La fundació Acció Solidària Contra l’Atur se suma de manera activa a participar als actes que ha organitzat la Plataforma pel Treball Decent i de la qual en formen part pels dies 6 i 7 d’Octubre:
Per a l’acte del dia 06/10 l’aforament és limitat i cal reserva prèvia. Es pot seguir en directe per streaming.
La Jornada Mundial pel Treball Decent està promoguda arreu del món cada 7 d’octubre per l’Organització Internacional del Treball (OIT) i per la Confederació Sindical Internacional (CSI) . Enguany ve emmarcada pel drama de la pandèmia del coronavirus i per les seves dramàtiques conseqüències en el món del treball. Si abans ja hi havia moltes persones en risc de perdre el seu lloc de treball o en condicions molt precàries, ara són moltes més les afectades, sobretot les que fan les feines menys qualificades.
A l’hora de buscar una sortida a la situació, com entitats d’Església, posem al centre de les nostres preocupacions les persones i les famílies. Al món hi ha prous recursos perquè tothom pugui viure dignament, la qüestió és com es reparteixen perquè tothom pugui viure i arribar a finals de mes en condicions dignes.
La globalització i el desenvolupament tecnològic ja havien obert un intens debat sobre el futur del treball i sobre si la creació de nous llocs de treball compensaria la previsible destrucció de molts dels actuals. Ara amb les conseqüències de la pandèmia s’obren encara més interrogants. Amb tot, des de ETD volem seguir apostant per la solidaritat i la fraternitat com a criteris bàsics en les relacions socials i institucionals. Per això creiem que:
Tot i que l’objectiu d’aquesta jornada és aconseguir que tothom pugui tenir un treball digne i decent, en el dia a dia cal donar resposta a tanta gent a casa nostra que pateix per falta de feina o que es veu obligada a fer feines precàries. Calen noves polítiques actives, personalitzades i dinàmiques contra l’atur. I si ens felicitem per la posada en marxa de la nova llei d’Ingrés Mínim Vital, creiem que cal simplificar els mecanismes d’accés, coordinar millor els ajuts estatal i autonòmics, i urgir les resolucions i els mecanismes, perquè els ajuts arribin al moment que es necessiten. Cal també un acompanyament de serveis de suport que puguin aconsellar i guiar les persones afectades.
Afirmem, amb el papa Francesc, que “l’esperança ens invita a reconèixer que sempre hi ha una sortida, que sempre podem reorientar el rumb, que sempre podem fer alguna cosa per resoldre els problemes” (LS 61).
* Manifest de la Plataforma pel Treball Decent
El Covid 19 serà durant anys una pesada llosa per a la societat. Trigarem a refer-nos de la destrucció de riquesa, tancament d’empreses, atur elevat, pèrdua de poder adquisitiu, traumes socials i por a el futur.
Els bancs centrals i els governs occidentals han evitat un major enfonsament de l’economia i han pal·liat les conseqüències socials. Han inundat de recursos financers a el sector públic i privat amb “paquets de rescat” que fins a l’abril del 2020 han sumat 7,8 bilions de dòlars, equivalents a un 10% de l’PIB mundial. Al seu torn els governs han augmentat enormement la despesa i reduït la recaptació fiscal el que ha generat un impressionant dèficit i nivell de deute públic.
L’Institut of International Finances, IIF, estima que el deute mundial públic i privat ja s’eleva a 255 bilions de dòlars, el 329% de l’PIB mundial. Però, ¿Quins són els límits de el dèficit i del deute públic? Els partidaris de la Moderna Teoria Monetària, MTM, defensen que un país que emet la seva pròpia moneda pot fer front a qualsevol augment de la despesa pública, sense necessitat d’apujar els impostos, simplement emetent més moneda. Tampoc veuen problemes en finançar els grans programes d’inversions estructurals. Afirmen que la limitació de recursos no ve donada pel dèficit i el deute públic sinó per l’augment de l’tipus d’interès o la inflació que, es pot controlar reduint la demanda agregada. Aquesta escola de pensament, que té un elevat nombre de partidaris, es distingeix tant de la perspectiva clàssica keynesiana com de l’ortodòxia econòmica.
