[:CA]
Fa poc comentàvem que a la Constitució Espanyola de 1978 hi figuren paraules buides de contingut. Comentàvem que en el seu article 35 s’afirma que tots els espanyols tenen dret al treball, la qual cosa, sabent la situació en la que es troben molts aturats, faria ganes de riure si no es tractés d’un tema tan dolorós.
El mateix article afegeix que el treball tindrà una remuneració suficient per satisfer les pròpies necessitats i les de la seva família. Realment, són paraules completament buides per tanta i tanta gent.
Es pot viure avui amb treballs de 600€ mensuals, feines que si tens sort de trobar-les et paguen a sis euros l’hora, mitges jornades forçades, mini-jobs, o contractes de zero hores? Són situacions ben dures, que obliguen, vulguis no vulguis, a combinar un treball precari mal pagat i l’atur.
Quin projecte de futur poden tenir les persones que amb prou feines guanyen el suficient per malviure? Amb aquestes remuneracions es pot rellançar el consum i fer créixer l’economia? Es pot construir un país de progrés amb cohesió social?[:]