![Les dades laborals ens han de fer reflexionar i actuar]()
25/11/2019
Darrerament han aparegut als mitjans tres notícies impactants: el nombre “d’ultrarics a Espanya”, la relació entre el salari mitjà i el més alt en empreses de l’Ibex, i les dades de l’atur el mes de setembre.
Segons aquestes informacions, el nombre d’ultrarics a Espanya (patrimoni de més de 50 M$) és de 2.198 persones, un 5,3% més que l’any passat. Per altra banda, un estudi recent d’Oxfam Intermon evidencia que el sou del primer directiu de les empreses de l’Ibex-35 a Espanya és 123 vegades superior al de l’empleat mitjà.
Per últim, les dades de població activa del tercer trimestre d’enguany a Espanya xifren l’atur a Catalunya en 422.000 persones i en un milió el nombre de llars a Espanya en les quals no treballa cap dels seus membres.
Creiem que totes aquestes dades ens han de fer reflexionar i també, més important, actuar.
Les empreses han de guanyar diners (el benefici es fonamental per a la supervivència), però respectant l’ètica en totes les seves relacions, entre elles els salaris decents de les seves persones treballadores. Cal comprometre’ns perquè tothom tingui una vida digna.
Hi ha moltes actituds solidàries d’empreses i entitats, per a les quals la “responsabilitat social” va mes enllà del màrqueting, que s’impliquen en accions positives i ajuden organitzacions, com la nostra, en la lluita contra l’atur i el treball precari.
És precisament gràcies al suport d’aquestes empreses i entitats, i de particulars, que podem lluitar contra l’atur finançant microcrèdits per donar suport a projectes d’emprenedoria.
En aquest sentit enguany destaquem la campanya “Un cafè per emprendre” en la qual, gràcies al suport de Cafès Novell i la col·laboració de diversos espais de treball compartit, hem pogut recaptar petites aportacions individuals i, a la vegada, incrementar la nostra notorietat i comptar amb noves complicitats.
No volem acabar sense agrair un cop més als nostres donants la seva generositat i demanar-los que no decaiguin, perquè són imprescindibles per mantenir la roda de solidaritat.
Us desitgem a tots un Bon Nadal i que l’any 2020 sigui pròsper, en pau, amb diàleg i amb harmonia.
Miquel Vila-Despujol
Vicepresident
23/05/2019
Giovanna Elizabeth Garcia, torna a començar amb la venda de maquinària per a l’hostaleria. Ella mateixa ens explica quin procés ha seguit:
Com vas començar amb aquest projecte?
Jo fa 25 anys que estic en el sector de la maquinària d’hostaleria. Tenia una empresa pròpia que vaig haver de tancar l’any 2009. Després he anat treballant a diferents llocs de forma irregular, però degut a la meva edat, i que estava en una situació d’atur de llarga durada, vaig decidir a finals de l’any passat emprendre i establir-me pel meu compte, ja que el sector s’ha reactivat. A part de la venda de la maquinària, tant nova, com outlet, oferiré i gestionaré amb els clients la instal·lació. Ho faré amb col·laboració amb empreses especialitzades.
Com vas conèixer Acció Solidària Contra l’Atur?
Primer de tot vaig anar a Promoció econòmica de Sabadell Vapor Llonch per assessorar-me, em van ajudar a fer el pla d’empresa. Arribat el moment del finançament, em va parlar de la vostra Fundació i em van dir que us presentés el projecte, ja que em podríeu ajudar.
En què t’hem ajudat des d’ASCA?
A part del tema financer, per mi ha estat molt important la familiaritat i el tracte que he rebut, és molt humà. Et sents com a casa. No només tenen en compte l’experiència laboral, els coneixements, sinó també les circumstàncies personals i familiars que t’envolten. Es fa un labor molt humanitària a ASCA.
Què ha estat el més difícil d’emprendre?
Per a mi el més difícil ha estat la burocràcia inicial, et treu molt de temps, i d’esforços. Els tràmits, els papers, els permisos, etc. et treuen molt de temps.
Què recomanaries a futures persones emprenedores?
Primerament els recomano que es posin a emprendre en alguna cosa que coneixen, que tinguin experiència en el sector. Si no coneixes el mercat, no ho facis. En segon lloc els hi diria que elaborin molt bé el pla d’empresa, i que s’assessorin.
