09/11/2020
“A Acció Solidària Contra l’Atur vam veure que hi ha llum al final del túnel, i que hi ha entitats que no es volen aprofitar de la teva situació financera o personal.”
Parlem amb Marisa Bordera presidenta de la Cooperativa agroecològica l’Enllaç de l’Ebre que ens explica com s’han establert com a cooperativa i quins objectius tenen.
Com va començar aquest projecte?
La idea sorgeix l’any 2018 arran de veure la necessitat d’engegar una eina transformadora de territori per donar dignitat als productors i empoderar als consumidors i fer un canvi d’escala i alternatiu al consum habitual. L’Ebre és un ecosistema molt fràgil i l’hem de protegir, estem en un territori molt ampli, disgregat i amb poc volum de població.
Vam començar un grup de 8 persones, entre les que hi havien persones productores, restauradores, particulars i la Fundació Ulldecona. Actualment som més de 100 socis.
Què feu a l’Enllaç de l’Ebre?
És una cooperativa integral de serveis, sense ànim de lucre, i fem de pont a les Terres de l’Ebre entre productors agroecològics i consumidors, distribuint els aliments de forma participativa i sostenible, i facilitant el consum de productes de proximitat, de qualitat i a preus dignes.
Volem ser un punt de referència com a model col·laboratiu de comercialització i distribució de productes agroecològics, i a la vegada volem crear en el consumidor la consciència que cal tenir en el moment de fer qualsevol acte de consum.
Hem començat una nova línia per als excedents de la producció i elaborem productes com melmelades i cremes de verdures per evitar el malbaratament dels aliments.
Quins passos heu seguit per fer-ho realitat?
A nivell d’infraestructura no hem necessitat una inversió gaire gran ja que hem llogat un espai a la Cooperativa de l’Aldea que té càmera frigorífica, en un principi no vam necessitar de productes financers, però la cooperativa s’ha fet gran i ara ens calia suport econòmic per dur a terme els nostres objectius.
Una de les nostres sòcies ens va comentar que la seva empresa Plancton havia aconseguit finançament a través d’ASCA.
Un cop vam arribar a la vostra fundació vam veure que hi ha llum al final del túnel i que hi ha entitats que no es volen aprofitar de la teva situació financera o personal. A la vostra Fundació hem trobat una visió objectiva externa que ens ha ajudat a millorar el projecte. A les entitats financeres tradicionals només posen problemes al projecte, no et sents recolzat ni escoltat.
Estem molt agraïts amb Acció Solidària Contra l’Atur pel tracte rebut. La dignitat que demanem pels pagesos, a ASCA , l’hem trobada reflectida al tracte cap a nosaltres. Se’ns ha valorat molt.
Què és el més difícil d’emprendre?
Per al nostre projecte els més difícil es que no vam preveure ho gran que és en l’actualitat. Quan el vam crear no vam pensar en l’envergadura que està agafant. Una part de la cooperativa és el capital intel·lectual, les persones que formem part com a treballadores, i l’altre és la del voluntariat i cal una forta implicació d’aquestes persones per avançar. El nostre objectiu no és tenir beneficis, sinó a autogestionar-nos i cobrir les nòmines i la infraestructura, sempre dins de la nostra missió, visió i valors.
Què els recomanaries a futures persones emprenedores?
Que sí hi creuen i tenen ganes, que ho engeguin, i que ho provin. És difícil, però en un moment de crisi com l’actual, sinó hi ha persones que volen canviar les coses és molt complicat sortir-nos-en. El canvi que ara veiem tots que s’ha de fer ha de venir a través de les persones.
“La dignitat que demanem pels pagesos, a ASCA l’hem trobada reflectida al tracte cap a nosaltres.”
Jo veig en un futur que l’Enllaç de l’Ebre podem vendre la nostra biodiversitat a nivell Europeu i conservar el Delta pels pagesos. El nostre projecte implica tot un canvi social, a consumir d’una altre forma, fent un acompanyament i una reeducació per fer compres responsables mirant la destinació, procedència i pensar que un petit acte de consum té un efecte “papallona” molt important per a la resta de la societat.
Amb tot, un cop presentat el cas a la taula de projectes d’Acció Solidària Contra l’Atur i donat el vistiplau a la viabilitat de el projecte, hem acordat concedir un préstec sense interessos 20.000 € a tornar en 60 mesos. Aquest préstec s’emmarca en el conveni que ASCA té subscrit amb la Fundació Seira d’ajuda a les cooperatives. Amb aquest projecte es consoliden 3 llocs de feina.
