09/04/2019
La UE es troba paralitzada i en un moment de gran confusió. La dispersió de visions sobre el projecte europeu, l’estancament de l’economia, la creixent desigualtat social, l’augment del nacionalisme i de l’extrema dreta o els efectes negatius de la globalització, han fet que el projecte europeu hagi perdut atractiu, i que molts ciutadans se n’hagin distanciat. El Brexit n’és un bon exemple.
Malgrat els esforços del Banc Central Europeu inundat els mercats de diner fàcil i barat, no s’ha aconseguit sortir plenament de la crisi econòmica. Ara les perspectives pels pròxims temps no són bones si pensem en la guerra comercial iniciada pels Estats Units, l’alentiment de l’economia xinesa, l’excessiu endeutament públic i privat o la progressiva pèrdua d’influència en el món de la UE.
En paral·lel assistim a imponents canvis disruptius: escalfament del planeta, transició energètica, digitalització, migracions, terrorisme o l’augment del proteccionisme. Per complicar-ho més, moltes institucions i experts anuncien una pròxima recessió econòmica.
El moment és delicat. Els ciutadans i els polítics europeus han d’acceptar que ates els canvis geopolítics i la dimensió política i econòmica dels Estats Units i de la Xina, la UE ha esdevingut un actor menor en el teatre mundial. La UE ha de reconèixer aquesta realitat i tenir present que també ofereix grans oportunitats que hem de saber aprofitar.
Si volem millorar el benestar dels ciutadans, el dilema és simple: cal consensuar un projecte europeu amb objectius clars, ambiciosos i d’ampli suport que creï riquesa i ocupació per tots o estem abocats a la decadència.
No es pot consentir que països com Hongria o Polònia, entre d’altres, es desmarquin dels principis fundadors de la UE. No es poden acceptar posicions tan dispars en temes com el concepte d’unitat, sobirania, llibertat d’expressió, separació dels poders executiu i judicial o immigració. Els països que no s’identifiquin amb els valors comuns, és millor que segueixin l’exemple del Regne Unit i surtin de la UE.
En un moment de gran complexitat com l’actual, necessitem una UE forta i unida, que defensi el model i els valors europeus i s’expressi amb una sola veu. Una UE que aprofiti les moltes oportunitats que el nou entorn ofereix, que impulsi el creixement econòmic, però que al mateix temps redueixi les grans desigualtats amb una distribució més justa del creixement.
Expliquem als ciutadans clarament quina és la realitat actual. Introduïm les reformes necessàries, prenguem la iniciativa, busquem oportunitats, creem riquesa i ocupació i recuperem la il·lusió en els valors europeus. Es l’única sortida al dilema actual.
Francesc Raventós
Ex degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya
Article publicat a La Vanguardia el 31/03/2019.
28/03/2019
Jayro Ramon Zamora de Terrassa, ha decidit emprendre amb l’obertura d’una cafeteria. Ell mateix ens explica la seva experiència:
Com vas començar amb aquest projecte?
Jo vaig créixer en una finca de cafè, conec tota la primera fase del procés del cafè des de la sembra fins que el productor l’exporta. Una vegada a Espanya, he vist moltes cafeteries, i hi ha una bona cultura del cafè. Sempre he tingut en ment que el dia que pogués, posaria una bona cafeteria. Fa 6 mesos em vaig quedar a l’atur. Vaig començar a buscar com fer realitat la meva idea i vaig veure que era el moment de muntar el meu propi negoci. Vaig començar a fer les gestions, i em vaig dirigir a l’oficina de Emprenedoria i Economia Social de l’Ajuntament de Terrassa, on em van orientar com fer-ho i quins passos seguir. Un cop elaborat en pla d’empresa, i en analitzar que les xifres eren factibles, amb els diners que tenia i la capitalització de l’atur es em va autoritzar una parada al Mercat de la Independència de Terrassa per posar la cafeteria. Ara tancaré el cercle, i coneixeré la segona fase del procés del cafè: la venda al públic.
Com vas conèixer Acció Solidària Contra l’Atur?
Us vaig conèixer a través de l’Ajuntament de Terrassa. Com necessitava més diners per al meu projecte, la tècnica del servei d’emprenedoria que em va ajudar a elaborar el pla d’empresa, em va posar en coneixement l’existència de la fundació.
