FAMPAS, Badalona

FAMPAS (Extraescolars i Serveis Cooperatius per les AMPA)  de Badalona situada al C/ Muntaner 2-16 de Badalona, és una cooperativa formada per les AMPA de les escoles de Badalona i té dos treballadors assalariats.

Fampas–Badalona acumula una experiència de lluita per aconseguir una educació pública i de qualitat, per això s’ha convertit en un referent al país. Ara ha arribat el moment en traslladar-ho també als serveis que ofereixen les AMPA.

Les activitats actualment anomenades com extraescolars s’han convertit en fonamentals per l’assoliment de competències i l’èxit educatius dels infants. El sistema educatiu està sotmès a un procés de reconversió que comportarà la integració de les activitats de lleure siguin de migdia o de tarda en una part més de les activitats de l’escola, però perquè això sigui possible han de ser accessibles per a tothom. Mentre aquest tipus de serveis no són universals, la forma més pròxima al resultat que es busca és mancomunant la seva gestió, perquè les activitats de lleure siguin més pròximes a les famílies i als centres.

La innovació s’està convertint en un dels pilars bàsics per la renovació del sistema educatiu, en aquest procés la tecnologia cada cop és més present, actualment ja es parla de nadius digitals, no entendran el món sense aquests petits robots que ens acompanyen, per això volen crear una extraescolar de robòtica educativa, que arribi a tothom, per això treballen conjuntament amb l’escola, i faciliten la formació del professorat. Amb aquest nou projecte contractaran monitors i directors de lleure directament, per part de la cooperativa.

Demanen una ajuda a Acció Solidària Contra l’Atur dins del conveni de col·laboració #CrèditBadalona que vam signar amb l’Ajuntament de Badalona per a la creació  de noves empreses i ajudar a les ja existents a generar i mantenir ocupació a la ciutat de Badalona i afavorir que els projectes empresarials funcionin de forma duradora i generin llocs de treball estable i a llarg termini. Després de la valoració del projecte se li concedeix un microcrèdit sense interessos de 12.000 €.

Sort i força amb el projecte!

Els Caus, Mura

Els Caus, Mura

Els Caus – Turisme sostenible i cooperatiu SCCL de Mura, van iniciar l’any 2012 l’obertura d’un alberg, i ara volen ampliar l’activitat de l’alberg amb  un restaurant i ampliar les places de l’alberg. Amb aquesta ampliació s’incorporaran com a sòcies dues persones que actualment estan a l’atur.

Disposen de dues plantes senceres sense utilitzar, per això volen augmentar les places de dormitori amb 16 places més arribant a 49 places en total i també volen  aprofitar el menjador en desús que hi ha a la casa de colònies, disposen d’un espai molt bo per a la cuina, per obrir un restaurant.  Tenen un local de 100 m2 amb cabuda per uns 75 comensals, a part d’una terrassa exterior per a 6 taules, una cuina i una zona de preparació de plats d’uns 30 m2. Amb aquest projecte a més de les dues sòcies noves, s’hauran d’incorporar 4 o 5 persones,

Actualment a les èpoques de poca afluència a l’alberg, ja ofereixen menús en el menjador de l’alberg. Volen obrir un restaurant separat de l’alberg, pensat per acollir famílies amb menús adaptats als nens i preus assequibles.

Demanen una ajuda a Acció Solidària Contra l’Atur per fer la instal·lació de la cuina i l’adquisició de la maquinària, i ASCA els concedeix un préstec sense interessos de 20.000 € a retornar en 3 anys en 36 quotes.

Sort i força amb el projecte!

 

Acte inauguració llibreria La Inexplicable

Acte inauguració llibreria La Inexplicable

[:CA]El diumenge 19 de novembre de 2017, hem assistit a l’acte d’inauguració de la Llibreria La Inexplicable de Barcelona, situada al barri de Sants. És un dels projectes que des d’Acció Solidària Contra l’Atur hem ajudat a fer-se realitat. Des d’aquí us desitgem molta sort!

Us deixem algunes fotografies de l’acte d’inauguració.

[:es]El domingo 19 de noviembre de 2017, hemos assistido al  acto de inauguración de la Llibreria La Inexplicable de Barcelona, situada en el barrio de Sants. Es uno de los proyectos que des de Acció Solidària Contra l’Atur hemos ayudado a hacerse realidad. Des de aquí os deseamos mucha suerte!

Os dejamos algunas fotografías del acto de inauguración.

