21/02/2020
En Manel de Tarragona ha decidit emprendre amb La Granja – Cafeteria La Panera. Ell mateix ens ho explica:
Com vas començar amb aquest projecte?
La meva família sempre ha tingut negocis propis i jo sempre tenia al cap establir-me pel meu compte, però mai m’havia atrevit, ja que sempre ho he considerat arriscat. He estat durant 20 anys treballant com encarregat en una empresa i he anat progressant dins de la mateixa feina. Jo, arran de la meva feina i esforç, he crescut dins de l’empresa.
En un moment de reestructuració de l’empresa, em volien modificar molt les condicions laborals i econòmiques, i finalment em van acomiadar. Em vaig quedar a l’atur.
Un cop a l’atur, decideixo tornar a començar i establir-me pel meu compte. L’acomiadament va ser el punt d’inflexió per decidir emprendre. Tenia uns estalvis, la indemnització de l’acomiadament i els diners l’atur.
Què és la Granja Cafeteria La Panera?
És una granja-cafeteria en un barri de Tarragona on hi ha molta vida, està a prop d’escoles, molt ben situada, té molt moviment, i és un ambient molt familiar i de barri. La clientela és fixa, i està molt ben cuidada.
“A partir d’ara seré l’únic responsable de totes les meves decisions i de les seves conseqüències.”
Quins passos has seguit per fer-lo realitat?
Primer vaig analitzar el que sabia fer i com,a part de la feina d’encarregat que he desenvolupat, tenia experiència en l’àmbit de l’hostaleria, vaig decidir-me fer un canvi, i emprendre amb una cafeteria. Per una companya, vaig posar-me en contacte amb Reempresa i un cop allà, analitzant les meves capacitats i necessitats, vaig apronfundir en l’estudi de 3 cafeteries, i finalment vaig decidir agafar el traspàs de la Granja-Cafeteria La Panera.
Per finançar-me disposava d’alguns estalvis, vaig capitalitzar l’atur, però així i tot, em calia una mica més d’ajuda econòmica i des de Reempresa em van parlar de la vostra Fundació.
Què és el més difícil d’emprendre?
Per a mi, el més complicat d’emprendre és la responsabilitat. Tu ets l’administratiu, el treballador, el gestor, el responsable de recursos humans, etc. Has de ser molt polivalent i no tenir por de treballar moltes hores. Fins ara he treballat per compte d’altri i he donat part de mi, he acatat les ordres de treball que decidia l’empresa. Ara tot ho donaré pel meu negoci, i seré responsable de totes les meves decisions i de les seves conseqüències.
Què els recomanaries a futures persones emprenedores?
Jo els recomanaria disposar d’estalvis, ja que els primers mesos no hi haurà beneficis, i calen recursos econòmics per viure. S’ha de tenir molta capacitat d’esforç, ja que s’han de treballar moltes hores, i sobretot tenir iniciativa i il·lusió pel projecte.
Com veus La Panera d’aquí a 5 anys?
Espero continuar amb el negoci, no cremar-me per l’exigència d’hores de treball i dedicació com li ha passat a la cedent. Espero arribar a jubilar-me amb aquesta granja.
Fer realitat aquest projecte m’ha suposat poder establir-me pel meu compte Estic content, i amb ganes d’anar a incorporant petits canvis en el negoci, per fer-lo més meu, però a la vegada respectant el que l’antiga propietària feia i el que espera la clientela.
Amb tot, una vegada presentat el cas a la taula de projectes d’Acció Solidària Contra l’Atur i donat el vistiplau a la viabilitat del projecte, hem acordat concedir un préstec sense interessos 7.000 € a retornar en 36 mesos per adquirir i actualitzar diferents estris. Amb aquest projecte es crea 1 lloc de treball.
Si voleu prendre algun cafè, entrepà o pasta, podeu anar a:
Granja Cafeteria La Panera
Pin i Soler, baixos 5
43002 TARRAGONA
28/01/2020
En Juan Miguel de Barcelona va decidir emprendre amb La Bici Rota: un taller de reparació de bicicletes. Ell mateix ens explica com va decidir emprendre, i el procés que va seguir per fer-ho i obrir el seu propi negoci:
Com vas començar amb aquest projecte?
Jo sóc mecànic de bicicletes i tinc experiència en el sector doncs he estat treballant de mecànic i d’encarregat de producció de l’empresa Monty de bicicletes des de l’octubre de 2015 fins al juny de 2019. L’empresa va ser comprada per BH Bikes el 2018, gran part de la producció s’ha traslladat a Euskadi i van fer un acomiadament col·lectiu. Em vaig quedar a l’atur.
