Barcelona 2030

Barcelona està iniciant l’elaboració del Pla Estratègic Metropolità perspectiva any 2030. En un moment de gran desconcert agreujat pels profunds canvis que portarà el Covid19, és moment molt oportú per definir objectius i plans d’actuació que orientin les actuacions a realitzar.

L’any 1988, es va crear l’Associació Pla Estratègic Barcelona 2000, presidida per l’alcalde de Barcelona Pasqual Maragall. L’àmbit d’actuació era la ciutat. L’any 2000 l’àmbit del Pla es va ampliar a la Barcelona metropolitana de tres milions d’habitants. El pla actual de la Regió Metropolitana n’engloba cinc milions.

Hi haurà un abans i un després del Covid19. Les ciutats han de pensar com els afectarà i repensar com ha de ser el seu futur.

Una qüestió delicada és la relació del Pla Estratègic amb la Generalitat. El Pla Barcelona 2030, per un territori de 5 milions d’habitants, suposa els dos terços de la població de Catalunya. Moltes de les propostes que es facin, hauran de comptar amb la col·laboració de la Generalitat. En l’època de Pasqual Maragall, la Generalitat d’en Jordi Pujol, va voler veure el Pla Estratègic com un contrapoder i les propostes no sempre eren ben acollides. Convindria definir d’entrada com es coordinarà el Pla amb la Generalitat.

Hi haurà un abans i un després del Covid19. Les ciutats han de pensar com els afectarà i repensar com ha de ser el seu futur. En el nou entorn les macrociutats o regions metropolitanes per poder progressar han de ser atractives i innovadores per captar inversions i talent. La dimensió demogràfica és un factor junt amb ser una societat oberta, innovadora, d’economia dinàmica, educació i universitats de prestigi, bones infraestructures físiques i digitals, elevat nivell cultural, cohesió social i respecte al medi ambient. En definitiva, un lloc agradable per viure, ben comunicat, que ofereix oportunitats de progrés econòmic i cultural.

Una de les visions a llarg termini de Pasqual Maragall era crear al sud d’Europa una macroregió entorn de Barcelona de 15 milions d’habitants. Es basava en una estreta col·laboració econòmica i cultural amb el País Valencià, les Illes Balears, l’Aragó i l’Occitània, En aquest territori, ara hi habiten 20 milions d’habitants. No és una idea a oblidar. Les ciutats necessiten relacionar-se en xarxa, però també han de tenir nuclis i hinterland amb un teixit de complicitats, col·laboració econòmica, empresarial i cultural que crea riquesa i llocs de treball. La relació ha d’estar totalment al marge la política. El Pla Barcelona 2030 hauria de convertir a mitjà i llarg termini aquesta idea en una realitat. Permetria competir molt millor amb altres importants àrees econòmiques.

Barcelona en el nou món que s’està dibuixant hi ha de tenir una presència activa i innovadora, destacant per ser capdavantera en innovació, progrés econòmic, dinamisme, cohesió social i qualitat de vida i que mirà el futur amb il·lusió i confiança.

Francesc Raventós
Exdegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya
Membre del Patronat d’Acció Solidària Contra l’Atur

Article publicat el 26 de juliol de 2020 a La Vanguardia.