[:]

Crisis, deslaboralització i cooperatives: una reflexió necessària

Crisis, deslaboralització i cooperatives: una reflexió necessària

[:CA]Ens diuen que estem vivint una crisi que era difícil preveure, i pot ser cert, però també ho és que podíem conèixer molt be els seus efectes abans que arribés. Tots havíem estat veient com a espectadors privilegiats les repetides crisis que patien els països llatinoamericans durant les últimes dècades del segle XX. L’any 2015 Paul Singer ens ho recordava en una de les sessions del “Congreso Internacional de Cooperativas y economia social y solidaria” celebrat a Santiago de Xilè.

Paul Singer

Paul Singer

Llatinoamèrica, –començant a Brasil i acabant anys després a Argentina–, va viure una crisi generalitzada com la que més tard es produiria als Estat Units i Europa, i com aquí, els efectes econòmics i socials sobre la població d’aquells països van ser devastadors. Milions de persones, a un nivell desconegut fins aleshores, perderen la feina i simultàniament els desnonaments van deixar sense casa milers de famílies. El nombre de persones que vivien al carrer va superar qualsevol xifra imaginable. L’any 2001, la situació viscuda a Brasil es va repetir a l’Argentina. Durant aquest període, un dels pocs aspectes positius que es van viure, diu Paul Singer, va ser la creació de cooperatives de treball, com a eina d’organització i autogestió dels treballadors.

Pels qui creuen que les crisis son inequívocs senyals del proper col·lapse del capitalisme aquest començament de segle va ser un no parar. No caldria aturar-nos massa a comentar-ho, si no fos que mentre elucubrem sobre l’enlluernador però improbable col·lapse fulminant del capitalisme, ens oblidem que cada crisi és una derrota real de les classes populars, en la que es perden drets socials guanyats durament al llarg dels anys.

I en aquest sentit, aquesta crisi no ha tingut una sortida diferent de les anteriors, i les polítiques que s’han aplicat lluny de reestructurar el sistema financer, causant i motor del desastre, es van centrar en la política laboral i els drets socials per així traslladar-ne els costos a les classes populars.

Un dels efectes més rellevants, tal com va succeir a Llatinoamèrica, ha estat l’anomenada deslaboralització, que de retruc ha portat precarietat laboral, baixada de salaris i drenatge de recursos per mantenir l’estat del benestar.

La deslaboralització, consisteix a externalitzar la contractació laboral i realitzar els treballs propis de l’empresa mitjançant contractes de naturalesa mercantil o civil que permeten aconseguir una reducció de costos socials i una pèrdua de drets dels treballadors.

No és el resultat de l’acció de forces espontànies i impredictibles sinó d’una política estudiada i coherent aplicada mitjançant una acció empresarial, elaborada amb caràcter general i sistemàtic.

Ja abans de la crisi, el sector públic va ser el banc de proves d’aquesta política. Seguint idees ultraliberals, que l’esquerra va assumir sense cap incomoditat, va aparèixer la prèdica sobre la necessitat d’externalitzar la prestació de serveis per part de les administracions. La raó era una pretesa ineficàcia i baixa productivitat del sector públic per actuar en l’àmbit del mercat. A quasi totes les administracions, va entrar la dèria  que s’havia de reduir el personal a càrrec seu, encara que per aconseguir-ho fos necessari contractar, en alguns casos a major cost, empreses externes. Els serveis externalitzats podien ser més cars o de menys qualitat, però tothom deia que eren més eficients.

La reducció de despeses de personal de les administracions públiques es va portar a uns nivells que cap empresa mercantil hagués pogut assumir sense, en alguns casos,  posar en risc la seva viabilitat. Així es va aconseguir el primer objectiu: tothom donava per cert, quasi sempre sense cap evidència empírica, que el sector públic era ineficient i calia reduir el seu personal tant com es pogués.

Aleshores va arribar el punt de traslladar aquesta política d’externalització a les empreses mercantils i la crisi va assenyalar el moment oportú per dur-la a terme. Només calia trobar les formes contractuals adients, i qualsevol alternativa al contracte laboral era bona. Es van triar el que els experts descriuen com “figures jurídiques frontereres amb el contracte de treball destinades a donar cobertura a la realització de l’activitat laboral com si fos realitzada per un tercer aliè a l’empresa utilitzant contractes difusos i inconcrets que estableixen zones jurídiques de qualificació dubtosa”.