Paral·lelament, ja fa uns anys que tenia al cap d’establir-me pel meu compte, i m’havia anat formant i treballant en aquesta línia.
“L’acomiadament va ser el catalitzador per saber que era el moment de fer-ho i que estava a punt per començar el meu propi projecte.”
Un cop a l’atur, decideixo tornar a començar però amb el meu propi projecte. L’acomiadament va ser el catalitzador per saber que era el moment de fer-ho i que estava a punt per començar el meu propi projecte. Tenia uns estalvis, a més a més, els diners l’atur, i es van combinar totes les fitxes per poder començar el taller.
Què és la Bici Rota?
És un petit taller de bicicletes dedicat al 80% al servei mecànic i també, faig venda de bicicletes però per catàleg. Vull obrir el taller a mecànica mòbil, és a dir, a fer suport en carreres o curses particulars. Volem aconseguir un petit-gran taller. El lema del taller “és que tot té solució”.
Quins passos has seguit per fer-lo realitat?
Primer, quan vaig començar a pensar en tenir el meu propi projecte, ja fa uns anys, vaig anar a formar-me a EMEB (Escola especialitzada en mecànica de bicicletes). Jo treballava en una fàbrica, la mecànica és la mateixa, però la relació amb el client és nova, i m’he recolzat molt en ells en el meu projecte.
Per capitalitzar l’atur vaig fer un primer pla d’empresa bàsic pel SOC (Servei d’Ocupació de Catalunya), em van facilitar una plantilla. També he anat a Barcelona Activa a fer diferents cursos, per formar-me i assessorar-me, així com a una gestoria perquè em portin tota la part legal i administrativa.
Una tarda, en el barri amb la meva parella, vam entrar en un local per berenar, El Antojao, i allà tenien un rètol de vosaltres, i ens van explicar qui éreu i com les havíeu ajudat a fer realitat la seva cooperativa. Vaig tenir clar que m’havia de posar en contacte amb Acció Solidària Contra l’Atur per aconseguir el finançament que em faltava.
Has anat a un servei de banca tradicional?
Sí, vaig establir un primer contacte, però el fet de ser o voler establir-me com autònom, i com no tenia rendes, no em podien ajudar. Tampoc vaig aprofundir.
Què és el més difícil d’emprendre?
Per a mi, el més complicat d’emprendre és la decisió: dir avui començo. Pots tenir moltes ganes, però el fet de dir sí, i començar. Aquell dia és complicat, saps que et fa un tomb tot plegat, amb tota la teva vida.
Què els recomanaries a futures persones emprenedores?
Jo els recomanaria estudiar bé el terreny en el qual volen emprendre, el què es volen dedicar, tenir una bona base, preparar-se, i finalment decidir-se. Quan saps el que vols, sembla increïble, però els mitjans van sortint a poc a poc. Que madurin durant molt de temps el projecte i que es formin.
Com veus la Bici Rota d’aquí a 5 anys?
El veig com un taller de referència mecànic de bicicletes de Barcelona. Vull ser un suport tècnic tant d’usuaris particulars com per a grans empreses o professionals.
Signatura del projecte
Fer realitat aquest projecte m’ha suposat poder fer realitat un somni. Em sento feliç, amb una mica de neguit, dins de la normalitat, però vaig content a treballar.
Amb tot, una vegada presentada el cas a la taula de projectes d’Acció Solidària Contra l’Atur i donat el vistiplau a la viabilitat del projecte, hem acordat concedir un préstec sense interessos 6.500 € a retornar en 36 mesos per adquirir material. Amb aquest projecte es crea 1 lloc de treball.
Just va obrir el negoci un parell de mesos abans de que esclatés la pandèmia de COVID-19 i es va veure obligat a abaixar la persiana temporalment pel confinament. Des d’Acció Solidària Contra l’Atur, vam contactar amb ell per ajudar-lo de nou, i va poder reobrir el negoci un cop ho van permetre les autoritats:
“Gràcies a l’ajornament de quotes que em vau oferir he pogut afrontar les despeses, continuar oferint serveis mínims durant els mesos més crus de la pandèmia i preparar-me per a la gran demanda de reparació de bicicletes que hi ha hagut els darrers mesos”.
Si heu de reparar la bicicleta o adquirir alguna peça, podeu anar a:
La Bici Rota
C/ Greco, 22
08031 – BARCELONA
14/01/2020
Andreu Fernández de Tarragona ha decidit emprendre amb XIP Serveis, ell mateix ens ho explica:
Com vas començar amb aquest projecte?