En què t’hem ajudat des ASCA?
En tot moment m’he sentit molt bé, escoltat i atès. Jo vaig explicar la idea que tenia, el projecte, i fins on havia arribat, i el que em feia falta per acabar-lo. M’he notat molt recolzat i sé que no els defraudaré.
Què ha estat el més difícil d’emprendre?
Per a mi el més complicat d’emprendre és la decisió, donar el primer pas. El fàcil és no sortir de l’àrea de confort, i anar a buscar feina, però jo vaig decidir emprendre.
Què recomanaries a futurs emprenedors?
A persones que vulguin emprendre els recomanaria que es llancin a la piscina, que veuran el procés, he après, he vist el camí a seguir, i vas veient noves portes a seguir, com ara Acció Solidària Contra l’Atur. El procés d’emprendre és complex, i si s’ha de fer bé, no és fàcil, però es pot aconseguir.
Com veus el negoci d’aquí a 5 anys?
Em veig amb tres cafeteries. Ara estaré jo sol, però a finals d’any espero incorporar a la meva dona. En un futur, volem remar junts i créixer.
Fer realitat aquest projecte m’ha suposat aconseguir el meu somni de ser un petit empresari. Significa molt per a mi poder valer-me per mi mateix, caminar sol i veure on puc arribar amb el meu treball i esforç. Seré amo del meu futur.
Signatura del projecte
Amb tot, un cop presentat el cas a la taula de projectes de viabilitat del projecte i donat el vistiplau a la viabilitat del projecte, hem acordat concedir un préstec sense interessos de 5.500 € a retornar en 36 mesos, per poder pagar les taxes del Ajuntament i adquirir l’estoc bàsic. Amb aquest projecte es crea 1 lloc de treball.
Per tant, si aneu per Terrassa o bé hi viviu i voleu prendre un bon cafè, podeu anar a:
El Cafetero
Mercat de La Independència
08221 – TERRASSA
27/03/2019
Enric Pons, Dàlia Rajmil i Marc Pons són 3 amics de Barcelona, que volen posar en marxa la llibreria La Tribu SCC i han creat una cooperativa per fer-ho. Tots tres emprenedors ens ho expliquen:
Enric, Dàlia i Marc
Com vau començar amb aquest projecte?
En Marc, havia treballat en el sector editorial, però estava a l’atur. Tenia pensat posar una llibreria infantil al barri de Sant Andreu, però a poc a poc es va anar ampliant el projecte, i es van anar incorporant la Dàlia, especialista en el món editorial sobretot dels adults, i l’Enric, amb la seva vessant de gestió més empresarial. Un cop definit el projecte, la llibreria la Tribu vol ser un punt de venda al detall de llibres, ser una “llibreria familiar”, però a la vegada volem ser un centre de promoció d’activitats culturals relacionades amb el foment de la lectura i disposar de serveis d’assessorament literari i comunicatiu.
Com vau conèixer Acció Solidària Contra l’Atur?
Durant l’elaboració del pla d’empresa vam anar a visitar la Llibreria La Inexplicable i des d’allà ens van parlar de vosaltres i com les havíeu ajudat amb el finançament.
En què us ha ajudat ASCA?
Començar un projecte, com una llibreria, i tenir el suport d’una fundació com la vostra és perfecte. Gràcies a aquest suport econòmic hem pogut tirar endavant la idea. Ens hem sentit molt acompanyats per tot l’equip d’Acció Solidària Contra l’Atur, ha estat un tracte molt humà, hi ha hagut molta implicació per part del tutor. Tot el procés ha estat força àgil.
Signatura del microcrèdit
Què ha estat el més difícil d’emprendre?
Per nosaltres ha estat el fet de trobar les persones que t’acompanyen en el projecte, és el nostre avantatge: ens compenetrem molt bé, cadascú en la seva área, ja que tenim tres perfils diferents, i això enriqueix, però a la vegada requereix una confiança plena entre els tres.
Que recomanaríeu a futurs emprenedors?
Els recomanaríem que facin xarxa, és molt difícil crear alguna cosa que no s’hagi fet mai, s’han de buscar les coses que ja han funcionat. Un altre consell és que no s’ha de tenir pressa i s’ha d’avaluar tant el que passarà si funciona el projecte, però també tenir present l’escenari del què passarà sinó funciona.