De cara a les eleccions presidencials als Estats Units d’el 3 de novembre de 2020, el sector d’esquerres de el partit Demòcrata amb la MTM creia haver trobat la fórmula per finançar les seves ambicioses propostes de govern i entre elles el “Green New Deal”, la millora de el sistema sanitari, l’educació, o les infraestructures. Stephanie Kelton, líder destacada de la MTM, era consellera de Bernie Sanders, el senador excandidat a la presidència i de la jove estrella de l’esquerra, la congressista demòcrata per Nova York, Alexandria Ocasio-Cortez.
Són molts els economistes que estan en desacord amb la MTM, entre ells Paul Krugman, Lawrence Summers, o Kenneth Rogoff. Opinen que no s’han de confondre els límits de crear moneda, amb els límits de crear béns reals. La renda real no consisteix en els diners que es té, sinó el que amb aquests diners es pot comprar. Els monetaristes segueixen defensant que la inflació es produeix per un excés de liquiditat i que un deute excessiu és perillosa. És el motiu pel qual els bancs centrals donen molta importància al fet que la inflació no excedeixi d’un cert límit, que al BCE és el 2% de l’PIB. En fi, hi ha un llarg debat sobre el tema.
Quines seran les conseqüències econòmiques i socials de la post pandèmia? Alguns economistes, especialment alemanys, temen que pugui reproduir-se un procés hiperinflacionario com el sofert per la república de Weimar en els anys 1920. Si a uns pressupostos ja deficitaris li afegim una assignació de recursos per contrarestar la pandèmia i per prevenir els reptes globals, com la crisi climàtica, l’endeutament serà monumental i l’enorme massa monetària al mercat, “creada del no-res”, derivarà en inflació i possiblement hiperinflació.
Altres economistes opinen que, davant la pèrdua de riquesa, tancament d’empreses, augment de l’atur, canvis socials i tanta incertesa, es retardarà el consum no essencial i la compra de béns duradors, com ara habitatges, o electrodomèstics. Moltes empreses ja s’han endeutat per sobreviure i no podran fer inversions. El resultat serà una forta recessió i deflació, la qual cosa per a la societat és pitjor que la inflació. L’expresident de l’Institut d’Investigació Econòmica alemany, Ifo, Hans-Werner Sinn, opina que el perill més immediat és la deflació. La deflació “sona bé”, els preus baixen. Però té un efecte devastador. És una espiral infernal difícil de combatre. Més a llarg termini creu que hi haurà inflació, pel fet que interessos a cost zero i superabundància de diners derivessin en especulació i pujada de preus. Però hi ha encara un altre escenari perillós: l’estagflació. És una barreja tòxica d’inflació, producció estancada i alt atur. És la recepta per a una crisi duradora.
També Olivier Blanchard, ex Cap economia de l’FMI, opina que l’impacte immediat serà deflacionista. El nivell d’atur és alt, es redueix la demanda agregada, els preus cauen i el preu de l’petroli està enfonsat. I a llarg termini? A diferència de Sinn, creu que veurem més del mateix: demanda fluixa, inflació i tipus d’interès baixos. Seguirem els passos del Japó. Creu que una alta inflació és poc probable.
Ja es veu la diversitat d’opinions sobre el futur proper de l’economia en els països occidentals. Aquest escrit tracta únicament d’reflectir un dels molts escenaris possibles. Un esquema de síntesi podria ser el següent: El Covid 19 destrueix riquesa, tanca empreses, genera atur, disminueix el poder adquisitiu i crea desassossec social. Davant d’aquesta situació és molt possible que s’iniciï un procés deflacionari que perduraria mentre no es disposi d’una vacuna eficaç aplicada a gran escala. (¿2020-2023?). A partir d’aquest moment s’accelerarà de manera progressiva el creixement econòmic. Si l’economia creix a bon ritme, donada l’enorme massa monetària existent en el mercat, el risc de generar un procés inflacionari serà elevat.
En algun moment, les autoritats monetàries i els bancs centrals forçaran que els governs disminueixin el dèficit i el deute públic el que suposarà aplicar polítiques restrictives de despesa i d’inversió, (¿2023-2024?), És a dir, polítiques d’austeritat, retallades en serveis públics i augment d’impostos, el que pot portar a una situació social altament explosiva. A partir d’aquí, ja és molt aventurat pensar. Un dels problemes a resoldre serà com gestionar la muntanya de deute públic.
Ningú sap com evolucionarà l’economia en els propers anys. Viurem una situació molt complexa plena de tensions i molt patiment. Si es vol aprofitar, oferirà l’oportunitat de transformar el sistema productiu i la Societat per a fer-la més justa i humana. També afavorirà avançar cap a la Unió Europea.
