Suport a la Fundació Mescladís dedicada a la inserció sociolaboral

Suport a la Fundació Mescladís dedicada a la inserció sociolaboral

Mescladís és una entitat sense ànim de lucre (Fundació Ciutadania Multicultural FCM) dedicada a la inserció sociolaboral de persones en situació de risc i especialment orientada a nois i noies provinents de la immigració. El projecte que es va posar en marxa l’any 2004, actualment està consolidat i és reconegut en el sector social pel seu impacte social i la seva trajectòria. Col·labora amb moltes altres entitats de caràcter social com Càritas, Taula de Gent Gran, Creu Roja, ACCEM, Fundació Pere Tarrés, Comissió Catalana Ajuda al Refugiat… A Mescladís hi treballen 14 persones de les quals 12 són exalumnes. Parlem amb el seu director, en Martín Habiague, que ens explica el projecte:

Com vau començar amb aquest projecte?
Vam començar l’any 2004, ja que en poc temps Barcelona va passar a ser una ciutat que emigrava a rebre molts immigrants. Vam decidir aportar un granet de sorra en positiu a la transformació social que feia la ciutat.
Mescladís està organitzada en diferents àrees, la principal és “Cuinant oportunitats”, a on donem una nova oportunitat, formant ajudants de cuina i cambrers, per reinserir, especialment a joves, a la societat, mitjançant la restauració. La majoria són persones sense papers, i intentem que amb les feines que sorgeixen després de les pràctiques regularitzin la seva situació i passin a cotitzar i a tenir drets. Formem unes 80 persones a l’any. Per un altre cantó fem tallers de cuina intercultural per a totes les edats, a on treballem la cohesió social i són un pretext i un context  per fer comunitat.

Font – Mescladís

Com vau conèixer Acció Solidària Contra l’Atur?
Vam conèixer Acció Solidària Contra l’Atur perquè l’any 2007 ens vam presentar i se’ns va concedir un Premi Josep M. Piñol a la Innovació. Per nosaltres va ser un gran impuls rebre el premi, i vam poder avançar molt en el nostre projecte. Ara ja tenim una trajectòria, i durant aquests anys hem demanat algun ajut puntual a la vostra Fundació per tirar endavant alguns projectes. Actualment tenim dos espais diferents, per una banda, l’espai Escola/Tallers situat al carrer de Casp 144 i d’altra, l’Espai Bar/ Terrassa al carrer Carders 35 al Born. Un 90% del pressupost de Mescladís el generem per activitats pròpies, la resta prové de subvencions i d’ajuts particulars.

Perquè heu vingut de nou a ASCA?
Ara us hem vingut a demanar ajuda amb el nou projecte: un restaurant – escola  que estem a punt d’obrir a C/ Compte Borrell 122. Volem inaugurar al mes de març de 2019. Volem combinar en un mateix espai l’Escola Taller i un restaurant. Això permetria unificar els tallers de cuina amb les pràctiques i situar-ho en un entorn real incrementant la visibilitat de l’entitat. L’espai d’uns 200m2 té una capacitat per a 90 persones.

En què us ha ajudat Acció Solidària Contra l’Atur?
A part de rebre el finançament, el fet de presentar un analitzar un pla d’empresa, ens ha obligat a fer un esforç, exigir-nos un procés de reflexió que és fonamental per dur a terme un projecte.

Què ha estat el més difícil?
Tot ha anat força ben encaminat, potser com hi ha obres pel mig, els temps que calculàvem no es compleixen, ja que sempre apareixen sorpreses. La resta ha anat bé.

    Font – Mescladís

Com veus el projecte d’aquí a 5 anys?
Volem ser un referent en l’àmbit de l’hosteleria, per dir-ho de forma simple ens agradaria ser la “Hofmann” del sector social, per tant arribar a l’excel·lència. Això ens permetria accelerar la contractació dels nostres alumnes. Ens volem consolidar a través d’aquest projecte.

Que recomanaries a futurs emprenedors?
Jo recomanaria per múltiples raons que es posessin en contacte amb Acció Solidària Contra l’Atur, no només per les condicions econòmiques, sinó també pel capital humà que hi ha al darrera.