Com veiu el negoci d’aquí a 5 anys?
Ens veiem establerts, amb una llibreria en ple rendiment, consolidada i amb sous dignes per a tots tres. Com a valor afegit volem ser un punt de referència cultural de Sant Andreu.
Fer realitat aquest projecte ens ha suposat aprendre, fer un exercici de reflexió del que vols, i fer una inversió tant de temps com de diners. Cada un de nosaltres, té les seves motivacions personals, però hi ha un fons comú que és enfortir el teixit cooperatiu i treballar en equip.
Amb tot, una vegada presentat el cas a la taula de projectes d’Acció Solidària Contra l’Atur i donat el vistiplau a la viabilitat del projecte, hem acordat concedir un préstec sense interessos de 20.000 € a retornar en 5 anys, per poder arrencar la cooperativa i invertir en estoc de llibres. Amb aquest projecte es creen 3 llocs de feina. Podeu veure diferents reportatges de televisió y articles de premsa sobre la Llibreria la Tribu.
Per tant, si us cal algun llibre, podeu acostar-vos al barri de Sant Andreu a Barcelona:
LLIBRERIA LA TRIBU
C/ Pons i Gallarza, 30
08030 – BARCELONA
23/03/2019
Mohammed Ali Amghar d’Esplugues ha reobert un quiosc de premsa a Esplugues. Ell mateix ens explica el seu projecte:
Com vas començar amb aquest projecte?
Jo havia estat durant tres anys treballant en aquest quiosc, estava contractat, per tant conec el negoci, però es va acabar la concessió. Aleshores jo vaig anar a l’Ajuntament d’Esplugues a sol·licitar de nou la concessió del quiosc. De moment me l’han concedit per 4 anys, renovables. Ara en poc reobriré, i a part dels articles relacionats amb la premsa, penso dinamitzat el negoci ampliant l’oferta de productes a vendre, com articles de marroquineria del Marroc i altres llocs.
Com vas conèixer Acció Solidària Contra l’Atur?
Jo tenia les dades reals de facturació, ja que primer em vaig plantejar fer un traspàs amb la propietària anterior, però com quedava un any de concessió, finalment no ho vam fer. Tenia un pla d’empresa favorable. Vaig començar a anar a l’Ajuntament d’Esplugues a exposar el meu cas. Des de Serveis Socials d’Esplugues, em van recomanar favorablement amb un estudi de la meva situació familiar, i finalment el servei d’Urbanisme i l’advocada de l’Ajuntament, van accedir a donar-me la concessió sense fer cap concurs públic. Durant tot aquest procés jo vaig conèixer Acció Contra la Fam, i ells em van ajudar amb el pla d’empresa, però qui m’ha derivat amb vosaltres, arribat al punt d’obtenir el finançament, a estat la treballadora social de l’Ajuntament.
En què t’hem ajudat des d’ASCA?
M’he ajudat en moltes coses, el meu tutor / voluntari d’ASCA ha visitat al quiosc, ha analitzat molt bé el meu projecte, i en tot moment m’heu fet sentir molt bé, com a casa. Les reunions sempre han estat molt clares, m’heu fet veure la realitat, com per exemple, tenir en compte despeses que jo en un principi, no hi comptava.
Què ha estat el més difícil d’emprendre?
Per a mi, el més complicat ha estat obtenir el suport econòmic. La concessió me la van donar a finals de setembre, i fa 6 mesos que estic sense facturar i no he pogut obrir. Fins que la treballadora social no em va comentar l’existència d’ASCA, jo no sabia com obtenir el finançament.
Que recomanaries a futurs emprenedors?
Jo els recomanaria primer que coneguin el negoci i que tinguin experiència en l’àmbit que volen emprendre. Penso que s’hi ha d’haver treballar, s’ha de conèixer el dia a dia, des de dins.
Com veus el negoci d’aquí a 5 anys?
Jo em veig en el quiosc a tot ritme, i confio en què em renovin la concessió.
