Som conscients que en aquest món hi ha suficients recursos per a tota la humanitat, i la realitat és que hi ha grans quantitats de persones al món que passen gana i nens que es moren desnodrits?
Som conscients de com està repartida la riquesa i de com es reparteix la que es va produint?
Som conscients que no tothom pot treballar? Potser no hi ha feina per tothom i hi ha dues categories de persones, les que treballen i les que encara que vulguin no poden treballar.
Som conscients que en el món del treball, uns són els que manen i decideixen, i els altres que en depenen? Que el contracte de treball és entre la part forta i la part feble i necessitada?
Som conscients que quan s’aconsegueix treballar, molts han de fer feines que no els agrada o per les que no se senten motivats?
Som conscients que estudiar i preparar-se, no assegura poder aconseguir un treball?
Som conscients que en moltes situacions, el treballador acaba sent considerat com un element del cost de producció que cal reduir el màxim i sovint es procura prescindir-ne a favor de les millores tecnològiques?
Som conscients que en la lògica econòmica, els salaris quant més baixos millor? Que tenir treball i treballar, amb el que guanyes potser no et permet arribar a final de mes?
Som conscients que si pot ser dur treballar en una empresa, acostuma a ser més dur ser autònom? I que ser autònom és una bona fórmula per a les empreses per poder-los encomanar feines i assumir menys risc i menys cost?
Som conscients que des de les empreses les dones són de segona classe?
Som conscients que l’accés dels joves al treball és molt dur i en qualsevol cas, si l’aconsegueixen, és tot sovint per poder amortitzar llocs de treball massa ben pagats?
Miquel Verdaguer
Som conscients que els sindicats no han pogut ser capaços de revertir situacions de treball precari?
Som conscients que l’economia no té en compte el satisfer les necessitats sinó als inversors? Per això necessitem moltes ONG’s?
Ens sembla que hi ha Justícia Social?
Miquel Verdaguer