Serà el 2020 un any millor?

De cara al Nou Any, volia fer un article optimista. No és fàcil. Permanentment estem bombardejats per fets negatius: guerres, crisis, desigualtat, corrupció, misèries socials, risc d’armes nuclears o desastres ecològics. Tantes males notícies i tragèdies humanes que afecten tanta gent, no permet ser optimistes i  acaben impregnant-nos a tots de pessimisme i de derrotisme.

Però si bé és cert que la maldat existeix, tendim a oblidar que la bondat també. I és bo que constatem que hi ha moltes coses que van bé i no són notícia. Un exemple, els ciutadans de la Unió Europea fa 75 anys que viuen en pau i han deixat de matar-se. Sembla senzill però no ho ha sigut. A Catalunya, gràcies a la vocació dels seus professionals i malgrat que les retallades tenim un bon sistema sanitari i educatiu. La medicina està fent avenços prodigiosos. L’esperança de vida es va allargant i la qualitat de vida també. Les noves tecnologies fan miracles. El coneixement, la informació, la facilitat de viatjar i la comunicació personal han arribat a cotes insospitades.

En l’àmbit mundial el creixement econòmic ha permès que moltes persones, malauradament no totes, hagin deixat de passar fam i millorat la seva nutrició gràcies als avenços en  el sistema alimentari. La mortalitat infantil ha disminuït, i són molts els que han après a llegir i a escriure o a millorar l’educació. Tecnologies com Internet faciliten la vida i creen riquesa. També, per a molts, la qualitat i l’expectativa de vida ha millorat.

La UNESCO, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura, ha establert pel període 2015-2030, 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), que pretenen eradicar la pobresa, millorar el creixement econòmic, reduir la desigualtat, augmentar el benestar, protegir el planeta i garantir la pau. Aquests programes  fan renéixer l’esperança que s’anirà avançant.

Davant tantes guerres o crims contra la humanitat, cal que valorem també, que apareixen organitzacions com la Creu Roja que pal·lia desastres humans, ACNUR que dóna ajut als refugiats, una ONG que ens és molt propera, PROACTIVA OPEN ARMS, que salva els immigrants nàufrags de morir ofegats en la Mediterrània, o fundacions com la de Bill Gates per evitar la poliomielitis a l’Àfrica. I com ells, milers i milers d’ONG’s i fundacions, i milions de voluntaris amb sensibilitat socials i mediambiental, que generosament es preocupen pèls demés.

Ja sé que les misèries humanes causen més impacte emocional i tenen major difusió que els casos de bondat. Per això, que hem de valorar que no tot són desastres, sinó que també cada dia hi ha milions de gestos de bondat i generositat i fets positius que permeten mantenir l’esperança i un cert optimisme, que aconseguirem tenir un planeta més just i sostenible. Confiem que el 2020 es facin passos en aquesta direcció.

Francesc Raventós
Ex degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya
Membre del Patronat d’Acció Solidària Contra l’Atur

Article publicat a La Vanguardia el 21/12/2019