La figura jurídica que s’ajustava més a aquest criteri i que més freqüentment utilitzada va ser la del treballador autònom que es va adoptar de forma generalitzada encara que no va ser l’única: els contractes de realització d’obra o servei, l’arrendament de serveis, o els contractes societaris, entre els que estan les societats cooperatives, van ser bons instruments per assolir el fi que es perseguia.

Totes aquestes formes jurídiques tenen en comú permetre una contractació amb costos menors, ja que com no es tracta de veritables empreses, sinó d’entelèquies jurídiques sota les quals només hi ha treball, no han de suportar despeses d’estructura que disminueixin l’estalvi que prové totalment de la reducció de costos laborals. L’autoexplotació i la reducció de contribucions socials, son les fonts d’aquest l’estalvi de què se n’aprofita exclusivament l’empresari contractador.

La independència i capacitat d’autoorganització del treball que es pressuposa que té qualsevol empresari no planteja cap problema a qui contracta, ja que “tenen poders contractuals hegemònics, dins de la regulació legal, i poden assegurar per la seva dependència socioeconòmica la suficient subjecció del contractista autònom a les seves directrius”.

Les cooperatives, en moltes ocasions han estat una forma jurídica especialment adaptable per ser utilitzades com a instrument d’aquesta deslaboralització. Una instrumentalització que no ens hauria de sorprendre perquè no es nova. Experiències anteriors no en falten i el mateix Paul Singer explica com a Brasil alguns sindicats patronals van adoptar la forma jurídica de cooperativa per dur a terme de manera “més discreta” les seves activitats.

Les cooperatives no han estat l’únic ni el més important instrument jurídic de deslaboralització i per tant no es pot dir que siguin el problema. Però el moviment cooperatiu forma part del problema i per això mateix hem de dir que el cooperativisme té un problema.

Els actuals set principis cooperatius establerts per l’ACI son massa inconcrets per regular una forma organitzativa de base solidària. Les cooperatives van néixer abans que les societats anònimes i Marx va veure en unes i altres l’instrument sobre què construir una relació econòmica més justa i solidària. Però això passava a mitjans del segle XIX i avui ni el capitalisme ni els models de gestió empresarial son els mateixos.

Les cooperatives tenen el repte d’organitzar-se, no tan sols per deixar de ser instrument de precarització del treball, sinó per ser instrument de transformació social. Per fer-ho, és necessària una reflexió en profunditat sobre el moviment cooperatiu i clares propostes de canvi, que pel be de les mateixes cooperatives no haurien de trigar a fer-se.

JOSEP EDO PUERTAS – Economista

Article publicat a la revista Cooperació Catalana, núm. 410, de juny de 2017[:es]Nos dicen que estamos viviendo una crisis que era difícil prever, y puede ser cierto, pero también lo es que podíamos conocer mucho be sus efectos antes de que llegara. Todos habíamos sido viendo como espectadores privilegiados las repetidas crisis que sufrían los países latinoamericanos durante las últimas décadas del siglo XX. El año 2015 Paul Singer nos lo recordaba en una de las sesiones del “Congreso Internacional de Cooperativas y economía social y solidaria” celebrado en Santiago de Chileno.

Paul Singer

Latinoamérica, –empezando en Brasil y acabando años después en Argentina–, vivió una crisis generalizada como la que más tarde se produciría en los Estado Unidos y Europa, y como aquí, los efectos económicos y sociales sobre la población de aquellos países fueron devastadores. Millones de personas, a un nivel desconocido hasta entonces, perdieron el trabajo y simultáneamente los desahucios dejaron sin casa miles de familias. El número de personas que vivían en la calle superó cualquier cifra imaginable. El año 2001, la situación vivida en Brasil se repitió en Argentina. Durante este periodo, uno de los pocos aspectos positivos que se vivieron, dice Paul Singer, fue la creación de cooperativas de trabajo, como herramienta de organización y autogestión de los trabajadores.

Por quien creen que las crisis sueño inequívocos señales del próximo colapso del capitalismo este comienzo de siglo fue un no parar. No habría que pararnos demasiado a comentarlo, si no fuera que mientras elucubramos sobre el deslumbrante pero improbable colapso fulminante del capitalismo, nos olvidamos que cada crisis es una derrota real de las clases populares, en la que se pierden derechos sociales ganados duramente a lo largo de los años.

