Durant unes setmanes el coronavirus originat a la llunyana ciutat de Wuhan, ens ha deixat corpresos davant la possibilitat d’una pandèmia mundial. És un bon exemple de com la globalització ens obliga a tenir una visió global del planeta.
El creixement de la població, l’envelliment, o les migracions, són fenòmens globals que transformen la societat generant importants reptes. No som prou conscients del ritme de creixement de la població mundial. En els pròxims 10 anys augmentarà en 700 milions de persones, i a l’any 2050 passarà dels 7.700 milions actuals a 9.700 milions. És cert que bona part d’aquest creixements es produirà a l’Àfrica i a Àsia, però les conseqüències arribaran arreu.
Aquest augment de població obligarà a construir habitatges, escoles, hospitals, infraestructures, nou urbanisme i també demanarà més mestres, metges, infermeres, professionals i llocs de treball.
L’envelliment de la població afecta bàsicament als països desenvolupats. L’any 2000 hi havia 600 milions de persones majors de 64 anys. L’any 2050 hi haurà 2.000 milions. L’envelliment també genera la seva pròpia demanda, més visites mèdiques, més fàrmacs, centres de dia, residencies, cuidadors, pensions…
Les migracions, ja sigui per fugir de les guerres, per persecució política, o per millorar el benestar, van en augment. En els pròxims 10 anys Àfrica passarà de tenir 1.312 milions d’habitants a 1.703. Són quatre-cents milions més. Molts joves voldran emigrar. On aniran? Àfrica és una bomba de rellotgeria.
Es ben conegut que l’1% de la població més rica, posseeix tanta riquesa com el 50% de la població més pobre
També és evident que els 7.700 milions de persones actuals aspiren a tenir un Estat del Benestar com el que hi ha a Occident, per viure dignament: sistemes d’educació i sanitari, prestacions a l’atur, pensions, dependència.
Els governs necessiten garantir els subministres de recursos pel seu creixement econòmic, per l’augment del nombre d’habitants i per millorar l’Estat de Benestar. La lluita per assegurar-se els recursos, serà un motiu de forts tensions i conflictes.
Tanta pressió demogràfica i major demanda de béns, tindrà també un fort impacte en el medi ambient: escalfament del planeta, contaminació a les ciutats, i pol·lució en rius i mars. Serà difícil de controlar.
Tots aquests fenòmens tindran repercussions en l’economia i en la societat, portaran precarietat laboral, augment de la desigualtat social i agressió al medi ambient.
Com poder donar resposta a tants reptes? Fer-hi front, exigeix molts més recursos dels que s’obtenen amb la fiscalitat actual. Es ben conegut que l’1% de la població més rica, posseeix tanta riquesa com el 50% de la població més pobre. Si es volen encarar aquests i altres desafiaments, per mantenir l’estabilitat social, per interès de tots, però especialment dels que més tenen, cal una distribució més justa de la riquesa. Davant tants problemes una millor distribució dels guanys i de la riquesa serà un dels cavalls de batalla dels pròxims anys.
Francesc Raventós
Ex degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya
Membre del Patronat d’Acció Solidària Contra l’Atur
Article publicat a La Vanguardia el 01/03/2020