Fer realitat aquest projecte m’ha suposat aconseguir un repte personal molt important. Desconec com anirà en un futur, però almenys ho he intentat, i he fet realitat el projecte d’emprendre el meu propi negoci,
Amb tot, una vegada presentat el cas a la taula de projectes d’Acció Solidària Contra l’Atur i donat el vistiplau a la viabilitat del projecte, hem acordat concedir un préstec sense interessos de 7.000 € a retornar en 36 mesos, per poder pagar les fiances als distribuïdors. Amb aquest projecte es crea 1 lloc de feina.
Aquest projecte ha rebut el suport de Cafès Novell.
Per tant, si aneu per Esplugues o bé hi viviu, i us cal alguna article de quiosc, podeu anar a:
QUIOSC de premsa
C/ Nord, 54 – Cantonada amb Rafael de Casanovas
08950 – Barri de la Mallola – Esplugues de Llobregat.
21/03/2019
La gran majoria dels ciutadans reconeixen que la sanitat pública té un elevat nivell de qualitat, malgrat les retallades degudes a la crisi. Això només és possible gràcies a la motivació i esforç del personal sanitari.
Un dels molts indicadors que permeten mesurar la bondat d’un sistema sanitari és l’expectativa de vida. Espanya en té un dels més alts del món, 81 anys pels homes i 87 per les dones.
Disposem d’una sanitat pública excel·lent amb un cost baix, però el sistema ja ha començat a grinyolar per la manca de recursos. Espanya destina a la sanitat un 9% del PIB, del qual la sanitat pública suposa el 6,3%. El cost és un dels més baixos dels països europeus avançats que estan per sobre l’11% del PIB.
Un dels problemes és que la despesa sanitària evoluciona més ràpidament que el creixement del PIB. Com a causes destaquen l’envelliment de la població, l‘encariment dels nous equipaments mèdics i fàrmacs, l’aparició de malalties complexes, la remuneració digne del personal sanitari i la modernització dels centres sanitaris.
Preocupa saber com es podrà sostenir un sistema sanitari públic universal de qualitat. Aquesta preocupació és extensible a la sostenibilitat de tot el sistema de benestar: educació, salut, pensions i habitatge, què són els pilars bàsics i que suposen el 57% del pressupost. En el cas de les pensions, el no haver anticipat buscar solucions fa que l’any 2018 hi ha hagut un dèficit de 18.000 milions d’euros. L’Estat de Benestar té per objectiu aconseguir que tots els ciutadans tinguin un nivell de vida digne. És la millor eina per corregir les desigualtats, cosa que facilita l’estabilitat política i la cohesió social.
Atesa la limitació de recursos econòmics, correspon a la societat decidir sobre el model d’Estat de Benestar que vol, els límits que s’han d’establir i com s’ha de finançar. Aquesta decisió va estretament lligada al debat sobre quin és el nivell de pressió fiscal necessari per garantir uns serveis públics universals de qualitat. Actualment la pressió fiscal a Espanya està en un 7% per sota de la mitjana europea, el que suposa uns 80.000 milions d’euros menys d’ingressos. Són decisions de gran transcendència que exigeix un profund debat i considerar els aspectes mèdics, però també els ètics, socials i econòmics.
La pregunta és: Com garantir un modern estat de benestar, en un món global, en el que hi ha una creixent desigualtat econòmica i social, i en el que el benestar dels ciutadans està supeditat al benefici econòmic? És un dels reptes al que la societat ha de donar resposta.
Francesc Raventós
Exdegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya.
Article publicat a La Vanguardia el 17/03/2019.
19/03/2019
L’any 2018 des de la fundació Acció Solidària Contra l’Atur (ASCA) hem acompanyat 127 projectes d’emprenedoria liderats per persones a l’atur o amb treballs precaris i hem possibilitat que 37 d’ells s’hagin posat en marxa o consolidat.
Això ha estat possible pels préstecs sense interessos que hem pogut concedir-los gràcies als nostres donants i a l’equip de voluntariat que els hi dóna l’impuls necessari.
Si ho prefereixes te la pots decarregar en pdf des d’aquí.
Tots aquests projectes han estat possible pels préstecs sense interessos que hem pogut concedir-los gràcies a les aportacions dels nostres donants i a la feina de l’equip de voluntariat que els hi dóna l’impuls i el suport necessari.
Esperem que aquestes petites històries de vida t’inspirin per fer realitat els teus somnis i que amb la teva ajuda puguem seguir finançant molts més projectes.