Com veus el negoci d’aquí a 5 anys?
Em veig important maquinària d’altres països, d’Itàlia i Alemanya.
Fer realitat aquest projecte m’ha suposat donar-me compte de la realitat del treball precari que hi ha i que emprendre era l’únic forma d’anar endavant i tenir una feina digna. A les persones que volen fer donacions econòmiques, els dic que ASCA és un molt bon lloc, els projectes que financien els valoren molt a fons, els estudien, i no donen els diners sense haver fet un estudi profundn del projecte. Els donants han de saber que els seus diners són ben utilitzats per crear treball digne.
Amb tot, un cop presentat el cas a la taula de projecte i donat el vistiplau a la viabilitat del projecte, hem acordat concedir un préstec sense interessos de 5.000 € a retornar en 36 mesos. Amb aquest projecte es crea 1 lloc de treball.
07/02/2019
Som conscients que en aquest món hi ha suficients recursos per a tota la humanitat, i la realitat és que hi ha grans quantitats de persones al món que passen gana i nens que es moren desnodrits?
Som conscients de com està repartida la riquesa i de com es reparteix la que es va produint?
Som conscients que no tothom pot treballar? Potser no hi ha feina per tothom i hi ha dues categories de persones, les que treballen i les que encara que vulguin no poden treballar.
Som conscients que en el món del treball, uns són els que manen i decideixen, i els altres que en depenen? Que el contracte de treball és entre la part forta i la part feble i necessitada?
Som conscients que quan s’aconsegueix treballar, molts han de fer feines que no els agrada o per les que no se senten motivats?
Som conscients que estudiar i preparar-se, no assegura poder aconseguir un treball?
Som conscients que en moltes situacions, el treballador acaba sent considerat com un element del cost de producció que cal reduir el màxim i sovint es procura prescindir-ne a favor de les millores tecnològiques?
Som conscients que en la lògica econòmica, els salaris quant més baixos millor? Que tenir treball i treballar, amb el que guanyes potser no et permet arribar a final de mes?
Som conscients que si pot ser dur treballar en una empresa, acostuma a ser més dur ser autònom? I que ser autònom és una bona fórmula per a les empreses per poder-los encomanar feines i assumir menys risc i menys cost?
Som conscients que des de les empreses les dones són de segona classe?
Som conscients que l’accés dels joves al treball és molt dur i en qualsevol cas, si l’aconsegueixen, és tot sovint per poder amortitzar llocs de treball massa ben pagats?
Miquel Verdaguer
Som conscients que els sindicats no han pogut ser capaços de revertir situacions de treball precari?
Som conscients que l’economia no té en compte el satisfer les necessitats sinó als inversors? Per això necessitem moltes ONG’s?
Ens sembla que hi ha Justícia Social?
Miquel Verdaguer
01/02/2018
Des del mes d’octubre de 2017, Acció Solidària Contra l’Atur forma part com a Entitat promotora de la Plataforma Església pel treball decent, de la qual també formen part: Càritas, Delegació Pastoral Social, Mans Unides, SEDASE (Seminari de Doctrina i Acció Social de l’Església), URC (Unió de Religiosos de Catalunya) i amb el suport de Cristianisme i Justícia, Religiosos i Religioses en barris obrers i populars, Col·lectiu de Capellans Obrers, i Delegació Diocesana de Pastoral Social-Secretariat Diocesà pels Marginats.
A tot el món, l’atur, la subocupació, i el treball precari tenen un gran impacte negatiu en la vida de milions de treballadores i treballadors i les seves famílies, agreujant la pobresa i l’exclusió social.
En aquest context, és necessari reiterar que el treball és un dret fonamental de tota persona, vinculat a la dignitat humana. El treball no és només una font d’ingressos, sinó que és un bé per a la persona.
Considerem una exigència ètica irrenunciable el respecte dels drets dels treballadors, que es fonamenten en la naturalesa de la persona humana i en la seva dignitat transcendent: remuneració justa, descans, seguretat i salut, integritat moral, adequada protecció social per a la vellesa, la malaltia, l’accident i l’atur, reunió, associació, vaga i negociació col·lectiva. És per tot això que reivindiquem:
- Una societat que tingui com a objectiu prioritari un treball decent per a tothom, que faciliti l’autonomia i la disponibilitat de recursos suficients per a la materialització dels projectes de vida individual i familiar.