Amb tot, una vegada presentat el cas a la taula de projectes d’Acció Solidària Contra l’Atur i donat el vistiplau a la viabilitat del projecte, hem acordat concedir un préstec sense interessos de 15.000 €, per fer la posta a punt de l’obra menor i re-disseny de l’espai, que de forma voluntària un equip -arquitecte/dissenyador- ha preparat el projecte d’interiorisme. El local té els permisos d’activitat i de sortida de fums i així consolidar nou llocs de feina.

Per tant, si voleu menjar bé, i a més ajudar a un projecte d’inserció sociolaboral podeu anar a:

Mescladís                                            Espai Bar Terrassa.
C / Compte Borrell 122                         C/ Carders 35 al Born.
08015 – Barcelona                               08003 – Barcelona

L’èxit de les empresas

L’èxit de les empresas

És molt bo que les empreses d’un país tinguin èxit, ja que tot el país pot sortir beneficiat d’aquest fet. Però també cal tenir en compte de quina ha estat la forma d’aconseguir-ho. L’èxit empresarial es pot mesurar observant aspectes que s’expressen amb números (vendes, beneficis, exportacions, llocs de treball…), però cal també afegir i considerar que aquests objectius poden ser el resultat d’estratègies molt diferents. Una cosa important és el “què”, però es imprescindible no oblidar el “com”. Això és així, ja que moltes vegades aquestes estratègies poden tenir efectes positius no només per a l’empresa si no per al conjunt de la societat. També poden ser neutres en aquest segon aspecte; o fins i tot poden tenir elements negatius i ser perjudicials des de un  punt de vista col·lectiu.  Poso alguns exemples simplificats, sabent perfectament que les coses més complexes del que semblen.

És fàcil comprovar que una empresa que tingui molta cura en vetllar per mantenir i millorar la formació dels seus treballadors es troba en el primer cas. La millora del capital humà no solament augmenta la productivitat i per tant la competitivitat empresarial, si no que suposa un enriquiment general per al nivell general del país.  Una empresa que tingui uns sistemes de gestió que permetin una major participació de tots els seus membres en la determinació de les orientacions generals, aprofitarà millor les capacitats personals de tots ells i aconseguirà una major identificació de les persones en els seus objectius, fet que finalment repercutirà en el seu èxit perquè augmentarà els nivells de motivació i de satisfacció de les persones. Una empresa que sigui prudent en els nivells retributius de tots el empleats i eviti uns desequilibris exagerats entre propietaris, gestors, i la resta de personal, contribuirà a una bona pre-distribució de la renda i a la millora de la pau social. És fantàstic, i cal no oblidar-ho, que molts dels comportaments socialment responsables d’una empresa, ben escollits, poden també tenir una forta repercussió en la millora dels seus resultats.

Però una empresa que, en la cerca d’un major rendiment econòmic, utilitzi estratègies no respectuoses amb el medi ambient i contribueixi a incrementar les emissions de segons quins gasos, estarà millorant els seus beneficis però alhora generant unes externalitats negatives que ben aviat acabaran havent de ser taxades d’una forma important.  Igualment, una empresa que  vulgui fonamentar la seva competitivitat sobre tot en uns costos laborals molt baixos i mantingui salaris que s’acostin o no arribin a la renda de subsistència, o que utilitzi unes formes contractació de dubtosa legalitat que s’acostin a l’explotació, no estarà fent cap bé a la societat que l’acull.

Aquesta reflexió m’ha vingut al cap en la preparació de l’acte en el que aquesta setmana, per vuitè any consecutiu, el Cercle per el coneixement de la Societat Barcelonesa d’Amics del País, reconeixerà amb un premi, a tres empreses catalanes, no massa conegudes (MAT holding, RELATS S.A., i grup SEIDOR) que es distingeixen per tenir un èxit econòmic consolidat a partir de basar la seva competitivitat en l’aportació de coneixements i de innovació als seus productes, i d’haver aconseguit una forta presencia internacional que els fa un referent en el mercat global.

El premi vol ser una manera de cridar l’atenció en que el futur de la nostra economia com a país no es pot basar en una competitivitat en costos, estratègia en la que molts altres països menys desenvolupats sempre ens podran guanyar, si no en qualitat i la innovació dels productes fabricats i els serveis oferts, i en la major i ràpida adaptació a la evolució de la demanda local i sobre tot internacional.

Joan Majó, enginyer i ex ministre

Article original publicat a Via Empresa.