Anem molt en compte amb el TTIP

Segur que, si preguntem a la gent del nostre entorn què és el TTIP, ens diran molt majoritàriament que no n’han sentit parlar mai. Però és quelcom que cal conèixer, ja que pot influir molt en les nostres vides i en les dels nostres fills. TTIP és l’acrònim de “Trasatlantic Trade and Investement Partnership”, traduït “Associació Transatlàntica de Comerç i d’Inversió”. I dit de manera més entenedora, és un important acord comercial que s’està negociant fa un parell d’anys per crear un  mercat únic conjunt entre la UE i els EE.UU., un mercat que inclouria més del 20% de la població mundial, i representaria més del 45% del PIB del planeta, i més del 35% dels intercanvis comercials internacionals. Quasi res!

L’origen d’aquesta idea, té una intenció econòmica i una política. La primera, immediata, és donar una empenta a les economies americana i europea, ja que ambdues es veurien molt beneficiades per l’extensió del mercat; han calculat que el PIB del conjunt de la UE, augmentaria un 0,5% només per el fet de la desaparició de les barreres comercials, i que la unificació del mercat faria créixer molt les inversions a la UE, tant d’origen americà com d’altres àrees, atretes per l’ampliació del nou mercat. La segona, més a llarg termini, és preparar-se per a un nou repartiment dels equilibris econòmics i polítics mundials, conseqüència de l’empenta de zones emergents, com la Xina i l’Índia a Assia, el Brasil i Mèxic a Amèrica, o Rússia a Euràssia.

Val a dir que, des de un punt de vista estratègic, la iniciativa té sentit, i té aspectes molt positius; per això ha suscitat nombroses adhesions. Però cal examinar-la amb molt detall, per veure quines podrien ser totes les conseqüències, sobre tot en el cas europeu. Em vull referir a la més important, derivada de la necessària harmonització legal.

És evident, i a Europa ho hem comprovat les darreres dècades, que el bon funcionament d’un mercat únic demana molt més que una eliminació d’aranzels, o de barreres. Per que funcioni bé la competència entre les empreses, cal harmonitzar les legislacions de tots els països integrants del mercat, en àrees com la laboral, la fiscal, la regulació del comerç, la del sistema financer, la protecció del medi ambient, etc. Sense aquesta harmonització, les empreses d’alguns països poden fer una competència deslleial aprofitant les diferencies de tipus local. Per tant hem de pensar les necessàries adaptacions a fer en la legislació americana,  la legislació europea, i la de cada un dels països de la UE.

Hi ha un perill evident. La legislació europea és molt més avançada i  més social que la dels EE.UU. en temes de drets dels treballadors, protecció dels consumidors, protecció del medi ambient, redistribució de les rendes… (tot el que coneixem com el “model social europeu”). Encara que la harmonització volgués dir acostar-se per una i altra part, segur que nosaltres hauríem de fer importants passos enrere en tot aquests aspectes. No vull pas dir que haguem d’adoptar una posició absolutament rígida i no voler modificar res, però sí crec que caldria analitzar punt per punt, tant els avantatges econòmics com els inconvenients socials de tot aquest procés, no fos cas que perdéssim el resultat de tants anys de progrés social europeu, del que tant orgullosos hem estat.

És molt segur que, independentment del posible TTIP, per garantir la competitivitat de les economies europees en un món globalitzat, ens caldrà fer molts retocs i millores d’eficiència, tant en les empreses com en el nostre model social. Però no sempre aquestes reformes han de tenir una orientació que ens acosti al model americà, ja que les bases naturals de la competitivitat, i les opcions culturals d’una i d’altra part de l’Atlàntic son diferents.

La negociació del TTIP ens obligarà potser a accelerar aquest exercici de revisió, però cal fer-ho amb una visió més ampla que la simple empenta a la sortida de la crisi, i no només escoltant les pressions, lògiques, que ens vindran del costat americà. En tot cas això no es pot fer sense ser conscients que hi ha un preu a pagar, ni es pot fer ens uns despatxos de Brussel·les o de Washington, sense que els ciutadans ho coneguin i ho acceptin. Es un tema en el que el Parlament Europeu, i els seus diputats, tenen la ocasió de demostrar la seva utilitat i la seva proximitat als interessos dels ciutadans. Esperem-ho.