- Una valoració de l’ocupació tant des del punt de vista quantitatiu com qualitatiu, perquè ambdues perspectives són igualment importants per poder garantir el benestar i el desenvolupament de les persones.
- Una recuperació econòmica acompanyada per la creació d’ocupació suficient que redueixi la taxa d’atur de forma ràpida i sostinguda fins a nivells anteriors als dels inicis de la crisi i, fins i tot, inferiors.
- Una millora de la protecció social que disminueixi al màxim possible el nombre de persones sense cap mena de cobertura, sobretot d’aquelles que han perdut l’ocupació i els costa reincorporar-se al mercat de treball, evitant que formin part d’una pobresa i exclusió social que es presenten com a estructurals.
16/01/2018
Aquests darrers dies he experimentat una sensació xocant. Vaig veure un programa de TV3 que es diu Economia en colors i per l’altra part m’han arribat a les meves mans dues publicacions que expressaven, les dues, la seva preocupació sobre el treball.
En Xavier Sala Martín és un conegut economista amb una gran capacitat de comunicació i que domina molt els temes macroeconòmics o d’economia global. Des de fa un temps, els diumenges a la nit ha estat protagonitzant un programa destinat a donar lliçons d’economia utilitzant formats molt originals. El diumenge dia set de gener, es va poder veure el darrer capítol d’aquesta sèrie de lliçons.
En aquesta sessió, que se celebrava en un teatre ple d’assistents, més o menys fans del Sala Martín, des de l’escenari ell va actuar, també teatralment, exposant les seves tesis sobre la situació del món, mitjançant la projecció de moltes estadístiques de la història, que a l’inici partia de 8.000 anys abans de Xt., fent veure que el món està molt millor. La referència temporal podia semblar una mica exagerada i per això segurament va seguir partint de l’any 1800. Les estadístiques i els seus arguments mostraven l’evolució de moltes de les diferents situacions en els diferents continents des de 1800 fins ara. Eren visions dinàmiques que es podien veure com havien anat evolucionant a través dels temps. Un veritable espectacle visual.
La seva tesi es concentrava en demostrar que hem millorat moltíssim, sobretot en el darrer període de la nostra història, caracteritzada per les dues revolucions, primer la industrial i després la tecnològica. I el seu propòsit desmentir el pessimisme que estem en un món amb tants problemes. En definitiva tranquil·litzar les nostres consciències, acabant amb la famosa frase del seu amic Jan Laporta quan era president del Barça: NO ESTAMOS TAN MAL.
Per altra part, les dues publicacions rebudes, m’han donat una altra visió que sense desmentir la del Sala Martín, sí que baixen a un terreny més realista i que ajuden a conscienciar a la societat d’una de les problemàtiques més preocupants: la degradació del treball com a valor humà. Una de les publicacions és “El treball digne, una tasca personal i comunitària” de Charo Castelló en els Documents d’ACO (Acció Catòlica Obrera) i l’altra “Ocupació de qualitat: resposta al fenomen dels treballadors i treballadores pobres”, dins dels Debats Catalunya Social de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya. Malauradament els mitjans que aquestes entitats poden utilitzar estan molt lluny dels que en Sala Martín ha fet servir a través d’aquest programa d’audiències importants.
Totes dues publicacions tracten amb rigor, de quina manera en els darrers anys s’està escampant una idea que el treball és un aspecte residual de l’activitat econòmica, és a dir, està en funció de les rendibilitats dels negocis i de les empreses, que són el veritable motor de la humanitat. En aquesta línia, s’està afirmant que l’atur està baixant (“No estamos tan mal”), quan de fet el que s’està aconseguint és precaritzar el treball: salaris vitalment insuficients, temporalitat, jornades parcials, inseguretat laboral, etc. Tot plegat afectant les classes més pobres fins i tot en la seva salut física i mental.
No és la pretensió d’aquest escrit aprofundir en el detall d’aquestes visions, no precisament optimistes. Però si fer veure que contemplar la situació només en l’àmbit global, pot eclipsar l’evidència de veritables problemes. La pobresa, els desequilibris socials, les injustícies, el menysteniment dels drets humans, etc.
Es fa difícil doncs, posar en el mateix sac les dues visions.
Miquel Verdaguer – Gener 2018