Y en este sentido, esta crisis no ha tenido una salida diferente de las anteriores, y las políticas que se han aplicado lejos de reestructurar el sistema financiero, causando y motor del desastre, se centraron en la política laboral y los derechos sociales para así trasladar los costes a las clases populares.

Uno de los efectos más relevantes, tal como sucedió en Latinoamérica, ha sido la llamada deslaboralización, que de retruque ha traído precariedad laboral, bajada de salarios y drenaje de recursos para mantener el estado del bienestar.

La deslaboralización, consiste a externalizar la contratación laboral y realizar los trabajos propios de la empresa mediante contratos de naturaleza mercantil o civil que permiten conseguir una reducción de costes sociales y una pérdida de derechos de los trabajadores.

No es el resultado de la acción de fuerzas espontáneas e impredecibles sino de una política estudiada y coherente aplicada mediante una acción empresarial, elaborada a todos los efectos y sistemático.

Ya antes de la crisis, el sector público fue el banco de pruebas de esta política. Siguiendo ideas ultraliberales, que la izquierda asumió sin ninguna incomodidad, apareció la prédica sobre la necesidad de externalizar la prestación de servicios por parte de las administraciones. La razón era una pretensa ineficacia y baja productividad del sector público para actuar en el ámbito del mercado. A casi todas las administraciones, entró la obsesión que se tenía que reducir el personal a cargo suyo, aunque para conseguirlo fuera necesario contratar, en algunos casos a mayor coste, empresas externas. Los servicios externalizados podían ser más caros o de menos calidad, pero todo el mundo decía que eran más eficientes.

La reducción de gastos de personal de las administraciones públicas se trajo a unos niveles que ninguna empresa mercantil hubiera podido asumir sin, en algunos casos, poner en riesgo su viabilidad. Así se consiguió el primer objetivo: todo el mundo daba por cierto, casi siempre sin ninguna evidencia empírica, que el sector público era ineficiente y había que reducir su personal tanto como se pudiera.

Entonces llegó el punto de trasladar esta política de externalización a las empresas mercantiles y la crisis señaló el momento oportuno para llevarla a cabo. Sólo había que encontrar las formas contractuales adecuadas, y cualquier alternativa en el contrato laboral era buena. Se eligieron el que los expertos describen como “figuras jurídicas fronterizas con el contrato de trabajo destinadas a dar cobertura a la realización de la actividad laboral cómo si fuera realizada por un tercero ajeno a la empresa utilizando contratos difusos e inconcretos que establecen zonas jurídicas de calificación dudosa”.

La figura jurídica que se ajustaba más a este criterio y que más frecuentemente utilizada fue la del trabajador autónomo que se adoptó de forma generalizada aunque no fue la única: los contratos de realización de obra o servicio, el arrendamiento de servicios, o los contratos societarios, entre los que están las sociedades cooperativas, fueron buenos instrumentos para lograr el fin que se perseguía.

Todas estas formas jurídicas tienen en común permitir una contratación con costes menores, puesto que cómo no se trata de verdaderas empresas, sino de entelequias jurídicas bajo las cuales sólo hay trabajo, no tienen que soportar gastos de estructura que disminuyan el ahorro que proviene totalmente de la reducción de costes laborales. El autoexplotación y la reducción de contribuciones sociales, sueño las fuentes de este el ahorro de que se aprovecha exclusivamente el empresario contractador.

La independencia y capacidad de autoorganización del trabajo que se presupone que tiene cualquier empresario no plantea ningún problema a quien contrata, puesto que “tienen poderes contractuales hegemónicos, dentro de la regulación legal, y pueden asegurar por su dependencia socioeconómica la suficiente sujeción del contratista autónomo a sus directrices”.

Las cooperativas, en muchas ocasiones han sido una forma jurídica especialmente adaptable para ser utilizadas como instrumento de esta deslaboralización. Una instrumentalización que no nos tendría que sorprender porque no es nueva. Experiencias anteriores no faltan y el mismo Paul Singer explica como Brasil algunos sindicatos patronales adoptaron la forma jurídica de cooperativa para llevar a cabo de manera “más discreta” sus actividades.

Las cooperativas no han sido el único ni el más importante instrumento jurídico de deslaboralización y por lo tanto no se puede decir que sean el problema. Pero el movimiento cooperativo forma parte del problema y por eso mismo tenemos que decir que el cooperativismo tiene un problema.