Joan Majó, enginyer i ex ministre

 

Seguro que, si preguntamos a la gente de nuestro entorno que es el TTIP, nos dirán mucho mayoritariamente que no han oído hablar nunca. Pero es algo que hay que conocer, ya que puede influir mucho en nuestras vidas y en las de nuestros hijos. Ttipia es el acrónimo de “Trasatlantic Trade and Investement Partnership”, traducido “Asociación Transatlántica de Comercio y de Inversión”. Y dicho de manera más comprensible, es un importante acuerdo comercial que se está negociando hace un Parrella de años para crear un mercado único conjunto entre la UE y los EE.UU., un mercado que incluiría más del 20% de la población mundial, y representaría más del 45% del PIB del planeta, y más del 35% de los intercambios comerciales internacionales. Casi nada!

El origen de esta idea, tiene una intención económica y una política. La primera, inmediata, es dar un empuje a las economías estadounidense y europea, ya que ambas se verían muy beneficiadas por la extensión del mercado; han calculado que el PIB del conjunto de la UE, aumentaría un 0,5% sólo por el hecho de la desaparición de las barreras comerciales, y que la unificación del mercado haría crecer mucho las inversiones en la UE, tanto de origen americano como de otras áreas, atraídas por la ampliación del nuevo mercado. La segunda, más a largo plazo, es prepararse para un nuevo reparto de los equilibrios económicos y políticos mundiales, consecuencia del empuje de zonas emergentes, como China e India a Assia, Brasil y México en América, o Rusia a Euràssia.

Cabe decir que, desde un punto de vista estratégico, la iniciativa tiene sentido, y tiene aspectos muy positivos; por ello ha suscitado numerosas adhesiones. Pero hay que examinarla con mucho detalle, para ver cuáles podrían ser todas las consecuencias, sobre todo en el caso europeo. Me quiero referir a la más importante, derivada de la necesaria armonización legal.

Es evidente, y en Europa lo hemos comprobado las últimas décadas, que el buen funcionamiento de un mercado único pide mucho más que una eliminación de aranceles, o de barreras. Para que funcione bien la competencia entre las empresas, es necesario armonizar las legislaciones de todos los países integrantes del mercado, en áreas como la laboral, la fiscal, la regulación del comercio, la del sistema financiero, la protección del medio ambiente, etc. Sin esta armonización, las empresas de algunos países pueden hacer una competencia desleal aprovechando las diferencias de tipo local. Por tanto debemos pensar las necesarias adaptaciones a realizar en la legislación estadounidense, la legislación europea, y la de cada uno de los países de la UE.

Hay un peligro evidente. La legislación europea es mucho más avanzada y más social que la de los EE.UU. en temas de derechos de los trabajadores, protección de los consumidores, protección del medio ambiente, redistribución de las rentas … (todo lo que conocemos como el “modelo social europeo”). Aunque la armonización quisiera decir acercarse por una y otra parte, seguro que nosotros deberíamos hacer importantes pasos atrás en todo estos aspectos. No quiero decir que tengamos que adoptar una posición absolutamente rígida y no querer modificar nada, pero sí creo que habría que analizar punto por punto, tanto las ventajas económicas como los inconvenientes sociales de todo este proceso, no sea que perdiéramos el resultado de tantos años de progreso social europeo, del que tanto orgullosos hemos estado.

Es muy seguro que, independientemente del posible TTIP, para garantizar la competitividad de las economías europeas en un mundo globalizado, nos será necesario hacer muchos retoques y mejoras de eficiencia, tanto en las empresas como en nuestro modelo social. Pero no siempre estas reformas deben tener una orientación que nos acerque al modelo americano, ya que las bases naturales de la competitividad, y las opciones culturales de una y de otra parte del Atlántico son diferentes.

La negociación del TTIP nos obligará quizás a acelerar este ejercicio de revisión, pero hay que hacerlo con una visión más amplia que la simple empujón a la salida de la crisis, y no sólo escuchando las presiones, lógicas, que nos vendrán del lado americano . En todo caso esto no se puede hacer sin ser conscientes de que hay un precio a pagar, ni se puede hacer en unos despachos de Bruselas o de Washington, sin que los ciudadanos lo conozcan y lo acepten. Es un tema en el que el Parlamento Europeo, y sus diputados, tienen la ocasión de demostrar su utilidad y su proximidad a los intereses de los ciudadanos. Esperamos hacerlo.

Joan Majó, ingeniero y ex ministro