Canvis en el Banc Central Europeu

[:CA]Com ens van recordar fa uns dies un grup d’economistes europeus, encapçalats per Tomas Pikkety, s’estan fent a Brussel·les un seguit de negociacions de cara a una important renovació de Consellers del BCE (4 dels 6, incloent el President Draghi). Ja sé que pot semblar que és quelcom que ens queda un xic lluny. És ben cert; però també és molt cert que el que passi allà pot repercutir molt en les nostres vides, tant si som treballadors, com empresaris, com pensionistes. Tots els que estem afectats per l’evolució de l’economia, és a dir tothom, hem de ser conscients de les conseqüències dels canvis dels propers mesos. Això és així perquè, d’una forma o d’una altra, des del 2010, el BCE ha anat agafant una sèrie de funcions molt superiors a les que inicialment es van preveure en la seva creació.

Això ha estat bo en molts casos. Potser no s’ha explicat prou fins a quin punt les conseqüències de la crisi i les perspectives futures podien haver estat molt pitjors si Mario Dragui, amb el recolzament de només una part del seu Consell, no hagués pres una sèrie de mesures de liquiditat i de tipus d’interès, anant més enllà de les seves obligacions. Actuacions, per cert, que varen ser criticades per alguns països. Actualment el BCE s’ha convertit en una part fonamental del sistema de governança de la Eurozona.

Som bastants els que, sent plenament partidaris de la construcció europea, hem pensat i dit des de fa temps, que la UE pateix un dèficit democràtic important en la participació dels ciutadans en la forma de proveir els seus òrgans executius, així com en l’absència de canals de rendició de comptes. Això provoca sentiments d’allunyament i alimenta l’euro escepticisme.

És per aquesta raó que, en aquesta ocasió de renovació al BCE es fa necessari algun moviment cap a un sistema més formal i transparent de nominació dels seus membres, en paral·lel amb l’establiment d’uns mecanismes, no pas de dependència però sí de rendició de comptes, respecte a òrgans elegits democràticament.

Segurament no és el lloc ni el moment per fer propostes concretes, però si que es poden detectar alguns dels símptomes d’aquestes mancances. En cito només quatre: El sistema d’elecció amb llistes exclusivament estatals dels diputats del Parlament Europeu, que condiciona la seva actuació i els inclina cap a actuacions amb visió nacional i no europea.  Les migrades competències d’aquest Parlament i la manca d’iniciativa legislativa. La no existència d’un òrgan similar de control de l’Euro grup que és on es prenen les decisions més importants per els països de l’Euro. I el sistema de nomenament dels membres de la Comissió i del seu President.

El que he comentat del BCE és una reproducció a un altre nivell del mateix fenomen. Esperem que es vagi corregint.

Joan Majó, enginyer i ex-ministre.[:es]Cómo nos recordaron hace unos días un grupo de economistas europeos, encabezados por Tomas Pikkety, se están haciendo en Bruselas una serie de negociaciones de cara a una importante renovación de Consejeros del BCE (4 de los 6, incluyendo el Presidente Draghi). Ya sé que puede parecer que es algo que nos queda un chico lejos. Es muy cierto; pero también es muy cierto que el que pase allá puede repercutir mucho en nuestras vidas, tanto si somos trabajadores, como empresarios, como pensionistas. Todos los que estamos afectados por la evolución de la economía, es decir todo el mundo, tenemos que ser conscientes de las consecuencias de los cambios de los próximos meses. Esto es así porque, de una forma o de otra, desde el 2010, el BCE ha ido cogiendo una serie de funciones muy superiores a las que inicialmente se previeron en su creación.

Esto ha sido bueno en muchos casos. Quizás no se ha explicado bastante hasta qué punto las consecuencias de la crisis y las perspectivas futuras podían haber sido muy peores si Mario Dragui, con el espaldarazo de sólo una parte de su Consejo, no hubiera tomado una serie de medidas de liquidez y de tipo de interés, yendo más allá de sus obligaciones. Actuaciones, por cierto, que fueron criticadas por algunos países. Actualmente el BCE se ha convertido en una parte fundamental del sistema de gobierno de la Eurozona.

Somos bastantes los que, siendo plenamente partidarios de la construcción europea, hemos pensado y dedo desde hace tiempo, que la UE sufre un déficit democrático importando en la participación de los ciudadanos en la forma de proveer sus órganos ejecutivos, así como en la ausencia de canales de rendición de cuentas. Esto provoca sentimientos de alejamiento y alimenta el euro escepticismo.

Es por esta razón que, en esta ocasión de renovación al BCE se hace necesario algún movimiento hacia un sistema más formal y transparente de nominación de sus miembros, en paralelo con el establecimiento de unos mecanismos, no de dependencia pero sí de rendición de cuentas, respecto a órganos elegidos democráticamente.

Seguramente no es el lugar ni el momento para hacer propuestas concretas, pero si que se pueden detectar algunos de los síntomas de estas carencias. Cito sólo cuatro: El sistema de elección con listas exclusivamente estatales de los diputados del Parlamento Europeo, que condiciona su actuación y los inclina hacia actuaciones con visión nacional y no europea. Las migradas competencias de este Parlamento y la carencia de iniciativa legislativa. La no existencia de un órgano similar de control del Euro grupo que es donde se toman las decisiones más importantes por los países del Euro. Y el sistema de nombramiento de los miembros de la Comisión y de su Presidente.

El que he comentado del BCE es una reproducción a otro nivel del mismo fenómeno. Esperamos que se vaya corrigiendo.

Joan Majó, ingeniero y ex-ministro.[:]