Si vius a les Terres de l’Ebre, i vols adquirir productes agroecològics, et pots posar en contacte amb:
L’Enllaç de l’Ebre SCCL
615 968 482
info@somebre.org
Avda. De Catalunya 224
43896 – L’Aldea
06/11/2020
La pandèmia de la COVID-19 ha generat una situació d’excepcionalitat en molts sectors, fet que requereix un desplegament continu de mesures extraordinàries de caràcter social.
La Generalitat de Catalunya acaba de publicar un Decret llei amb mesures extraordinàries de caràcter social per fer front a les conseqüències de la COVID-19 específiques per les persones emprenedores i autònomes.
Es tracta d’un ajut extraordinari, en forma de prestació econòmica d’un pagament únic, per un import fix de 2.000 euros, per al manteniment de l’activitat econòmica de les persones treballadores autònomes, persona física, i les persones treballadores autònomes que formin part d’una microempresa, davant els efectes de les noves mesures adoptades per fer front a la COVID-19.
Qui pot ser beneficiari/ària?
- Persones treballadores autònomes que exerceixin una activitat econòmica individual o que tinguin fins a 5 persones contractades.
- Persones treballadores autònomes que formin part d’una societat, limitada o cooperativa, de fins a 3 socis i que en total siguin un màxim de fins a 6 persones (socis + treballadors).
Quins requisits específics has de complir?
- Ser persona treballadora autònoma.
- Estar donat d’alta al RETA o a una mutualitat com a sistema alternatiu al RETA de forma ininterrompuda abans de l’1 de juny de 2020 i com a mínim fins al 31 de desembre de 2020.
- La base imposable de la darrera declaració de la renda de les persones físiques disponible ha de ser igual o inferior a 35.000 euros en cas d’acollir-se al sistema de tributació individual. I d’igual quantia, en relació amb la part de la base imposable corresponent al sol·licitant, en cas d’acollir-se al sistema de tributació conjunta.
- Que el rendiment net de l’activitat dels tres primers trimestres de l’any 2020 no hagi superat l’import de 13.125 euros d’acord amb el que han declarat en el Model 130 o 131 de l’IRPF pels tres primers trimestres de l’any 2020 o document probatori equivalent per aquelles persones treballadores autònomes no obligades a fer declaracions trimestrals de l’IRPF.
- No haver estat beneficiari/ària de l’ajut regulat a la Resolució TSF/1270/2020, de 3 de juny, per la qual s’obre la convocatòria per a la concessió de subvencions per afavorir l’autoocupació de joves inscrits al programa de Garantia Juvenil per a l’any 2020.
- Tenir el domicili fiscal en un municipi de Catalunya.
- Les persones físiques empresàries han d’estar donades d’alta en el cens de l’impost sobre activitats econòmiques en els supòsits que sigui obligatori.
Com i quan presentar la sol·licitud
El termini s’inicia a les 9:00 hores del 9 de novembre de 2020 fins a les 15:00 hores del 20 de novembre de 2020, o fins a exhaurir la dotació pressupostària.
Altres informacions d’interès:
Amb la sol·licitud no caldrà presentar cap document, l’administració ja el requerirà si ho considera convenient. Per poder demanar l’ajut serà necessari tenir un certificat digital o l’idCAT Mòbil.
Per a més informació, podeu consultar el Decret Llei 39/2020, de 3 de novembre on s’ha publicat tota la informació.
29/10/2020
Ahir a la tarda, vint-i-vuit d’octubre de 2020, va morir Josep Maria Gasch Riudor que va ser patró d’Acció Solidària Contra l’Atur des del any 2006 al 2019. I durant vuit anys Secretari de la Fundació.
Va ser, juntament amb la seva dona Angelina Huriós, un dels fundadors del Col·lectiu Ronda d’advocats i economistes . Sempre activista social.
Durant aquests darrers 10 anys va anar arrossegant les conseqüències d’un càncer d’esòfag, havent-se d’alimentar per sonda. Amb la seva fortalesa i esperit combatiu, se n’estava sortint i des de fa unes setmanes el Covid l’ha derrotat.
En la història de la Fundació figurarà sempre com una de les persones que hi va aportar una gran capacitat i generositat.
