[:CA]
Mai com en aquests darrers anys hem sentit parlar tant de crisi, d’economia, de finances, de dèficits, de deutes, de primes de risc, de rescats, etc
És molt significatiu i preocupant, que el fenomen –per no dir-ne, fantasma diabòlic- dels mercats financers, han aconseguit el poder a nivells estatals, europeus i fins i tot mundials, sota la bandera del benefici especulatiu.
La lacra de l’endeutament com a solució fàcil per anar fent, està passant la factura. Es ben evident que la relació creditor-deutor ens porta a una dependència excessiva i perniciosa. Els mercats financers dominen la situació. El diner, té més poder que ningú més.
Algú pot invocar que el sistema hauria de canviar, i entre altres coses, que els rics paguin més impostos, i que això ens permeti seguir com sempre. Lloable idea. Però com la portem a la pràctica? Segurament moltes coses han de canviar, com reclamen els indignats d’arreu. Però com? Allò que es diu: “¿Quien le pone el cascabel al gato?” Estem d’acord en voler introduir canvis profunds en el sistema però no s’ha de confondre amb el dia a dia que estem vivint.
Calen decisions operatives que aportin solucions al dia a dia. I el que sàpiga dissenyar un nou sistema, endavant…[:]