Per sortir ordenadament de la situació hauria d’existir una coordinació a nivell mundial que permetria minimitzar els costos econòmics i socials de la pandèmia i de la crisi. En tot cas, els polítics i autoritats monetàries han d’estar molt atents per impedir qualsevol de les greus situacions apuntades i per a això cal tenir potents paquets de mesures preparats per poder actuar amb urgència. No ho tindran fàcil, però hi ha l’esperança que es pugui fer millor.
Francesc Raventós
Exdegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya
Membre del Patronat d’Acció Solidària Contra l’Atur
Article publicat Alternativas Económicas.
Aquest darrers mesos hem experimentat, de forma personal més o menys intensa o veient el que passava al voltant, uns canvis molt importants en la forma de treballar. Tots hem vist també canvis en la manera de fer moltes altres coses. Ens equivocaríem si no analitzem simultàniament el que està passant en quatre àrees de la nostra vida: el treball retribuït, el treball voluntari, les relacions socials, i les relacions familiars. Sabem que les grans oportunitats que han obert tant el progrés en la digitalització com l’increment de la mobilitat de persones, de coses, i de bits, poden canviar molt els nostres costums en totes aquestes àrees, i ens hi hem de saber adaptar per aconseguir que suposin un augment del benestar personal i col·lectiu.
No és d’estranyar que unes circumstàncies inesperades que obliguen a reduir de forma important els contactes personals, hagin produït una acceleració en l’aprofitament d’aquestes oportunitats. Això obliga a repensar normes, tant socials com econòmiques, amb canvis que segurament es mantindran parcialment una vegada hagin desaparegut aquestes circumstàncies. Vull parlar sobre tot del treball, però no només ja que haurem de fer adaptacions en molts altres aspectes de la vida. Faig quatre senzills apunts.
Joan Majó, enginyer i ex ministre
Yasmina Bijou de Santa Coloma de Gramenet ha decidit emprendre i establir-se amb una parada dedicada a la marroquineria en diversos mercats ambulants. Ella mateixa ens ho explica.
Com vas començar amb aquest projecte?
Fa set anys col·laborant en el negoci familiar, i crec que ha arribat el moment de generar els meus propis ingressos i ser autosuficient. Va sorgir que en un dels mercats on anava amb la meva família, la parada al costat de la nostra, els propietaris es jubilaven i em van proposar vendre-me-la. Més o menys vaig iniciar el meu propi projecte fa tres anys, en un racó de la parada dels meus pares. Amb parada pròpia porto dos anys en el mercat de Canovelles i en de la Verneda (Barcelona). Només tinc al meu nom la parada de Canovelles, i estic esperant el sorteig del de la Verneda.
Què vens en el mercat?
Em dedico a la venda ambulant en diferents mercats setmanals, vaig un dia a la setmana a cada localitat. Actualment estic de forma fixa en dos mercats. L’objectiu és estar a el menys en 6 mercats, tot i que el mínim per poder sobreviure són quatre. A la parada venc articles de marroquineria, bosses, moneders, cinturons, necessers, carteres, ronyoneres, etc. La COVID m’ha afectat molt, ja que la venda ambulant ha estat un sector molt afectat ja que és dels últims sectors que ens han donat autorització per treballar.
Els meus pares ja són grans, i en principi en un futur, heredaré seus llocs. Els meus pares venen marroquineria, però ja només es dediquen a bosses, motxilles, o maletes i m’han deixat la resta de materials a mi.
Quins passos has seguit per fer-ho realitat?
Primer em vaig assessorar en l‘INEM, llavors em van derivar a Grame Impuls “Can Xiquet”, des d’allà em van ajudar a elaborar el pla d’empresa i em van assessorar molt. Em vaig donar d’alta en els autònoms, i vaig efectuar tots els tràmits necessaris. També em vaig assessorar a l’ajuntament en qüestió per veure si era possible la venda de la parada. Arribat el moment del finançament em va informar de l’existència de la vostra fundació.
Segueixo treballant gràcies a la generositat dels meus pares, que em permeten tenir el material al seu garatge, i m’ajuden en altres coses, a més que m’han deixat una mica de diners. Jo necessito una furgoneta per portar el material a l’mercat, actualment em desplaço amb un cotxe antic.
