17/01/2014
[:CA]
En Jordi Tomàs de Collbató és un jove enginyer agrònom amb l’especialitat d’exploracions agropecuàries que, després d’iniciar diversos projectes relacionats amb la seva formació, va acabar fent de guarda de seguretat i, finalment, en trobar-se en situació d’atur, va decidir comprar un terreny al terme municipal d’El Bruc, prop de la seva residència. En aquest terreny, i en un altre a Vallbona de l’Anoia, del que és copropietari amb els seus germans hi pensa construir un corral per a gallines ponedores i conrear cereals, hortalisses i plantar-hi oliveres, l’Hort de Montserrat. La idea és produir en quantitats adequades a la seves possibilitats, de créixer més endavant, i mentre fer venda directa dels seus productes agrícoles a preus assequibles i amb alta qualitat. Els productes a produir son els típics de la horta autòctona i vol promoure un retorn als seus orígens, amb una elaboració molt acurada, però integrant la moderna tecnologia. Amb aquest projecte es creen 2 llocs fe feina.
La venda seria dirigida no sols a la zona metropolitana de Barcelona, sinó a la seva, es a dir Anoia, Montserrat, Martorell, etc., i a més aprofitar en el possible les noves tecnologies per ampliar els punts de venda mitjançant internet
Després de dos mesos d’assessorament, Acció Solidària contra l’Atur ha decidit fer-li un préstec sense interès de 4.500 € per construir el corral, comprar un vehicle de segona mà i adequar el sistema de rec a les necessitats dels conreus.
El retorn del préstec es farà en 6 quotes de 100 € i 30 de 130 €. En Jordi, comptarà per tirar endavant aquest projecte amb l’ajuda del seu pare que, a la vegada, actua de garant en el préstec. Amb aquest projecte es crea un lloc de treball.
Des d’aquí li desitgem que vagi molt bé![:]
16/01/2014
[:CA]Júlia Montilla, amb dos socis, Amanda Cuesta i Jesús Arpal, han creat una cooperativa Llibreria la Caníbal S.C.C.P., i ara obriran un local al carrer Nàpols de Barcelona, destinat a la venda de llibres especialitzats en humanitats i en temàtica social i política i, en el mateix espai, hi oferiran servei de restauració, venda de objectes de regal (de comerç just i/o d’alguna institució de caire social) així com també s’hi crearà un espai per a conferències, presentacions, trobades, etc. Amb aquest projecte es consoliden 3 llocs de treball. La aníbal vol ser una llibreria; una cooperativa de treball associat sense ànim de lucre que vol contribuir a la transformació radical —un horitzó anticapitalista, (trans)feminista i descolonitzat
Sol·liciten a Acció Solidària contra l’Atur, en l’àmbit del conveni amb SEIRA per a joves cooperatives un préstec sense interès per adequar el local, aconseguir els permisos d’obertura i comprar llibres.
ASCA, els hi concedeix l’ajuda per valora de 10.000 € i la devolució del préstec es farà d’acord amb el conveni que tenim amb SEIRA, i serà a retornar en 36 mesos.
Podeu consultar la notícia apareguda el 13/02/2014 en el Diari El País- Edició Catalunya, la que ha aparegut el dia 14/08/2014 en Catalunyaplural.cat: el diari del cooperativisme i l’article que ha aparegut el 19/01/2015 en Catalunyaplural.cat: el diari del cooperativisme.
Podeu veure a aquí el reportatge emès el 03/10/2014 a Btv i aquí l’entrevista feta a Onda Cero el 20/07/2015 i aquí el reportatge de Time Out.
Fem una visita de seguiment el 27 de setembre de 2017. La seva idea era arrelar com a llibreria al barri i amb la voluntat de tenir un paper de dinamització cultural. A part de novel.la i assaig, els seus continguts estan molt enfocats a la generació de pensament crític (social, polític, econòmic, mediambiental…). D’altra banda, tenen una petita part destinada al còmic i també edicions en anglès i francès. Actualment queden dos socis el Jesús i l’Amanda i tenen previst incorporar una tercera persona en breu..
Les vendes respecte l’any anterior han crescut un 15% però estan una mica lluny del pla de negoci presentat en el seu inici. Aquesta facturació, més o menys estable, genera alguns problemes de tresoreria puntuals encara que la dinàmica del sector del llibre permet pagaments ajornats i un estoc de llibres en dipòsit que es poden retornar en cas que no tinguin molta sortida. La facturació, amb un marge del 30%, dóna per pagar la meitat de dos salaris i les despeses fixes que genera el negoci.
