La justícia social i les legalitats

La justícia social i les legalitats

Una vegada més hi ha una data de l’any per parlar de la justícia social. Però parlem abans de la justícia precisament avui que  s’està posant més el focus en les actuacions judicials perquè estan més de moda. I per tant el paper dels jutges que sembla que han d’interpretar l’aplicació de la llei.

Com anem veient, la justícia va molt lligada a la llei. I per tant les lleis determinen on rau la justícia. I la llei limita o condiciona la justícia. I qui les fan les lleis? Els polítics que teòricament provenen del poble, de tots. És el que diuen democràcia.

Però les lleis tenen molts límits i molts defectes. Depenen de concepcions ideològiques dominants i són imperfectes perquè no ho preveuen tot, tenen moltes escletxes. I no diguem com es fan les interpretacions i en molts casos de qui provenen, amb dubtosa neutralitat. La llei esdevé una cotilla o camisa de força i sovint una bandera per justificar veritables injustícies. Sembla que s’ha de respectar més la llei que la justícia.

Però si eixamplem més la mirada, no podem contemplar la justícia tancats només en una entitat nacional o estatal. Ens hauríem de traslladar a una realitat molt més ample i global on podem veure molta injustícia: els immigrants, els deportats, la gran fam en determinats indrets, les encara guerres i rivalitats irreconciliables, el racisme, la inferioritat de gènere, l’escalfament progressiu i nefast del planeta amb totes les conseqüències, el poder i els abusos dels fons voltors, més enllà dels estats, etc.

On són les lleis per a regular o intentar fer justícia de totes aquestes injustícies? Potser també hi ha algunes lleis, però molt febles i sense possibilitats de fer-les complir.

I si arribem al tema d’avui, la justícia social, amb les lleis que tenim i en la poca voluntat de donar la volta al cos legal injust: la reforma laboral del partit laboral, la llei mordassa, l’abús energètic de les grans companyies, els desnonaments, els preus de lloguer desbocats, falta de protecció del medi natural, etc. O sigui que si no hi ha les lleis correctes, com hi pot haver més justícia, encara que siguin lleis amb poques garanties de fer justícia.

Doncs sí, una vegada més, hem de reivindicar la justícia social, la dels que treballen i la dels que no poden treballar encara que  vulguin. I sense oblidar de la justícia social a la qual ens hem referit més amunt, la més ampla i global.

Miquel Verdaguer

Secretari d’Acció Solidària Contra l’Atur