Progressem?

Progressem?

Com es mesura el progrés d’una societat? Un indicador econòmic usual és el PIB, Producte Interior Brut, que permet estimar el valor dels béns i serveis produïts en un país en un període determinat. Si es divideix pel nombre d’habitants, s’obté el PIB “per càpita”. Però el PIB és un indicador força limitat per avaluar el benestar. No explica, per exemple, com es distribueix la riquesa que es crea que, com ja s’ha explicat tantes vegades, va a parar a poques mans, mentre la gran majoria de ciutadans se’n beneficien ben poc.

La visió bàsicament econòmica del PIB ha portat a buscar altres indicadors que reflecteixin millor l’estat del benestar d’un país. Entre els molts existents destacaria l’Índex Gini, creat l’any 1932, per mesurar el grau de desigualtat. L’Índex de Desenvolupament Humà (IDH) de les Nacions Unides, creat l’any 1990, que inclou aspectes com l’esperança de vida, l’educació o el nivell de renda; o el “Better Life Index,” (Índex per a una Vida Millor), de l’OCDE, posat en marxa l’any 2015, que incorpora 11 qüestions essencials per mesurar les condicions materials i la qualitat de l’estat de benestar, com són: habitatge, ingressos, ocupació, educació, medi ambient, sentit comunitari, compromís cívic, salut, satisfacció, seguretat i equilibri vida-treball.

Però els indicadors només mostren el resultat de les accions realitzades. El que realment importa, per tant, són les accions que es prenen. D’aquí la importància de la proposta presentada per la UNESCO a l’Assemblea General de l’ONU, l’any 2015, que va aprovar 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible, (ODS), pel període 2015-2030. Aquests objectius constitueixen una ambiciosa agenda d’accions necessàries per a un desenvolupament humà sostenible, fent una crida internacional a tots els països per que adoptin les mesures necessàries que tendeixin a eradicar la pobresa, millorar el creixement econòmic, reduir la desigualtat, augmentar el benestar, protegir el planeta i garantir la pau i prosperitat.

Per valorar com evoluciona cada un d’aquests objectius, es precisen indicadors que permetin guiar les actuacions dels governs, partits polítics, organitzacions nacionals i internacionals, i al mateix temps facilitin informació als mitjans de comunicació, investigadors, experts i ciutadans, que poder valorar els avenços realitzats.

Per  saber si progressem fora útil que els mitjans de comunicació junt amb les dades sobre el PIB que regularment ofereixen, divulguessin en paral·lel l’evolució de l’Índex GINI, els Indicadors sobre el Progrés Humà i evidentment posar èmfasi en l’evolució del grau de compliment de cada país en els 17 objectius, ODS, de la UNESCO. Es coneixeria millor quina és la realitat de la societat i els avenços aconseguits en la millora del benestar i en la cohesió social.

Francesc Raventós
Exdegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya – Membre del Patronat d’ASCA
Publicat a La Vanguardia el 27 de novembre de 2019

 

El dilema d’Europa

El dilema d’Europa

La UE es troba paralitzada i en un moment de gran confusió. La dispersió de visions sobre el projecte europeu, l’estancament de l’economia, la creixent desigualtat social, l’augment del nacionalisme i de l’extrema dreta o els efectes negatius de la globalització, han fet que el projecte europeu hagi perdut atractiu, i que molts ciutadans se n’hagin distanciat. El Brexit n’és un bon exemple.

Malgrat els esforços del Banc Central Europeu  inundat els mercats de diner fàcil i barat, no s’ha aconseguit sortir plenament de la crisi econòmica.  Ara les perspectives pels pròxims temps no són bones si pensem en la guerra comercial iniciada pels Estats Units, l’alentiment de l’economia xinesa, l’excessiu endeutament públic i privat o la progressiva pèrdua d’influència en el món de la UE.

En paral·lel assistim a imponents canvis disruptius: escalfament del planeta, transició energètica, digitalització, migracions, terrorisme o l’augment del proteccionisme. Per complicar-ho més, moltes institucions i experts anuncien una pròxima recessió econòmica.

El moment és delicat. Els ciutadans i els polítics europeus han d’acceptar que ates els canvis geopolítics i la dimensió política i econòmica dels Estats Units i de la Xina, la UE ha esdevingut un actor menor en el teatre mundial.  La UE ha de reconèixer aquesta realitat i tenir present que també ofereix grans oportunitats que hem de saber aprofitar.

Si volem millorar el benestar dels ciutadans, el dilema és simple: cal consensuar un projecte europeu amb objectius clars, ambiciosos i d’ampli suport que creï riquesa i ocupació per tots o estem abocats a la decadència.

No es pot consentir que països com Hongria o Polònia, entre d’altres, es desmarquin dels principis fundadors de la UE. No es poden acceptar posicions tan dispars en temes com el concepte d’unitat, sobirania, llibertat d’expressió, separació dels poders executiu i judicial o immigració. Els països que no s’identifiquin amb els valors comuns, és millor que segueixin l’exemple del Regne Unit i surtin de la UE.

En un moment de gran complexitat com l’actual, necessitem una UE forta i unida, que defensi el model i els valors europeus i s’expressi amb una sola veu. Una UE que aprofiti les moltes oportunitats que el nou entorn ofereix, que impulsi el creixement econòmic, però que al mateix temps redueixi les grans desigualtats amb una distribució més justa del creixement.

Expliquem als ciutadans clarament quina és la realitat actual. Introduïm les reformes necessàries, prenguem la iniciativa, busquem oportunitats, creem riquesa i ocupació i recuperem la il·lusió en els valors europeus. Es l’única sortida al dilema actual.

Francesc Raventós
Ex degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya

Article publicat a La Vanguardia el 31/03/2019.