Botiga de llanes, Alcover

Maria Trinidad Garcia d’Alcover té la iniciativa de posar en marxa una botiga per vendre articles de llana, Trinitrikot. Vendrà totes les manualitats derivades del món del tèxtil i la creativitat, com patchwork, scraapbooking, drapet, tall i confecció, puntes de coixí, etc. i la posta en marxa dins de l’àmbit de la botiga de tallers per motivar la capacitat artística dels clients/ alumnes. Amb aquest projecte es crea un lloc de feina.

No es pretén fer sols una merceria de “betes i fils”, es vol oferir especialització i atenció personalitzada. La botiga està situada en un lloc comercial, amb bona afluència de clients.

Demana una ajuda a Acció Solidària Contra l’Atur per adquirir les primeres matèries. ASCA li concedeix un préstec sense interès de 6.000 € a retornar en 36 meses.

En la Memòria d’activitats d’ASCA de 2014 ens explica la seva pròpia experiència:

“Amb més de 50 anys, el meu marit i jo, dues persones formades i versàtils, no aconseguíem trobar feina: vam mudar-nos a una localitat més gran, més ben comunicada i amb més possibilitats, presentàvem currículums a totes les ofertes i vivíem gràcies a l’ajut d’uns familiars.

El panorama que teníem al davant era més frustrant cada dia que passava. I va arribar a l’alerta màxima: tenim un infant d’acollida amb discapacitat des de fa més de 5 anys, que l’Administració va advertir-nos que ens podien retirar si no demostràvem uns ingressos provinents del treball. Cada dia, en anar a buscar el pa, veia davant del forn un petit local. Pensava que era un lloc idoni per a posar-hi un negoci: molt de trànsit de persones, sobretot de dones, que anaven a comprar o a portar els nens a l’escola. Un lloc de pas obligat a la zona de serveis. De mica en mica vam anar perfilant una idea: una botiga de venda de llanes. Però no teníem capital ni manera d’accedir a un finançament convencional. No teníem propietats hipotecables, només un petit terreny rústic que no aconseguíem vendre.

Vaig estar mirant per internet els ajuts a l’emprenedoria: eren pocs, molt enfocats a la creació d’empreses tecnològiques o a la creació de grans projectes. De tota manera va sortir per primera vegada, en un raconet, un nom –ASCA– que havia d’esdevenir tan important per a mi i la meva família. Es tractava d’una fundació, amb seu a Barcelona, que feia préstecs sense interès per a la creació de llocs de treball. Però allò ho veia lluny: altra feina tindrien que finançar una petita botiga en un poble de Tarragona. Vaig seguir les passes convencionals i vaig adreçarme a un viver d’empreses de Reus -REDESSAon em van donar un esquema de com fer un Pla d’Empresa. Quan vaig preguntar per possibles vies de finançament del projecte, la seva resposta em va deixar plegada: els productes financers que ofereixen caixes i bancs. Ni més ni menys, no hi havia altra sortida. Ho tenia tot perdut. Cap banc o caixa acceptaria el meu projecte. I com que ho tenia tot tan perdut, no podia perdre res més: vaig trucar a la Fundació ASCA per veure si voldrien acceptar de mirar-se el meu projecte. Acabava d’utilitzar el darrer cartutx. Vaig presentar-los la sol·licitud, em van assignar un tutor, el voluntari Sr. Jordi Ollé, que no va trigar a posar-se en contacte amb mi. Es va desplaçar un calorós dia d’estiu, des de Barcelona, per veure el local i repassar i millorar el Pla d’Empresa. Vam xerrar molt i vam corregir algunes coses, donant enfocaments diferents a possibles situacions amb les quals no havia comptat, tot ampliant perspectives per altres bandes. Després ens vam anar comunicant per mail i per telèfon, fins que la idea de negoci va quedar consolidada. Vaig passar molt nervis fins que em van comunicar que havien acceptat finançar-me!

Amb tota la documentació en ordre, ASCA em va emplaçar per signar el préstec de 6.000 euros que vaig sol·licitar. I vaig començar. Pintar el local, moblar-lo, quedar amb proveïdors, demanar permisos, tramitar IAE… Tot molt ràpid! Treballo moltes hores, dormo poc i faig molts números, i això, encara que sembla que no pugui ser, la meva clientela ho veu i ho valora. El millor afalac que em poden dir, i que em diuen sovint: una botiga així feia falta! Us convido que em visiteu, a Alcover. Si no podeu, entreu a la meva pàgina de Facebook/Trinitrikot i veureu les coses xules que fan les meves clientes!

El 24/05/2015 en El Punt Avui apareixen dos articles d’aquest projecte: Emprenedors per obligació i Els altres àngels inversors.

