Itàlia està immersa en un seriós problema. La Comissió Europa (CE) no ha acceptat la proposta de pressupost que ha presentat el govern italià per l’any 2019, ja que no preveu disminuir el dèficit actual del 2,4% del PIB. El motiu bàsic del rebuig és que Itàlia té un enorme deute públic de 2,3 bilions d’euros, el 130% del PIB i no proposa reduir-lo.
La situació econòmica italiana i la desconfiança que està generant en els mercats financers fa que la prima de risc d’Itàlia es situï a entorn d’uns 300 punts, el que suposa un notable encariment tan del deute de l’Estat com del sector privat. Espanya està en una millor situació que Itàlia, però tots dos tenen alguns problemes semblants, com ara, la necessitat de reduir el dèficit i especialment el deute públic.
En els darrers anys Espanya ha fet un esforç destacable en la reducció del dèficit, però en canvi, ha augmentat considerablement el deute públic, que és d’1,2 bilions d’euros, el 98,2% del PIB, el qual s’està reduint a un ritme totalment insuficient per assolir el llindar del 60% que van acordar els membres de la CE. Aquest elevat deute, i el seu cost, està alentint el creixement. La prima de risc es situa entorn dels 110 punts i el cost anual dels interessos és de 32.000 milions d’euros, xifra que augmentarà a mesura que pugi el tipus d’interès.
¿Com disminuir el deute públic? Les respostes teòriques són simples, augmentant els ingressos o retallant la despesa. Són decisions que els polítics temen, ja que cap d’elles és ben acollides pels ciutadans; pels governs és molt més còmode endeutar-se. En el cas espanyol s’hauria d’augmentar gradualment la pressió fiscal per anar-se acostant a la mitjana de la UE. Amb més recursos el govern tindria més marge de maniobra.
La diferència essencial entre Espanya i Itàlia, és que mentre a Espanya ha estat creixent a un ritme del 3% del PIB i hi ha voluntat política de reduir el dèficit, el deute i acceptar les regles de joc de la CE, l’economia italiana ha estat molt temps estancada i el govern italià pretén imposar els seus criteris ignorant les regles que la CE té establertes. De no arribar a una entesa, el govern italià pot tenir dificultats per finançar el dèficit i la renovació dels crèdits, amb el risc de trobar-se en una situació semblant a la de la crisi de Grècia. Seria molt negatiu per tots.
Per això Espanya hauria d’aprofitar l’encara bona situació de l’economia, per anar reduint el dèficit i el deute, de manera que en els moments de major dificultat hi hagi un coixí i confiança en l’economia, que eviti haver de prendre mesures doloroses pels ciutadans.
Francesc Raventós
Ex degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya
Publicat a La Vanguardia el 09/12/2018