L’Assemblea General de les NNUU de 2007 va declarar el dia 20 de febrer de cada any el Dia Mundial de la Justícia Social. Té per objectiu demanar que en l’àmbit internacional s’avanci en erradicar la pobresa, garantir l’ocupació i el treball digne, l’accés al benestar i a la justícia per tots, que són elements essencials per aconseguir la pau i la seguretat.
Molt són els aspectes que componen la justícia social, però voldria aprofundir en una de les injustícies que està creixent enormement: la desigualtat econòmica. Comencem per llegir dues notes de premsa recents. “Els alts directius de l’IBEX-35 cobren de mitjana 207 vegades el sou mínim de la seva empresa” i “Entre 2015 i 2016 el salari dels principals executius de l’IBEX-35 va augmentar un 15% mentre que la retribució mitjana ho va fer en un 0,3%”
A Espanya hi ha 3,2 milions de persones, que estan per sota del llindar de pobresa extrema, convivint amb 21 persones súper riques, que entre totes tenen un patrimoni de 104.000 milions d’euros. A la Unió Europea, passa el mateix; hi ha 123 milions de persones en risc d’exclusió, mentre 324 persones tenen cada una més de mil milions d’euros. Són dades d’Oxfam Intermon. El mateix, o més, passa en l’àmbit mundial.
En ple segle XXI, en una societat moderna i democràtica, mai s’havia pensat que un nombre tant reduït de ciutadans tindrien tan poder per augmentar la seva riquesa i privilegis. La concentració de riquesa i poder es tradueix en un enorme augment de les desigualtats. Són molts els informes i escrits que denuncien la situació. El premi Nobel Joseph Stiglitz en un dels seus llibres “La Gran Brecha”, explica com entre l’ 1% de la població i la resta la desigualtat creix.
L’economista de Thomas Piketty, en el seu llibre “El capital al segle XXI”, denuncia que des de l’any 1980 s’ha accelerat la desigualtat en el repartiment de la riquesa i s’ha iniciat un fort procés de concentració en poques mans. Piketty pregunta si és sostenible un model econòmic que permet que en els anys de la crisi del 2007 fins als 2014, el 95% de l’augment del PIB dels Estats Units hagi anat a parar a l’1% dels americans més rics? També afirma que l’augment de les rendes del capital sempre supera el ritme del creixement econòmic. La seva proposta principal contra la desigualtat és establir un impost global i progressiu sobre el patrimoni a escala mundial que en el cas de la UE afectaria el 2,5% de la població i permetria recaptar un 2% del PIB, 300.000 milions d’euros. Si aquest import es destinés a la inversió en educació i coneixement, seria un mecanisme decisiu per a la reducció de les desigualtats.
L’economia espanyola està creixent a un ritme superior al 3% del PIB. Però qui es beneficia d’aquest creixement? En bona part les grans empreses i les grans fortunes. Només en una part molt menor arriba a les pimes i a les famílies.
La mala distribució dels beneficis del creixement econòmic no és solament un problema moral i de justícia social, esdevé també un problema econòmic. Si es vol avançar en tenir una societat més justa, cal un model de societat, que garanteixi un mínim d’ingressos a tots els ciutadans de manera que els permeti teniu un nivell de vida digne en un món lliure i en pau.
Francesc Raventós. Economista