La nova etapa de la connectivitat

Son molts els adjectius que es fan servir per identificar la societat actual (“digital”, “tecnològica”, “de la informació”…) El problema és triar-ne un, i com que no és fàcil es fa servir sovint l’expressió de la societat “post industrial”, que no diu res…

Des d’un punt de vista tecnològic, jo penso que els elements fonamentals que estant provocant els canvis, son dos: la digitalització i la connectivitat. A ells s’hi afegiran els propers anys els relacionats amb tot el que anomenem “intel·ligència artificial”. Ara, només vull parlar una mica de la connectivitat, perquè crec que és tant important com la digitalització, cosa que a vegades no es té prou en compta, i també perquè està entrant en una fase d’expansió accelerada que les empreses no poden oblidar.

La digitalització és la possibilitat de codificar tot tipus de informació en forma de bits; això ja fa temps que s’ha aconseguit.  La connectivitat significa que tot “element” capaç de generar informació estigui connectat a una xarxa global de gran velocitat i gran capacitat, i per tant pugui distribuir-la a tot altre “element” preparat per rebre-la. Fins fa poc, el que anomeno “elements” eren tots els aparells electrònics o informàtics, fixes o mòbils, i a través d’ells, les persones que els utilitzaven (uns quants milers de milions). Ara, s’hi estan afegint desenes de milers de milions de sensors i d’aparells que no necessiten cap persona que intervingui, ni per generar la informació, ni per actuar a partir de la que reben… Això genera noves xarxes limitades o locals, i també xarxes globals. És el que anomenem la Internet de les coses, amb les xarxes 5G.

Entre les moltes conseqüències que això té per a les empreses industrials vull, de forma molt simple, destacar-ne dues: una gran oportunitat, i un nou perill.

Fins ara les empreses tenien una xarxa a la que estaven connectats tots els elements  informàtics utilitzats, sobre tot, per els departaments de gestió, administratius, i de sistemes d’informació, amb connexió a la xarxa global (Internet). Per altra banda, les empreses es dotaven de sistemes de control dels processos industrials que normalment tenia un caràcter fonamentalment intern, ja que les dades generades es feien servir majoritàriament per fer actuar automatismes, per dirigir robots, per detectar anomalies o per evitar accidents. Podríem batejar-les com a una xarxa “informàtica” i  una xarxa de “control industrial”.

Les empreses hauran d’aprendre urgentment a establir una interoperabilitat entre les dues xarxes, connectant també les màquines, integrant-les i utilitzant d’una manera més permanent tot el flux d’informació dels sensors interns i externs. Al combinar totes aquestes informacions, i al processar-les conjuntament, podran millorar molt el funcionament de tots els seus processos i tindran molts més elements per prendre decisions d’expansió i millora de les seves activitats, o si voleu, per millorar el seu  negoci.

El perill està en assegurar que hom és prou conscients que la xarxa integrada farà que l’empresa en el seu conjunt quedi molt més oberta al mon exterior, ja que hi haurà un nombre important de sensors o d’aparells interns que també estaran connectats a les xarxes exteriors o globals. Per tant son necessàries noves mesures de Ciberseguretat, que han de tenir característiques diferents de les que s’apliquen als actuals sistemes informàtics.

Val la pena prendre les mesures adequades, i així poder aprofitar moltes de les oportunitats que representarà aquesta segona etapa de la connectivitat, evitant els possibles perills.

Joan Majó, enginyer i ex ministre.