Pot el dòlar fer fallida?
L’any 1944, a finals de la segona guerra mundial, es va definir un nou sistema monetari internacional, que és basava en el dòlar com a patró, el qual era convertible en or.
En els anys 1960’s, Estats Units, EUA, van tenir elevats dèficits per finançar la guerra del Vietnam, dèficits que cobria emetent dòlars, però no tenia prou or per garantir la seva convertibilitat, el que va obligar a que l’any 1970 Richard Nixon, devalues el dòlar i suspengués la convertibilitat en or. El dòlar va esdevenir una moneda fiduciària.
En les darreres dècades el món ha canviat profundament. D’un sistema polític i econòmic dominat per Estats Units, s’ha entrat en un sistema multilateral en el que hi ha diversos actors importants.
A partir dels anys 1980, el liberalisme econòmic va impulsar un elevat creixement econòmic, però també especulació i crisis. Una política monetària i fiscal molt laxa, i el cost del diner proper a zero, va derivar en la gran crisi econòmica i financera de l’any 2007. Els bancs centrals es van veure obligats a abocar astronòmiques xifres de liquides al mercat i a cobrir els importants dèficits de molts governs, els quals es van quedar molt endeutats.
Des de fa dècades, i tret d’algun any excepcional, EUA té dèficits pressupostaris que han augmentat el deute públic fins a situar-lo a 21,9 bilions de dòlars, (desembre 2018); el 105,4% del PIB. En els dos anys del mandat de Donald Trump ha augmentat 2 bilions de dòlars. Les previsions indiquen que tan el dèficit com el deute seguiran augmentant.
EUA al tenir una economia molt potent i el dòlar com a moneda de reserva internacional , no ha tingut cap problema per finançar els dèficits. Però, fins on pot Estats Units augmentar el seu deute, sense perdre la confiança del mercat? No hi ha cap doctrina que fixi quin és el topall de deute públic d’un país. Cada país és diferent, i les circumstancies també. Tot depèn del grau de confiança que es tingui en la seva moneda. A la UE els seus països membres, teòricament l’endeutament no pot superar el 60% del PIB.
Els experts anuncien una nova recessió econòmica. De produir-se, com afectaria als Estats Units i al dòlar? Degut a l’elevat endeutament actual, fora possible que tingués dificultat en finançar-se? Podria arribar a fer fallida? Tècnicament no pot fer fallida. Políticament és impensable. Sempre pot emetre més dòlars per pagar els deutes, però això no evitaria la pèrdua de confiança dels creditors i entrar en una situació d’espiral de dèficit, emissió de dòlars, més deute. Suposaria un xoc psicològic immens tan per la població americana com a escala mundial, i la fuita d’inversors.
Els bancs centrals estan lluny d’haver recuperat la situació de normalitat prèvia a la crisi de 2007. En una nova crisi, no podran repetir crear liquides i la baixada del tipus d’interès en la dimensió que ho van fer.
En un món que ha esdevingut multipolar l’escenari més probable és que el dòlar progressivament deixarà de tenir l’hegemonia com a moneda de reserva i de transaccions comercials. D’altra banda seguirà perdent valor. Per tenir el mateix poder de compra de 100 dòlars de l’any 1913, avui és necessitarien 2.000 dòlars. La causa principal que ha erosionat el seu valor és la inflació i la continuada emissió de dòlars.
Els EUA es troba en una situació complexa al no poder continuar indefinidament amb un elevat dèficit pressupostari i alt endeutament. La inflació sempre ha sigut una fórmula útil per reduir el deute real, però no és pot aplicar a gran escala si no és vol que la moneda es devaluï. Esperar un elevat creixement continuat del PIB en el futur, és una quimera. Aquesta situació crea un dilema al govern i al Congrés americà: optar per seguir emetent dòlars per cobrir el dèficit, la qual cosa a mig termini és una solució insostenible, o fer una revisió a fons de les polítiques i del pressupost per reduir-l’ho.
La decisió de disminuir el dèficit no la prendrà el Congrés americà voluntàriament. Políticament no és possible. Si es produeix una nova crisi econòmica seriosa, serà aquesta la que obligarà a prendre decisions que poden ser dràstiques.
En un marc d’ajustos pressupostaris i diner escàs i car es pot entrar en una situació de deflació i de baix creixement econòmic que es traslladaria a tot el món. S’entraria en un període d’estagflació.
EUA segueix essent el país més important del món, però ha de ser conscient que aquest s’està transformant a un ritme accelerat, que tan el país com el dòlar han perdut l’hegemonia mundial, i que tot i essent dolorós, hauran d’adaptar-se a la nova realitat.
En un món global l’economia i les finances són globals. Serà imprescindible la col·laboració i coordinació internacional, especialment si s’entra en un període de crisi. Caldrà un nou Bretton Woods Segle XXI i un FMI més representatiu que assumeixi un major protagonisme.
Francesc Raventós
Ex degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya
Article publicat a Social Europe – Could the dollar be in default? el 07/03/2019.