06/05/2019
De mantenir-se les tendències actuals pel que fa a la fecunditat, mortalitat i migracions, de la població espanyola, en els pròxims 15 anys, s’estima s’arribarà a 49 milions d’habitants, 2,4 milions més que ara. Com que el nombre de naixements serà inferior al nombre de defuncions, aquest augment de població només serà possible gràcies a una immigració neta de 3,4 milions de persones.
Una bona notícia és que en aquest període l’esperança de vida augmentarà dos anys, situant-se a 82,9 anys pels homes i a 87,7 per les dones. La ja no tan bona notícia és que seguirem tenint una taxa de fecunditat molt baixa, avui és d’1,31 fills per dona, i que malgrat que es preveu augmentarà lleugerament, quedarà molt per sota dels 2,1 de fills necessaris per evitar que la població disminueixi. És evident, que caldrà incentivar la natalitat i, entre d’altres, crear més escoles bressol, facilitar la conciliació familiar i donar més ajuts a les famílies.
També es calcula que l’any 2033, a Espanya hi haurà 12,3 milions de persones majors de 64 anys; 3,4 milions més que ara. Actualment el percentatge de gent gran és del 19,2% de la població, i passaria a ser del 25,2%. Si no augmenta la natalitat, la població envelleix, es redueix la força laboral, baixa la producció i l’economia i per tant el PIB disminueix. Una població envellida genera una major demanda de serveis sanitaris i assistencials, i no cal dir, que augmenta el ja elevat cost de les pensions.
Amb aquestes dades, ja es veu clar que la immigració és una necessitat vital pel país, però a més, a la vista de com està el món, hi ha l’obligació moral d’acollir-ne dins uns límits assumibles. Un cop són aquí, se’ls ha d’integrar a la societat i tractar-los com als altres habitants.
L’objectiu de la política ha de ser la millora de la qualitat de vida dels ciutadans, el que exigeix disposar d’un estat de benestar digne. Una societat que haurà d’incentivar la natalitat, atendre a una població que envelleix, i que necessita immigrants als que haurà d’acollir, haurà de disposar de més recursos. La despesa social prevista en el pressupost de 2019 era del 57% del PIB. El problema és que, malgrat la importància d’aquesta xifra, els serveis públics requereixen recursos a un ritme superior al del creixement del PIB.
En una societat moderna les demandes socials augmenten dia a dia. Que s’haurà de fer per atendre-les? Es podran finançar? Com disposar de més recursos? Aquestes són algunes de les preguntes a les quals els polítics hauran de donar resposta. Demorar prendre decisions només agreujarà la situació.
Francesc Raventós
Ex degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya
Article publicat a La Vanguardia el 28/04/2019.
06/05/2019
ZerosetBCN, l’Associació de treballadors i treballadores municipals de Barcelona amb la convocatòria que cada any obre per donar suport a projectes socials ens ha concedit 4.000 € per al projecte: Començar de nou! Finançament d’eines de treball per lluitar contra la precarietat laboral i crear treball digne.
Amb aquest suport econòmic podrem augmentar les ajudes que donem per a eines d’inserció laboral. L’any 2018 aquestes van suposar la creació de 12 llocs de treball.
Tot i que sembla que anem sortint de la crisi econòmica, a Catalunya hi ha gairebé 400.000 persones aturades i el que és pitjor és que els llocs de treball cada vegada són més precaris. Aquest panorama provoca que un 18% de la població catalana visqui en llars en situacions de privació material severa.
El nostre objectiu és que aquestes persones surtin de la situació de precarietat laboral generant ingressos a través d’un lloc de treball digne i estable i per això les ajudem a crear llocs de treball, en la majoria de casos d’autoocupació. Estudiem el seu pla de negoci i, en el cas que considerem que aquest és viable i efectiu, els atorguem ajudes per adquirir les eines necessàries per posar en marxa l’activitat econòmica de manera immediata i així generin ingressos des del curt termini. Aquestes eines que financem van des d’una màquina de cosir, el finançament del carnet de conduir camions, l’obtenció d’eines informàtiques o un banc de treball, entre molts d’altres.
