L’engany

Vivim en un món on el valor de les paraules, sovint és tergiversat. Quan es proclamen situacions, ens trobem que el que es diu no sempre respon a la realitat. Tot depèn de les interpretacions i del que interessa que la gent compri.

En aquest sentit tenim la publicitat com a altaveu del qual és millor i indiscutiblement de. Però no és la veritat, malgrat s’hagi invertit molts diners per a què es difongui amb el màxim d’eficàcia.

Ens trobem també en aquest escenari quan són els polítics que exposen els seus punts de vista, fan les seves valoracions i pontifiquen sobre els valors i el bé i el mal. Dins d’aquesta línia, darrerament podem llegir o sentir afirmacions i comentaris dels polítics que manen més en l’Estat espanyol, de quina forma s’ha millorat la situació econòmica gràcies a l’esforç del govern de torn, i en conseqüència que s’han creat i es crearan tants nous llocs de treball que els permetrà oblidar-se, una vegada més, del drama dels que han de viure a expenses d’uns salaris cada vegada més retallats o més precaris, amb l’amenaça permanent de poder perdre el seu lloc de treball, si el tenen.

No podem acceptar avui, ni podem mirar a un altre costat, quan hi ha cada vegada més precarietat i menys dignitat. Deixar-se enganyar per la percepció que estem més bé, ajuda a tranquil·litzar les consciències. No hi podem estar d’acord i no volem que s’enganyi a la societat. Moltes persones ja no se les pot enganyar més perquè segueixen vivint enganyades des d’un món on la veritat no interessa, perquè és incòmoda.

Cal reclamar més clarividència per a no deixar-se enganyar pels que lluiten sempre per defensar els seus interessos particulars i egoistes.

Miquel Verdaguer