Jo estava a l’atur, i mitjançant Reempresa de Tarragona vaig veure que hi havia en traspàs un taller de venda i reparació de maquinària d’hostaleria, xarcuteria i carnisseria, i a més de venda consumibles. La persona propietària es jubilava i com em trobava sense feina em vaig decidir a continuar amb aquest negoci. Jo tenia experiència, ja que vinc del món del manteniment i s’adapta a les meves capacitats i coneixements. Ara, a part de continuar amb les tasques que es fan en el taller, m’estic especialitzant en la maquinària de tancament en buit, i crec que em pot anar molt bé.
Com vas conèixer Acció Solidària Contra l’Atur?
Reempresa em va ajudar a fer el pla d’empresa i em va comentar que per tenir finançament em dirigís a vosaltres, ja que sou una Fundació que ajudeu a emprendre. Jo vaig capitalitzar part de l’atur, però em calia més suport econòmic.
En què t’hem ajudat des d’ASCA?
El tutor de la vostra fundació m’ha ajudat molt, m’ha recolzat en tot, però especialment en temes de comptabilitat, És una persona que està molt pendent del projecte i estem molt en contacte.
Que ha estat el més difícil d’emprendre?
Per a mi, que mai he estat autònom, sempre he treballat en fàbriques, ha estat el neguit de començar i sobretot d’analitzar les xifres econòmiques de l’antic propietari. Em sorgien dubtes de si sabria mantenir els clients i el ritme que tenia el negoci. Per ara estic molt satisfet.
Què recomanaries a futures persones emprenedores?
Jo els diria que no s’ho pensin, que ho facin. Si estàs qualificat, fes-ho, atreveix-te. Les pors, només són pors. A mi, la meva família, Reempresa i vosaltres m’heu donat molt suport. No he estat sol en tot aquest procés. Per tant un altre consell, es que busquin suport especialitzat.
Com veus el negoci d’aquí a 5 anys?
Jo em veig treballant i anant cap endavant. Em veig bé, posicionat en el negoci i especialitzat. Els començaments són durs. Ara fa quasi mig any que tinc el negoci, i m’he trobat que els clients més importants paguen a 30-60 dies, i això m’està costant força, ja que per ara només poso diners.
Signatura del préstec sense interessos
Fer realitat aquest projecte m’ha suposat una gran satisfacció. Tinc 50 anys i porto treballant des dels 17, i el fet d’estar 1 any a l’atur m’ha fet sentir molt malament. Estic en una edat crítica. Ara puc anar cap endavant, i mirar al futur. M’he fet autònom i t’adones de com les polítiques socials i econòmiques del govern donen poc suport a les persones emprenedores.
Amb tot, una vegada presentada el cas a la taula de projectes d’Acció Solidària Contra l’Atur i donat el vistiplau a la viabilitat del projecte, hem acordat concedir un préstec sense interessos de 10.000 € a retornar en 36 mesos per pagar el traspàs del taller de reparació. Amb aquest projecte es crea 1 lloc de treball.
Si voleu heu d’adquirir o reparar maquinària d’hostaleria, carnisseria i xarcuteria, podeu anar a:
XIP Serveis
C/ Sant Celestí 14 baixos
REUS – 43202
16/09/2019
Antonio Liébanas, especialista en serralleria, ha decidit emprendre i establir-se com autònom a Terrassa. Ell mateix ens ho explica:
Com vas començar amb aquest projecte?
Fa anys jo tenia una empresa pròpia, però la vaig haver de tancar durant l’època de la crisi. Durant aquests anys he estat treballant per a una empresa, però ara ha tancat. He decidit tornar a emprendre per poder sobreviure, i crear una empresa pròpia de serralleria i muntatges metàl·lics. El problema és que jo tenia uns deutes de l’empresa que vaig tancar i tot era molt complex, ja que em dificultava molt el fet de poder tornar a començar.
Com vas conèixer Acció Solidària Contra l’Atur?
En primer lloc vaig ser a l’Ajuntament de Terrassa, en el Vapor gran Terrassa. Allí van veure que era un projecte factible, i em van ajudar molt a elaborar el pla d’empresa. Des d’allà em van posar en contacte amb vosaltres per a poder començar de nou.
En què t’hem ajudat des d’ASCA?
M’heu ajudat en tot moment, i sobretot heu confiat en mi i en el meu projecte. El fet que reconeguéssiu que el projecte era viable, ha estat molt important i ho valoro molt.
Què ha estat el més difícil d’emprendre?
Per a mi, ha estat tornar a començar de nou una altra vegada, però haig de sobreviure. El més difícil de tot el procés ha estat trobar el finançament.
Què recomanaries a futures persones emprenedores?