Aquestes ajudes per a eines d’inserció laboral acostumen a tenir un import d’entre 400 € i un màxim de 2.000 € i la persona beneficiària ha de retornar l’import complet a ASCA sense cap mena d’interessos i en el període de temps que es pacti. L’objectiu del retorn de l’ajuda, a banda de dignificar la persona emprenedora, que veu el suport com una oportunitat I no com almoina, és poder assegurar el finançament de nous projectes (és la nostra roda de la solidaritat).
Creiem fermament que el nostre projecte és molt útil perquè es materialitza en llocs de treball concrets, estables i dignes.
Gràcies per aquest suport ZerosetBCN!
29/04/2019
La celebració del dia del treball ha perdut el sentit radical reivindicatiu de quan es va crear a Paris l’any 1889. En aquests 130 anys, la societat i el concepte del treball, han tingut una enorme transformació.
La digitalització, la robotització, la intel·ligència artificial, o la globalització, entre d’altres, ho estan transformant tot, aportant beneficis a la societat, però també dolorosos costos socials i morals. Per un cantó, gràcies a l’augment de la productivitat, han permès crear riquesa i abaratir els costos de productes i serveis que estan més a l’abast dels ciutadans, per altra ha suposat destrucció d’ocupació, l’obsolescència de moltes feines i professions i l’augment de la precarietat laboral.
Segons el Banc Mundial, 2 de cada 3 llocs de treball en el món desenvolupat ja es poden fer amb sistemes automatitzats. La Federació Internacional de Robòtica, diu que l’any 2019 s’instal·laran al món uns 2,6 milions més de robots industrials. L’avantatge de l’automatització és que fa els treballs més pesats i rutinaris, crea nous llocs de treball en altres sectors, augmenta la productivitat i crea riquesa. El que no queda prou clar és saber si l’augment dels nous llocs de treball serà major o menor que els que destrueix.
El cost econòmic del treball es pot descompondre en tres parts, la que percep el treballador com a remuneració, el que recapta l’estat amb impostos i la part que es destina a finançar un sistema de protecció social, la qual garanteix prestacions en situacions de malaltia, accident, incapacitat, atur, o jubilació.
Si amb les noves tecnologies moltes professions i feines desapareixen i les noves no ho compensen, com es finançaran les prestacions socials? Caldrà que els robots tributin per compensar la falta d’ingressos tributaris i cotitzacions a la Seguretat Social? Com es distribuirà el benefici de l’augment de la productivitat?
Nous temps, noves realitats, nous reptes. I la necessitat de noves respostes. Però el treball seguirà sent serà un element clau pel bon funcionament de la societat.
Francesc Raventós
Economista
23/04/2019
La Plataforma pel Treball Decent, de la que Acció Solidària Contra l’Atur és una de les entitats promotores, en vista de las eleccions generals del 28 de abril de 2019, recuerda la seva reiterada i insistent reivindicació d’un treball digne i decent per a tothom, i que gaudeixi de protecció social. De manera especial per a les persones que estan a l’atur, les que tenen condicions laborals precàries i les que fan les feines més senzilles, menys valorades i amb menys possibilitats de cara al futur. Enguany, quan l’Organització Internacional del Treball (OIT) -que integra sindicats, empresaris i Administracions públiques- compleix 100 anys, escau urgir la revitalització del contracte social en un marc de renovada i necessària solidaritat.
Per tot això proposa:
- Impulsar la vivienda social público, fijando unas condiciones asumibles por las familias vulnerables por el paro o la precariedad laboral.
- Promoure una economia productiva a escala humana, que redueixi les desigualtats i eviti els grans egoismes de l’economia especulativa.
- Refermar la negociació col·lectiva per poder repartir la prosperitat, superant les limitacions de la greu crisi començada el 2008 i la de la Reforma Laboral.