Descansi en pau.
22/10/2020
“A Acció Solidària Contra l’Atur heu estat molt atents i sobretot humans. Sou i tracteu a les persones com éssers humans, no m’he sentit un número com en molts altres llocs.”
Núria Font d’Alella ha decidit emprendre i establir-se amb un negoci propi de disseny, producció artesanal i distribució de tocats per a núvies: NúriaFont Women. Ella mateixa ens ho explica.
Com vas començar amb aquest projecte?
Jo sóc la segona generació que es dedica a fer tocats i complements per a núvies i el sector de les cerimònies, la meva mare va tenir “Flores Cid”. Quan em vaig casar ho vaig deixar i durant 5 anys no he treballat. Un cop em vaig separar vaig estar 6 mesos buscant feina, i degut a l’edat que tinc i al fet d’haver estat sense treballar durant 5 anys no en trobava. Per això l’octubre de l’any 2019 vaig decidir tornar a començar el negoci que havia fet sempre, els tocats de núvia. Tenia en una guardamobles totes les màquines i utillatges necessaris que vaig guardar quan vaig tancar el negoci. Com disposava de tot el material, només em calia tornar a muntar un taller, i ho vaig fer. Paral·lelament, vaig contactar amb els clients que havia tingut, i que per sort he pogut tornar a recuperar. El meu germà m’ha ajudat molt en tot plegat.
Què fas en el taller?
El que faig son tocats de núvia, de comunió i de festa. També faig el conjunt de tot l’atrezzo del vestit, cinturons i altres peces amb flors i pedreria. Son peces molt especials i personalitzades. Jo no cuso, jo munto les peces, les creo, les dissenyo i les faig. Tot ho faig manualment.
Quins passos has seguit per fer-ho realitat?
Jo vaig arrencar sola, però un cop iniciat el projecte, em calia finançament per continuar i ampliar el ventall del negoci. Vaig buscar molt per internet, concretament buscava ajudes financeres, i em va aparèixer la vostra Fundació. Un cop vaig veure què fèieu, vaig veure que encaixava molt bé en el perfils de les persones beneficiàries, i em vaig decidir a trucar-vos.
Jo no he pogut anar a la banca tradicional, perquè no tinc historial professional de tancaments dels anys 2018 i 2019. Jo no tenia activitat comercial durant aquests períodes.
Per fer el pla d’empresa i de viabilitat vaig anar al Centre d’Empreses Casa del Marquès d’ El Masnou, i allà em van ajudar.
A Acció Solidària Contra l’Atur us heu portat molt bé amb mi, heu estat molt atents i sobretot humans. Sou i tracteu a les persones com éssers humans, no m’he sentit un número com en molts altres llocs. En tot moment m’he sentit molt recolzada i escoltada per Acció Solidària Contra l’Atur. No estic contenta, sinó que estic el grau superior de molt contenta de la vostra Fundació. Sou gent fantàstica, preparada i molt persones per a tractar amb persones.
En tot moment m’he sentit molt recolzada i escoltada per Acció Solidària Contra l’Atur.
Què és el més difícil d’emprendre?
Per mi el més complicat és la part de finançament. Jo vaig fer un mostrari molt bo, la part creativa i de taller la tinc molt dominada i no em preocupa. La part financera és el que m’ha costat més.
Què els recomanaries a futures persones emprenedores?
Jo els recomanaria que si tenen una idea que la provin i que s’hi llencin, i si fracassen, dons fracassen, però que no es quedin amb la mancança interna de no haver-ho fet. Aprenentatges en trauran segur.
Signatura del contracte
Jo en uns anys em veig totalment consolidada, jo em veig molt capaç de tirar endavant. Ara tot depèn de factors externs, en concret de la pandèmia que estem vivint.. Degut a la limitació de les cerimònies per la COVID19, ara he ampliat i trec una col·lecció pret-a-porter per a regals de Nadal. Intento ampliar el mercat, i no dedicar-me només a cerimònies, i així poder mantindrem i seguir amb el negoci. He hagut de fer un mostrari per aquesta nova col·lecció i una presentació. Vull arribar a un mercat proper, de proximitat, local, i que ho pugui rendibilitzar més ràpid.