Sort i força amb el projecte!María Trinidad García de Alcover tiene la iniciativa de poner en marcha una tienda para vender artículos de lana, Trinitricot. Venderá todas las manualidades derivadas del mundo del textil y la creatividad, como patchwork, scraapbooking, trapito, corte y confección, encaje de bolillos, etc. y la puesta en marcha dentro del ámbito de la tienda de talleres para motivar la capacidad artística de los clientes/alumnos. Con este proyecto se crea un puesto de trabajo.

No se pretende hacer sólo una mercería de sino que se quiere ofrecer especialización y atención personalizada. La tienda está situada en un lugar comercial, con buena afluencia de clientes.

Solicita una ayuda a Acció Solidària Contra l’Atur para adquirir las materias primas. ASCA le concede un préstamo sin interés de 6.000 € a devolver en 36 meses .

En la Memòria de actividades de ASCA de 2014 nos explica su propia experiencia:

“Amb més de 50 anys, el meu marit i jo, dues persones formades i versàtils, no aconseguíem trobar feina: vam mudar-nos a una localitat més gran, més ben comunicada i amb més possibilitats, presentàvem currículums a totes les ofertes i vivíem gràcies a l’ajut d’uns familiars.

El panorama que teníem al davant era més frustrant cada dia que passava. I va arribar a l’alerta màxima: tenim un infant d’acollida amb discapacitat des de fa més de 5 anys, que l’Administració va advertir-nos que ens podien retirar si no demostràvem uns ingressos provinents del treball. Cada dia, en anar a buscar el pa, veia davant del forn un petit local. Pensava que era un lloc idoni per a posar-hi un negoci: molt de trànsit de persones, sobretot de dones, que anaven a comprar o a portar els nens a l’escola. Un lloc de pas obligat a la zona de serveis. De mica en mica vam anar perfilant una idea: una botiga de venda de llanes. Però no teníem capital ni manera d’accedir a un finançament convencional. No teníem propietats hipotecables, només un petit terreny rústic que no aconseguíem vendre.

Vaig estar mirant per internet els ajuts a l’emprenedoria: eren pocs, molt enfocats a la creació d’empreses tecnològiques o a la creació de grans projectes. De tota manera va sortir per primera vegada, en un raconet, un nom –ASCA– que havia d’esdevenir tan important per a mi i la meva família. Es tractava d’una fundació, amb seu a Barcelona, que feia préstecs sense interès per a la creació de llocs de treball. Però allò ho veia lluny: altra feina tindrien que finançar una petita botiga en un poble de Tarragona. Vaig seguir les passes convencionals i vaig adreçarme a un viver d’empreses de Reus -REDESSAon em van donar un esquema de com fer un Pla d’Empresa. Quan vaig preguntar per possibles vies de finançament del projecte, la seva resposta em va deixar plegada: els productes financers que ofereixen caixes i bancs. Ni més ni menys, no hi havia altra sortida. Ho tenia tot perdut. Cap banc o caixa acceptaria el meu projecte. I com que ho tenia tot tan perdut, no podia perdre res més: vaig trucar a la Fundació ASCA per veure si voldrien acceptar de mirar-se el meu projecte. Acabava d’utilitzar el darrer cartutx. Vaig presentar-los la sol·licitud, em van assignar un tutor, el voluntari Sr. Jordi Ollé, que no va trigar a posar-se en contacte amb mi. Es va desplaçar un calorós dia d’estiu, des de Barcelona, per veure el local i repassar i millorar el Pla d’Empresa. Vam xerrar molt i vam corregir algunes coses, donant enfocaments diferents a possibles situacions amb les quals no havia comptat, tot ampliant perspectives per altres bandes. Després ens vam anar comunicant per mail i per telèfon, fins que la idea de negoci va quedar consolidada. Vaig passar molt nervis fins que em van comunicar que havien acceptat finançar-me!

Amb tota la documentació en ordre, ASCA em va emplaçar per signar el préstec de 6.000 euros que vaig sol·licitar. I vaig començar. Pintar el local, moblar-lo, quedar amb proveïdors, demanar permisos, tramitar IAE… Tot molt ràpid! Treballo moltes hores, dormo poc i faig molts números, i això, encara que sembla que no pugui ser, la meva clientela ho veu i ho valora. El millor afalac que em poden dir, i que em diuen sovint: una botiga així feia falta! Us convido que em visiteu, a Alcover. Si no podeu, entreu a la meva pàgina de Facebook/Trinitrikot i veureu les coses xules que fan les meves clientes!

El 24/05/2015 en El Punt Avui aparecen dos artículos de este proyecto: Emprenedors per obligació y Els altres àngels inversors.

¡Suerte y fuerza con el proyecto !

 

Fons de solidaritat

Si tú també vols fer realitat projectes d’emprenedoria com aquest …