Com ens van recordar fa uns dies un grup d’economistes europeus, encapçalats per Tomas Pikkety, s’estan fent a Brussel·les un seguit de negociacions de cara a una important renovació de Consellers del BCE (4 dels 6, incloent el President Draghi). Ja sé que pot semblar que és quelcom que ens queda un xic lluny. És ben cert; però també és molt cert que el que passi allà pot repercutir molt en les nostres vides, tant si som treballadors, com empresaris, com pensionistes. Tots els que estem afectats per l’evolució de l’economia, és a dir tothom, hem de ser conscients de les conseqüències dels canvis dels propers mesos. Això és així perquè, d’una forma o d’una altra, des del 2010, el BCE ha anat agafant una sèrie de funcions molt superiors a les que inicialment es van preveure en la seva creació.

Això ha estat bo en molts casos. Potser no s’ha explicat prou fins a quin punt les conseqüències de la crisi i les perspectives futures podien haver estat molt pitjors si Mario Dragui, amb el recolzament de només una part del seu Consell, no hagués pres una sèrie de mesures de liquiditat i de tipus d’interès, anant més enllà de les seves obligacions. Actuacions, per cert, que varen ser criticades per alguns països. Actualment el BCE s’ha convertit en una part fonamental del sistema de governança de la Eurozona.

Som bastants els que, sent plenament partidaris de la construcció europea, hem pensat i dit des de fa temps, que la UE pateix un dèficit democràtic important en la participació dels ciutadans en la forma de proveir els seus òrgans executius, així com en l’absència de canals de rendició de comptes. Això provoca sentiments d’allunyament i alimenta l’euro escepticisme.

És per aquesta raó que, en aquesta ocasió de renovació al BCE es fa necessari algun moviment cap a un sistema més formal i transparent de nominació dels seus membres, en paral·lel amb l’establiment d’uns mecanismes, no pas de dependència però sí de rendició de comptes, respecte a òrgans elegits democràticament.

Segurament no és el lloc ni el moment per fer propostes concretes, però si que es poden detectar alguns dels símptomes d’aquestes mancances. En cito només quatre: El sistema d’elecció amb llistes exclusivament estatals dels diputats del Parlament Europeu, que condiciona la seva actuació i els inclina cap a actuacions amb visió nacional i no europea.  Les migrades competències d’aquest Parlament i la manca d’iniciativa legislativa. La no existència d’un òrgan similar de control de l’Euro grup que és on es prenen les decisions més importants per els països de l’Euro. I el sistema de nomenament dels membres de la Comissió i del seu President.

El que he comentat del BCE és una reproducció a un altre nivell del mateix fenomen. Esperem que es vagi corregint.

Joan Majó, enginyer i ex-ministre.