2020 any per a l’optimisme

L’any 2020 passarà a la història com l’“annus horribilis”. La pandèmia del Covid19, deixarà a Espanya més de 27.000 morts i una enorme crisi sanitària, econòmica i social.

El govern espanyol s’ha compromès a no deixar ningú a l’estacada. Ha pres decisions de gran  impacte econòmic: reforçar el sistema sanitari, EROS, subsidis d’atur, garantir les pensions o l’ingrés mínim vital. Però les peticions d’ajut que està rebent el govern del món empresarial i social desborden tota previsió.  Si als compromisos ja adquirits i els que vindran, s’hi afegeix la forta davallada dels ingressos fiscals per la caiguda de l’economia, les finances públiques esclataran.

Però quan tot es veia negre, quan dominava el pessimisme i la desesperació en els ministeris econòmics i a la societat, de cop torna a sortir el sol. El BCE i la Comissió Europea han decidit ajudar, però a més s’ha produït un miracle.

El BCE comprarà tot el deute públic que emetin els estats membres i la Comissió Europea ha capgirat radicalment les polítiques seguides en la crisi financera de 2008. No només ha  deixat en suspens el compromís dels estats membres de disminuir el dèficit i el deute públic, sinó que convida als governs a invertir i gastar més per evitar una recessió econòmica i mantenir la cohesió social.

A més la presidenta de la Comissió Europea Úrsula von der Leyen  amb el suport d’Àngela Merkel i d’Emmanuel Macron, ha proposat crear un Fons de Recuperació addicional, per ajudar als estats membres i en especial als fills pròdigs, Itàlia, Espanya i França.

Aquests fons seria de 750.000 milions d’euros, 500.000 milions destinats a subvencions solidàries als països més afectats pel Covid19 i  250.000 milions com a préstecs a trenta anys. A Espanya li correspondrien 140.000 milions d’euros, dels quals 77.000  milions de subvenció, i la resta crèdit. És un “mana” caigut del cel en un moment de desesperació, que ajudarà a impulsar l’economia del 2021 al 2024.

D’aquí ve un moderat optimisme. Aquest Fons de Recuperació, si es confirma, aixecarà la moral del  país, del govern, d’empreses i de tothom.  Donarà estabilitat al govern i a la societat, i permetrà concentrar els esforços en transformar el model econòmic espanyol, que ha de deixar de basar-se en la construcció i el turisme.

L’assignació d’aquests recursos la decidirà la UE d’acord amb els programes d’inversió i reformes que proposi el govern de cada país, propostes que  hauran d’estar d’acord amb les prioritats de la UE: protecció del clima, i transformació digital, però també  impulsar la indústria de subministres bàsics i garantir la cohesió social.

Si no surten nous entrebancs i som capaços de treballar tots junts amb voluntat de sortir-ne,  l’any 2021 podria ser l’inici d’una raonable recuperació econòmica i per tant ser el “annus mirabilis”, o  l’any  de l’esplendor.

Francesc Raventós
Exdegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya
Membre del Patronat d’Acció Solidària Contra l’Atur

Article publicat el 14 de juny de 2020 a La Vanguardia.