Dones: igualtat, diversitat i tecnologia

Dones: igualtat, diversitat i tecnologia

Se m’ha suggerit que aprofiti l’article perfer algun comentari al voltant del tema. Ho accepto amb gust i ho faig amb una certa precaució: es parla tant aquesta setmana de feminisme que tinc consciència que és difícil dir quelcom nou i original sobre el tema; em limito per tant a mirar-lo des del punt de vista que em resulta més proper: l’activitat tecnològica. Començo amb una reflexió prèvia.

  1. Igualtat i diversitat. Comparteixo plenament la reivindicació d’igualtat de gènere, i d’eliminació de qualsevol barrera que discrimini per aquesta raó o per qualsevol altra, tant si aquesta discriminació és ideològica i per tant manifesta, com si és de fet i per tant dissimulada. Denunciar aquest segon cas és molt important, ja que és freqüent que en el tema de gènere es justifiqui la discriminació adduint altres motius aparentment raonables. Per poder defensar amb plena raó aquesta postura crec que cal que el feminisme eviti caure en dos errors: confondre igualtat amb uniformitat i pretendre buscar l’equiparació posant l’home com a referent. Dit d’una altra manera: la igualtat total de drets i de oportunitats entre homes i dones, que per a mi son les dues dimensions fonamentals de la igualtat, no han de fer desaparèixer les diferencies naturals, positives i complementaries entre els uns i les altres, que existeixen, que han de ser reconegudes, i que han de ser aprofitades per el bé col·lectiu. No es tracta de que les dones, per poder tenir els mateixos drets i oportunitats s’hagin d’assemblar més als homes, si no de que els tinguin conservant totes les seves característiques de gènere que enriqueixen molt al conjunt de la societat.
  2. Dones i tecnologia. Les raons per a la discriminació tenen arrels molt antigues de tipus evolutiu, ideològic, religiós i sobre tot de poder. Però, en els darrers segles crec que s’hi ha afegit un altre relacionat amb les transformacions socioeconòmiques derivades del progrés de la tecnologia. Sabem que fa 250 anys vam viure la revolució industrial i que ara estem en plena revolució de la informació. Una i altra han tingut efectes sobre la igualtat. La primera revolució va ser possible gràcies a les enormes quantitats d’energia que vam tenir a la nostra disposició al accedir i poder utilitzar les grans reserves de combustibles fòssils que es van descobrir en el subsòl, i que ens van permetre transformar en objectes útils les reserves de minerals metàl·lics que també vam explotar. Aquesta característica de manipulació de molta energia i de molts materials, va fer que es pogués assimilar el treball industrial més a les característiques físiques dels homes que de les dones, i això segur que va contribuir a confirmar i a justificar la desigualtat d’oportunitats en favor dels primers i relegar les segones a altres “labores”. L’actual revolució té unes característiques totalment diferents. Disminueix la necessitat de treball basat en eines “materials”, augmenta la necessitat de treball “intel·lectual” basat en eines “digitals” per a la gestió de informació en el seu sentit més ampli, i fa créixer la prestació de serveis tant personals o professionals, tant en el àmbits del mercat com en les comunitats socials o familiars. A l’hora de considerar les característiques de les persones per aquests treballs, ha desaparegut tota diferència natural entre homes i dones, i per tant estan, i continuaran, desapareixent raons que justifiquin cap discriminació. Puc afegir un altre element important. El treball industrial exigeix la presencia física i conjunta dels treballadors a la “fàbrica”, amb els inconvenients que això pot comportar. La naturalesa de les noves activitats redueix la necessitat de treball presencial i obre noves possibilitats de teletreball per a uns i altres, des de centres ad-hoc o del propi domicili, cosa que també afebleix algunes justificacions, raonables en alguns casos, a l’hora d’oferir oportunitats.
  3. Inèrcies. És clar que tot el que he dit pot fer molt per reduir les desigualtats de gènere relacionades amb el treball, fet que pot ajudar a revisar també les d’origen ideològic o religiós.

Ara bé, existeixen dues inèrcies, totes dues culturals, que dificulten la transició. La primera per part dels que prenen decisions de contractació laboral, o de nomenament de persones per a càrrecs, ja que els costa veure dones en llocs de feina en els que sempre s’han vist homes. I la segona, la més important, la reticència encara massa gran de moltes dones a adquirir aquests tipus de competències relacionades amb ciència, tecnologia, i gestió, i molt especialment amb les anomenades TIC. Crec i espero que la renovació generacional anirà accelerant tots aquests canvis , que son molt ràpids.

Joan Majó, enginyer i ex ministre.