per reduir l’immens deute acumulat. A títol orientatiu, una inflació del 3% durant 10 anys redueix el valor real d’un deute amb un 34%. Però en surten perjudicats els creditors, petits estalviadors, els pensionistes, o el personal que treballa i no pot evitar perdre poder adquisitiu. Caldrà recórrer a solucions justes.

Les mesures preses de moment han servit per donar un respir a la societat, a l’economia i estabilitzar les primes de risc. De moment, cal agrair l’immens esforç que estan fent, i que hauran de seguir fent, la UE i el BCE per intentar sortir d’una situació fins fa poc inimaginable. Nosaltres, sort en tenim de la Unió Europea.

Francesc Raventós
Exdegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya
Membre del Patronat d’Acció Solidària Contra l’Atur

Article publicat La Vanguardia el 06/12/2020.[:es]Los precios están bajando. Es lógico en un momento de pandemia, fuerte parálisis económica en sectores significativos, desempleo elevado y elevada incertidumbre. La UE, el BCE y los gobiernos están haciendo esfuerzos gigantescos para estimular el crecimiento económico, crear empleo, ayudar a los más vulnerables y evitar el riesgo de deflación, lo que deriva en elevados déficits y aumento de la deuda pública.