Amb tot, un cop presentat el cas a la taula de projectes d’Acció Solidària Contra l’Atur i donat el vistiplau a la viabilitat de el projecte, hem acordat concedir un préstec sense interessos 6.000 € a tornar en 36 mesos per afrontar els pagament d’una mica l’estructura bàsica de taller i poder sortir a vendre el nou mostrari, i així consolidar el negoci. Amb aquest projecte es consolida 1 lloc de treball i en un futur si avança el negoci, la idea és que el meu germà s’incorpori com a comercial.
Si et cal algun tocat o complement, pots posar-te en contacte amb:
NúriaFont Women
+34 686023218
C/ de l’Escultor Llimona 3
08328 – Alella
19/10/2020
Penso que el benestar és una sensació de present que s’experimenta quan hom se sent bé, però que la tranquil·litat i la por tenen sovint a veure més amb el futur. La tranquil·litat ve de la confiança quan les perspectives son bones, i la por la produeixen les perspectives dolentes, però potser encara més les perspectives incertes. Acceptant que aquestes sensacions tenen una dimensió individual, és evident que la seva extensió produeix un efecte col·lectiu o social. Es sent parlar sovint de “benestar social”, però molt menys de “por social”, i crec que això és precisament el que caracteritza les nostres actuals societats europees i és un element clau del que ens està passant; per això voldria analitzar-ho una mica més.
- Un segle de contrastos. Després de uns cinquanta anys de relativa tranquil·litat, no tenim d’avergonyir-nos al reconèixer que ara els europeus estem carregats de pors, ja que al voltant del canvi de segle s’ha iniciat una nova situació. La primera meitat del segle XX, encara que amb uns anys tranquils, va estar plena d’enfrontaments, de dictadures, de camps d’extermini, d’emigrants, de guerres i de morts. Tant per els que les van viure, com per els que varen néixer després, la segona meitat del segle va ser molt diferent, i vàrem poder mirar el futur amb unes perspectives acceptables que s’anaven confirmant o millorant dècada rere dècada. En l’àmbit polític, els acords de pau, la restauració de règims democràtics, el naixement de moltes organitzacions de caràcter internacional (ONU, UNESCO, OIT, OMS…), i la progressiva construcció d’una entitat política europea, eren alguns elements molt positius. Però sobre tot la recuperació d’un procés de creixement econòmic que generava riquesa real i que creava molts llocs de treball i una paral·lela disminució de les desigualtats socials, permetien a una part molt important de la població mirar el futur amb optimisme. Evidentment, la situació era millorable, fins i tot molt millorable, però anava millorant per a moltíssima gent. Hi havia tranquil·litat i confiança en el futur. Molts expressaven el convenciment de que els seus fills viurien millor que els seus pares…
- Les darreres dècades. A molts els costa acceptar-ho, però la coincidència de la globalització amb els corrents neoliberals de finals de segle van trencar aquesta dinàmica. La globalització va ser la conseqüència, inevitable però bona, d’un conjunt de circumstàncies i de possibilitats derivades la majoria del progrés tecnològic. Però un canvi de situació com aquest demanava una adaptació o un canvi de regulació, i el que es va fer no va ser això sinó simplement es va des-regular i es van tirar enrere moltes de les polítiques que havien permès el tipus de progrés dels anys anteriors. Poc a poc, a partir d’aquest fet, la gent es va anar mirant el futur amb més preocupació, ja que les tres darreres dècades no conviden a pensar que “cada vegada anem millor”. El terrorisme i les guerres relacionades amb lluites radicals, el progressiu pas d’una economia industrial regulada dins de cada estat a una economia financera de caràcter mundial, l’evident increment del poder dels grups financers per sobre del teòric poder polític dels governs de molts països, o més recentment, l’experiència del poder dels grups que controlen les dades, la connectivitat o la creació i la distribució de la informació, ha anat fent créixer la por a l’esdevenidor, tant en el camp del treball, com en el dels recursos. Por al futur del treball, por al retorn de la pobresa i l’escassetat, por a la sostenibilitat del model de consum, por a la decreixent qualitat dels serveis públics (ensenyament, sanitat, pensions, oportunitats de treball, protecció de la vida privada…) i també por a les possibles conseqüències d’una aparent impotència o incapacitat dels governs per donar solucions a totes aquestes necessitats o preocupacions.