Vaig anar a la banca tradicional, però com tinc poc temps d’autònoms, i pocs ingressos, necessitava avals, i els meus pares no van voler ajudar-me en aquest sentit, no volien posar el seu domicili.
Signatura del contracte
Què és el més difícil d’emprendre?
El més difícil és fer front a tot, afrontar la realitat. Per sort tinc l’ajuda i el suport dels meus pares, a més del vostre. La incertesa del dia a dia, de si vendràs o no, de si funcionarà o no. La realitat és la que és. Jo em dedico a això, perquè és el que he viscut durant tota la meva infància i joventut, conec l’entorn i la realitat. Vull tenir una seguretat i estabilitat.
Què els recomanaries a futures persones emprenedores?
Jo els recomanaria que primera creen en el producte, en el seu projecte. Has de ser el primer en confiar en el que fas. Al mercat, has de saber molt bé el que vens, i conèixer a fons el material que tens, i la qualitat del mateix.
Jo en uns anys em veig amb moltes més parades i amb una roulotte que només hagi de obrir-la, i muntar-la fàcilment. Em veig establerta i en sis mercats de venda ambulant.
Amb tot, un cop presentat el cas a la taula de projectes d’Acció Solidària Contra l’Atur i donat el vistiplau a la viabilitat de el projecte, hem acordat concedir un préstec sense interessos 5.000 € a tornar en 36 mesos per poder adquirir la parada de venda ambulant de la Verneda de Barcelona. Amb aquest projecte es consolida 1 lloc de treball.
Si necessites qualsevol producte de marroquineria, pots anar als mercats setmanals de la Verneda i de Canovelles i buscar la parada de l’Yasmina.
En un món amb tanta incertesa, es torna a valorar la importància de la indústria com a font d’innovació, creació d’ocupació de qualitat, alta demanda de serveis i oportunitat per diversificar cap a sectors de futur.
EI Coronavirus ha posat en evidència fets coneguts però als que no es posava remei. El material sanitari que urgia per poder controlar l’epidèmia: mascaretes, kits de protecció, respiradors o antibiòtics, es produïen només a la Xina. En una situació d’emergència no tenien estocs ni capacitat productiva per atendre demandes vitals per la salut. És una situació que no es pot repetir. La UE haurà d’assegurar que en casos d’emergència generada per qualsevol mena de crisi, disposa dels estocs i capacitat de producció suficients dins la UE. També és conegut que les cadenes logístiques de components que es fabriquen en països llunyans, quan per raons diverses tallen els subministres i obliguen a aturar les línies de producció.
La progressiva introducció del model de producció Indústria 4.0, en el que conflueixen la digitalització integral, la intel·ligència artificial i la robotització, redueix els costos i en especial el de mà d’obra, amb l’avantatge que la flexibilitat del procés productiu permet produir series curtes amb un cost marginal baix.
En les darreres dècades la globalització es va traduir en una dura competència entre empreses, competència que ara s’accelerarà a causa de la reducció de vendes pel Coronavirus. Forçats a reduir els costos de producció, moltes indústries, van traslladar els seus centres a països asiàtics i del nord d‘Àfrica. En aquests països els salaris eren baixos, les condicions de treball precàries, sense sindicats que els protegissin i les exigències de mediambientals inexistents. Això els permetia practicar un dúmping laboral, social i mediambiental. Amb el temps la qualitat dels productes, les condicions de treball i sanitàries ha millorat i la diferencia de costos respecte a la UE ha disminuït, el que facilita el retorn d’indústries que en el seu dia es van deslocalitzar.
La UE presidida per Ursula von der Leyen ara vol recuperar la capacitat industrial perduda, però especialment en els sectors de futur. Al mateix temps s’haurà de garantir la disponibilitat de productes vitals en casos d’emergència, sigui sanitària, alimentaria, energètica, digital o qualsevol altra.
És una bona notícia que la UE recuperi iniciatives industrials i que disposi de finançament per encarar reptes com l’escalfament del planeta, impulsar l’economia verda, la transició energètica o la digitalització de l’economia i la societat. Tots són sectors que creen riquesa, ocupació i milloren la qualitat de vida. En definitiva, cal reindustrialitzar Europa, cosa que permetrà recuperar el lideratge o colideratge d’alguns sectors estratègics.
Francesc Raventós
Exdegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya
Membre del Patronat d’Acció Solidària Contra l’Atur
Article publicat el 13 de setembre de 2020 a La Vanguardia.