El 70% dels clients de la llibreria són majoritàriament persones del barri. El 30% restant són, o bé promoció cultural (assessorament a empreses, biblioteques…) o bé persones que participen dels tallers que es fan periòdicament en la mateixa llibreria (tallers de lectura, escriptura, debats…). La tipologia/perfil del client és bàsicament públic femení.
Recentment s’han introduït millores en la gestió com ara la incorporació d’una gestoria i l’automatització i control del estoc de les més de 6000 referències que disposa la llibreria. Això ha permès una millora en la qualitat de la gestió i poder dedicar més temps al negoci.
Actualment La Caníbal vol ampliar els tallers i les relacions amb altres entitats per tal de fer un pas endavant en la facturació/ingressos i millorar la tresoreria.
Sort i força amb el projecte![:es]Júlia Montilla, amb dos socis, Amanda Cuesta i Jesús Arpal, han creat una cooperativa Llibreria la Caníbal S.C.C.P., i ara obriran un local al carrer Nàpols de Barcelona, destinat a la venda de llibres especialitzats en humanitats i en temàtica social i política i, en el mateix espai, hi oferiran servei de restauració, venda de objectes de regal (de comerç just i/o d’alguna institució de caire social) així com també s’hi crearà un espai per a conferències, presentacions, trobades, etc. Amb aquest projecte es consoliden 3 llocs de treball. La aníbal vol ser una llibreria; una cooperativa de treball associat sense ànim de lucre que vol contribuir a la transformació radical —un horitzó anticapitalista, (trans)feminista i descolonitzat
Sol·liciten a Acció Solidària contra l’Atur, en l’àmbit del conveni amb SEIRA per a joves cooperatives un préstec sense interès per adequar el local, aconseguir els permisos d’obertura i comprar llibres.
ASCA, els hi concedeix l’ajuda per valora de 10.000 € i la devolució del préstec es farà d’acord amb el conveni que tenim amb SEIRA, i serà a retornar en 36 mesos.
Podeu consultar la notícia apareguda el 13/02/2014 en el Diari El País- Edició Catalunya, la que ha aparegut el dia 14/08/2014 en Catalunyaplural.cat: el diari del cooperativisme i l’article que ha aparegut el 19/01/2015 en Catalunyaplural.cat: el diari del cooperativisme.
Podeu veure a aquí el reportatge emès el 03/10/2014 a Btv, aquí la entrevista hecha en Onda Cero el 20/07/2015 y aquí el reportaje de Time Out.
Fem una visita de seguiment el 27 de setembre de 2017. La seva idea era arrelar com a llibreria al barri i amb la voluntat de tenir un paper de dinamització cultural. A part de novel.la i assaig, els seus continguts estan molt enfocats a la generació de pensament crític (social, polític, econòmic, mediambiental…). D’altra banda, tenen una petita part destinada al còmic i també edicions en anglès i francès. Actualment queden dos socis el Jesús i l’Amanda i tenen previst incorporar una tercera persona en breu..
Les vendes respecte l’any anterior han crescut un 15% però estan una mica lluny del pla de negoci presentat en el seu inici. Aquesta facturació, més o menys estable, genera alguns problemes de tresoreria puntuals encara que la dinàmica del sector del llibre permet pagaments ajornats i un estoc de llibres en dipòsit que es poden retornar en cas que no tinguin molta sortida. La facturació, amb un marge del 30%, dóna per pagar la meitat de dos salaris i les despeses fixes que genera el negoci.
El 70% dels clients de la llibreria són majoritàriament persones del barri. El 30% restant són, o bé promoció cultural (assessorament a empreses, biblioteques…) o bé persones que participen dels tallers que es fan periòdicament en la mateixa llibreria (tallers de lectura, escriptura, debats…). La tipologia/perfil del client és bàsicament públic femení.
Recentment s’han introduït millores en la gestió com ara la incorporació d’una gestoria i l’automatització i control del estoc de les més de 6000 referències que disposa la llibreria. Això ha permès una millora en la qualitat de la gestió i poder dedicar més temps al negoci.
Actualment La Caníbal vol ampliar els tallers i les relacions amb altres entitats per tal de fer un pas endavant en la facturació/ingressos i millorar la tresoreria.