- Fer aflorar l’economia informal i el treball irregular. Cal que les Administracions publiques treballin perquè tothom tingui una feina regularitzada.
- Deixar de vincular les autoritzacions de residència de les persones estrangeres amb l’obligació de tenir un contracte laboral o una oferta de feina, perquè sovint esdevé un requisit impossible d’aconseguir per persones en situació irregular, i quan aquesta és sobrevinguda, s’allarga la situació de vulnerabilitat i de pobresa.
- Dignificar el paper de les persones que es dediquen a la cura de la llar. Cal realitzar canvis perquè les persones ocupades en aquest sector assoleixin la plena equiparació de drets i tinguin garantida una protecció social completa.
- Impulsar l’habitatge social públic, fixant unes condicions assumibles per les famílies vulnerables per l’atur o la precarietat laboral.
La Plataforma pel Treball Decent demana:
- A tots els partits polítics que concorren a aquestes eleccions el seu compromís de treballar responsablement a les noves Corts per tal de fer realitat les sis propostes de l’apartat anterior.
- Als electors i electores que a l’hora de decidir el seu vot actuïn amb responsabilitat tenint en compte els punts anteriors com a criteris de decisió, parant atenció a les propostes dels diferents partits en l’àmbit laboral, econòmic i social, atesa la seva repercussió per facilitar una vida digna a tothom
Barcelona, a 15 d’abril de 2019
11/04/2019
Ana Mora, ha agafat el traspàs de la rostisseria “La Cassola de l’Ana” a Santa Perpètua de la Mogoda, ella mateixa ens explica quin procés ha seguit:
Com vas començar amb aquest projecte?
Feia molts anys que treballava en una rostisseria, i cada cop tenia més responsabilitats. Vaig anar a viure fora de Barcelona i em vaig quedar a l’atur. Aleshores vaig decidir que m’havia d’establir pel meu compte i vaig començar a buscar una rostisseria en traspàs. Em va costar ja que ho feia jo personalment. Finalment vaig trobar una rostisseria a Santa Perpètua de la Mogoda, que estava en ple funcionament. És petita, la puc portar jo sola, i mai ha arribat a tancar ni ha posar el cartell en traspàs.
Com vas conèixer Acció Solidària Contra l’Atur?
Vaig buscar informació a la WEB de l’Ajuntament, i vaig anar a Reempresa de Sant Celoni. Des d’allà em van ajudar a dissenyar el pla d’empresa i em van donar suport en fer tots els tràmits. Per finançar-me vaig capitalitzar l’atur però em calia més suport econòmic, i des d’allà em van parlar de la vostra Fundació.
En què t’hem ajudat des d’ASCA?
M’he ajudat molt, per un cantó m’he donat la part del finançament que em feia falta, però per l’altre, el tracte que he rebut és molt personal. Pots explicar molt bé la idea que tens, no només us quedeu amb els papers, escolteu. M’heu entès des del primer dia. He rebut aportacions vostres que em permeten millorar el projecte, com per exemple, tenir en compte el procés d’arrancada i d’estacionalitat per fer-lo més viable, i això és un suport que reps molt bé quan comences.
Què ha estat el més difícil d’emprendre?
Per a mi el més complicat ha estat prendre la decisió. Renunciar a buscar una feina i treballar per un altre, a establir-te pel teu compte és una decisió difícil. Compensa quan ho veus possible, quan veus que ho pots portar endavant.
Què recomanaries a futures persones emprenedores?
Jo els hi diria que ho fessin, que tornar a treballar per a un altre sempre hi ha temps. S’ha d’intentar, i si no surt bé, doncs tornes a fer currículums.
Signatura del préstec sense interessos
Com veus el negoci d’aquí a 5 anys?
Treballant molt fort, treballant més. Totalment en funcionament
Fer realitat aquest projecte m’ha suposat un creixement personal. Veure que realment es pot fer realitat.
Amb tot, un cop presentat el cas a la taula de projecte i donat el vistiplau a la viabilitat del projecte, hem acordat concedir un préstec sense interessos de 13.000 € a retornar en 36 mesos. Amb aquest projecte es crea 1 lloc de treball.