Los actuales siete principios cooperativos establecidos por el ACI son demasiado inconcretos para regular una forma organizativa de base solidaria. Las cooperativas nacieron antes de que las sociedades anónimas y Marx vio en unas y otras el instrumento sobre qué construir una relación económica más justa y solidaria. Pero esto pasaba a mediados del siglo XIX y hoy ni el capitalismo ni los modelos de gestión empresarial son los mismos.

Las cooperativas tienen el reto de organizarse, no tan sólo para dejar de ser instrumento de precarización del trabajo, sino para ser instrumento de transformación social. Para hacerlo, es necesaria una reflexión en profundidad sobre el movimiento cooperativo y claras propuestas de cambio, que por el cordero de las mismas cooperativas no tendrían que tardar a hacerse

JOSEP EDO PUERTAS – Economista

Artículo publicado en la revista Cooperació Catalana, núm. 410, de junio de 2017[:]

Jornada de Finançament alternatiu

Jornada de Finançament alternatiu

[:CA]El 14/06/2017 ha participat Miquel Verdaguer, en nom d’Acció Solidària Contra l’Atur, en la jornada de Finançament alternatiu que ha organitzat el Consell Comarcal del Baix Llobregat. L’acte ha tingut lloc a l’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat, al Parc de Torreblanca s/n de Sant Feliu de Llobregat de 10 a 13:15 h.

Actualment ens trobem amb certa confusió sobre qüestions de “finançament”, provocada per l’excés d’informació o bé al contrari, per falta d’informació de qualitat. L’objectiu d’aquesta sessió “Finançament Alternatiu” ha estat facilitar a les persones interessades l’accés a aquest tipus de continguts. La jornada s’ha destinat tant a persones emprenedores com empreses, prescriptors públics o privats, i ciutadania en general, interessades a conèixer gran part de l’oferta de finançament alternatiu existent d’una forma ràpida, senzilla i eficient, de manera que en només dues o tres hores puguin entendre clarament quina oferta hi ha, així com la possibilitat de fer els contactes que els hi interessin.

S’ha parlat entre d’altres de:
• Ajuts i finançament públic per a l’economia social a la Generalitat.
• Eines de finançament alternatiu. Del Crowdfundig i el Crowdlending als préstecs participatius.
• Recursos, eines i productes financers a disposició dels projectes Cooperatius
Finançament solidari alternatiu: l’exemple de l’Acció Solidària Contra l’Atur
• Pot ser la moneda social un instrument de finançament alternatiu? L’experiència de Santa Coloma de Gramenet.

Entre altres també hi han participat Coop 57, Fiare. Goteo. Ulule, Verkami, Acció Solidària Contra l’Atur (ASCA), Fundació Seira i Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, etc.[:es]El 14/06/2017 ha participado, Miquel Verdaguer, en nombre de Acció Solidària Contra l’Atur, en la jornada de Financiación alternativa que ha organizado el Consejo Comarcal del Baix Llobregat. El acto ha tenido lugar al Ateneo Cooperativo del Baix Llobregat, en el Parque de Torreblanca s/n de Sant Feliu de Llobregat de 10 a 13:15 h.

Actualmente nos encontramos con cierta confusión sobre cuestiones de “financiación”, provocada por el exceso de información o bien al contrario, por falta de información de calidad. El objetivo de esta jornada de “Financiación Alternativa” es facilitar a las personas interesadas el acceso a este tipo de contenidos. Esta jornada se ha destinado tanto a personas emprendedoras como empresas, prescriptores públicos o privados, y ciudadanía en general, interesadas a conocer gran parte de la oferta de financiación alternativa existente de una forma rápida, sencilla y eficiente, de forma que en sólo dos o tres horas puedan entender claramente qué oferta hay, así como la posibilidad de hacer los contactos que se los interesen.

Se ha hablado entre otros de:
• Ayudas y financiación pública para la economía social a la Generalitat.
• Herramientas de financiación alternativa. Del Crowdfundig y el Crowdlending a los préstamos participativos.
• Recursos, herramientas y productos financieros a disposición de los proyectos Cooperativos
Financiación solidaria alternativa: el ejemplo de la Acción Solidaria Contra el Paro
• Puede ser la moneda social un instrumento de financiación alternativa? La experiencia de Santa Coloma de Gramenet.

Entre otros también han participado Coop 57, Fiare. Goteo. Ulule, Verkami, Acció Solidària Contra l’Atur (ASCA), Fundación Seira y Federación de Cooperativas de Trabajo de Catalunya, etc.[:]