Sort i força amb el projecte![:]
06/01/2014
[:CA]Durant aquestes darreres dècades s’ha anat implantant una cultura de que l’administració ho ha de poder pagar tot, si, tot allò que el poble ho pugui exigir. I a més, els gestors d’aquestes administracions estan sota la sospita si han treballat per l’ interès general o el del seu partit i els seus components. Tenint en compte a més que l’horitzó en el temps de cada entitat governant és limitat. Unes noves eleccions poden fer canviar els subjectes polítics, que governaran no per sempre sinó per un temps determinat. I un cop uns gestors han de donar per acabada la seva feina, uns altres entraran. I així, les decisions sempre es projecten sobre l’horitzó limitat, donant lloc a una certa inconsciència o irresponsabilitat: no sabem si es podrà pagar, però els que vinguin ja s’apanyaran.
També podríem parlar de l’empresa, però ja veiem que hi ha moltes diferències. Una empresa, normalment, ha de tenir horitzons més il·limitats i en principi més responsabilitat.
Es fa difícil de pensar que un país pugui viure dins d’una total administració pública i igualment dins de només un esquema empresarial, propi d’un model capitalista (que no ens agrada)
Segurament cal poder combinar les dues formes d’administrar. És a dir, subsidiàriament l’empresa privada pot tenir més capacitat d’administrar que una empresa pública? Potser sí, o en tot cas és discutible. Podria una empresa privada derivar permanentment els seus dèficits convertint-los en endeutament permanent?
I aquest és el nucli de la qüestió i que sovint s’oblida. Si s’ha fet més despesa, molta més despesa, des d’anys i anys i no s’ha estat capaç de frenar-les ni d’aconseguir més ingressos, ha estat lícit anar fent créixer l’endeutament molt més enllà que les pròpies possibilitats d’un futur desconegut? Crec que aquest ha estat el gran pecat de pecadors difícilment determinables.
I en el costat dels ingressos, la seva disminució per la baixada important de l’activitat econòmica s’ha volgut compensar per un augment constant d’impostos, és a dir, el fàcil recurs de fer planar sobre el poble, el problema. No fent cas de les grans injustícies del gran frau fiscal del propi sistema i dels defraudadors, sempre protegint els que tenen més, Són les classes mitges les que han de sofrir a més de la crisi la gran pressió fiscal.
De tot plegat, hem de concloure que es necessita redissenyar l’equilibri Iingressos-despeses, fins i tot haver d’acceptar que l’estat del benestar que hem estat tastant de forma poc conscient, enganyats segurament pels propis polítics que aconseguien així més resposta al seu favor de les eleccions, potser no es pot abastar com voldríem. I a més de tot plegat hi ha sempre un debat que lluny de ser objectiu sovint és més subjectiu en funció de les diferents opcions o ideologies polítiques: quines són o han de ser les prioritats?
Debatre entre públic o privat, segurament és molt complicat i no es deu poder generalitzar. Però la tendència a condemnar el privat, té en tot cas una dosi excessivament ideològica anti-capitalista que podem subscriure. Però els esquemes d’una empresa privada, des d’un punt de vista tècnic, poden oferir una gran ajuda al sector públic. La competitivitat i l’eficiència, per exemple, es donen molt més en un model privat que en un de públic. No deu ser escandalós poder afirmar que l’Estat és una gran empresa que s’hauria de saber gestionar, per persones amb capacitat i honestedat garantides. Creiem que així van les coses?
Miquel Verdaguer[:]
06/01/2014
[:CA]Ens situem en l’esfera de l’activitat de donar resposta a les necessitats que tenen els ciutadans de tot un país governat per uns polítics, estructurats en diferents nivells, ajuntaments, diputacions, autonomies, estat central. El binomi fonamental està constituït pels dos factors més evidents, es necessiten uns recursos per a fer front a unes despeses: el pressupost.
Si parlem de les despeses, l’administració pública ha de valorar un conjunt d’elements: cost de l’estructura de personal, la permanent inversió en estructures que facilitin la vida dels ciutadans, el manteniment i actualització de l’exèrcit (malgrat a molts ens pot semblar que no haurien d’existir els exèrcits), etc. així com el que podríem denominar com l’estat del benestar, encapçalat bàsicament per l’educació i la sanitat gratuïtes per a tothom, l’atenció social dels més necessitats, la cultura, etc.
Evidentment, quines són realment les necessitats?, és a dir, el que la institució pública ha d’atendre es converteix d’alguna manera en el fonament ideològic dels que governen, que ens agradi o no, han estat escollits democràticament pel poble. Podríem arribar a dir, que és el que el poble vol.
I si parlem dels recursos o ingressos, les institucions públiques han de definir una estructura fiscal, és a dir l’obtenció d’impostos que el poble ha d’aportar per a què es pugui pagar el que el poble vol.
Per tant, d’una forma totalment simple, hauríem d’estar d’acord de què les despeses han de ser iguals als ingressos.