- Europa en la pandèmia. Sabem que allò que les persones fan quan prenen decisions empeses per la por és difícil que semblin racionals i que siguin enteses. Si son els qui governen els que les prenen, en base a informacions dubtoses i a perspectives incertes, és fàcil que creïn en els ciutadans desorientació i sospites de incompetència, i això contribueix encara més a fer créixer la desconfiança i la por en el futur. Caldria que hi hagués un major grau de transparència en les manifestacions de molts governs europeus, entre ells, els nostres, per evitar la aparença de tenir la veritat i de conèixer el que cal fer, i així poder desqualificar les altres opinions. Això reforça els populismes d’una i altra banda, polaritza les societats, converteix el joc polític en enfrontaments permanents, fa molt difícils les actuacions consensuades, i en definitiva també fa que molts comencem a tenir por de que es posi en qüestió el sistema democràtic. Un poble atemorit i decebut és molt fàcil de ser enganyat per uns líders irresponsables amb uns objectius emocionalment engrescadors.
Joan Majó, enginyer i ex ministre
19/10/2020
Quan a la primavera el coronavirus va començar a fer grans estralls sanitaris, econòmics i socials, es creia que passat l’estiu hi hauria un segon rebrot i que amb la vacuna de la Covid-19 tot quedaria com el record d’un malson.
Per pal·liar el desastre, els governs, la Comissió Europea i el Banc Central Europeu van actuar amb rapidesa. El BCE, facilitant finançament il·limitat per poder ajudar a empreses i persones en situació vulnerable. A la Comissió Europea, la resposta ha estat ben diferent de la que es va donar a la crisi financera de l’2008. En aquell moment el president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, amb una ideologia molt liberal i visió a curt termini, va imposar austeritat i retallades dels serveis públics. Ara, per contra, davant la dura realitat, Brussel·les demana als governs que gastin sense límit.
L’actual presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, amb major sensibilitat i visió estratègica a llarg termini, ha tingut clar que cal redreçar l’economia, alleujar la crisi social i reconvertir el sistema productiu invertint en projectes de futur. Després de vèncer una dura resistència, el Consell Europeu del mes de juliol va aprovar un important paquet de 750.000 milions d’euros per ajudar els països més afectats i, especialment, Itàlia i Espanya.
Quina és la situació en el mes d’octubre de l’any 2020? La pandèmia segueix causant estralls. Els governs estan desbordats. A la Unió Europea, molts països estan seriosament afectats, especialment Espanya. La crisi econòmica i els drames socials s’estan allargant molt més del que s’havia estimat i seguirem en una situació molt complicada fins que no es disposi d’una vacuna eficaç aplicada a gran escala i ens recuperem de les destrosses fets.
El que es comença a percebre és que, tot i l’elevat import de el fons acordat de 750.000 milions, aquest no serà suficient per evitar que la situació es descontroli. Sembla com si el Parlament Europeu ja ho hagués intuït. Al mes de maig ja va acordar que s’havia de crear un Fons de Recuperació i Transformació de dos bilions d’euros, finançats amb l’emissió de bons a llarg termini garantits pel pressupost de la Unió Europea.
Quin és el problema? Actualment, el nivell d’endeutament de molts estats europeus i de el BCE ja és motiu de preocupació. S’han de seguir endeutant? Sí, si es vol evitar el pitjor. No és una bona solució, però sembla que no hi ha una alternativa millor. Però tot té un límit i algun dia s’haurà de començar a reduir el dèficit i el deute públic.
De moment, cal plantejar que el paquet de 750.000 milions serà insuficient i que es necessitarà un nou gran paquet d’ajudes per minorar els efectes devastadors de la Covid-19. Serà difícil arribar a un nou acord. Molt difícil. Però la mateixa subsistència de la UE dependrà de si és capaç de superar aquesta dura crisi i de recuperar la confiança dels ciutadans.
La crisi econòmica i els drames socials s’estan allargant molt més del que s’havia estimat.
Francesc Raventós
Exdegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya
Membre del Patronat d’Acció Solidària Contra l’Atur
Article publicat a La Vanguardia el 10 d’octubre de 2020.
Què és el més difícil d’emprendre?
Amb tot, un cop presentat el cas a la taula de projectes d’Acció Solidària Contra l’Atur i donat el vistiplau a la viabilitat de el projecte, hem acordat concedir un préstec sense interessos 20.000 € a tornar en 60 mesos. Aquest préstec s’emmarca en el conveni que ASCA té subscrit amb la Fundació Seira d’ajuda a les cooperatives. Amb aquest projecte es consoliden 3 llocs de feina.