Jo els diria que ho tinguin clar, que s’ha de saber molt bé què es vol fer. Jo conec molt el sector, i els clients, i sé ben bé a on m’estic posant.
Com veus el negoci d’aquí a 5 anys?
Jo em veig treballant dur igual, amb l’empresa establerta i amb més clients, la meva intenció és créixer i si pot ser, tenir persones treballadores contractades.
Fer realitat aquest projecte m’ha suposat tenir una oportunitat per tornar a començar. M’ha costat arrencar, però ara ja estic en marxa.
Amb tot, un cop presentat el cas a la taula de projectes d’Acció Solidària Contra l’Atur i donat el vistiplau a la viabilitat del projecte, hem acordat concedir un préstec sense interessos de 9.000 € a retornar en 36 mesos . Amb aquest projecte es crea 1 lloc de treball.
![Suport al projecte Montessori Village Maresme]()
23/10/2018
Quan la Raquel Fuentes i en Javier Vidal van tenir el seu fill, van començar a interessar-se per la pedagogia Montessori, aplicant-la en el seu dia a dia a casa seva. I en el moment de cercar escola van conèixer Montessori Village, un sistema educatiu amb un gran reconeixement, avalat per sis franquícies prèvies i tres aules matinals tipus “corner”. La Raquel, ens explica el projecte:
Perquè vas decidir emprendre?
Volia fer un canvi de feina, per tenir una millor conciliació familiar, a la vegada també volia tenir una millor estabilitat econòmica. Sempre vaig tenir molt clar que volia emprendre i vaig veure que era el moment de fer-ho i obrir una franquícia de l’Escola Montessori Village a Alella. Ambdós tenim experiència, formació i aptituds per gestionar aquest projecte, i ens vam posar a treballar-hi activament. El coneixement, especialitzat en Montessori l’hem posat en mans de professionals especialistes en el tema: educadors infantils, psicòlegs i pedagogs experts, que a més m’han estat formant abans de l’inici de l’activitat.
Com vas conèixer Acció Solidària Contra l’Atur?
Per fer el pla d’empresa, els tràmits i rebre assessorament, vam anar a l’IMPO (Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació) de Badalona, i allà ens van parlar de la vostra Fundació. Per iniciar el projecte ens calien 183.000€, una part els teníem de recursos propis (capitalització de l’atur i indemnització de la feina), però el que volíem era tramitar la resta de finançament mitjançant economia social i solidària, per això tenim un crèdit i treballem amb Triodós Bank, i finalment vam contactar amb vosaltres per aconseguir la part econòmica que ens faltava.
Què t’ha aportat Acció Solidària Contra l’Atur?
A part del finançament, i un cop em van revisar el pla d’empresa i assignat els tutors d’ASCA, aquests ens van assessorar, orientar i acompanyar en l’estudi del projecte. Vam trobar errades en el pla d’empresa, així com aspectes a millorar. Vaig haver de treballar molt, però ara agraeixo molt, el suport i els coneixements que em van proporcionar, i que m’han ajudat a fer realitat el projecte. Un cop es va presentar a la taula de projectes d’Acció Solidària Contra l’Atur es va donar el vistiplau a la viabilitat del projecte amb la concessió d’un préstec sense interessos de 15.000 € a retornar en 3 anys.
Què ha estat el més difícil d’arrancar el projecte?
Hi ha hagut molta feina, però potser el més complicat, com vam partir d’una llar d’infants que ja funcionava ha estat fer comprendre a algunes de les famílies d’anys anteriors, el nostre mètode pedagògic.
Què ha estat el millor d’arrancar el projecte?
Veure la felicitat dels infants cada dia a l’escola i la seva evolució, de veure com funciona el sistema que apliquem.
Quin consell donaries ara a un emprenedor?
Que s’ha de ser molt valent, però que val la pena, es pateix molt, el primer any serà dur. No s’ha de mirar endarrere, cal sortir de la zona de confort i atrevir-se.
Des d’Acció Solidària Contra l’Atur ens ha agradat el projecte, ja que aplica un model pedagògic, les persones que l’impulsen estan molt implicades, segueixen amb un negoci que està en funcionament i crea quatre llocs de feina, amb previsió de crear-ne més en funció de la matrícula. Actualment, hi ha sis professores, a part d’ella com a gerent, per tant set llocs de feina, amb perspectiva d’ampliar el nombre en funció de l’augment de les matrícules.
Així que ja sabeu, si teniu infants en edat escolar, els podeu portar a:
Montessori Village Maresme: escola bilingüe (català-anglès)
Per a infants d’1 a 6 anys
C / Verdaguer 6
Alella
