Seguint amb les declaracions de fa pocs dies del Director de l’Oficina d’Estudis del Banc d’Espanya, el 30 de novembre al diari La Vanguardia, el periodista Enric Juliana explicava la revelació sobre la maniobra que el president socialista va orquestrar l’estiu del 2011, punt àlgid de la crisi econòmica.
Davant de la pressió des d’Europa d’incrementar les retallades i portar a terme una reforma laboral, sota amenaça d’una intervenció, l’esmentat dirigent socialista, va preferir seguir els desitjos que la Sra. Merkel havia expressat, de que les respectives Constitucions asseguressin que els Estats donarien preferència al pagament dels deutes i dels interessos dels preocupats mercats financers, a més d’assegurar l’estabilitat pressupostària.
En aquest sentit, la modificació de l’article 135 de la Constitució Espanyola, amb la complicitat del partit de l’oposició, va aconseguir tranquil·litzar els dirigents europeus i al mateix temps, el president socialista, en plena època d’avançament d’eleccions, evitava mesures que podrien comportar una revolta social no convenient amb l’afany de vots.
Es pot dir doncs, una vegada més, de quina forma els passos i maniobres dels dirigents polítics, sigui quina sigui la seva marca, es preocupen molt preferentment del poder dels mercats financers, que de la creació d’ocupació. I la Constitució, si els convé per satisfer els mercats financers, es modifica sense problemes.
Primer i urgentment, les finances, i després sense presses, reduir l’atur.
Miquel VerdaguerSiguiendo con las declaraciones de hace pocos días del Director de la Oficina de Estudios del Banco de España, el 30 de noviembre en el diario La Vanguardia, el periodista Enric Juliana explicaba la revelación sobre la maniobra que el presidente socialista orquestó el verano de 2011, punto álgido de la crisis económica.
Ante la presión desde Europa de incrementar los recortes y llevar a cabo una reforma laboral, bajo amenaza de una intervención, el mencionado dirigente socialista, prefirió seguir los deseos que la Sra. Merkel había expresado, de que las respectivas constituciones aseguraran que Estados darían preferencia al pago de las deudas y de los intereses de los preocupados mercados financieros, además de asegurar la estabilidad presupuestaria.
En este sentido, la modificación del artículo 135 de la Constitución Española, con la complicidad del partido de la oposición, consiguió tranquilizar los dirigentes europeos y al mismo tiempo, el presidente socialista, en plena época de avance de elecciones, evitaba medidas que podrían conllevar una revuelta social no conveniente con el afán de votos.
Se puede decir pues, una vez más, de qué forma los pasos y maniobras de los dirigentes políticos, cualquiera que sea su marca, se preocupan mucho preferentemente del poder de los mercados financieros, que de la creación de empleo. Y la Constitución, si les conviene para satisfacer los mercados financieros, se modifica sin problemas.
Primero y urgentemente, las finanzas, y luego sin prisas, reducir el paro.
Miquel Verdaguer