Per tant, si esteu per Santa Perpètua de la Mogoda i voleu anar a buscar menjar preparat, podeu anar a:
La Cassola de l’Ana
Plaça de Can Folguera 71
08130 – Santa Perpètua de la Mogoda
10/04/2019
Anna Maria Castrillo, ha creat la marca Chocommlate, especialitzada en la fabricació i comercialització d’articles tèxtils pensats i dissenyats per ella per a la llar. L’Anna Maria ens explica el procés de passar de crear una marca a obrir una botiga:
Com vas començar amb aquest projecte?
Estava una situació precària, tenia feina però no em permetia viure amb dignitat. A causa de la meva edat no trobava cap altre feina i després de donar moltes voltes al que jo sabia fer, tinc experiència en l’àmbit tèxtil, i sobretot el que m’agradava fer, a finals de 2014 vaig decidir que dissenyaria i elaboraria articles tèxtils per a la llar. Primer de tot vaig crear una marca i vaig començar amb productes petits dissenyats i elaborats a casa, com coixins i mantes. L’any 2015 un cop registrada la marca, vaig començar a analitzar quins recursos tenia, que podia fer i com podia treballar. A poc a poc vaig anar creixent, i ara fa uns mesos vaig trobar un local molt petit al barri de les Corts de Barcelona i vaig decidir obrir la botiga/taller.
Com vas conèixer Acció Solidària Contra l’Atur?
Al principi em vaig donar d’alta d’autònoms per poder treballar amb els proveïdors. Durant aquests anys he fet moltíssimes gestions per créixer en el negoci, també he comès equivocacions. A mesura anava crexient el negoci, jo anava dissenyant el pla d’empresa, fins que em vaig decidir anar a Barcelona Activa per a què m’ajudessin i el professionalitzéssim. Arribats al punt del finançament em van parlar de la vostra Fundació.
En què t’hem ajudat des d’ASCA?
A part de rebre el finançament, valoro molt positivament els consells i l’assessorament que se m’ha donat, i que m’han fet reflexionar en diferents aspectes.
Què ha estat el més difícil d’emprendre?
Per a mi el més complicat d’emprendre és la paciència. Cada vegada que t’enfonses, tens dubtes, el més difícil, és aixecar-te tu mateix, i dir-te que has de continuar. Engegar un negoci és de valents, però a la vegada s’ha de ser molt prudent. És molt complicat trobar l’equilibri, ja que vas creixent, i a poc a poc, et vas arriscant, per créixer una mica més, però a la vegada has de mantenir el control de tot. Cal paciència per no voler córrer i créixer massa ràpid.
Què recomanaries a futurs emprenedors?
A persones que vulguin emprendre jo els recomanaria des de la meva perspectiva que busquin alguna cosa que realment sàpiguen fer, i dominin. S’ha d’emprendre en un camp que es conegui. Després penso que en el moment d’emprendre s’han de fer les coses i les passes bé, a poc a poc, de forma ordenada.
Com veus el negoci d’aquí a 5 anys?
Em veig amb un negoci en ple funcionament, amb una marca treballada, amb bones col·leccions, i a punt d’obrir una segona botiga.
Fer realitat aquest projecte m’ha suposat molt sacrifici personal i a tots els nivells. Emprendre és complicat.
Amb tot, un cop presentat el cas a la taula de projecte i donat el vistiplau a la viabilitat del projecte, hem acordat concedir un préstec sense interessos de 8.525 € a retornar en 36 mesos, per fer la pàgina WEB, adquirir una màquina de cosir individual, mobiliari i un ordinador. Amb aquest projecte es crea 1 lloc de treball.
Per tant, si aneu pel barri de les Corts de Barcelona i us cal algun objecte tèxtil per a la llar, podeu anar a:
Chocommlate Home
C/ Comtes de Belloch 161-187, local 6 i 7
08014 – Barcelona
