Des del mes d’octubre de 2017, Acció Solidària Contra l’Atur forma part com a Entitat promotora de la Plataforma Església pel treball decent, de la qual també formen part: Càritas, Delegació Pastoral Social, Mans Unides, SEDASE (Seminari de Doctrina i Acció Social de l’Església), URC (Unió de Religiosos de Catalunya) i amb el suport de Cristianisme i Justícia, Religiosos i Religioses en barris obrers i populars, Col·lectiu de Capellans Obrers, i Delegació Diocesana de Pastoral Social-Secretariat Diocesà pels Marginats.
A tot el món, l’atur, la subocupació, i el treball precari tenen un gran impacte negatiu en la vida de milions de treballadores i treballadors i les seves famílies, agreujant la pobresa i l’exclusió social.
En aquest context, és necessari reiterar que el treball és un dret fonamental de tota persona, vinculat a la dignitat humana. El treball no és només una font d’ingressos, sinó que és un bé per a la persona.
Considerem una exigència ètica irrenunciable el respecte dels drets dels treballadors, que es fonamenten en la naturalesa de la persona humana i en la seva dignitat transcendent: remuneració justa, descans, seguretat i salut, integritat moral, adequada protecció social per a la vellesa, la malaltia, l’accident i l’atur, reunió, associació, vaga i negociació col·lectiva. És per tot això que reivindiquem:
- Una societat que tingui com a objectiu prioritari un treball decent per a tothom, que faciliti l’autonomia i la disponibilitat de recursos suficients per a la materialització dels projectes de vida individual i familiar.
- Una valoració de l’ocupació tant des del punt de vista quantitatiu com qualitatiu, perquè ambdues perspectives són igualment importants per poder garantir el benestar i el desenvolupament de les persones.
- Una recuperació econòmica acompanyada per la creació d’ocupació suficient que redueixi la taxa d’atur de forma ràpida i sostinguda fins a nivells anteriors als dels inicis de la crisi i, fins i tot, inferiors.
- Una millora de la protecció social que disminueixi al màxim possible el nombre de persones sense cap mena de cobertura, sobretot d’aquelles que han perdut l’ocupació i els costa reincorporar-se al mercat de treball, evitant que formin part d’una pobresa i exclusió social que es presenten com a estructurals.