Teòricament doncs, aprovar un pressupost vol dir, o bé igualar les despeses als ingressos, o consentir que no sigui així i preveure que farem més despesa que els ingressos que podem recaptar. En aquesta segona opció tindrem dèficit.
Si tenim dèficit, com ho farem per a poder pagar si els recursos o impostos són inferiors a les despeses? La cultura política ha anat construint un concepte, que és l’endeutament: ja es pagarà en el futur. Sempre s’havien trobat grans inversors disposats a deixar els diners que es necessiten a canvi d’uns interessos. Ara ja sabem que aquests inversors que a més de guanyar interessos necessiten la garantia de recuperar la seva inversió, han començat a desconfiar, quan s’ha anat analitzant la dimensió del deute, així com la capacitat del deutor de tornar aquests diners i els seus interessos desproporcionats.
Totes aquestes consideracions sembla que les hauríem de veure igual per una empresa pública que per a una empresa privada. Però hi ha diferències evidents: l’empresa privada té uns propietaris que són els que hi han posat el capital, i necessiten per a la seva activitat el suport d’entitats financeres que els facilitin l’endeutament que els permeti portar a terme la seva activitat. Els seus costs, els interessos, s’han de poder absorbir pels ingressos de la pròpia activitat. El benefici és l’objectiu, i les pèrdues, l’entrebanc que s’ha de poder superar si es vol sobreviure i evitar el tancament de l’activitat i haver de fer front per part dels propietaris del capital de les conseqüències del fracàs o del desequilibri.
La gran frenada de l’activitat econòmica, provocada per greus errades dels governs de torn i per la seves polítiques poc eficients i poc previsores, ha aconseguit posar de relleu unes realitats que abans restaven camuflades.
Demà seguim….
Miquel Verdaguer[:]
02/01/2014
[:CA]Demà és Reis, i d’aquí a dos dies els nens ja aniran a l’escola. Els pares esperen aquesta data amb una certa impaciència. No es que els nens facin nosa, però treballant la parella, es fa difícil compaginar el treball amb els dies de vacances. Les àvies fan els seu paper col·laborant a donar un cop de mà, entretenint els nets. És vigília de festa, es nota en l’ambient; fa sol, els carrers estan encara engalanats, llums de colors, gent apressada fent les ultimes compres. A casa d’en Joan tots estan a punt per rebre l’arribada dels Reis; han anat a portar la carta, han posat la safata amb el menjar, l’aigua pels camells i les sabates a fora al balcó. En Joan, està nerviós, aquest any ha demanat només una sola cosa: el que li fa il·lusió, des de fa molt temps. Us podeu imaginar que és? un cavall, però no de cartró, dels de veritat, dels que galopen. Des de que va passar un estiu a pagès, està boig per a muntar. Ell, està segur de que els Reis, no li poden fallar: és bon nen, és estudiós. diligent. Això, ses Majestats ho saben! Se’n va a dormir d’hora, és condició indispensable per rebre els regals. Li costa agafar el son. Està nerviós, però, per fi s’adorm. És el mati de l’endemà i a punta d’alba, en Joan, ja està despert. S’aixeca del llit de pressa i va cap el balcó, vol veure que li han portat els Reis. Obre els porticons i al terra del balcó, hi ha una gran ¨ caca¨ de cavall. De moment és queda sorprès, no era el que pensava. A l’instant, reacciona, entra a dins de casa, corrent i entusiasmat crida: pares! pares! els Reis, m’han portat el cavall que volia, el més ràpid del món, per això s’ha escapat!!
Pilar Mercadé[:]
01/01/2014
[:CA]Lizbeth Letelier Carrillo, de Barcelona, té el projecte de obertura d’una acadèmia de ball, “Polinesia Danza”, al C/Argentona 2-4, ja que fins ara ho fa des de casa.
Ha treballat com a coreògrafa i professora de dansa en diferents ballets, festivals, centres culturals, etc, i és professora titular de l’agrupació “Mana Tupuna”, de Rapa Nui.
Té previst llogar petits espais del nou local a altres professionals de diferents activitats, tals com massatges terapèutics i especials, etc., i que així l’ajudin a pagar les despeses de lloguer i relacionades amb els manteniment.
Sol·licita a Acció Solidària Contra l’Atur 3.000€ pel lloguer del local i l’adequació del mateix. És un projecte d’autoocupació.
ASCA li concedeix un préstec sense interès per l’import sol·licitat a retornar en 24 mesos.
Des d’aquí li desitgem molta sort en el projecte![:]
